Viquipèdia:La taverna/Novetats/Arxius/2011/09

Wiki Loves Monuments: Presa decisió vers banner geolocalitzat

Som a les portes d'iniciar la fase concursal del projecte. Per tal de donar notica del fet des de l'organització paneuropea s'està treballant en l'anunci de rigor. S'ha decidit que aquest banner sigui geolocalitzat per tal que segons l'estat on pertanyi la ip el banner redirigeixi al lloc web "auxiliar" del concurs.

El fet d'emprar un banner geolocalitzat és útil i pràctic a nivell europeu: per exemple els visitants de la viquipèdia en Alemany poden ser fàcilment "reconduïts" al lloc web de WLM Alemanya, Àustria o Suïssa ...

Per variar el "nostre" WLM trenca l'esquema. Val a dir que a efectes de commons i viquipèdia aquest fet no "trastoca" l'objectiu: s'esculli la via que s'esculli totes les imatges acabaran situades a commons per a ser compartides amb tothom (l'objectiu) i que per a triar les imatges guanyadores tampoc afecta, doncs la tria es realitza mitjançant els elements carregats a commons.

No obstant sí que afecta al mitjà: per a incentivar l'objectiu s'ha muntat un concurs amb diferents premis locals amb l'ajut de diferents entitats col·laboradores i patrocinadors.

La present presa de decisió és per a demanar l'opinió i, si s'escau, el vist i plau de la comunitat per tal de desvincular la pancarta (banner) de WLM de la opció de geolocalització tot redirigint els lectors d'aquest al lloc web wikilovesmonuments.cat amb independència d'on es trobi.

Per motius d'agenda, l'anunci global serà llançat el proper dia 3, us demano indiqueu la vostra opinió lo abans possible per tal de poder obtenir un consens el proper divendres dia 2. --Mafoso (Mani'm?) 10:21, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --barcelona (disc.) 10:22, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Castor (disc.) 10:25, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Pere prlpz (disc.) 10:30, 29 ago 2011 (CEST)

Aprovació -- TheMrJohannesburg · Parlem-ne! ;) 10:34, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Davidpar (disc.) 11:02, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Lluis_tgn (disc.) 11:14, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Gomà (disc.) 11:25, 29 ago 2011 (CEST) Qui llegeix la Viquipèia en català encara que en aquell moment estigui de viatge per Alemanya (per exemple) s'informarà molt millor del projecte en una web en català que en alemany. A wikilovesmonuments.cat ja hi diu que el concurs és europeu i on trobar els monuments del lloc on estigui o tingui previst viatjar.

Suport --Toniher (disc.) 11:42, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Panellet (disc.) 12:38, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Kippelboy (disc.) 12:49, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Salvi "Ssola" (discussió) 12:49, 29 ago 2011 (CEST)

Suport pastilletes (disc.) 13:04, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Solde (disc.) 13:35, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Jordiferrer (disc.) 13:47, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --MuRe (eing?) 14:26, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --KRLS , (disc.) 14:32, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Joancreus (discussó) 14:33, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --amador (disc.) 20:29, 29 ago 2011 (CEST)

Aprovació --Beusson (disc.) 22:46, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Gus.dan (disc.) 01:14, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Capsot (disc.) 10:04, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Arnaugir 20:04, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Mcapdevila (disc.) 20:20, 31 ago 2011 (CEST)

Suport Per cert, el banner ja funciona i envia a Wikimedia España! --Enric (discussió) 09:38, 1 set 2011 (CEST)

Ja s'ha afegit el JavaScript i tècnicament el bàner s'hauria de veure amb l'enllaç a wikilovesmonuments.cat. Els que ja hàgiu visitat la pàgina avui, haureu de netejar la memòria cau. La resta ho haurien de veure bé. --Joancreus (discussó) 09:48, 1 set 2011 (CEST)

AVÍS Sembla que s'ha tret el bàner, de fet era un error que hi fos. Tornarà a aparèixer el dia 3 tal i com es preveia (diria). En tot cas, feina feta no té destorb. --Joancreus (discussó) 10:44, 1 set 2011 (CEST)

Però el concurs comença avui, no? O és que les fotos són vàlides des d'avui però la promoció comença dissabte?--Pere prlpz (disc.) 10:58, 1 set 2011 (CEST)

Això sembla. Tot i això les fotos les pots penjar, no hi hauria d'haver cap problema. --Joancreus (discussó) 11:00, 1 set 2011 (CEST)

El concurs es obert ... totes les imatges de monuments carregades entren a concurs ... FEU SUAR EL SERVIDOR DE COMMONS!!!! --Mafoso (Mani'm?) 11:06, 1 set 2011 (CEST)

Com carregar les fotografies??? http://www.wikilovesmonuments.cat/participa-hi/ --Davidpar (disc.) 00:56, 2 set 2011 (CEST)

Bon dia, ja funciona el bàner? Es que en el meu cas (estat francés) si faig clic a sobre el que hi ha actualment vaig al lloc web del concurs francés... Gràcies! Capsot (disc.) 10:22, 3 set 2011 (CEST)

a mi em surt bé el banner però trobo que hauria d'anar a una portada general i no a les notícies, si un que no sap de què va clica i veu premis .cat no entén què ha de fer.--barcelona (disc.) 10:53, 3 set 2011 (CEST)

Ara sí que m'ha eixit bé. Gràcies! Capsot (disc.) 11:01, 3 set 2011 (CEST)

Quan pujo fotos amb el formulari [1] visible a [2], veig que queden registrades amb la plantilla "Wiki Loves Monuments 2011|es", però he vist que d'altres fotos estan marcades com a "Wiki Loves Monuments 2011|es-cat". En ambdos casos les fotos queden registrades al concurs d'àmbit català?--Jordiferrer (disc.) 10:13, 5 set 2011 (CEST)

Els dos paràmetres són equivalents, en ambdós casos fan la mateixa categorització. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 10:41, 5 set 2011 (CEST)

Imatge del Wiki Loves Monuments a la portada

En primer lloc, perdoneu que en comptes de venir a demanar consens abans de fer un canvi important, el vinc a demanar després de fer-lo. Espero que n'entengueu les raons. Si no és el cas, ja em revertireu.

S'havia parlat d'anar posant a la portada durant aquest mes imatges de les carregades al concurs en comptes de les imatges del mes, però no hi havia res decidit formalment. Com que el concurs ja ha començat, he canviat la imatge del mes per una del concurs, amb la intenció d'anar-la canviant, per exemple cada dia. Això té algunes implicacions per la imatge del mes:

• No hi podrà haver imatge del mes d'agost. La imatge d'agost s'haurà d'ajuntar amb la de setembre.
• La segona imatge del mes de juliol, que havia d'estar-se a la portada fins de l'1 al 10 d'aquest mes, hi hauria de sortir els primers dies d'octubre.
• Els dos punts anteriors poden canviar si decidim fer alguna cosa a la portada amb les fotos guanyadores del concurs a l'octubre, però això tenim temps de consensuar-ho abans de fer-ho i no després.
• Cal que algú vagi revisant les imatges carregades al concurs i fent propostes (a Viquiprojecte Discussió:Monuments, per exemple). Idealment, cada dia s'hauria de posar una imatge carregada el dia abans. Si triguem més es s'hi pot posar una imatge carregada des de la vegada anterior que es va canviar.
• Un administrador hauria de canviar el títol de l'apartat Imatge del mes de la portada per un text i un enllaç més adients com ara Viquipèdia:Wiki Loves Monuments. (No calia ser administrador).--Pere prlpz (disc.) 16:17, 2 set 2011 (CEST)

Gràcies, Pere, per la iniciativa. Ho havia comentat a Viquipèdia Discussió:Imatge del mes#Wiki Loves Monuments al setembre però el temps se'ns a tirar a sobre amb la feina dels últims dies. Cada dia es pot escollir una imatge, o dos alternant al matí i tarde per exemple, d'entre les detectades el dia anterior a Viquiprojecte:Monuments/Estadístiques. Per fer-ho més dinàmic diàriament, havíem comentat de discutir-ho cada dia via IRC, per exemple a les 10:00h, entre els presents. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:02, 2 set 2011 (CEST)

Per fer-ho més dinàmic podríem adaptar aquesta plantilla de navegació amb fotografies: [3] Només caldria afegir la opció al codi MediaWiki de la Viquipèdia en català. --Davidpar (disc.) 23:49, 2 set 2011 (CEST)

Amical-bot

Nomes per dir que resolts els problemes ja torna a estar en servei.--Gomà (disc.) 00:37, 4 set 2011 (CEST)

Gràcies, és molt útil.--Arnaugir 10:00, 4 set 2011 (CEST)

Merces Gomà, en tenia un munt de pendents, i amb les vacances no m'hi he pogut posar més que un dia que plovia i tenia zona wifi, i em queda molta feina per fer. A veure si em poso al corrent. Per cert la primera traducció després de la fallada segueix tenint els mateixos problemes: paraules en majúscules, anarquia en els paràgrafs, etc... per sort a les posteriors a primera vista sembla que ja no. --joc (disc.) 00:52, 6 set 2011 (CEST)

Un cop t'acostumes a l'Amical-bot, quan te'l treuen ja no t'enrecordes com traduir. Moltes gràcies! --Davidpar (disc.) 09:51, 6 set 2011 (CEST)

L'EVA s'ha quedat sense cap de setmana

L'EVA s'ha quedat sense cap de setmana perquè ha hagut d'anar corregint categories i articles que utilitzen la preposició "a" de manera incorrecta (per exemple, Música a Catalunya => Música de Catalunya o Patrimoni de la Humanitat a Europa => Patrimoni de la Humanitat d'Europa). Si us plau, quan creeu articles o categories, recordeu que l'ús de la preposició "a" amb aquest significat és un anglicisme i que en la gran majoria de casos cal fer servir la preposició "de". Gràcies de part de l'EVA.

• http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=a&operEntrada=0
• http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=de&operEntrada=0

– Leptictidium; what else? 14:36, 4 set 2011 (CEST)

Gràcies per l'apunt, és bo saber-ho. Intentaré aplicar-m'ho!!--Arnaugir 15:54, 4 set 2011 (CEST)

+1. Segur que l'EVA ha corregit algunes categories fetes per mi. Desconeixia quin era l'us correcte. Gràcies per la informació:)!--Kippelboy (disc.) 16:22, 4 set 2011 (CEST)

Ep! jo recordo haver-ne fet bastants P.E.: xxxxxx a l'Antiga Grècia..la pega és que alguns els haurà de fer un admi perqué els vaig fer un rename..;-)--Mcapdevila (disc.) 01:14, 6 set 2011 (CEST)

N'he fet uns quants.. peró setge a xxx, guerra a xxx, alimentació a xxx i família a xxx..canvia el sentit..--Mcapdevila (disc.) 01:30, 6 set 2011 (CEST)

Feina

Berlusconi elimina 36 províncies i 1500 municipis italians. http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/12/economia/1313149544.html

Suposo que això deu voler que es modifiquen un munt d'articles i mapes de l'enciclopèdia i que cal eliminar-ne molts.—el comentari anterior sense signar és fet per 88.19.143.71 (disc. • contr.) 01:49, 13 ago 2011 (CEST)

La notícia que has adjuntat diu que ho afirmen alguns diaris oficials, per tan encara no està en forma de llei. Caldrà saber sobretot a partir de quan s'eliminaran aquests territoris i quins, coses que s'explicitaran a la llei i que suposo que es farà públic d'aquí uns dies/mesos.

Per part nostra cal saber què fem amb aquests 1500 municipis, si és que els tenim: els eliminem, o els deixem com antics municipis (com fem, per exemple, amb Catalunya)? --Davidpar (disc.) 09:32, 13 ago 2011 (CEST)

Jo crec que haurem de seguir la metodologia clara. Creació d'una llista d'antics municipis per aquells que no tenen contingut significatiu i fer una ressenya en el municipi que l'annexionen. I en aquells que són més extensos (amb demografia, monuments, etc.) caldrà fusionar-los amb els municipis annexionats i fer-ne una petita ressenya a les llistes d'antics municipis. Tot i això, cal veure si es materialitza i com es materialitza.--KRLS , (disc.) 09:40, 13 ago 2011 (CEST)

Potsre que es creï una subcategoria de Categoria:Antics municipis i Categoria:Geografia històrica d'Itàlia: Categoria:Antics municipis d'Itàlia. També, clar, Categoria:Antigues províncies d'Itàlia. 88.19.140.37 (discussió) 09:46, 13 ago 2011 (CEST)

D'acord amb mantenir-los com a antics municipis. La informació de les enciclopèdies no esdevé obsoleta quan canvia la realitat, sinó que esdevé històrica, i segueix essent útil si s'assenyala que és històrica.--Pere prlpz (disc.) 12:38, 13 ago 2011 (CEST)

Com a ciutadà italià us dic que si realment es fa passaran encara anys, sobre tot per les provincies, doncs per suprimir-les cal modificar la constitució i no és dit que es possin d'acord. Repecte als municipis, segurament acabaran fent un agrupament de serveis, sense fer desapareixer el Municipi, tot està per veure encara i quan passi caldrà mirar que fa la Wikipedia italiana.--Gus.dan (disc.) 11:05, 7 set 2011 (CEST)

Totalment d'acord amb el Pere: res d'eliminar-los. – Leptictidium; what else? 12:23, 11 set 2011 (CEST)

La numeració dels monarques de la Corona d'Aragó

Hola a tothom, sóc l’usuari Vibra que últimament a estat fent una mica de rebombori als articles dels monarques d’Aragó, en canviar la numeració aragonesa per la catalana mantenint d’Aragó. Primer de tot, vull excusar-me, ja que, crec que degut a la meva activitat, alguns companys viquipedistes han quedat desconcertants o han pensat que feia vandalisme. Ho sento, però sóc nou i no sabia que per fer canvis tant importants havia de passar primer per aquí per discutir-ho. Bé dons aquí estic per explicar aquests canvis i fer la proposta de que s’acceptin per tots els articles on apareixen els Peres i els Alfons tant del Casal d’Aragó (o Casal de Barcelona) i de la dinastia Trastàmara, tot aportant bibliografia:

Vull començar posant de manifest un tema que sembla ignorar la historiografia espanyola en general, i l'aragonesa en particular: el fet que és justament entre els segles X i XIV quan apareixen els cognoms, primer utilitzant el nom dels pares i més tard el nom d'un lloc, normalment el feu més eminent, que s’acaba convertint en el nom d’un llinatge i de tota una família, en els segles XIII i XIV. Així Trastàmara, Habsburg, Borbó són cognoms que fan referència a llocs, igual que Aragò. La dinastia del Casal de Barcelona deixarà d'utilitzar Berenguer (nom del pare), i Aragó passarà a ser el cognom dels comtes de Barcelona que adquiriren el regne d'Aragó, almenys des de l’època de Pere el Gran. En segon lloc que als segles XII-XIII-XIV-XV i la primera meitat del XVI no hi havia una numeració per a cada regne i principat, sinó una per a tota la monarquia, la numeració dels comtes de Barcelona i del seu estat primigeni i patrimonial: el Principat de Catalunya, tal i com veiem, no només als reis del Casal d’Aragó, sinó també en la numeració de les noves dinasties entronitzades, com els Trastamares o la casa d'Avís amb Pere el Condestable de Portugal. Tanmateix la dada més rellevant de tot plegat, és que la numeració aragonesa fou iniciada en 1562 pel cronista aragonès Jeronimo Zurita, i aquest fet sembla ésser ignorat per tothom, quan és importantissim, ja que científicament invalida el fet d’anomenar els reis amb la numeració aragonesa, pels mateixos motius que molta gent posa el crit en el cel quan es parla de corona catalano-aragonesa: per que és una invenció posterior dels historiadors i no s’utilitzava a l’època.

A continuació exposo la bibliografia que he trobat sobre aquestes qüestions (:amb sagnat):

FLUVIÀ, Armand de. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona. Barcelona. «Episodis de la Història», núm. 300 (Barcelona, Rafael Dalmau. 1994).

“Els sobirans catalano-aragonesos sempre tingueren molt clar que el senyal o escut dels quatre pals era propi del seu llinatge o família, el de la dinastia de Barcelona, el de la seva ascendència per línea agnatícia, el de la Casa Comtal, encara que el seu cognom fos “d'Aragó” pel fet del predomini del títol més alt, més eminent”

pp. 78-79

La cita de Desclot lliga molt bé amb el que ell mateix manifesta la pròleg de la seva Crònica: “los nobles reis que hac en Aragó [ es refereix a Alfons I, Pere I, Juame I i Pere II] qui foren de l'alt llinatge del comte de Barcelona [fa referència a Ramon Berenguer IV]”.

p.79.

Pere “el Cerimonios”, per exemple, sempre s'anomena “Pere Terç”, mai “Pere IV”; això ho podem veure al Llibre de les nativitats (p.a.1373), als cànons de les Taules astronòmiques(1381), a les famoses Ordinacions, a un document del 1382, sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable Pere de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina “Pere IV” i no “Pere V”, que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989).

p. 81.Fa referència a l'article: FLUVIÀ, Aramand. <<La numeració distintiva entre sobirans del mateix nom, a Catalunya>> A: Revista de Catalunya, 36 (1989).

I tot seguit, continua:

"El primer que va donar, als Peres i asl Alfons, una numeració seguint la llista dels reis d’Aragó fou Zurita, cronista oficial del regne d’Aragó, als seus Nanales de Aragón (1562), escrits per encàrrec dels diputats aragonesos”

Parlant de la Crònica General, anomenada també Crònica de Sant Joan de la Penya (1366-73), que feu redactar Pere el Cerimoniós, Fluvià diu:

“D'aquesta Crònica, l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que em llegís el capítol XXI, el títol del qual és “Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó”. Penso realment que allí queda ben clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: “Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, prevenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem”. O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, fins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s’autodenomina “Pere Terç” i no “Pere Quart”. p. 82.

PARELLADA, Caius. <<Corona d'Aragó>>, denominació impròpia de l'estat català medieval. Barcelona 2002.

Parellada ens explica els dos tipus de numeració:

“Les dues classes de numeració saura al•ludides són, per un cantó, la històrica, és a dir, aquella que es basa en documents i en l'ús que se'n va fer en aquella època (que és la que hom anomena catalana per tal com ha estat emprada sempre pels historiadors catalans) i, en segon lloc, l'aragonesa o castellana, molt posterior a la primera, puix que només es basa en la historiografia barroca aragonesa, però és aquella que, pel simple fet d'haver estat adoptada pels historiadors espanyols, és també l'habitual, amb excepcions, però cada cop més nombroses modernament, de la historiografia comuna i adotzenada.” p. 131.

Parla sobre la numeració catalana i del seu ús històric per part dels monarques:

“Doncs bé, les notes més destacades que trobem sobre el numeral adjuntat al títol són les de Pere el Cerimoniós. A les seves Ordinacions, les que va estatuir per al regiment de la seva Cort, feu posar-hi de <<Pere Terç>>, i així es va consignar en tots els manuscrits subsegüents, àdhuc en els exemplars destinats a les institucions del regne d'Aragó. (...) És a dir, que era Pere III en tots els estats que formaven l'ens polític general, comprenent-hi el mateix regne d'Aragó. (...) En regalar aquest rei [Pere el Cerimoniós] la seva biblioteca al monestir de Poblet, va ordenar que s'hi posés la inscripció següent: <<Aquesta és la libreria del rey en Pere III en diferència dels reys altres que han aquí nom Pere>> (Jordi Rubió i Balaguer, Història i Historiografia).”

pp. 132-133 Aquí cita l'obra: RUBIÓ i BALAGUER, Jordi. Història i Historiografia. Departament de Cultura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Continua parlant d'una prova indirecta com és:

“l'encàrrec que Pere III va fer al mestre estatuari Aloy d'esculpir les estàtues dels sobirans predecessors seus per al Palau reial de Barcelona, les qual havien d'ésser onze dels antics comtes de Barcelona i nou dels comtes-reis d'Aragó. És a dir, que el dit rei considerava que el seu patrimoni reial era el que començava amb el patrimoni comtal de Barcelona, al qual s'havia incorporat més tard el regne d'Aragó; en altres mots, el rei pensava que el seu patrimoni, el seu Estat, era la continuació de l'antic Estat dels comtes de Barcelona amb les adquisicions subsegüents.

Altrament la numeració dita catalana que feia servir Pere III era també la que de consuetud s’emprava a la Cancelleria, a l'escrivania i als arxiu reials. I és així la que sempre ha utilitzat la historiografia catalana i la no catalana antiga” pp.133.

Més endevant cita a DURAN, Eulàlia. <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988. Madrid, Fundación de Estudios Sociológicos (FUN-DES), Colegio Libre de Eméritos; tot parlant sobre la reacció aragonesisita a la historiografia catalana que:

“<<Fou iniciada pel cronista de Ferran el Catòlic, Gauberto Fabricio de Vagad a la seva polèmica Crónica de Aragón [1499] i tingué el seu millor representant amb Zurita, el qual, als seus Anales de la Corona de Aragón, que comença a publicar des de 1562, on va assenta les bases per reivindicar la primacia del regne d'Aragó sobre el comtat de Barcelona, tot anomenant els reis a partir dels pri-mers. Aquest nova numeració fou assumida després per la historiografia castellana>>”.p.134

A continuació parlant sobre la numeració catalana:

“També és ben clar que la dita numeració no és cap invenció dels historiadors catalans moderns, sinó que és tradicionals en la historiografia catalana. I aquí és avinent de dir que als paper aragone-sos de caràcter jurídic hi ha una gran desorientació respecte a la numeració dels reis. Així, per exemple, els reis Pere II el Gran i Pere III el Cerimoniós, són numerats, el primer com a Pere I, per raó de <<serel primero que hizo fueros>> i el segon, el Cerimoniós, Pere II, no sabem pas per què, als Fueros de Aragón.”

p. 134.

Fueros de Aragón (edició de 1624, Çabarte):Petrus primus 1283 (és Pere II el Gran).Petrus secundus (és Pere III el Cerimoniós).

p. 135

En canvi en explica Parellada que a l'obra: Cortes de Cataluña. Madrid, Real Academia de la Historia, XXVI volums(1896-1922); que recull les diferents corts catalanes al volum I parlen d'Alfons el Cast dient:

<< Has paces et treujas constituit rex Alfonsus primus...>>

p. 136.

S’haurien de comprovar els documents d’aquestes Corts, per veure de quina data són redactats, ja que és per hom conegut que Corts pròpiament dites, no hi ha fins a Pere el Gran, per l'assistència i gran participació de les ciutats, no obstant també es consideren Corts a les assemblees convocades pels comtes de Barcelona i més tard pels primers reis d’Aragó del llinatge barceloní on assistien la noblesa i l’església, ja que seria molt interessant veure si Alfons fou dit primer en vida, o durant el renats del seu fill, o del seu net, etc.

Més tard Parellada parla dels cognom:

“Perquè, com ja hem vist més amunt, la casa que prengué el nom d'Aragó -que convertí també en nom de la família, i així es comprava en tots els seus membres, àdhuc els col•laterals, tots ells anomenats d'Aragó, com és ara els mateixos comtes d'Urgell- no era altra que la casa de Barcelona, la qual casa, munida amb la seva sobirania originària i sense soberguejar les terres catalanes, va estendre el seu poder i la seva sobirania damunt l'Aragó. (...) I ja hem vist que els historiadors aragonesos Ramos Loscertales i Lacarra no s'estan d’admetre la instauració a l'Aragó de la casa de Barcelona, aquella mateixa casa que després passà a anomenar-se d'Aragó. La identitat casa de Barcelona igual a casa d'Aragó roman sòlidament afermada.” p. 212.

Parellada cita l'Acta Aragonensia publicada a Berlin- Liezpig el 1908 per Heinrich Finke:

“Heinrich Finke: Acta Aragonensia III: (...) <<On també podem subratllar la dicotomia entre la Corona d'Aragó i el comtat de Barcelona i, doncs, que el regne d'Aragó queda sempre al marge i desaparellat de Catalunya. És a dir, si hi ha una nació esmentada, aquesta és Catalunya. D'Aragó, sols se s'esmenta la corona, ço és, la sobirania, que duu aquest nom, però que pertany als catalans>>” p. 231.

FLUVIÀ, Armand. <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995). Diu que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta:

“el comte-rei Pere II diu «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (es refereix al seu germà il•legítim Sanç, castellà d'Amposta).”

Continua parlant sobre la continuïtat del casal de Barcelona després de Ramon Berenguer IV:

“D'altra banda, Fatás, primfilant ja massa, i en el seu afany obsessiu per demostrarl'indemostrable, encara fa una afirmació molt més temerària: que la dinastia catalana,el casal de Barcelona, s'extingeix perquè Ramon Berenguer IV renuncia el seu llinatge, el deixa, per entrar a formar part del Casal d'Aragó! Primer de tot, és una suposició que caldria provar d'una manera evident i convincent,i això és impossible. En segon lloc, com pot suposar que tot un comte de Barcelona estigués disposat a renunciar el seu llinatge quan s'havia de considerar cap d'un llinatge de distintes línies comtals, que ha anat heretant o rebent comtats a mesura que s'han anat extingint (Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, i l'expectativa de Rosselló), que per la mare ha heretat, a més, el comtat de Provença, i que se sent molt orgullós d'ésser «un dels mellors comtes del món», com diu Desclot (1283), i prefereix ésser el primer dels comtes que no el setè dels reis, com deia Petit de Newburgh (circa 1198), i tot això per entrar en un llinatge del qual Ramir II era fill del primer rei i, a més a més, d'una línia il•legítima. Cal pensar que l'únic que pretenia Ramon Berenguer IV amb aquest casament era d'incrementar el seu poder i prestigi i per això es va avenir a signar aquell document d'esposalles de futur que li reportava l'adquisició d'un regne. Tanmateix, poc es deuria sentir obligat a fer-ho, si tenim en compte que el 1149, un any abans de consumar el matrimoni, denominant-se «comte de Barcelona i senyor i príncep d'Aragó», signa la pau amb el rei Garcia VI de Pamplona, per la qual s'acorda que Ramon Berenguer IV es casi amb la infanta Blanca, filla del rei.”

Eulalia Duran a <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988., en parla de Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557):

Aparte de denunciar la apropiación indebida del nombre de España por parte de Castilla, el ya cita-do Cristófor Despuig, en sus Colloquis, presintió esta disgregación de la Corona de Aragón y por ello insistió en la unidad de la lengua catalana: «los reys, encara que priven lo apellido de Aragó, no percó parlaven aragonés, sino cátala» (los reyes, aunque lleven el apellido Aragón no hablaban aragonés, sino catalán); «los valencians... de Cathalunya son eixits, la llengua, de Catalunya la te-ñen...» (los valencianos han salido de Cataluña, tienen la lengua de Cataluña) recordaba, mientras-confesaba que escribía «en gloria y honra de la Corona de Aragó y singularment de la nació catha-lana». Pero su lucidez política no llegó a modificar los resultados.

Vist tot això m’agradaria remarcar, amb tots esl respectes, l’error a l'article de la viquipedia ano-menat Casal d’Aragó, crec que redactat en bona mesura per Georg-hessen http://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3 on diu:

Altrament però, l'adopció del títol del regne principal com a cognom propi del llinatge dels comtes de Barcelona implicà la doble numeració dels reis: d'una banda la numeració per cognom, i de l'altre la numeració pel regne principal, el d'Aragó, de manera que veiem com el rei en Pere IV d'Aragó el Cerimoniós s'intitulava a sí mateix en totes les seves disposicions legals amb el nom de Pedro ter-cero en aragonès i Pere terç en català

I a continuació exposa una taula molt ben feta, però que falla en l'apartat numeració per regne.

És un error, en primer lloc perquè la numeració aragonesa és del segle XVI i no de l’edat mitjana quan visqueren aquests reis, i en segon lloc, perquè si bé, és veritat que al numeració catalana va relacionada amb el cognom i el llinatge, en començar a utilizar-se es fa a tots els regnes de la mo-narquia, i no només al Principat de Catalunya, com demostra Pere III el Cerimoniós. El que caldria esbrinar és si aquesta numeració, també utilitzada per altres dinasties com els Trastàmara o els Avis, és emprada per una qüestió familiar (estaven emparentats amb el Casal de Barcelona i adoptaren el cognom Aragó) o pel fet d’esser el Principat de Catalunya l’estat central de la monarquia tot i no aportar al monarca el títol regi.

Gràcies per la vostra atenció. --Vibra (disc.) 10:36, 16 ago 2011 (CEST)--Vibra (disc.) 10:36, 16 ago 2011 (CEST)

Felicitats per aquesta explicació tant clara i argumentada. Certament la bibliografia especialitzada que has citat és de primer nivell. És evident que els reis utilitzaven en la documentació la numeració pròpia de la dinastia dels comtes de Barcelona i que fou el segle XVI quan un historiador va canviar arbitràriament aquesta numeració. Per tant, si ningú aporta cap argument o exemple de l'ús contemporani del numeral aragonès com el genèric del personatge, canvio el criteri que jo tenia assumit fins ara i et dono la raó en què la numeració que ha de seguir després del nom de cada rei i abans del cognom d'Aragó és la corresponent a la numeració catalana (no entro en el per què la utilitzaven, si per la centralitat de Catalunya o per ser de la dinastia dels comtes de Barcelona, el cas és que la utilitzaven). Caldria iniciar una presa de decisió. Poso l'exemple concret de com hauria de ser, segons aquest criteri, la introducció de l'article de Pere el Gran:

«

Pere II d'Aragó el Gran, III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília, I del regne València i II del comtat de Barcelona (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

--Galazan (disc.) 13:26, 16 ago 2011 (CEST)

Certament s'ha de fer una presa de decisió, perquè segur que hi haurà veus discrepants que han de tenir espai per a la discussió i, sobre tot, perquè tanquem en un lloc ben documentat el cóm ho farem, ja que (i aquest és un cas més) reiteradament s'aborda aquesta polèmica i cada cop s'han de tornar a repetir els arguments per no tenir-los ben documentats. Felicito a Vibra per la feina de recerca documental. --amador (disc.) 07:59, 17 ago 2011 (CEST)

Jo sóc un dels desconcertats, però si que caldrà fer una presa de decisió perquè després no pugui venir ningú darrere a dir-nos quelcom. A més a més, si escau s'haurà d'obrir una plana explicativa de la decisió.--KRLS , (disc.) 12:44, 17 ago 2011 (CEST)

KRLS i Galazan:

1. es molt evident que a una wiqui catalana s'ha de seguir la numeració catalana.
2. El Casal, la línia masculina, era del Casal de Barcelona. Mai de l'Aragó.
3. No entenc de on surt aquest concepte de "regne principal" adjudicat a l'Aragó. El criteri es econòmic, demogràfic, per potencia militar?. El regne principal, en tots els conceptes era Catalunya.
4. Es un absurd a una wiqui catalana continuar utilitzant el concepte "Corona d'Aragó", concepte inventat i imposat mes tard de 1480. La majoria d'historiadors actuals diuen Corona Catalana. (El corona Catalano-aragonesa està entrant en desús).
5. La conclusió es que les capçaleres de les entrades haurien d'esser així:

poso l'exemple concret de com hauria de ser, segons aquest criteri, la introducció de l'article de Pere el Gran:

«

Pere II, dit el Gran, II del comtat de Barcelona, I dels regnes de València, Mallorca i Sicília, i III del regne d'Aragó.(València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

Perquè considero que en una wiqui en català, en primer lloc s'han de citar els territoris catalanoparlants. Salut i felicitats vibra --XPOferens què vols dir-me? 15:11, 22 ago 2011 (CEST)

Es necessita una presa de decisió, pel que vec al menys ja es plantejen dos canvis. -- Ermengol Patalín (xerrem) 21:07, 24 ago 2011 (CEST)

A veure XpoferenS la proposta que es debat és la que ha fet en Vibra de posar el número ordinal segons la branca del casal de Barcelona i no la dels reis d'Aragó anteriors a Peronella perquè està ben explicada i amb referències a la bibliografia especialitzada. La proposta no és la de canviar el "cognom", ja que en Vibra mateix ha explicat molt bé que el casal de Barcelona va prendre i fou conegut com la família Aragó, tal i com consta a totes les genealogies existents. La resta de consideracions que fas no tenen res a veure amb el debat iniciat. A banda d'això, veig que en aquests dies ningú s'ha oposat a la proposta, tot i que algun usuari encara té dubtes, per tant hauríem d'iniciar la presa de decisió. Abans de fer-ho jo mateix només voldria que l'usuari Vibra confirmés que la proposta és la que jo vaig exemplificar:

«

Pere II d'Aragó el Gran, III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília, I del regne València i II del comtat de Barcelona (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

.--Galazan (disc.) 17:21, 29 ago 2011 (CEST)

Hola Galazan. Com crec que ha quedat clar en tota aquesta qüestió i que el que cerca la viquipèdia coma enciclopèdia és assemblar-se el màxim a la realitat històrica del passat mitjançant les evidencies documentals i d’altres tipus de que disposem avui dia, crec que el model correcte seria:

«

Pere II d'Aragó, “el Gran” , (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre del 1285). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, rei de València, comte de Barcelona (1276-1285) i rei de Sicília (1282-1285). Fou anomenat per la historiografia posterior III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília , I del regne de València i II del principat de Catalunya.

»

.

On posa historiografia posterior hauríem de crear un article on s’expliqui la història de la numeració catalana que fou utilitzada per tota la Corona d’Aragó i l'aparició de l'aragonesa (al segle XVI)i les altres, amb la bibliografia aportada. Potser us sembla un canvi molt radical, però jo crec que és el més ajustat al que volem explicar en cas de que s’accepti la meva proposat en la pressa de decisions i a la realitat històrica. Vibra (disc.) 11:52, 30 ago 2011 (CEST)

Bé, com que ningú a aportat més bibliografia per afegir propostes inicio ja la presa de decisió: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó--Galazan (disc.) 13:21, 3 set 2011 (CEST)

Totalment d'acord amb en Vibra però no trobo on s'ha de votar..--Mcapdevila (disc.) 01:48, 6 set 2011 (CEST)

S'obre la votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó.--Galazan (disc.) 13:32, 10 set 2011 (CEST)

Primera setmana WLM

Portem ja una setmana des de l'inici de Wiki Takes Monuments. Personalment, ho considero de moment tot un èxit de participació. Hem aconseguit per ara 1.273 fotografies, algunes de llocs impensables que resultaran molt útils. En global són unes 21.500 a tot Europa, cosa que vol dir que estem a un bon nivell. En concret, pregunta que em fan sovint, tenim el 55% de les fotos d'Espanya. També està funcionant molt bé la captura de fotos de Flickr i Panoramio, sent el grup CAT el més actiu. El contrapunt és que la majoria de fotos són de Catalunya i en canvi la participació és baixa en els altres territoris. Per exemple, només hi ha 2 usuaris amb fotos d'Andorra, o 15 fotos en total de les Illes Balears. Probablement no hem aconseguit fer la promoció adequada a tot arreu. Cal destacar a dos usuaris habituals de ca.wiki que sobrepassen les 200 fotos de més de 100 monuments diferents: Albertvillanovadelmoral i Pere prlpz. Això els situa entre els 15 més actius d'Europa, i n'hi ha d'altres també destacats. Però el que em satisfà és veure la gran quantitat d'usuaris nous que hi participen. Alguns dels comentaris rebuts per diferents mitjans parlen per ells mateixos:

• "em resulta molt enriquidor col·laborar amb aquest projecte/concurs, tant que m'he autoproposat fotografiar i publicar, el màxim nombre de monuments"
• "tinc ganes de fer-me el Baix Empordà"
• "conec la zona però hi ha monuments totalment desconeguts per mi i crec hi ha coses de molt interès que ni surten"
• "no donaré l'abast amb tan sols un mes"
• "podrem assumir tal volum d'imatges?"

Cal felicitar a tots els que hi han col·laborat des de fa 6 mesos i animar a seguir fins el final sense caure en l'autocomplaença. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 09:34, 8 set 2011 (CEST)

Felicitats a tota l'organització. Esperem que el ritme actual no decaigui i que al final poguem dir que ha estat tot un èxit! --Arnaugir 10:40, 8 set 2011 (CEST)

realment és tot un èxit, felicitats a tots els implicats i molt especialment al Vriullop. Ens veiem a les sessions de Viqui prem --barcelona (disc.) 20:11, 8 set 2011 (CEST)

Entre els participants en lloc destacat falta esmentar en Kippelboy, que també està entre els 30 primers d'Europa en nombre de fitxers, és el segon en monuments de la nostra àrea i si recupera el ritme que portava fa un parell de dies ens deixarà enrera a tots.--Pere prlpz (disc.) 20:34, 8 set 2011 (CEST)

Jo ja m'he polit tot el Raval (excepte una casa del carrer del Carme plena de bastides, que no l'he feta perquè només serviria per il·lustrar l'article Bastida, ja que de l'edifici no se'n veu ni un mil·límetre) i no em falta gaire per acabar el Gòtic. El que em falta és temps per pujar les fotos! La pega és que he agafat uns barris molt "desagraïts", amb carrers molt estrets, que fan que les fotos no surtin gaire lluïdes: molt fosques de sota i molt cremades per dalt... A part, m'he adonat que tenim alguns d'aquests edificis catalogats que cauen sols... Ens veiem el dissabte de la setmana entrant al "Viquiprem"! --Enric (discussió) 21:53, 8 set 2011 (CEST)

Per cert, dissabte pujo a Perpinyà, vejam què pillo! --Enric (discussió) 21:55, 8 set 2011 (CEST)

Una bastida no és un impediment per fer una foto i concursar. D'aquí un temps una foto d'un monument amb una bastida serà històrica. I a més, sovint surt algun detall per sota la bastida. Potser no et donaran el premi a la qualitat per la foto en qüestió, però per la quantitat compta igual.--Pere prlpz (disc.) 23:31, 8 set 2011 (CEST)

Cal felicitar als organitzadors per a deixar-nos tan fàcil la tasca de pujar fotos (llistes, plantilles, categoritzacions a commons, estadístiques…). Quan una cosa és fàcil de fer significa que hi ha hagut algú, sovint sense "corona de llorer", que s'ho currat molt per a que un altre se la pugui posar. Gràcies a tots els que heu dedicat moltes i moltes hores !. Pel que fa a la quantitat, penso que és un objectiu col·lateral. Amb les fotos que pugem ens hem d'autoexigir un mínim. No totes han de ser obres d'art, no. Però un concurs fotogràfic no és un partit de futbol que guanya qui faci més gols, encara que els marqui amb el cul. No. Penseu que estem farcint les "petites galeries" que són les categories de commons, i hauríem de cercar uns mínims de dignitat a les imatges. Fotos desenfocades, tortes, desenquadrades, cremades, no són útils més que per a un exposició d'art alternatiu que, penso que no és el cas. Perdoneu el rotllo, però recordo les primeres discussions a la VP sobre "quantitat vs qualitat" als articles, i penso que va sent hora que ho comencem a fer també amb les imatges. El concurs n'és una oportunitat. Esforcem-nos !. --amador (disc.) 07:22, 9 set 2011 (CEST)

L'objectiu final és aconseguir el màxim de fotos útils per la Viquipèdia. Quanta més qualitat se suposa que tindrà més utilitat, però una foto justeta per ser útil durant un temps fins que se n'aconsegueix una de millor, o bé pot tenir una utilitat en un article impensable. Com diu l'Enric, algunes edificacions estan que cauen o només en queden els fonaments. Amb aquesta iniciativa estem aconseguint un fons d'imatges únic que pot tenir un valor històric per preservar la memòria del patrimoni. Un objectiu conseqüent és animar la participació. Crec que tots sabem el que costa intentar que la gent alliberi les seves imatges, però ara no estem tenint cap dificultat. Els lectors estan trobant una via diferent per poder col·laborar i alhora sentir-se participants. Una cosa que els sorprèn és carregar una foto de forma senzilla i que l'endemà ja surti publicada a la Viquipèdia sense haver de fer res més. És una forma d'entendre el que suposa col·laborar i el que suposa que hi hagi gent voluntària fent tasques ben diverses. Jo, per la meva part, m'ho estic passant molt bé. Sou molt grans! --V.Riullop WLM (parlem-ne) 10:50, 9 set 2011 (CEST)

Sobre la qualitat, d'acord que no s'hi val a pujar qualsevol cosa. Ara bé:

• Una bastida difícilment millora la visió del monument, però la foto pot ser també útil. A Catedral_de_Barcelona#Obres_de_restauraci.C3.B3 hi tenim una foto que hi és precisament perquè té una bastida. Les imatges del monument a Colom amb bastides es troben sovint als llibres d'història. Si s'ha fet obres qualsevol casa protegida, les fotos amb bastides no sobren en qualsevol col·lecció de fotos mínimament completa sobre l'edifici. Una altra cosa és que és una llàstima que l'única foto que tinguem d'un monument sigui amb bastides, però això vol dir que falten fotos, no que ens en sobren.
• Quan no tenim cap foto d'alguna cosa no hi ha més remei que baixar el llistó de la qualitat si volem mostrar aquella cosa. Durant molt de temps, l'única foto de la casa dels Ous (i l'única foto d'una obra de Jujol) que teníem estava feta des d'un tren, sense ni obrir la porta (amb el reflex del vidre inclòs) i era horrible com a foto, però va ser útil fins que hi fa anar algú i va fer una foto com Déu mana. A la meva pàgina hi ha un munt de veritables desastres fotogràfics que han fet servir en d'altres viquipèdies senzillament perquè no hi havia cap alternativa millor.
• El nostre objectiu al concurs és obtenir fotos útils dels monuments, i tot i que útils no vol dir només útils per posar en un article, perquè l'objectiu de Commons com a repositori és una mica més ampli, és molt difícil fer fotos gaire útils de monuments en que ja hi ha un reportatge complet de fotos de qualitat professional o gairebé. Ara bé, jo penso que tenir més fotos (més quantitat) pot tenir una certa utilitat perquè afegeix varietat, i a més, penso que no podem treure monuments del concurs sense desvirtuar-lo.

Aleshores, d'acord a no pujar fotos fetes amb el cul si ja n'hi ha de fetes amb les mans, però tampoc crec que hàgim de posar un llistó de qualitat gaire alt ni gaire estricte com a requisit per presentar fotos al concurs (encara que només sigui un llistó moral).--Pere prlpz (disc.) 16:15, 9 set 2011 (CEST)

Estimats Pere i Vicenç: No tenir res, és un problema. Però tenir molt i dolent, també. L'efecte dinamitzador del concurs ho tinc clar i no crec que s'hagi de fer cap mena de "filtre de qualitat" per a entrar, doncs tindria un efecte dissuasiu perjudicial. Tampoc critico aquelles imatges que capten la realitat per cutre que sigui (ànim Enric amb les cases ruïnoses!), jo mateix he pujat desens d'edificis miserables del meu primer arquitecte AdQ (Joaquim Raspall). Ara bé, no he demanat "màxima qualitat", sinó "mínims de dignitat". No sembla massa, oi?. Salut !--amador (disc.) 16:44, 9 set 2011 (CEST)

Quina imatge trobes tant horrorosa Amador?--KRLS , (disc.) 16:57, 9 set 2011 (CEST)

KRLS, més que per una imatge horrorosa (que alguna n'hi deu haver, si més no entre les meves), entenc que el missatge de l'Amador estava prou motivat per la meva resposta d'ahir a l'Enric que, tal com la vaig escriure, es podia entendre com un encoratjament a carregar qualsevol cosa horrorosa en pro de la quantitat. A partir d'aquí el que n'hem tret és una conversa constructiva sobre les nostres diferents matisacions en la manera d'entendre els objectius de Commons i el concurs.--Pere prlpz (disc.) 22:38, 9 set 2011 (CEST)

Gràcies Pere per contestar-li al KRLS. Jo no ho hauria dit millor.--amador (disc.) 06:44, 10 set 2011 (CEST)

Jo que estic buidant Ciutat Vella, com ja he comentat abans, ja he avisat que d'aquí no crec que surtin gaires meravelles: el gris és el color predominant entre els edificis més antics, fets de pedra vista. Si a això hi afegim la poca llum que entra al carrer, tenim un còctel poc engrescador. D'altra banda, he fet algunes fotos d'edificis amb xarxa protectora que, agafats de lluny, deixen veure bastant bé la façana a sota (si ho agafes de molt a prop només es veu la xarxa verda), però el de la bastida del carrer del Carme és totalment inaprofitable: només hi ha ferregots i una lona, la façana ni s'entreveu per enlloc. Millor que esperem que l'hagin restaurada (suposo que les bastides són per a això), encara que no entri per al WLM d'enguany... --Enric (discussió) 16:23, 9 set 2011 (CEST)

D'acord amb el que diu. A més crec que no cal carregar totes els arxius generats. És a dir si hem fet deu fotografies d'una façana potser hauríem de triar la que ofereix una millor perspectiva/presentació. D'altra banda podeu fer servir el retoc digital d'imatges (recomano Adobe Photoshop o GIMP pels adeptes del programari lliure) per tal de millorar-ne el contrast, balanç de colors, retallar-les per millorar l'enquadrament... Ànims. Per cert està restringit a edificis o es poden presentar altres objectes? --Bestiasonica (disc.) 18:18, 9 set 2011 (CEST)

Bèstia tots els monuments de Portal:Wiki Loves Monuments.--KRLS , (disc.) 19:22, 9 set 2011 (CEST)

Com a principi s'accepta tot el que sigui acceptable a Commons. No hi ha restriccions addicionals en quant a qualitat. Simplement hi ha recomanacions per fer-ho el millor possible, i aquestes són les explicades a Commons mateix: commons:Commons:Image guidelines, sense versió en català. Però només són recomanacions. El jurat ja decidirà quines són les millors. Bestia, normalment abusar de l'edició digital té una baixa consideració en quant a qualitat. Pot ser un símptoma de mala qualitat dissimulada i poca habilitat fotogràfica. Per altra banda, els criteris de qualitat poden variar entre diferents jurats i el criteris d'utilitat també entre diferents usuaris. Si tens fotos similars i prou bones, millor carregar-les totes. Serà més útil poder triar. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:29, 9 set 2011 (CEST)

Pel que fa als criteris d'acceptació em fa la impressió que restringir-ho només al que s'ha glossat com a provinent de patrimoni.gencat és limitar l'abast i l'objectiu final d'aquest esforç conjunt. Que consti que la feina feta per endegar aquest projecte i ordenar-lo és encomiable. D'altra banda el retoc digital pot millorar la qualitat final de l'arxiu sempre i quan no s'empri per desvirtuar la fidelitat de l'original. Estic revisant el meu fons a veure si pot ser útil algun arxiu per il·lustrar algun dels articles existents o potencials. Tanmateix en Kippelboy ja ha carregat un munt de fotos que potser ja fan el fet. Faré el que pugui. --Bestiasonica (disc.) 22:22, 9 set 2011 (CEST)

No limitar res i fer un concurs de fotos d'edificis en general, o un concurs de fotos de tot ja ho fem. Es diu Viquipèdia:Imatge del mes, i a Commons fan una cosa semblant cada dia. Fer-ho amb un tema més concret i a nivell europeu ens està donant un èxit i unes possibilitats de col·laboració que d'altra banda no tindríem.

Una possibilitat d'ampliació és incloure-hi monuments de categoria més baixa (béns cultural d'interès local i equivalents). Com que n'hem inclòs uns quants a les llistes (els d'una dotzena de municipis, incloent Barcelona i València, i crec que també els de les Balears), crec que un anàlisi interessant serà veure quants dels participants que no són col·laboradors habituals han participat amb fotos d'aquests monuments locals.--Pere prlpz (disc.) 22:45, 9 set 2011 (CEST)

La impressió del Bestiasonica és habitual. El tema són monuments, entesos segons la nomenclatura de la UE com a "patrimoni monumental", és a dir com a immobles oficialment protegits. En el cas de Catalunya s'han inclòs tots els BCIN, màxima figura de protecció definida per llei i amb els elements declarats publicats en el DOGC. En alguns pobles, però, només són BCIN el vell castell en ruïnes i no d'altres elements força interessants, especialment els que són de propietat privada on els tràmits i els recursos dels propietaris posen dificultats administratives. Hem començat a incloure la segona figura de protecció, els BCIL, però només a Barcelona i algun altre on teníem la informació. Aquí el problema és que no hi ha cap registre central de BCIL. Perdoneu-me l'autopublicitat, però la qüestió la vaig explicar lliurement en un blog que ve al cas. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 12:32, 10 set 2011 (CEST)

Hola de nou. Ja tinc el Raval i el Gòtic pentinats, ara el que em faltarà és temps per pujar-ne les imatges, i el cap de setmana també em vaig polir Perpinyà, excepte l'aqüeducte de les Arcades, que quedava apartat. Ah, ahir vaig passar per la casa Bloc, a Sant Andreu, i pel col·legi que hi ha al davant mateix, i tot i que estava molt núvol vaig fer alguna foto; de tota manera tampoc s'hi perd gran cosa, ja que l'edifici és tot de color gris... --Enric (discussió) 10:53, 12 set 2011 (CEST)

Ja podem anunciar que gràcies al concurs i, sobretot a la pentinada de l'Enric ja hem completat una llista sencera de monuments, i no és de les petites: la llista de monuments del Raval. A veure quan cau la pròxima.--Pere prlpz (disc.) 21:45, 17 set 2011 (CEST)

En primer lloc, disculpeu que no hagi passat avui pel Prem, però m'ha sorgit una qüestió d'última hora i he estat tot el matí ocupat. Ja he acabat de pujar tot el Raval, certament, i també tinc enllestit tot el Gòtic, el que no sé és quan hauré acabat de penjar-ho, perquè és feina titànica, i també Perpinyà. Com a anècdotes, el famós edifici de la bastida del Raval (casa Antonio Monasterio, al carrer del Carme) ja hi surt, vaig trobar un foradet on s'entreveia alguna cosa, i també el claustre de dins la comissaria de la guàrdia urbana de la Rambla, que vaig haver de fer sota la supervisió d'un comissari per no agafar les motos que hi havia aparcades enmig, però si us hi fixeu no en surt ni una Endavant les atxes tots plegats! --Enric (discussió) 02:43, 18 set 2011 (CEST)

S'obre la votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó.--Galazan (disc.) 13:30, 10 set 2011 (CEST)

Noves plantilles per les partícules i elements

He creat noves plantilles pels símbols de partícules en física i els isòtops en química. Encara no se li pot crear l'enllaç directe des de plantilla ni en els isòtops he pogut fer que no aparegui el nombre atòmic, però vaja, funcionen prou bé. alguns noms de partícula els he deixat (neutrino), que vagi de gust.--Anskar (disc.) 00:53, 11 set 2011 (CEST)

Sempre m'he d'oblidar d'alguna cosa , {{SF}} {{SQ}}.--Anskar (disc.) 00:58, 11 set 2011 (CEST)

Afers Generals.

Faig apunts de tres afers generals que s'estan comentant a meta i a les llistes de la Fundació.

1. El Board de la Fundació ha plantejat els nous requisits que han de complir les organitzacions que participin en la campanya anual de recaptació de fons. Aixó ha creat força polèmica a la llista de la fundació i a la llista i la wiki interna dels chapters.
2. També hi ha hagut polèmica amb els resultats del referèndum sobre la censura d'imatges. El resultat és una forta oposició combinat amb un més fort suport. Es pot resumir en que al final els partidaris poden dir que la majoria els ha donat la raó i els detractors poden dir que no hi ha consens.
3. S'ha creat a meta una pàgina on per cada llengua es relaciona els chapters principals i altres que també en són rellevants. La pàgina l'ha oberta en Robin amb la intenció de que en afers que afectin els projectes en la llengua (ell parla del cas de peticions de tancament de projectes) s'hagi d'avisar els chapters. En ehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquip%C3%A8dia:La_taverna/Novetats&action=edit&section=T-13l cas del català han posat com a chapters principals a Amical Viquipèdia i a Wikimedia Espanya i cap com a altres chapters rellevants. Ara com ara no hi ha Wikimedia França. Potser la comunitat catalana és qui hauria de decidir qui es posa on.

En general si volem dir-hi la nostra en qualsevol tema podem anar directament a meta o a la llista de la fundació o podem discutir-ho aquí entre nosaltres i llavors que un portaveu traslladi les conclusions a meta i a la llista. --Gomà (disc.) 09:10, 11 set 2011 (CEST)

Tens l'enllaç del punt 3.--KRLS , (disc.) 01:34, 12 set 2011 (CEST)

Me l'havia descuidat. Aquí el tens. --Gomà (disc.) 11:11, 12 set 2011 (CEST)

1. Un altre afer general que ens afecta a tots i cada un. S'han redactat les "condicions d'ús de la Viquipèdia i els projectes germans". Ara mateix està en fase de discussió. En la meva opinió tot el que diu és força de sentit comú. Fins i tot en dir això i no dir altres coses penso que ens afavoreix perquè deixa clar que és autoritat dels projectes decidir tot lo demés. Però convé que ho miri més gent. --Gomà (disc.) 11:24, 12 set 2011 (CEST)
2. I un altre més: Els chapters estant gestant de crear una entitat que els agrupi a tots. --Gomà (disc.) 11:32, 12 set 2011 (CEST)

En quan a aquest ultim punt (2) em venen al cap dues cites:

Una de popular castellana: reunión de pastores, oveja muerta (tot i que mai he tingut clar si l'ovella mor abans, provocant la reunió, o durant aquesta...)

Una de literatura anglosaxona: com diu el Marcel de Hàmlet ([4]) : Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca. ([5]) ... en anglès:Something is rotten in the state of Denmark. tot jugant amb el doble sentit d' state com estat general i estat polític.--Mafoso (Mani'm?) 09:21, 13 set 2011 (CEST)

Nova infotaula

Hola, he creat l'infotaula de sindicats i em costa buscar-li una categoria adient. He de dir que em costa categoritzar els articles i tot--Anskar (disc.) 20:00, 11 set 2011 (CEST)

Viquipèdia prem Barcelona i Andorra

A mode de recordatori:

Aquest cap de setmana tenim en dansa un parell d'actes prou macos i cofois com per que decidiu, apreciats companys, alçar el cul de la cadira i abandonar durant unes hores l'art de cremar-se les celles davant l'ordinador.

Com antany cridem a sometent, els Manescals monumentals us criden a reunió: Preneu les armes escaients, eixiu de casa i prepareu-vos per a prendre la plaça:

Aquest dissabte Prendrem Barcelona I el diumenge Andorra serà nostra.

La lluita serà dura, carrer a carrer, casa per casa ...

Vos cridem a sometent, company : eixiu i ajudeu-nos a alliberar els nostres monuments!. Aguditzeu la vista, preneu posició ... Decidits, sense por, sense recança, Premeu el disparador. Avanceu, preneu posició, Dispareu ... I així fins al fi de la jornada on al lloc de reunió farem recompte del que hem pres. Preses que seran penjades en plaça pública, a la vista de tothom.

Us cridem a Sometent,--Mafoso (Mani'm?) 09:07, 14 set 2011 (CEST)

D'acord que es tracta d'anar a fer fotos en ramat, però tot i això, no valdria més que ens convoquessin els senescals (o els mariscals) en comptes dels manescals si hem de fer de sometent?--Pere prlpz (disc.) 11:42, 14 set 2011 (CEST)

Tot depèn si vol a algú que mani/ordeni ... o bé un que cuidi de la bèstia :P --Mafoso (Mani'm?) 11:56, 14 set 2011 (CEST)

Conyes a banda, aviso que els 40 primers que s'incriguin com a participants a la jornada de Barcelona i vinguin a la Casa Elizalde, tindran obsequi cedit per l'Ajuntament de Barcelona. A més, Hi haurà tres premis més per als guanyadors d'uns objectius que ara mateix no us puc avançar. A que esteu esperant ??. --amador (disc.) 12:58, 15 set 2011 (CEST)

Els Stewards i l'occità (o les altres llengües minoritzades de l'estat francés)

Bon dia a tots, gairebé per casualitat, després de pegar una ulla'eta al Wikizine vaig assabentar-me de les eleccions dels Stewards a Meta i mirant les preguntes vaig descobrir algunes coses sorprenents que trobe interessant de fer conéixer ací.

Probablement hi ha més elements d'estigmatització dels projectes viquipèdics més petits o més fluixets però aquest cas és esfereïdor i a més em concerneix específicament (pregunta completa de l'Effeietsanders): "You find out that some editors from a regional language community are on a mission to vandalize the French language projects - they use all the tricks they can find to vandalize. They are constructive on their own language Wikipedia." (versió catalana: "Has descobert que alguns editors d'una comunitat en llengua regional tenen la missió de fer vandalisme als projectes de llengua francesa - usen totes les maniobres que poden per a fer vandalisme. Són constructius a la seua pròpia Viquipèdia".

El mateix membre influent del Chapcom, i gran admirador meu, afegeix sistemàticament abans cada pregunta "Aquestes preguntes no deriven de situacions autèntiques, les semblances són purament accidentals. I de fet alguns guions són vertaderament improbables." La pregunta és del 14 de setembre i es pot suposar que l'Effeiet, si no té coneixement del conflicte a la Wiki francesa arran d'una demanda de supressió d'un article sobre un grup de cantants occità (tot i que supose que la majoria de les meues intervencions i les d'altres "opositors" tenen seguiment gairebé constant...), té clares predisposicions a la clarividència...

Només volia informar-vos d'algunes coses que passen més enllà de l'esfera catalana. Que vos vaja tot molt bé, de còr e d'òc, Claudi/Capsot (disc.) 11:55, 15 set 2011 (CEST)

Altres Projectes (Portada)

La pestanya "Altres Llengües" del grup "ALTRES PROJECTES" a la Portada, obra una pàgina en blanc en lloc de la llista de llengües --joc (disc.) 22:02, 15 set 2011 (CEST).

Babel

Bona nit. Han activat l'extensió Babel a tots els projectes de Wikimedia. Ja no cal disposar de centenars de plantilles ja que tot es pot centralitzar amb codi wiki d'aquest estil: {{#babel:ca|es|en-3|fr-2}}. Potser cal fer algun reajustament a algun Mediawiki per allò de l'estil i les traduccions, ja s'anirà veient. Si no veieu inconvenients podríem "netejar" la pàgina Viquipèdia:Babel per baixar-la de 15Mb a <1Mb. Més info:

• http://blog.wikimedia.org/2011/09/21/babel-extension-live-on-the-wmf-projects/
• mw:Extension:Babel

-Aleator (disc.) 01:17, 22 set 2011 (CEST)

VISCA!!!!!. Jo vaig fent neteja de plantilles, també. Per ara no toco molt per que sóc bastant "novato" i sepastre, Vaig veient diverses pàgines que convindria ajuntar. Ens veiem a Viquiprojecte:Plantilles?. --Anskar (disc.) 14:43, 24 set 2011 (CEST)

Última setmana Wiki Loves Monuments

Queden ja pocs dies per enviar les últimes fotos abans del final de mes. Dies enrere vam superar les 5.000 fotos. La via per Flickr i Panoramio també ha estat un èxit de participació amb més de 1.000 fotos pendents de traslladar a Commons. Però la distribució és molt desigual, 4.000 de Catalunya i n'hi ha més d'Andorra que les Balears i el País Valencià junts. Es pot veure la situació per llistes a Viquiprojecte:Monuments/Llistes. Barcelona està bastant complet i per exemple al Gironès i al Tarragonès falten moltes imatges, per destacar-ne dues a banda d'algunes comarques on no se n'ha aconseguit cap. Hi ha diferents esperits participatius: alguns aposten per la quantitat, altres per la qualitat (opcions a premi), altres per completar les llistes i alguns s'ho prenen com un repte. És evident que és més fàcil fer fotos urbanes que algunes disperses, difícil d'arribar i potser de trobar. Reprodueixo alguns dels comentaris rebuts:

• "El castellet m'ha costat trobar-lo ja que ni els més vells del lloc se'n recorden ni saben on és. Ha sigut un xou però al final amb la tasca realitzada un se sent descansat."
• "Vam trigar una hora a peu per arribar-hi i una altra hora de tornada."
• "Se m'acaben els recursos, necessitaré un 4x4"

Almenys la gent s'ho passa bé :-) Estem aconseguint fotos de municipis que ni tant sols tenien categoria a Commons i de molts monuments que ja tenen categoria a Commons i no tenen article. Després ens posarem a endreçar, però de moment animo a aprofitar els últims dies. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:49, 24 set 2011 (CEST)

Codi de colors pels éssers vius

Bon dia a tothom. He canviat les taxocaixes de manera que cadascun dels grans grups de vertebrats tingui un color identificatiu diferent. L'objectiu és que hom pugui veure a quin grup pertany cada animal a primera vista, simplement veient el color de la taxocaixa.

Podeu veure'n exemples als articles següents:

• Tigre
• Xatrac àrtic
• Sargantana cua-roja
• Salamandra comuna
• Bot (peix)

Voldria que em confirméssiu que les tonalitats utilitzades es veuen bé (el contrast és adequat, els colors no són massa agressius/pàl·lids, es pot llegir bé, etc.). Si trobeu que hi ha algun problema, us agraïria que proposéssiu una altra tonalitat del mateix color. Moltes gràcies per avançat. – Leptictidium; what else? 12:07, 11 set 2011 (CEST)

Els articles d'animals fan goig! et felicito. L'únic que faria jo en aquestes taxocaixes és augmentar el padding de la cel·la del títol i fer el nom de l'animal una mica més gros (uns pocs píxels). Bé, és una suggerència.--Arnaugir 16:51, 11 set 2011 (CEST)

A mi m'agrada més aquest color pels rèptils i aquest altre pels amfibis. Pel meu gust, els colors que hi ha ara són massa impactants, i dificulten la lectura (poc, però). La resta de colors em semblen bé. --Townie (Discussió) 16:54, 11 set 2011 (CEST)

@Arnaugir: He fet el nom de l'animal una mica més gros. Què et sembla ara? D'altra banda, no sé a què et refereixes amb això del padding.

@Townie: En prenc nota. A veure què diuen els altres. – Leptictidium; what else? 17:41, 11 set 2011 (CEST)

He augmentat el padding de {{Taxocaixa amfibi}} a 6px perquè vegis el que vull dir. Pots reduir-lo o augmentar-lo i fer-ho també en les altres taxocaixes, potser m'he passat, crec que estaria bé en uns 4 píxels.--Arnaugir 19:35, 11 set 2011 (CEST)

He de dir que no li veig la diferència. Què se suposa que ha canviat? – Leptictidium; what else? 22:54, 11 set 2011 (CEST)

Fixa't en la diferència en la capçalera de les infotaules: Salamandra comuna i Sargantana cua-roja. La primera està més "espaiada" (més separació entre el nom de l'animal i el marc de la taula). Crec que la mida del text ja és la correcta.--Arnaugir 20:55, 12 set 2011 (CEST)

Em sembla bé. Ho podries fer per la resta, sisplau? – Leptictidium; what else? 17:14, 15 set 2011 (CEST)

Fet! perdona la tardança, no havia vist la resposta --Arnaugir 21:45, 27 set 2011 (CEST)

Bona feina, Lepti. Per mi la selecció dels colors base que has fet és correcta. El que diu Townie és una qüestió de matís que imagino que millorarà el contrast quan les lletres són blaves. Però no es transcendental, ara mateix jo (que cultivo la presbícia) ho veig bé. --amador (disc.) 23:13, 11 set 2011 (CEST)

Jo crec que si s'augmenta el padding ja no caldrà cap canvi de color, ja es veurà més el text. --Townie (Discussió) 20:40, 27 set 2011 (CEST)

Ajuda a administradors

Netejant plantilles em trobo això:

'''Resposta de la Atenció al client de la Viquipèdia a propòsit de la petició per emprar el material de http://fxinteractive.com/home.htm''': Estimad@ amig@, Gracias por contactar con la atención al cliente de FX Interactive Siempre que se reconozca el autor y la fuente de las fotografías, por nuestra parte no hay ningún incoveniente en que las utilices. Si tienes cualquier otra cuestión no dudes en contactar de nuevo con nosotros. Recibe un cordial saludo. Atención al cliente FX Interactive. atencionalcliente @ fxinteractive.com

No sé on posar-ho, però plantilla no és. {{FX Interactive/autorització}} —el comentari anterior sense signar és fet per Anskar (disc. • contr.)

Suposo que hauria d'anar aquí: Viquipèdia:Autoritzacions#Autoritzacions_generals però s'hauria de comprovar per VP:OTRS per anar bé --Castor (disc.) 19:44, 27 set 2011 (CEST)

Guia d'us de plantilles

Voldria crítiques constructives d'aquesta guia d'ús.--Anskar (disc.) 15:54, 29 set 2011 (CEST)

Premis literaris de Girona

Bon vespre a tots, No ho sé, no convindria posar a la portada que la Viquipèdia ha guanyat exaequo el premi Lletra 2011 (Premis Literaris de Girona)? Enhorabona a tots! Claudi/Capsot (disc.) 23:09, 29 set 2011 (CEST)

Fet!--Arnaugir 13:01, 30 set 2011 (CEST)

Molt bona faena! Fins ben prompte, bon cap de setmana! Claudi/Capsot (disc.) 18:47, 30 set 2011 (CEST)

El català, un cas d'èxit a la xarxa

Referència positiva a l'article de Trina Millan, al butlletí d'Omnium: El català, un cas d'èxit a la xarxa--Pallares (disc.) 17:04, 30 set 2011 (CEST)

El Departament de Cultura crea una revista digital per a la promoció internacional de la música catalana

Doncs això... Crec que és una bona font secundària per anar referenciant i ampliant articles sobre la música contemporània a Catalunya. Per als documents vegeu http://issuu.com/catalanarts . Ja ho teniu a les vostres adreces d'interès? Salut a tothom. --Bestiasonica (disc.) 18:44, 30 set 2011 (CEST)