Viquipèdia:Anomenar pàgines/Astronomia
Aparença
(S'ha redirigit des de: VP:APA)
Aquesta norma forma part del llibre d'estil de la Viquipèdia. És recomanable seguir-la ja que disposa del consens dels editors, excepte en casos ocasionals on no es pugui. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió o la taverna. |
A continuació es presenten les recomanacions per anomenar els articles referents a diversos cossos astronòmics i astronàutics, així com l'estil a seguir en l'encapçalament de l'article.
Astronomia
[modifica]- Planetes, planetes nans i satèl·lits naturals: s'utilitzarà el seu nom tradicional en català i amb majúscula inicial.[1] Com que la majoria de vegades corresponen a personatges mitològics, serà convenient crear una pàgina de desambiguació que apunti cap al cos celeste i cap a l'ésser mitològic (i evidentment a altres accepcions, si escau). Per exemple: Júpiter, que apunta a Júpiter (planeta) i a Júpiter (mitologia).
- Planetes menors (excepte planetes nans):
- Per als planetes menors amb denominació oficial definitiva s'utilitzarà el nom oficial de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) amb el format (XXX) Nom. En cas que el nom sigui el d'un personatge mitològic, un lloc geogràfic o una persona famosa amb un nom establert en català, es donarà prioritat a la forma catalana per sobre del nom oficial en anglès donat per la Unió Astronòmica Internacional (UAI). Caldria fer també un enllaç des d'una pàgina de desambiguació adequada, on aparegui el nom en català. Per exemple (2) Pal·les hauria d'estar enllaçada des d'una pàgina de desambiguació Pal·les on aparegui, entre les altres accepcions del terme: «Astronomia: asteroide del cinturó principal; vegeu (2) Pal·les».
- Per als planetes menors amb denominació provisional s'utilitzarà aquesta tal com hagi estat designada per la UAI.
- Per als noms genèrics de grups de planetes menors, com cubewano o twotino, s'utilitzarà el terme acceptat pel Termcat. Si no existeix, una possibilitat és enviar un correu electrònic al servei de consulta terminològica del Termcat[2] i fer una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques. Els grups d'asteroides més tradicionals, com asteroide Amor, no presenten problemes.
- Topografia planetària: Tots els termes de topografia planetària s'introduiran amb el seu nom oficial segons la UAI (habitualment en llatí) i en rodona, que és també el nom amb què es coneixen habitualment. Per exemple, Valles Marineris, Olympus Mons, Noctis Labyrinthus, Coprates Chasma, Sinus Iridum, Utopia Planitia. Només caldrà fer redireccions en els poquíssims casos en què el lloc topogràfic és també conegut amb la traducció al català, com Mar de la Tranquil·litat, que redigirà a Mare Tranquillitatis.[3] En l'encapçalament de l'article convindria especificar la traducció catalana del nom llatí; per exemple: "Valles Marineris (en llatí «Valls del Mariner») és un gran conjunt de canyons...".
- Els noms oficials dels trets planetaris estan regulats per la UAI i són termes llatins, de manera que quan els descriptors s'utilitzin com a nom genèric (és a dir, sense formar part d'un nom propi) s'escriuran en minúscula i en cursiva, respectant la forma plural llatina, si és necessari. Per exemple, «a l'est de Valles Marineris es troba un conjunt de chasmata (valls profundes i llargues, com Tithonium Chasma) que es caracteritzen per...».
- Els cràters són un cas especial en la nomenclatura astrotopogràfica, ja que el nom oficial no inclou la paraula crater; per tant el terme cràter el podem introduir en català (però no el nom propi, que mantindrem amb el nom oficial de la UAI). Per exemple, Cràter Eratosthenes.
- Estrelles: Les estrelles s'han d'anomenar, si en tenen, amb la forma catalana del seu nom tradicional acceptat per la Unió Astronòmica Internacional (per exemple, Almaaz). En cas de no tenir nom tradicional, s'introduiran en la seva forma catalanitzada en la seva totalitat de la forma de Bayer, és a dir, amb el nom de la lletra grega en català seguit de la constel·lació a la qual pertany (per exemple, Theta del Cotxer). Caldrà crear redireccions (i especificar a la introducció com a noms alternatius) el nom amb el genitiu llatí (Theta Aurigae en aquest cas) i amb la lletra grega (θ Aurigae, tenint present que el programari passarà a majúscula la primera lletra.
- Constel·lacions: S'introduiran en català i amb majúscules inicials, amb redirecció des del seu nom oficial en llatí i des de la seva abreviatura. Per exemple, Óssa Major, amb redirecció des d'Ursa Major i des de UMa. A l'encapçalament (a més de dins la plantilla informativa de constel·lació) caldrà especificar el seu nom oficial en llatí, amb el nominatiu i el genitiu, i la seva abreviatura. Per exemple, a Óssa Major caldrà especificar que el nom oficial és Ursa Major, amb genitiu Ursae Majoris i abreviatura UMa.
- Galàxies: S'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC i altres. Per exemple, la galàxia d'Andròmeda tindrà redireccions des de M31 i NGC 224. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.
- Altres objectes de cel profund: Com en el cas de les galàxies, s'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC o altres catàlegs pertinents. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.
Astronàutica
[modifica]- Vehicles espacials: Tractant-se de noms propis d'un objecte (igual que el nom d'un vaixell, per exemple), s'hauran d'escriure en cursiva dins del cos dels articles (òbviament no al títol, on és impossible el format) i en la seva denominació original. Per exemple, Pioneer 1, Mariner 3, Magellan (no "Magallanes" o "Magalhães").[4]
- El cas de les sigles és especialment delicat. Alguns vehicles espacials es coneixen més per les seves sigles que pel seu nom complet. A més a més, en els darrers anys s'ha posat de moda crear sigles que, al seu torn, signifiquin alguna cosa, com el cas de la sonda MESSENGER, sigles de «Mercury Surface, Space Environment, Geochemistry and Ranging» i que, al seu torn, signifiquen «missatger». En general s'expandiran les sigles en l'idioma original i es farà una redirecció des de les sigles; en l'encapçalament es recomana indicar les sigles, la seva expansió en l'idioma original i la seva traducció al català. Per exemple Solar and Heliospheric Observatory tindrà una redirecció des de SOHO i l'encapçalament de l'article començaria: "El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, «Observatori Solar i Heliosfèric») és una sonda espacial...". Els casos especials, com el ja anomenat de la sonda MESSENGER, caldria estudiar-los de forma particularitzada, fent una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques.
- En el cas de noms russos, caldrà introduir-los transcrits (no transliterats), segons la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. Així doncs, introduirem Soiuz (i no Soyuz) o Voskhod (que en castellà transcriuen Vosjod, amb la «j» característica espanyola). A l'encapçalament de l'article caldrà posar també la grafia russa original: "La Soiuz (en rus: Союз)...", "La Voskhod (en rus Восход)...".
- Programes espacials: no cal escriure'ls en cursiva però sí amb la denominació original: programa Gemini (no "programa Gèmini") o programa Apollo (no "programa Apol·lo"). Per completesa estaria bé també redireccionar des de projecte Gemini, projecte Apollo, etc.
Referències
[modifica]Discussions anteriors sobre el tema
[modifica]- Usuari_Discussió:Oersted/2006-1#Nomenclatura
- Usuari_Discussió:Sax#Els_noms_dels_asteroides
- Categoria_Discussió:Asteroides
- Usuari_Discussió:Oersted#Nomenclatura_astronòmica
- Usuari_Discussió:Enric#Nomenclatura_astronòmica
- Usuari_Discussió:Oersted/Propostes
Referències bibliogràfiques i en línia
[modifica]- Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité: Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Eumo, Rosa Sensta, UB i UPF, Barcelona, 2007.
- Josep M. Pujol i Joan Solà: Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, Columna, Barcelona, 1995.
- Albert Servitje: Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra, UPF, Barcelona, 1996.
- Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Algunes idees adaptades del Manual de estilo de la lengua española, de José Martínez de Sousa (Trea, Gijón, 2000).
Notes
[modifica]- ↑ Vegeu la Gran Enciclopèdia Catalana, per exemple.
- ↑ Es pot enviar la consulta per correu electrònic; vegeu la web del Termcat.
- ↑ Podeu trobar la llista oficial de trets topogràfics planetaris, amb l'estat actual d'oficialitat o d'oficiositat, al Gazeteer of Planetary Nomenclature, coordinat per la UAI, la NASA i el Servei Geològic dels Estats Units.
- ↑ De la mateixa manera que a ningú se li acut traduir el nom del vaixell Queen Mary per Reina Maria.