Victòria Alsina i Burgués

Honorable Senyora
Victòria Alsina i Burgués
	; Retrat oficial de Victòria Alsina (2021)
Biografia
Naixement	21 febrer 1981 (43 anys); Barcelona
Diputada provincial de Barcelona
	13 juliol 2023 –
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
	2023 –
Consellera d'Acció Exterior i Transparència
	26 maig 2021 – 10 octubre 2022 ; ← Bernat Solé i Barril – Meritxell Serret i Aleu → ; Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024 ; Nomenada per: Pere Aragonès i Garcia
Delegada del Govern de la Generalitat als Estats Units
	30 octubre 2018 – 3 setembre 2019 ; ← Andrew S. Davis – Isidre Sala i Queralt →
Dades personals
Formació	Universitat Pompeu Fabra ; Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Activitat
Ocupació	politòloga, professora d'universitat, diplomàtica
Ocupador	Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ; Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic ; Escola de Govern John F. Kennedy ; Institut Barcelona d'Estudis Internacionals ; Universitat Pompeu Fabra ; ESADE Business School ; Universitat Politècnica de Nova York
Partit	Junts per Catalunya (2022–)
Membre de	Asociación de Becarios de Excelencia Rafael del Pino
Família
Pares	Claudi Alsina Català i Carme Burgués Flamarich
Premis
	(2014) Beca d'Excel·lència Rafael del Pino Conferit per Fundació Rafael del Pino ;

Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1981) és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, consellera d'Acció Exterior i Transparència de la Generalitat de Catalunya entre maig del 2021 i octubre del 2022.

Vida personal

Nascuda al barri de Gràcia, a Barcelona, el 21 de febrer de 1983. És filla dels professors d'universitat i matemàtics Claudi Alsina i Carme Burgués. El seu interès pel món de la gestió pública el deu al catedràtic i autor Carles Ramió, a qui considera el seu mestre.

Estudis

Va estudiar a l'Escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat i posteriorment es llicencià en Ciències Polítiques i Administració Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on també es doctorà en Ciències Polítiques i Socials. A més, té un màster en Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un altre en Direcció Pública d’ESADE.

Trajectòria professional

Fou professora de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Nova York (NYU), on també ha estat directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress (CUSP) i assessora sènior del The Governance Lab (GovLab).^[1]

Anteriorment, havia treballat com a professora i investigadora a la Harvard Kennedy School (2014-2020). En el camp internacional, ha treballat als cinc continents amb les organitzacions internacionals més rellevants: la Unió Europea, el Consell d’Europa, les Nacions Unides, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament.

Darrerament, ha liderat un grup de treball publico-privat al Fòrum Econòmic Mundial (l’Aliança Global de Ciutats Intel·ligents per la Governança Tecnològica del G20) (2020-), ha co-presidit el Grup de consulta i divulgació del Comitè d’Intel·ligència Artificial del Consell d’Europa (2020-), i coordinadora del grup d'experts «Catalunya 2022», grup de treball per presentar propostes per la sortida de la crisi del coronavirus i per la reconstrucció del país.^[2]

Ha exercit d’assessora de nombrosos gabinets governamentals, institucions privades i organitzacions internacionals de tot el món sobre qüestions relacionades amb la reforma del sector públic, la col·laboració publico-privada i la innovació democràtica. Alsina també va guanyar la beca post-doctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea (2018), la més prestigiosa de tot Europa. El seu àmbit d'especialització i recerca és la innovació en el sector públic.^[3]

Trajectòria política

El 2018 fou nomenada delegada del Govern de Catalunya als Estats Units i Canadà,^[4] a partir d'un concurs públic organitzat pel Departament d'Acció Exterior on fou escollida d'entre 57 candidatures presentades.^[5]

El maig de 2021 fou nomenada Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya.^[6] En la seva primera entrevista com a consellera es va marcar com a prioritat aconseguir les complicitats amb la Unió Europea i els Estats Units, i a protegir els treballadors del seu departament de qualsevol cas d'abús de poder o d'assetjament, i treballar per millorar el sistema de vot exterior.^[7]

L'octubre de 2022 es va fer militant de Junts per Catalunya per defensar que el seu partit es mantingués al Govern de Pere Aragonès, després d'una crisi de govern.^[8]

Formà part de l'equip de Xavier Trias per aconseguir l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2023.^[9]

Des d'octubre de 2024 és la vocal de repte demogràfic i polítiques d’immigració del seu partit.^[10]

Referències

↑ «Els deures del govern català». [Consulta: 26 maig 2021].
↑ Martí, Pere. «El govern crea el grup Catalunya 2022 per dissenyar la sortida a la crisi del coronavirus». VilaWeb, 02-06-2020. [Consulta: 2 maig 2021].
↑ Orriols Guiu, Núria. «Victòria Alsina es perfila com a consellera d'Exteriors». Diari Ara, 22-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
↑ «La delegada del Govern als EUA critica les «ingerències» de Borrell en l'acció exterior catalana». Nació Digital, 18-07-2019. [Consulta: 22 maig 2021].
↑ «El Govern fa oficial el nomenament de Victòria Alsina i Daniel Camós com a delegats als EUA i a França». El Punt Avui, 30-10-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
↑ «La consellera». [Consulta: 31 maig 2021].
↑ Ràdio, Catalunya. «Victòria Alsina: "La unilateralitat no aconsegueix complicitats internacionals"». [Consulta: 31 maig 2021].
↑ Agències. «Alsina es fa militant de Junts». [Consulta: 3 octubre 2022].
↑ «Xavier Trias: “El gran error de Colau ha estat convertir l’Eixample en un impossible”». El Nacional, 20-02-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].
↑ Sallés, Quico; Botanch, Josep Maria. «Tots els noms de la nova executiva de Junts impulsada per Puigdemont i Turull». El Món.cat, 26-10-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

[1] «Els deures del govern català». [Consulta: 26 maig 2021].

[2] Martí, Pere. «El govern crea el grup Catalunya 2022 per dissenyar la sortida a la crisi del coronavirus». VilaWeb, 02-06-2020. [Consulta: 2 maig 2021].

[3] Orriols Guiu, Núria. «Victòria Alsina es perfila com a consellera d'Exteriors». Diari Ara, 22-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].

[4] «La delegada del Govern als EUA critica les «ingerències» de Borrell en l'acció exterior catalana». Nació Digital, 18-07-2019. [Consulta: 22 maig 2021].

[5] «El Govern fa oficial el nomenament de Victòria Alsina i Daniel Camós com a delegats als EUA i a França». El Punt Avui, 30-10-2018. [Consulta: 22 maig 2021].

[6] «La consellera». [Consulta: 31 maig 2021].

[7] Ràdio, Catalunya. «Victòria Alsina: "La unilateralitat no aconsegueix complicitats internacionals"». [Consulta: 31 maig 2021].

[8] Agències. «Alsina es fa militant de Junts». [Consulta: 3 octubre 2022].

[9] «Xavier Trias: “El gran error de Colau ha estat convertir l’Eixample en un impossible”». El Nacional, 20-02-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].

[:0-10] Sallés, Quico; Botanch, Josep Maria. «Tots els noms de la nova executiva de Junts impulsada per Puigdemont i Turull». El Món.cat, 26-10-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Govern de Pere Aragonès - XIIIa legislatura (2021 – 2024 )
President	Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident	Jordi Puigneró i Ferrer (Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana)
Consellers	Gemma Geis i Carreras (Recerca i Universitats) · Laura Vilagrà i Pons (Presidència) · Josep Maria Argimon i Pallàs (ind.) (Salut) · Josep González i Cambray (Ensenyament) · Roger Torrent i Ramió (Empresa i Treball) · Jaume Giró i Ribas (ind.) (Economia i Hisenda) · Victòria Alsina i Burgués (ind.) (Acció Exterior) · Joan Ignasi Elena i Garcia (ind.) (Interior) · Tània Verge i Mestre (ind.) (Feminisme i Igualtat) · Natàlia Garriga i Ibáñez (Cultura) · Lourdes Ciuró i Buldó (Justícia) · Violant Cervera i Gòdia (Drets Socials) · Teresa Jordà i Roura (Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació)