Vés al contingut

Vanessa Ferrari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVanessa Ferrari

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Orzinuovi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSoncino
Capriano del Colle Modifica el valor a Wikidata
Alçada146 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes45 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta artística, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcaporal Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística Modifica el valor a Wikidata
Participà en
25 juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici de terra femení (2a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici complet femení per equips (4a)
16 agost 2016Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - exercici de terra femení (4a)
7 agost 2016Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (16a)
2016gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
2012gymnastics at the 2012 Summer Olympics – women's floor (en) Tradueix (4a)
2012gymnastics at the 2012 Summer Olympics – women's artistic individual all-around (en) Tradueix (8a)
2012gymnastics at the 2012 Summer Olympics – women's artistic team all-around (en) Tradueix (7a)
2008Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Exercici complet femení (11a) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvanessaferrari.com Modifica el valor a Wikidata
X: ferrarivany Instagram: ferrarivany Olympics.com: vanessa-ferrari Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Gimnàstica artística
Representa: Itàlia Itàlia
Jocs Olímpics
Argent Tòquio 2020 Terra
Campionat del Món
Or Aarhus 2006 Exercici complet individual
Argent Antwerp 2013 Terra
Bronze Aarhus 2006 Barres asimètriques
Bronze Aarhus 2006 Terra
Bronze Stuttgart 2007 Exercici complet individual
Campionat Europeu
Or Volos 2006 Equip
Or Amsterdam 2007 Exercici complet individual
Or Amsterdam 2007 Terra
Or Sofia 2014 Terra
Argent Volos 2006 Terra
Argent Milà 2009 Terra
Bronze Brussel·les 2012 Equip
Bronze Basilea 2021 Terra
Jocs Mediterranis
Or Almería 2005 Equip
Or Almería 2005 Exercici complet individual
Or Almería 2005 Salt
Or Almería 2005 Barra d'equilibri
Or Almería 2005 Terra
Or Mersin 2013 Equip
Or Mersin 2013 Exercici complet individual
Or Mersin 2013 Terra
Argent Almería 2005 Barres asimètriques
Bronze Mersin 2013 Barra d'equilibri

Vanessa Ferrari (Orzinuovi, Brescia, 10 de novembre de 1990) és una gimnasta artística italiana. Va ser campiona mundial del 2006 i va competir per Itàlia als Jocs Olímpics d’estiu de 2008, 2012, 2016 i 2020, guanyant una medalla de plata a l'exercici de terra del darrer. En fer-ho es va convertir en la primera italiana en conseguir una medalla en la gimnàstica artística femenina des dels Jocs Olímpics de 1928. És cinc vegades medallista mundial i vuit vegades medallista europea i la gimnasta italiana amb més medalles de tots els temps.

Vida personal

[modifica]

Ferrari va néixer el 10 de novembre de 1990 a Orzinuovi. La seva mare, Galya, és búlgara,[1] i el seu pare, Giovanni, és italià. El 2006, va rebre el Collar d'Or per mèrit esportiu del Comitè Olímpic Nacional italià.[2]

Carrera júnior

[modifica]

2004

[modifica]

Ferrari va guanyar protagonisme com a jove de 13 anys al Campionat d’Europa júnior de 2004, on va guanyar la medalla de plata en la competició global amb una puntuació de 36.525. També va guanyar dues medalles de bronze amb l'equip italià i a la barra d'equilibri amb una puntuació de 9.175.[3]

2005

[modifica]

Encara a les categories inferiors del 2005, Ferrari va tenir les millors actuacions en els Jocs Olímpics Europeus de la Joventut a Itàlia i els Jocs Mediterranis del 2005 a Almeria, a Espanya, guanyant també la medalla d’or a totes dues competicions.[4] També va guanyar al salt, barra i terra en aquesta última, així com la medalla de plata a les barres asimètriques.[5]

Carrera sènior

[modifica]

2006

[modifica]

A l’abril, Ferrari va competir al Campionat d'Europa a Volos, Grècia. Va liderar l'equip italià a guanyar l’or amb una puntuació global de 60.750. En les finals d’esdeveniments, es va classificar setena en barres asimètriques, marcant 14.300, setena en barra d’equilibri, marcant 14.875 i segona al terra, amb 15.450.[6]

A l’octubre, Ferrari va competir al Campionat Mundial d’Aarhus, Dinamarca. Va guanyar la final de l'exercici complet amb una puntuació de 61.025. En les finals d’aparells, es va classificar tercera en barres asimètriques, amb una nota de 15.775, sisena en barra d’equilibri, amb 14.675 i tercera a terra, amb 15.450.[7]

2007

[modifica]

A l’abril, Ferrari va competir al Campionat d’Europa d’Amsterdam, Holanda. Va guanyar la final total amb una puntuació de 61.075. En les finals d’aparells, es va classificar sisena en barres asimètriques amb una nota de 14.375, vuitena en barra d’equilibri amb 13.550 i primera en terra amb 15.400.[8]

Al setembre, Ferrari va competir al Campionat del Món a Stuttgart, Alemanya. Va contribuir amb puntuacions de 15.100 al salt i 14.775 a barres asimètriques per aconseguir el quart lloc per a l'equip italià. Individualment, va guanyar la medalla de bronze a la final de l'exercici complet amb una puntuació de 60.550. En les finals d’aparells, es va classificar vuitena en barres asimètriques amb una puntuació de 14.700 i una sisena posició a terra amb una puntuació de 15.050.[9]

2008

[modifica]

A l’abril, Ferrari va competir al Campionat d’Europa de Clermont-Ferrand, França. Va contribuir amb una puntuació global de 59.400 per a la quarta posició de l'equip italià.[10]

Ferrari a la Mediterraneo Gym Cup 2008

Jocs Olímpics de Pequín

[modifica]

A l'agost, Ferrari va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín, Xina. En les qualificacions, va contribuir amb una puntuació global de 58.300 per al desè lloc de la selecció italiana. Individualment es va classificar per a la final de l'exercici complet en el vint-i-unè lloc.[11] A la final, va quedar en onzena posició amb una nota global de 59.450.[12]

2009-2011

[modifica]

L'abril de 2009, Ferrari va competir al Campionat d'Europa de Milà, Itàlia. Es va classificar novena a la final total amb una puntuació de 55.175 i la segona a la final de terra amb una puntuació de 14.675.[13] Al juny, Ferrari es va sotmetre a una bursectomia per eliminar l'excés de líquid del darrere del tendó d'Aquil·les i es va perdre el Campionat Mundial de 2009.[14]

Cap a finals d'abril de 2010, Ferrari va competir als Campionats d'Europa a Birmingham, Regne Unit. Va contribuir amb una puntuació global de 55.525 per a la cinquena posició de l'equip italià. En les finals d’aparells, es va classificar setena en barres asimètriques amb 14.150 i quarta en l'exercici de terra amb 13.850.[15]

L'octubre de 2010, Ferrari va competir al Campionat del Món de Rotterdam, Holanda. Va contribuir amb puntuacions de 13.966 al salta, 14.066 a les barres asimètriques i 14.333 al terra per al vuitè lloc de l'equip italià.[16] Individualment, es va classificar onzena en la final de l'exercici complet amb una puntuació de 56.165[17] i la sisena en la final de terra amb una puntuació de 14.600.[18]

Ferrari durant l'exercici de terra a la Copa del Món de 2011 a Paris.

L’abril de 2011, Ferrari va competir als Campionats d’Europa de Berlín, Alemanya. Es va classificar sisena a la final de l'exercici complet amb una puntuació de 55.475 i vuitena a la final de barres asimètriques amb una puntuació de 12.850.[19]

L'octubre de 2011, Ferrari va competir al Campionat Mundial de Tòquio, Japó. Va contribuir amb una puntuació global de 56.198 en la novena posició de l'equip italià. Individualment, es va classificar dotzena a la final total amb una puntuació de 55.532. També es va classificar en el sisè lloc amb una puntuació de 14.466 a la final del terra, però es va lesionar i no va poder competir.[20]

2012

[modifica]

Al gener, Ferrari va competir a la sèrie London Prepares de Londres, Regne Unit. Va contribuir amb una puntuació global de 56.532 al primer lloc de l'equip italià, cosa que significava que classificarien un equip complet als Jocs Olímpics.[21] En les finals d’aparells, es va classificar en quarta posició de terra amb 14.400.[22]

Al maig, Ferrari va competir al Campionat d’Europa de Brussel·les, Bèlgica. Va contribuir amb puntuacions de 14.266 al salt, 14.466 a les barres asimètriques i 14.400 al terra pel tercer lloc de l'equip italià. En les finals d’aparells, va guanyat la de terra amb 14.400.[23]

Jocs Olímpics de Londres

[modifica]

A finals de juliol, Ferrari va competir als Jocs Olímpics d’estiu del 2012 a Londres, Regne Unit, amb Erika Fasana, Giorgia Campana, Elisabetta Preziosa i Carlotta Ferlito. Va classificar-se per a la final individual de l'exercici complet en setè lloc amb una puntuació de 57,932 i per a la final de terra en tercer lloc amb una puntuació de 14,900. A la final per equips, va contribuir amb una puntuació global de 56.865 pel setè lloc de la selecció italiana. A la final individual del complet, Ferrari es va classificar vuitena amb una puntuació de 57.999. A la final de terra, va empatar al tercer lloc amb Aliya Mustafina. Ambdues gimnastes van obtenir 14.900, però Mustafina va obtenir la medalla de bronze donat que els procediments de desempat prioritzaven la puntuació de l'execució.[24]

2013-2015

[modifica]
Ferrari a les barres asimètriques el 2013.

El juny de 2013 Ferrari, amb Elisabetta Preziosa, Giulia Leni, Giorgia Campana i Chiara Gandolfi, va competir als Jocs Mediterranis de 2013 a Mersin. Va contribuir al primer lloc de l'equip italià; a les finals d'aparells, es va classificar primera amb una puntuació global de 56.132, la primera al terra amb 13.900 i la tercera en la barra d'equilibri amb la puntuació de 14.166. Ferrari és l'esportista italià més condecorat als Jocs Mediterranis amb vuit medalles d’or.

Al Campionat del Món de Gimnàstica Artística de 2013, Ferrari va acabar sisena en l'exercici global individual i quarta en barra d’equilibri.[25][26] En fer exercici al terra, va aconseguir 14.633 per guanyar la medalla de plata.[27] Va fer servir una versió instrumental de Tangled Up de Caro Emerald com a música per al seu exercici de terra.

Ferrari va començar el 2014 competint a la primera Sèrie A italiana, on va ajudar Brixia a guanyar l'or.[28] Al març va competir a la American Cup on va acabar en cinquena posició.[29] A l’abril va competir a la Copa del Món de Tòquio, on va acabar en primer lloc.[30] Al Campionat d’Europa del maig, Ferrari va guanyar la medalla d’or en l'exercici adeterra.[31] Al Campionat Mundial de 2014 de Nanning, Xina, Ferrari va ajudar Itàlia a acabar cinquena a la final per equips.[32] Individualment, Ferrari va acabar sisena en l'exercici complet[33] i cinquena en l'exercici al terra.[34] Després del Campionat del Món, Ferrari va continuar competint al circuit de la Copa del Món. Després va competir a la Copa del Món de Stuttgart, on va acabar quarta tot i tenir grip.[35] Va acabar l'any a la Copa del Món de Glasgow, on va quedar sisena.[36]

El 2015 Ferrari va competir a les dues primeres competicions italianes de la Sèrie A. Al març va competir a la AT&T American Cup 2015, on va quedar sisena.[37] A l’abril, va competir als Campionats d’Europa de 2015, on es va classificar per a la final de l'exercici complet en desè lloc. Tot i això, va optar per retirar-se de la final i permetre que la seva companya d’equip Martina Rizzelli poguès competir, ja que seguia superant la mononucleosi.[38] A l'octubre, Ferrari va competir a la Copa Novara, on Itàlia va acabar segona a la final per equips i Ferrari va acabar onzena en el complet individual.[39] Més tard aquest mateix mes, Ferrari va competir al Campionat del Món de 2015. Va ajudar a Itàlia a classificar-se per a la final per equips i, individualment, es va classificar per a la final de l'exercici complet, però es va retirar, el que va permetre competir a la seva companya d'equip, Tea Ugrin.[40]

2016

[modifica]
Ferrari el 2016

Als Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro, Ferrari es va classificar per a la final individual de l'exercici complet i de terra. Va acabar en el setzè lloc de la final global i quarta de la final del pis, tot just perdent el podi en aquesta última, com li va passar als Jocs Olímpics del 2012.[31]

Al setembre, es va operar al tendó d'Aquil·les, però va dir que planejava continuar entrenant per continuar competint després d’una rehabilitació de sis mesos.[41]

2017-2018

[modifica]

Ferrari va passar la majoria del 2017 recuperant-se del dolor del tendó.[42] Va competir a la final de la Sèrie A italiana al setembre, on va obtenir la segona millor posició al terra per al camp sènior i va ser nomenada a l'equip per competir al Campionat del Món de 2017 a Montreal.[43] Durant les classificacions, Ferrari va acabar 25ena a la barra, però va classificar-se a la final de l'exercici de terra al setè lloc.[44] Durant la final, Ferrari va trencar-se el tendó d'Aquil·les.[45] Ferrari va ser una de les moltes gimnastes que es van lesionar mentre escalfaven o competien al Campionat Mundial de 2017, després de Rebeca Andrade del Brasil, Larisa Iordache de Romania, Ragan Smith dels Estats Units i Kohei Uchimura del Japó.[46]

Ferrari va passar el 2018 recuperant-se de la lesió soferta al Campionat del Món de 2017. Va anunciar que intentaria classificar -se per als Jocs Olímpics del 2020 a través del circuit de la copa del món per aparells.[47]

2019

[modifica]

Ferrari va tornar a la competició el febrer de 2019 a la Copa Mundial de Melbourne.[48] Només competia en els exercicis de barra d’equilibri i terra; es va classificar a la final de terra en primer lloc.[49] Posteriorment, va guanyar l'or en l'exercici de terra, amb un punt per davant de la segona classificada Paula Mejias, de Puerto Rico.[50] A la Copa del Món de Bakú, Ferrari es va classificar en la tercera posició a la final de l'exercici a terra, per darrere de la seva compatriota Lara Mori i l'americana Jade Carey.[51] A la final, va tornar a quedar tercera per darrere de Carey i Mori.[52] Immediatament després de la Copa del Món de Bakú, Ferrari va viatjar a Doha per a la Copa del Món de Doha[53] on es va classificar a la final de l'exercici de terra en setè lloc.[54] A la final va tornar a guanyar el bronze per darrere de Carey i Mori.[55]

2020

[modifica]

A finals de gener, Ferrari figurava en una llista nominativa que es va llançar per a la Copa Mundial de Melbourne, que va tenir lloc del 20 al 22 de febrer. Es va classificar en segon lloc a la final de l'esdeveniment d'exercicis a terra darrere de Jade Carey.[56] Durant la final de l'aparell, es va classificar una vegada més per darrere de Carey.[57] Al març, va competir a la Copa del Món de Bakú i va acabar segona en exercici al pis per darrere de Lara Mori durant les classificacions i va passar a la final de l'aparell.[58] No obstant això, es van cancel·lar les finals d'aparells a causa del brot de coronavirus del 2020 a l'Azerbaidjan.[59]

2021

[modifica]

Ferrari la va fer tornar a l'exercici complet a la 3a Sèrie A italiana del 2021, més de quatre anys després de la seva última actuació global als Jocs Olímpics del 2016. Va ocupar la primera posició en totes les posicions i va ajudar a Brixia a ocupar el primer lloc com a equip.[60] A l'abril, Ferrari va ser seleccionada per representar Itàlia al Campionat d'Europa de Basilea al costat d'Alice D'Amato, Martina Maggio i Giorgia Villa.[61] Durant les classificacions, va quedar setena en la prova general i quarta en l'exercici de terra, classificant-se a les dues finals.[62] Més tard, Ferrari es va retirar de la final de l'exercici complet per precaució.[63] L'últim dia de la final de l'aparell va guanyar la medalla de bronze a l'exercici de terra, per darrere de Jessica Gadirova de la Gran Bretanya i Anguelina Mélnikova de Rússia, realitzant l'exercici amb les notes de "Bella ciao" i dedicant la medalla al Dia de l'alliberament d'Itàlia.[64] Aquesta medalla va arribar 7 anys després de la seva última medalla al Campionat d’Europa i 15 anys després de la primera.

Ferrari va competir a la Copa del Món de Doha, on es va classificar en la primera posició del global. Com a resultat, va guanyar el seu lloc nominatiu per competir als Jocs Olímpics d’estiu del 2020, els seus quarts Jocs Olímpics. Setmanes abans de l’inici dels Jocs, Giorgia Villa es va lesionar i Ferrari va ser escollida per substituir-la a l'equip italià de quatre persones.[65]

Ferrari va representar Itàlia als Jocs Olímpics d’estiu del 2020 a Tòquio (Japó) al costat d’ Àsia D'Amato, Alice D'Amato i Martina Maggio.[66] Es van classificar per a les finals per equips i van quedar quartes amb una puntuació total de 163.638.[67] Ferrari també es va classificar primera per a la final de terra amb una puntuació de 14.166. Va acabar segona en la final darrere la medalla d'or Jade Carey dels Estats Units i davant les medallistes de bronze Mai Murakami del Japó i Anguelina Mélnikova de Rússia (competint com Comitè Olímpic Rus) amb una puntuació de 14.200.[68]

Història competitiva

[modifica]
Ferrari a la barra el 2013.
Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
2004 Campionat d'Europa (Junior) 33 22 6 33
2005 Festival Olímpic de la Joventut Europea 33 11 22 33 4 11
Jocs Mediterranis 11 11 11 22 11 11
2006
Campionat d'Europa 11 7 7 22
Campionat del Món 11 33 6 33
Arthur Gander Memorial 11
2007 Copa del Món de París 11 11 11
Campionat d'Europa 11 6 8 11
Campionat del Món 4 33 8 6
2008
Campionat d'Europa 4 5
Jocs Olímpics 11
2009
Campionat d'Europa 9 22
2010
Campionat d'Europa 5 7 4
Campionat del Món 8 11 6
Arthur Gander Memorial 33
Swiss Cup 22
2011 Copa del Món de París 4
Campionat d'Europa 6 8
Campionat del Món 12
2012 London Test Event 11 11
Campionat Nacional 11 22 22 11
Campionat d'Europa 33 4
Amistós Romania Internacional 22 33
Jocs Olímpics 7 8 4
Copa del Món de Stuttgart 5
Copa del Món de Glasgow 4
2013 American Cup 5
Copa del Món de La Roche-sur-Yon 22
Trofeu Ciutat de Jesolo 22
Jocs Mediterranis 11 11 33 11
Amistòs Alemanya-Itàlia 11 11
Campionat del Món 6 4 22
Copa del Món de Stuttgart 33
Copa del Món de Glasgow 33
2014 American Cup 5
Copa del Món de Tokyo 11
Campionat d'Europa 5 5 11
Copa Novara 11
Golden League 11 11 33 22 22
Campionat del Món 5 6 5
Copa del Món de Stuttgart 4
Copa del Món de Glasgow 6
2015 American Cup 6
Campionat d'Europa WD
Copa Novara 22 11
Campionat del Món 7 WD
2016 4a Sèrie A italiana 11
Anadia World Challenge Cup 5 33
Campionat italià 11 22 4
Jocs Olímpics 16 4
2017 4a Sèrie A italiana 33 22
Campionat del Món 8
2018 no va competir
2019 Copa del Món de Melbourne 11
Copa del Món de Baku 33
Copa del Món de Doha 33
2020 Copa del Món de Melbourne 22
Copa del Món de Baku [a]
2021 1a Sèrie A italiana 11
3a Sèrie A italiana 11 11
Campionat d'Europa WD 33
Copa del Món de Doha 11
Jocs Olímpics 4 22
  1. ↑ Ferrari es va classificat per a la final de terra en segona posició, però les finals d'aparalls es van cancel·lar

Habilitats èponimes

[modifica]
Aparell Nom Descripció Dificultat Afegit al Codi
Exercici a terra Ferrari Salt dividit amb gir complet D Jocs Olímpics 2012

Referències

[modifica]
  1. ↑ Turner, Amanda. «British Women, Iordache Impress in Sofia». International Gymnast Magazine Online. International Gymnast Magazine, 15-05-2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
  2. ↑ «Iveco sponsors the Women's Artistic Gymnastics World Champion, Vanessa Ferrari». Iveco, 26-04-2007.
  3. ↑ «European Championships Junior Women 2004». Gymnastics Results. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2008. [Consulta: 13 octubre 2015].
  4. ↑ «8th European Youth Olympic Festival». Gymnastics Results. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 13 octubre 2015].
  5. ↑ «XVth Mediterranean Games 2005: Artistic gymnastics events finished with Italian and Spanish domination». Gym Media. [Consulta: 13 octubre 2015].
  6. ↑ «26th Women's Artistic Gymnastics European Championships Results». European Union of Gymnastics, 30-04-2006. [Consulta: 11 octubre 2012].
  7. ↑ «39th Artistic Gymnastics World Championships Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 21-10-2006. Arxivat de l'original el 21 de març 2014. [Consulta: 11 octubre 2012].
  8. ↑ «2nd European Artistic Gymnastics European Championships Results». European Union of Gymnastics, 29-04-2007. [Consulta: 11 octubre 2012].
  9. ↑ «40th Artistic Gymnastics World Championships». Fédération Internationale de Gymnastique, 09-09-2007. Arxivat de l'original el 21 de març 2014. [Consulta: 11 octubre 2012].
  10. ↑ «27th Women's Artistic Gymnastics European Championships Results». European Union of Gymnastics, 06-04-2008. [Consulta: 11 octubre 2012].
  11. ↑ «Beijing 2008 Gymnastics Artistic Women's Qualification Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 10-08-2008. Arxivat de l'original el 28 juliol 2013. [Consulta: 11 octubre 2012].
  12. ↑ «Beijing 2008 Gymnatics Artistic Women's All Around Final Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 15-08-2008. Arxivat de l'original el 26 febrer 2014. [Consulta: 11 octubre 2012].
  13. ↑ «3rd European Artistic Gymnastics Individual Championships Results». European Union of Gymnastics, 05-04-2009. [Consulta: 11 octubre 2012].
  14. ↑ «Ferrari Recovering After Ankle Surgery». Intl Gymnast, 18-06-2009.
  15. ↑ «28th European Women's Artistic Gymnastics Team Championships Results». European Union of Gymnastics, 02-05-2010. [Consulta: 11 octubre 2012].
  16. ↑ «Results Team - 42nd Artistic Gymnastics World Championships» (en anglès). gymnasticsresults.com. [Consulta: 14 juliol 2023].
  17. ↑ «42nd Artistic Gymnastics World Championships» (en anglès). gymnasticsresults.com. [Consulta: 14 juliol 2023].
  18. ↑ «Ferrari Vanessa» (en anglès). FIG. [Consulta: 14 juliol 2023].
  19. ↑ «4th European Artistic Gymnastics Individual Championships Results». European Union of Gymnastics, 10-04-2011. [Consulta: 11 octubre 2012].
  20. ↑ «43rd Artistic Gymnastics World Championships Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 16-10-2011. Arxivat de l'original el 31 maig 2013. [Consulta: 11 octubre 2012].
  21. ↑ «London Prepares Series Gymnastics Artistic Women's Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 11-01-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  22. ↑ «London Prepares Series Gymnastics Artistic Women's Apparatus Finals Results». Fédération Internationale de Gymnastique, 11-01-2012. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2018. [Consulta: 11 octubre 2012].
  23. ↑ «29th European Women's Artistic Gymnastics Championships». European Union of Gymnastics, 13-05-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  24. ↑ «London 2012 Gymnastics Artistic Results Book». Fédération Internationale de Gymnastique, 07-08-2012. Arxivat de l'original el 31 agost 2012. [Consulta: 12 octubre 2012].
  25. ↑ "All-Around Results" Arxivat 4-10-2013 a Wayback Machine.. fedintgym.com.
  26. ↑ "Balance Beam Results" Arxivat 29-10-2013 a Wayback Machine.. fedintgym.com.
  27. ↑ "Floor Exercise Results" Arxivat 29-10-2013 a Wayback Machine.. fedintgym.com.
  28. ↑ «2014 1st Italian Serie A Nationale Results». The Gymternet, 08-02-2014.
  29. ↑ «2014 American Cup Results». The Gymternet, 01-03-2014.
  30. ↑ «2014 Tokyo World Cup Results». The Gymternet, 06-04-2014.
  31. ↑ 31,0 31,1 "Results" Arxivat 2014-05-18 a Wayback Machine.. longinestiming.com. 18 May 2014.
  32. ↑ «2014 World Championships Team Final Results». The Gymternet, 08-10-2014.
  33. ↑ «2014 World Championships All-Around Results». The Gymternet, 10-10-2014.
  34. ↑ «2014 World Championships Floor Final Results». The Gymternet, 12-10-2014.
  35. ↑ «Larisa Iordache Wins World Cup in Stuttgart». The Gymternet, 29-11-2014.
  36. ↑ «Larisa Iordache is All-Around Champion in Glasgow». The Gymternet, 06-12-2014.
  37. ↑ «2015 American Cup Results». The Gymternet, 08-03-2015.
  38. ↑ «In-Depth Analysis of Italy at European Championships». The Gymternet, 08-05-2015.
  39. ↑ «2015 Novara Cup Results». The Gymternet, 10-10-2015.
  40. ↑ «Tea Ugrin To Replace Vanessa Ferrari In AA Finals, 2015 World Championships». FloGymnastics, 25-10-2015.
  41. ↑ «Ferrari Undergoes Double Achilles Tendon Surgery». International Gymnast, 23-09-2016 [Consulta: 23 setembre 2016].
  42. ↑ «Ferrari Returns at Final Serie A». The Gymternet, 16-09-2017.
  43. ↑ «Ferrari's Last-Minute Push Gets Her to Montreal». The Gymternet, 24-09-2017.
  44. ↑ «2017 World Championships Women's Results». The Gymternet, 12-10-2017.
  45. ↑ «Vanessa Ferrari Injured, Tears Achilles In Floor Final At Gymnastics Worlds». FloGymnastics, 08-10-2017.
  46. ↑ «Highs And Lows Of The 2017 Gymnastics World Championships». FloGymnastics, 13-10-2017.
  47. ↑ «Ginnastica, Vanessa Ferrari infinita: ci prova verso le Olimpiadi! Torna ad allenarsi. Enrico Casella: "Ha deciso di continuare, per la qualificazione…"» (en italià). OA Sport, 07-07-2018.
  48. ↑ «Ginnastica artistica, Coppa del Mondo Melbourne 2019: il ritorno di Vanessa Ferrari tra trave e corpo libero. Le condizioni di forma della bresciana» (en italià). OA Sport, 20-02-2019.
  49. ↑ «Ginnastica, la Regina è tornata! Vanessa Ferrari prima al corpo libero in Coppa del Mondo: domenica la finale» (en italià). OA Sport, 22-02-2019.
  50. ↑ «Ferrari Golden in Comeback Performance». The Gymternet, 24-02-2019.
  51. ↑ «Baku World Cup – Balance Beam and Floor Exercise Qualification Results». Azerbaijan Gymnastics Federation, 15-03-2019.
  52. ↑ «Ginnastica, Coppa del Mondo. Vanessa Ferrari: "Punti importanti per le Olimpiadi". Mori: "Dimostrato il mio valore"» (en italià). OA Sport, 17-03-2019.
  53. ↑ «Ginnastica, Coppa del Mondo: Vanessa Ferrari e Lara Mori a caccia del podio a Doha, Marco Lodadio ci riprova» (en italià). OA Sport, 19-03-2019.
  54. ↑ «Ginnastica, Coppa del Mondo: Vanessa Ferrari e Lara Mori non sbagliano, finale al corpo libero! Bis azzurro a Doha» (en italià). OA Sport, 21-03-2019.
  55. ↑ «Ginnastica, Vanessa Ferrari e Lara Mori: corsa lanciata verso le Olimpiadi 2020. L'Italia brilla in Coppa del Mondo, passi verso Tokyo» (en italià). OA Sport, 23-03-2019.
  56. ↑ «2020 World Cup Gymnastics Qual Day 2 Event Results - Floor». Australia Gymanstics, 21-02-2020. Arxivat de l'original el 5 de març 2020. [Consulta: 1 d’agost 2021].
  57. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-03-05. [Consulta: 1r agost 2021].
  58. ↑ «2020 Baku World Cup Results». The Gymternet, 13-03-2020.
  59. ↑ «Finals of Baku World Cup cancelled». International Gymnastics Federation, 13-03-2020.
  60. ↑ «Ginnastica, Serie A: la Brixia domina a Napoli. Vanessa Ferrari, all-around da brividi. Villa da sballo, Maggio ok» (en italià). OA Sport, 10-04-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  61. ↑ «Basilea – Ufficializzati i nomi dei convocati per il 9° Campionato Europeo individuale di Artistica maschile e femminile» (en italià). Federazione Ginnastica d’Italia, 16-04-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  62. ↑ «Basilea – Europeo: Martina Maggio sfiora il pass olimpico per l'Italia. Finali All-around e di specialità conquistate. Emozioni Azzurre» (en italià). Federazione Ginnastica d’Italia, 21-04-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  63. ↑ @Federginnastica. «Basilea – Vanessa Ferrari non farà l’All-around. Il DTN Casella: “Precauzione in vista della finale al corpo libero dove può giocarsi la medaglia”», 22-04-2021.
  64. ↑ «Ginnastica artistica, Vanessa Ferrari sul podio europeo dopo 7 anni sulle note di 'Bella Ciao': "Dedicato all'Italia nel giorno della Liberazione"» (en italià). la Repubblica, 25-04-2021.
  65. ↑ «Tokyo - Giorgia Villa si infortuna a Napoli e perde i Giochi. Ferrari in squadra, Lara Mori individualista.» (en italià). Italian Gymnastics Federation, 13-07-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  66. ↑ «Ginnastica artistica, Olimpiadi 2021: le convocate dell'Italia. 4 Fate per la squadra, Vanessa Ferrari individualista» (en italià). OA Sport, 05-07-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  67. ↑ «Artistic Gymnastics - Final Results» (en anglès). olympics.com. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  68. ↑ «Artistic Gymnastics - Final Results» (en anglès). olympics.com. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2021. [Consulta: 7 agost 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vanessa_Ferrari&oldid=33883960»