Vés al contingut

Victorino Martín Andrés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVictorino Martín Andrés
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Galapagar (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Portezuelo (Càceres) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócriador de toros Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webvictorinomartin.com Modifica el valor a Wikidata

Victorino Martín Andrés (Galapagar; 6 de març de 1929[1]-Moraleja; 3 d'octubre de 2017) va ser un ramader espanyol de toros de lídia, nascut a l'antic estanc de Galapagar, propietari del ferro que porta el seu nom i que té un origen zootècnic en els caps de bestiar procedents dels ferros del marquesat d'Albaserrada i Antonio Escudero Calvo.

Toro de Victorino a La Maestranza de Sevilla, 2009.

Aquesta ramaderia, creada l'any 1919, és al costat de les del duc de Veragua i Miura una de les més notables de la història del toro de lídia a Espanya.

Biografia

[modifica]

Fins a mitjan anys 1960, Victorino Martín va ser un ramader a qui no es tenia en consideració i els caps de bestiar del qual molts toreros es negaven a matar per la seva feresa, a vegades acompanyada de mansuetud. L'indult del toro 'Belador' el va fer saltar fins al més alt i començar a cotitzar-se com un autèntic figura dins del panorama pecuari taurí.[2] Així doncs, és una de les ramaderies predilectes dins dels cicles toristes de les fires.

Va morir el 3 d'octubre de 2017, als 88 anys, en la seva finca, en el terme municipal de Moraleja, Càceres, degut a un Accident vascular cerebral.[3]

El seu fill, Victorino Martín García, veterinari de professió, és l'encarregat actualment de dirigir la ramaderia, controlant a més les seves uns altres dos ferros, creats recentment: 'Monteviejo' —anomenat igual que una de les seves finques—, que el seu encaste és de procedència Vega-Villar, i Ramaderia d'Urcola —de procedència Urcola, després de la compra d'una quarta part de la ramaderia de Francisco Galache Cobaleda, ramaderia de Villavieja de Yeltes, a Salamanca—.

Distincions honorífiques

[modifica]

Va rebre en 2011 la Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig. En 2012 li va ser lliurat el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid en la categoria de Tauromàquia.[4] Després de la seva defunció li va ser dedicat una rajola a la plaça de toros de Las Ventas «pel seu infatigable i exemplar labor com a criador de caps de bestiar braus i per ser defensor d'una tauromàquia íntegra».[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografía de Victorino Martín Andrés». [Consulta: 4 octubre 2017].
  2. ↑ Martínez Hernández, Fernando. «A vueltas con las fechas (IV)», 02-05-2010. Arxivat de l'original el 8 de gener de 2014. [Consulta: 4 octubre 2017].
  3. ↑ Amorós, Andrés «Muere Victorino Martín, la gran figura de los ganaderos de bravo». , 03-10-2017 [Consulta: 4 octubre 2017].
  4. ↑ Europa Press «El pintor Antonio López recibe la Medalla Internacional de Las Artes de la Comunidad por su carrera centrada en Madrid». Europa Press, 06-11-2012 [Consulta: 4 octubre 2017].
  5. ↑ «Victorino Martín, inmortalizado en un azulejo en la plaza de Las Ventas» (en castellà). , 04-06-2016 [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victorino Martín Andrés


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Victorino_Martín_Andrés&oldid=27538530»