V1647 d'Orió
.svg){kind=small} V1647 d'Orió | |
|---|---|
| Tipus | estel i estrella FU Orionis  |
| Constel·lació | Orió |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 18,1 (banda V)[1] |
| Paral·laxi | 2,2179 mas[2] |
| Moviment propi (declinació) | −1,58 mas/a [2] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 0,874 mas/a [2] |
| Ascensió recta (α) | 5h 46m 13.1371s[2] |
| Declinació (δ) | -1° 53' 55.1232''[2] |
| Catàlegs astronòmics | |
2MASS J05461313-0006048 (2MASS) 2MASS J05461314-0006048 (2MASS) IRAS 05436-0007 (IRAS) SDSS J054613.14-000604.1 (Sloan Digital Sky Survey) V1647 Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables) [NW2007] OrionBN-0546131-00606 (A SCUBA survey of Orion - the low-mass end of the core mass function (en)  )[MGM2012] 3180 (The Spitzer Space Telescope survey of the Orion A and B molecular clouds. I. A census of dusty young stellar objects and a study of their mid-infrared variability (en) )Gaia DR2 3219119189974545024 (Gaia Data Release 2) [KDJ2016] J054613.2-000605
| |
V1647 d'Orió (V1647 Orionis) és un estel variable en la constel·lació d'Orió.[3] La seva magnitud aparent —en banda K— és de +9,90. S'hi troba a 450 parsecs (1470 anys llum) del sistema solar[4] i il·lumina una nebulosa de reflexió denominada Nebulosa de McNeil.[5]
V1647 d'Orió és una estrella pre-seqüència principal, encara en la fase de contracció prèvia anterior al començament de la fusió nuclear del seu hidrogen. Extremadament jove, la seva edat s'estima que és igual o menor de 500.000 d'anys —el nostre Sol, amb una edat de 4.600 milions d'anys, és un estel 9.200 vegades més antic—. El seu tipus espectral és M0 ± 2 i té una temperatura efectiva de 3.800 K. La seva massa més probable és de 0,8 ± 0,2 masses solars i brilla amb una lluminositat 5,2 vegades major que la del Sol. El seu diàmetre és ~5 vegades més gran que el diàmetre solar.[4]
V1647 d'Orió és una variable eruptiva —catalogada com a variable FU Orionis— que va entrar en erupció a la fi de 2003.[6] Va ser llavors quan va aparèixer la nebulosa de reflexió; l'estel i la nebulosa van romandre brillants durant aproximadament 18 mesos abans d'atenuar-se ràpidament en un període de sis mesos. Actualment en V1647 Orionis se segueix produint acreció de material circumestel·lar, encara que és gairebé òpticament invisible. La seva lluminositat d'acreció és 4 vegades major que la lluminositat solar i el ritme d'acreció de massa —dins del període d'estudi, febrer de 2007— és de 1,0 x 10-6 masses solars per any. La taxa d'acumulació de material durant l'explosió deu haver estat considerablement major que aquest valor.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «The 78th name-list of variable stars» (en anglès). Information Bulletin on Variable Stars, 8-2006, pàg. 1–45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «V* V1647 Ori -- Variable Star of Orion Type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Aspin, Colin; Beck, Tracy L.; Reipurth, Bo «V1647 Orionis: One Year Into Quiescence». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 423-440.
- ↑ «NAME MCNEIL NEBULA -- Reflection Nebula» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «V1647 Orionis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 18 maig 2021].
