Víctor Valverde
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1938  (86 anys)Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Activitat | 1956 - |
  
| |
Carmel Valverde i Mellado, conegut artísticament como Víctor Valverde (Mataró, 23 de març de 1938), és un actor de cinema, televisió i teatre català, instal·lat des de fa molts anys a Madrid. També fa doblatge de pel·lícules.
Trajectòria
[modifica]S'inicia en la interpretació amb tan sols setze anys treballant en grups de teatre aficionat a Catalunya. En 1956 s'instal·la a Barcelona, iniciant estudis en l'Institut del Teatre i debutant sobre les taules amb l'obra Anna Christie. En els següents anys participa en diversos muntatges a Catalunya, entre altres a Gigi al costat de Núria Espert, fins que en 1959 es trasllada a Madrid.
A la capital la seva carrera es desenvolupa compaginant cinema, teatre i televisió. Sobre els escenaris participa en aclamats muntatges com Medida por medida i El rey Lear (1967), ambdues de William Shakespeare Cuarenta quilates, Un domingo en Nueva York, El zapato de raso (1965), de Paul Claudel, El rufián castrucho (1968), de Lope de Vega,[1] Pato a la naranja (1972), de William Douglas-Home, Historias íntimas del Paraíso (1978), de Jaume Salom i Vidal, Numancia (1966), de Miguel de Cervantes, Las mocedades del Cid (1968), de Guillem de Castro,[2] Medida por medida (1969), de William Shakespeare, Marta la piadosa (1973), de Tirso de Molina,[3] Salvad a los delfines (1979), amb direcció de José Luis Alonso Mañés, La vieja señorita del paraíso (1980), Isabel reina de corazones (1983), de Ricardo López Aranda, Usted puede ser un asesino (1994), d'Alfonso Paso, Un marido ideal (1996), d'Oscar Wilde, La heredera (1997), de Ruth i August Goetz o La loba (2012), de Lillian Hellman.[4]
La seva trajectòria al cinema li porta a treballar sota les ódenes de directors com Josefina Molina, José Luis Sáenz de Heredia, Mario Camus, Manuel Gutiérrez Aragón, Pilar Miró o José Luis Garci en una carrera que no obstant això no ha estat massa prolixa. Entre els títols en els quals va participar figuren Margarita se llama mi amor (1961), El corazón del bosque (1979), Gary Cooper, que estás en los cielos (1980) o Sesión continua (1984).
En 1983 fou nominat al Fotogramas de Plata com a millor actor per la seva actuació a Hablamos esta noche.
Per contra, el mitjà televisiu ho ha freqüentat amb molta més profusió des dels anys seixanta i gairebé en exclusiva en l'última etapa de la seva carrera. Finalment, s'ha dedicat també al doblatge de pel·lícules i sèries de televisió.
Està casat amb l'actriu Pilar Puchol i tenen un fill nascut en 1966. En 2004 va cursar estudis d'Història a la Universitat Autònoma de Madrid.
Trajectòria en TV
[modifica]
|
|
Filmografia
[modifica]- 1962. Trigo limpio. Director: Ignacio F. Iquino
- 1962. La ruta de los narcoticos. Director: Josep Maria Forn
- 1962. Trampa mortal. Director: Antonio Santillán
- 1962. Senda torcida. Director: Antonio Santillán.
- 1963. Crimen.
- 1963. José María.
- 1963. Los farsantes.
- 1965. La familia y uno más.
- 1973. Vera, un cuento cruel.
- 1974. Onofre. Director: José Luis Delgado
- 1975. Sensualidad. Director: Germán Lorente
- 1980. Gary Cooper, que estás en los cielos. Directora: Pilar Miró
- 1982. Hablamos esta noche. Directora: Pilar Miró.
- 1984. Sesión continua. Director: José Luis Garci
- 1994. Cuernos de mujer.
Referències
[modifica]- ↑ «"El rufián Castrucho", de Lope de Vega, en el Español». ABC, 01-05-1968.
- ↑ «"Las mocedades del Cid" en el Español». ABC, 17-11-1968.
- ↑ «"Marta la piadosa", una interesante experiencia de actualización del Teatro clásico». ABC, 06-09-1973.
- ↑ «Nuria Espert encarna a La Loba». El País, 24-10-2012.