Viquipèdia Discussió:Llibre d'estil/Arxiu 1

Faig la proposta d'eliminar o canviar la frase que mana Els articles amb una sola imatge l’haurien de tenir al principi de l’article a la dreta. Els retrats amb el cap mirant a la dreta haurien d’anar a l’esquerra (mirant cap a l’article). El motiu és que he comprovat que hi ha voltes en què fent això mateix, la imatge entra en conflicte amb la taula de continguts i el text es desplaça cap avall enlletgint la presentació. Rata de Biblioteca 12:15 2 set, 2005 (UTC)

Cursiva al text d'imatges

En l'apartat Imatges, diu que "els textos de sota la imatge haurien d’estar en cursiva". No recordo haver trobat cap imatge que segueixi aquesta recomanació. Caldria reconsiderar-la o bé cal insistir-hi.--VRiullop (parlem-ne) 11:15, 17 des 2005 (UTC)

Ni s'aplica ni té raó de ser. S'hauria d'eliminar. Llull 11:24, 17 des 2005 (UTC)

La lletra cursiva és menys còmoda de llegir.--Pedraferit (disc.) 14:20, 18 juny 2011 (CEST)

Indicació de l'idioma

He afegit un text en quant a l'indicació de l'idioma què està emprant-se ara. Potser s'hauria d'eliminar el text antic i modificar el què he afegit.

Però amb açò surten nous punts a aclarir. S'hauria d'especificar totes les plantilles que hi ha per a indicar l'idioma i si hi ha plantilles per fer, doncs fer-les.

Pasqual: * 22:08, 8 gen 2006 (UTC)

No estic d'acord en aquesta frase La forma habitual és col·locar l'indicació abans de l'enllaç. L'exemple anterior quedaria així:. Quan hi ha diversos idiomes, els enllaços es corren cap a la dreta i no queden alineats. Crec que és més estètic posar aquestes marques a la dreta de l'enllaç. Llull 13:52, 13 gen 2006 (UTC)

No hi ha hagut oposició i ho trec. No ho canvio pel contrari per què tampoc té pinta d'haver vist això gaire gent. Llull (vostè dirà) 21:08, 16 gen 2006 (UTC)

Eppur appaionno alla sinistra! (Dedicat al Galileu) Jo he vist molt més indicacions d'idioma a l'esquerra que a la dreta, per això vaig escriure eixe text. Haurem de tenir en compte quan fem alguna correcció modificar la posició d'estos elements. Pasqual · * 10:02, 18 gen 2006 (UTC)

No he dit pas que hagi d'anar de manera sistemàtica a un costat o a un altre, però personalment, quan hi ha moltes llengües trobo més agradable de veure que estigui a la dreta de manera que no trobava adient aquella recomanació. Si vols podem posar ara el contrari, però no sé si val la pena estandarditzar tant. Llull (vostè dirà) 17:10, 18 gen 2006 (UTC)

variant dialectal

Se suggereix posar davant l'article la varietat dialectal que s'ha usat per redactar-lo. Jo crec que això no es posa i que no cal, en els de temàtica específica s'acostuma a usar el dialecte de la zona i en la resta hi ha bastant consens sobre les formes a usar --barcelona 15:17, 2 set 2006 (UTC)

Totalment d'acord. Si ningu no hi te res en contra es pot eliminar aquesta recomanacio. Xevi 16:31, 2 set 2006 (UTC)

Jo que volia dedicar-me a afegir-ho als articles... Pensava que d'alguna manera evitaria les revisions que alguns fan erròniament per desconeiximent d'esta recomanació que també consta a Viquipèdia:Com escriure un bon article. La veritat, el meu projecte és massa ambiciós i no crec que puga mai començar-lo, però crec que el fet de tenir-les per ací no ens fa cap mal, inclús pot ser útil en un moment donat. Recorde que en més d'una ocasió en Pepetps va haure de revertir uns canvis perquè no s'havia respectat la varietat, també ho ha fet en Martorell, si no m'enganye, entre altres pàgines a la del País Valencià. Vegeu esta reversió. –Pasqual · bústia 01:06, 4 set 2006 (UTC)

Com a recomanació, no hi fa res de mal. Una altra cosa és que es tracte d'una norma, aleshores entendria que es debatira això, però si és tan sols una recomanació... a més a més, eixa informació no es mostra a l'article, és una informació amagada que només es veu quan ho edites, i crec que és força útil. --Joanot Martorell ✉ 06:36, 4 set 2006 (UTC)

Per cert ho podríem afegir com a consell per tal de reactivar-ho, perquè sí que ho he vist en alguns articles. En Viquipèdies d'altres llengües com la Viquipèdia en francoprovençal o Viquipèdia en llombard ho han de posar amb una plantilla i és sempre visible, que en realitat és una ventaja, perquè si edites en una secció potser que mai te n'adones de la varietat (original) emprada, però bé allí és una norma. –Pasqual · bústia 08:34, 4 set 2006 (UTC)

Això és vexatori per a una llengua. No cal que hi hagi cap pòster anunciant les minúscules diferències existents. A aquest extrem segur que només hi arriben les llengües minoritzades que no han estat capaces d'elaborar sistemes d'escriptura comuns. Cabraboc 08:40, 4 set 2006 (UTC)

A mi tampoc m'agrada gens el tema de la plantilla. La idea del comentari ocult, en canvi, sí que em sembla bé, però només per aquells articles que tinguin justificat usar una varietat concreta, és a dir, articles geogràfics o relacionats amb algun lloc específic. L'únic problema és que no tenim parlants de totes les varietats. A mi m'agradaria molt fer els articles del viquiprojecte de la Catalunya del Nord en rossellonès, però no el sé escriure.--SMP (missatges) 08:47, 4 set 2006 (UTC)

Jo també crec que això divideix més que res. Amb posar que no cal "corregir" les variants dialectals (cosa que ja està feta) i recomanar que els articles locals usin les variants locals, crec que és suficient. Què més dóna si un article sobre Bush està escrit en català orietnal o occidental? Afecta al contingut? En canvi sí que pot crear suspicàcies, especialment en aquells articles on partica molta gent que pot ser de llocs diferents. I com marquem els que no denoten dialecte? Plantilla estpandar? em sembla massa feina sense cap resultar! --barcelona 08:52, 4 set 2006 (UTC)

Vexatori? És respecte, però si no saps en quina variant està redactat el text et pot semblar incorrecte veure mots com nóvio, vivenda, peluqueria, panader. A més encara no he dit d'implantar plantilles. –Pasqual · bústia 08:56, 4 set 2006 (UTC)

Sí, vexatori. La rebaixa a llengua de segona. A més no arregla res del que dius. Totes les paraules que has posat d'exemple (i quan dic totes vull dir totes :) ) són dites quòtidianament en el meu dialecte, però en comptes de prendre-ho com a un fet dialectal propi (per què les diem però no venen al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, que acostuma a ser el motiu pel que es considera tret dialectal propi) les prenem com a barbarismes (cal diferenciar quan un tret té o no influències externes) i les evitem (per xicot, habitatge, perruqueria i forner o flequer, per cert). Però i tant que es diuen i no es consideren correctes en axàmens de llengua! Per tant, hi hagi o no una plantilla indicant una versió dialectal segur que la gent no perdonarà castellanismes i els corregirà pensant què és el que ha de fer i segur que corregirà un munt de coses (com francés o este) que per pura ignorància es pensarà que són incorrectes quan no ho són. La plantilla no farà que la gent tingui la capacitat de discernir què és o no una falta d'ortografia. Cabraboc 09:04, 4 set 2006 (UTC)

Que no estic parlant d'imposar plantilles. Però d'altra banda no m'estàs rebatint res, encara que no vull entrar en conflicte ja que eixe no és el tema i no cal estendre'ns massa, el tema és si deixem el paràgraf que recomana ficar un comentari ocult (com a molt he suggerit aprofitar la discussió per afegir aquesta recomanació als consells). Emulant un bon amic meu, o no m'entens o no vols entendre'm. –Pasqual · bústia 09:13, 4 set 2006 (UTC)

Un poquet de calma, Cabraboc, per favor. Una idea no fa cap mal, i sempre s'agraïx que es facen suggerències constructives amb intenció de millorar el funcionament de la VP. No cal anar fins a estos extrems de tarannà. Si creus que és innecessari, és una opinió respectable, un parer que jo també compartisc d'alguna manera, però que no ho consideraria vexatori. Jo crec que tal com està ara està bé, és una informació dirigida per a aquells que acostumen prendre el rol d'editor més que de lector. Per a un lector, en canvi, jo crec que no té gaire interés saber si vé en una varietat o en altra.

Una altra cosa, encara que no vé gaire a compte de la discussió, el DIEC també n'està ple de castellanismes (i gal·licismes) que resultarien difícilment acceptables per a un valencià catalanoparlant, per si no ho sabies. A vore si ara resultarà que només els valencians en diem castellanismes, un mite tan estés com fals. --Joanot Martorell ✉ 09:16, 4 set 2006 (UTC)

D'una banda crec que està bé indicar-ho per tal d'evitar que vingui gent (com un servidor) a corregir francés per francès (també s'ha de dir que el diccionari de l'AVL és força nou), però... com s'ho pot fer algú si vol ampliar un article que està en una varietat que no és la seva i de la qual no en té domini? Llevat d'articles puntuals, crec que hauriem d'evitar paraules que estan acceptades a un diccionari sí i a l'altre no, per tal de facilitar la comprensió de tots els parlants. Bé, de fet no és la comprensió perquè si optem per tamany que ara l'AVL ja l'accepta i l'IEC no, tothom ho entendrà, perquè a Catalunya també s'usa amb escreix, però crec millor usar mida, que apareix a tots dos diccionaris. Em sembla que m'he canviat de tema :-P --Xtv (que dius que què?) 14:53, 4 set 2006 (UTC)

Majuscules o minuscules en els articles de corrents artístics

Al termcat he vist que els corrents artístics i períodes de temps s’escriuen amb minúscules a excepció del renaixement que disposa de dos entrades una amb minúscula renaixement (Estil) i l’altre amb majúscula Renaixement (Filosofia).

La resta de fonts consultades llibre d’estil de les universitats, GrecCat (Enciclopèdia Catalana) he vist que s’opta per la majúscula.

Crec que cal que la Wikipedia es pronuncií argumentant la raó de la tria. Ara és un desgavell. --Allman 18:13, 19 oct 2006 (UTC)

Consultada la pàgina d'ortografia de la wiki al referent, vicula a:

• Majúscules (IECat) (PDF)
• Les majúscules i les minúscules. (Proposta del Gabinet de Llengua Catalana (UAB) (HTML)
• Majúscules i minúscules. (Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya) (PDF)

(IECat)

13.6. \Moviments culturals i estils artístics i literaris:

el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració, el Romanticisme. ,la Renaixença, el Modernisme, Noucentisme, el Futurisme, el Surrealisme, el Neoclassicisme (però, el romànic el gòtic, el classicisme, l’humanisme perquè no constitueixen una època culturalment diferenciada, sinó estils d’unes arts determinades)

(UAB)

Són una excepció els casos següents:

el Renaixement [europeu]

la Renaixença [catalana]

(Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya)

Moviments artístics i culturals S’escriuen amb minúscula inicial. Exemples:

romànic, gòtic, barroc, modernisme,

Però:

Renaixement, Renaixença, Il·lustració

Conclusió

1. Renaixement, Renaixença. Van en majúscula.
2. edat mitjana, edat contemporània. Van en minúscula.
3. Hi ha un conflicte amb parales com: el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració, el Romanticisme, el Modernisme, Noucentisme, el Futurisme, el Surrealisme, el Neoclassicisme.
4. El terme Il·lustració sembla doblement conflictiu.

Continua faltant un criteri per la Wiki.

--Allman 22:02, 21 oct 2006 (UTC)

Si no hi ha un acord de la wiki, jo utilitzaré el següent criteri perquè disposa d'una justificació força clara. Moviments culturals, estètics i artístics: Per norma general s’escriuen en minúscula. Hi ha, però, tres excepcions: Renaixement, Romanticisme i Il·lustració, que posarem amb majúscula inicial per evitar ambigüitats.

• noucentisme
• surrealisme
• neoclassicisme
• romànic
• gòtic

font: http://esadir.cat/tipografia/majusminus/realitatstemporals/moviments/view?searchterm=renaixement--Allman 02:03, 7 des 2006 (CET)

La Renaixença també va en majúscula. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0116866 83.36.112.80 09:27, 7 des 2006 (CET)

Jo crec que hauríem de seguir els criteris de l'IECat, l'Ésadir no és cap autoritat i no és especialment fiable.--Xtv (que dius que què?) 12:08, 7 des 2006 (CET)

Potser l'IECat té més autoritat que l'Ésadir però no veig que n'hagi de tenir més que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o l'UAB. Cal que amb independència de l'autoritat que més ens agradi sabem perquè adoptem un criteri. Reconec que quan vaig començar a fer articles em basava en el criteri que em van ensenyar a l'escola, on: Tot subjecte únic va en majúscula. Així si hi ha una etapa històrica anomenada Edat Mitjana aquesta va en majúscula i si hi ha un moviment artístic anomenat Futurisme aquest va en majúscula. --Allman 11:16, 23 des 2006 (CET)

Majúscules als càrrecs

He vist que al llibre d'estil es recomana escriure els càrrecs amb majúscula: President Bush o Rei Lluís XIV. A més, quan no acompanyen un nom, s'han de posar en minúscula. Aquesta incoherència de criteri xoca frontalment amb la tradició d'escriure els noms dels càrrecs amb minúscula: el president Bush, el ministre Sala o el papa Benet XVI. --Arkaithz 13:01, 30 jul 2007 (CEST)

D'acord amb tu. Jo també ho canviaria si no és que la majúscula té el suport d'alguna referència important.--Pere prlpz 13:32, 30 jul 2007 (CEST)

Pel que fa als càrrecs i dignitats, com a molt van amb majúscula quan van sols i individualitzats: «el Rei», «el Papa», «l'Emperador», el «Dalai Lama», i mai quan van acompanyats del nom (en què llavors actuen com a «adjectius», com si diguéssim: «l'emperador Carles», «el papa Benet XVI») o d'un atribut («el rei de França», «el papa alemany», «el califa cordovès»). De tota manera, el primer cas cada vegada s'utilitza menys (potser més en textos literaris, o als contes, quan es parla del Rei, el Príncep, etc., per no fer servir el seu nom concret), sobretot en textos de caire històric, periodístic o enciclopèdic (com és el cas). També en textos administratius i legals és habitual parlar del President o l'Alcalde, per exemple, però és un cas molt particular. En el nostre cas, mai de la vida «el President Bush» ni «Bush va ser President dels Estats Units» ni «el Rei de França». Una altra cosa diferent és que estigui acompanyat pel tractament protocol·lari (el Molt Honorable President de la Generalitat, per exemple), però això ja entra dins els casos de llenguatge administratiu referits abans. --Enric (discussió) 16:06, 31 ago 2012 (CEST)

Reformular llibre d'estil d'Imatges

Hola :-) Crec que hauriem de reformular completament aquest apartat. Jo canviaria el text actual;

Els articles amb una sola imatge l'haurien de tenir al principi de l'article a la dreta, usant l'opció thumb. Els retrats amb el cap mirant a la dreta haurien d'anar a l'esquerra (mirant cap a l’article).

Totes les imatges haurien de “flotar” – és a dir, el text hauria d'estar al voltant seu. Tot i que això (i d'altres coses) pot fer-se amb HTML, és preferible el wikiformat quan sigui possible. Les imatges haurien de tenir uns 200-300 píxels d’ample. El text de la imatge i els alt-texts són sempre benvinguts, especialment per imatges que no s'entenen fàcilment. En un article d'una biografia se suposa que el retrat és de la persona de l'article així que el text no és necessari. Text de la imatge

Les fotografies i altres gràfics haurien de tenir textos a no ser que la pròpia imatge inclogui text tal com sol passar a portades de llibres o àlbums de música o quan el gràfic representa sense ambigüitat l'assumpte de l'article.

Pel següent;

Sempre que sigui possible els articles haurien d'incorporar una o més imatges. La primera d'elles hauria d'anar a la part superior dreta de l'article il·lustrant l'article en general, les que il·lustrin seccions concretes de l'article, s'haurien d'anar col·locant al principi de la secció o intercal·lades amb el text corresponent.

Totes les imatges han d'incloure una descripció, per a permetre a les persones amb problemes visuals, i als cercadors d'imatges reconèixer-les correctament.

Les imatges que no estiguin incloses en taules de dades, es col·locaran amb l'atribut thumb, això farà que apareguin totes a la dreta i s'adaptin a la mida de la miniatura escollida per l'usuari (vegeu Viquipèdia:Trucs#Personalitzar la mida de les miniatures). (p.ex. Parc Güell)

Les imatges incloses en taules de dades, podran tenir una mida fixe, depenent de la taula de dades on estiguin incloses. (p.ex. Països Baixos)

La mida recomanada pels mapes i taules de dades, si requereixen un extra de resolució per a fer-ne més clar el contingut, és de 300 píxels. (p.ex. Països Baixos)

Per a vistes panoràmiques, es recomana centrar la imatge i una mida màxima de 500 píxels. (p.ex. Donostia)

Com ho veieu? Espero els vostres comentaris abans de canviar-ho... --Joanjoc (discussió) 19:10, 19 des 2006 (CET)

Perfecte. Encara hi afegiria: "When using multiple images in the same article, they can be staggered left-and-right". En aquest cas sí que es poden posar a l'esquerra els retrats mirant cap a dreta. A més: "Do not place left-aligned images directly below second-level (===) headings, as this disconnects the heading from the text it precedes. Instead, place the image directly above the heading" Em fa mandra traduir-ho ;-) --VRiullop (parlem-ne) 19:27, 19 des 2006 (CET)

A mi em sembla be. Xevi 21:16, 19 des 2006 (CET)

He reescrit la política, afegint les vostres recomanacions, i inspirant-me en la versió anglesa, crec que queda més completa i clara;

---

Recomanacions per a les imatges:

• Inicieu l'article amb una imatge alineada a la dreta.
• Cal incloure sempre una breu descripció de la imatge, que a més pot contenir informació destacable d'aquesta.
• No fixeu la mida de les imatges, useu només l'atribut thumb.
  • [[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|Breu descripció de la imatge]]
• Useu la plantilla {{commons}} per enllaçar a més imatges, sempre que sigui possible.
• Si un article conté moltes imatges, considereu usar una galeria d'imatges <gallery>
• Quan s'usin varies imatges en el mateix article, de la segona en endavant podran anar repartides a l'esquerra i a la dreta de l'article.
• Eviteu quan no sigui necessari, atrapar el text entre dues imatges o una imatge i una taula a la mateixa alçada de la pantalla.
• Procureu que no quedin grans espais buits dins el cos de l'article degut a la posició de les imatges.
• L'aspecte de l'article varia segons el navegador utilitzat, l'amplada i la resolució de la pantalla. Si treballeu amb una pantalla ampla, comproveu que reduint una mica la finestra del navegador l'article segueix tenint bon aspecte.

Excepcions:

• Es poden posar a l'esquerra els retrats que mirin a la dreta. En aquest cas considereu usar la plantilla {{TOCright}}.
• Les imatges incloses en taules de dades, podran tenir una mida fixa, i anar sense l'atribut thumb depenent de la taula de dades on estiguin incloses. (p.ex. Països Baixos).
• Per a mapes, gràfiques de dades i esquemes, si requereixen un extra de resolució per a fer-ne més clar el contingut, es recomana una mida de 300 píxels. (p.ex. Països Baixos)
  • [[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|300px|Breu descripció del Mapa o de la gràfica]]
• Per a vistes panoràmiques, es recomana centrar la imatge i una mida màxima de 500 píxels. (p.ex. Donostia)
  • [[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|center|500px|Vista panoràmica de...]]
• Cal col·locar el codi de les imatges alineades a l'esquerra que vagin al principi d'una secció de segon nivell, just abans del títol, i no després, per evitar que el títol quedi desplaçat.
  • [[Imatge:Imatge_relativa_a_la_secció_ZZZ|thumb|left|Breu descripció de la imatge]]
  • == Secció ZZZ ==

---

Si no hi ha oposició, ho posaré com a la política de la Viqui :-) --Joanjoc (discussió) 22:31, 20 des 2006 (CET)

Jo hi afegiria:

Fitxer:Mauersegler 3.jpg

Falciot negre; observeu la gola clara i les ales més llargues que el cos. Si volgués batre-les per envolar-se de terra, les ales toparien amb el sòl

• En els articles curts amb taules llargues (com per exemple els esborranys de municipis, els esborranys de taxonomia, o l'article humà) és convenient posar les imatges a l'esquerra.
• En articles amb moltes seccions curtes o amb taules i poc text, segons on es posen les imatges queden grans espais blancs. Si és el cas, mogueu-les o poseu-les juntes (una imatge sota l'altra).
• L'aspecte de l'article varia segons l'amplada i la resolució de la pantalla. Si treballeu amb una pantalla ampla, comproveu que reduïnt una mica la finestra del navegador l'article segueix tenint bon aspecte.
• Sovint el peu de foto és el millor lloc per posar informació que es pugui relacionar amb la imatge, com ara destacar-ne algun aspecte interessant, ajudar a la seva comprensió, assenyalar-ne alguna mancança o posar-hi text que es recolzi en la imatge. Vegeu per exemple anomalia mitjana, falciot negre i Linné.

--Pere prlpz 12:11, 27 des 2006 (CET)

Hola :-) Hi he afegit la informació relativa als punts 3 i 4. Però el punt 1 es contradiu amb la afirmació Eviteu atrapar el text entre dues imatges a la mateixa alçada de la pantalla. i crec que, tant a humà com a falciot negre les imatges que no van dins la taula de dades, haurien d'anar amb l'atribut center. I podries donar algun exemple del cas 2 si et plau? No acabo de fer-me la idea del que vols dir... --Joanjoc (discussió) 11:06, 29 des 2006 (CET)

A l'article Peníscola, per exemple, vaig fer una edició [1](27 de desembre) per arreglar això . En el meu ordinador (IE i resolució 1280x960px) la foto posada a la dreta quedava a continuació de la taula i obligava al paràgraf següent a continuar després de la taula, deixant mitja pantalla en blanc. Vaig posar la imatge a l'esquerra, tot i que això atrapavava el text entre la imatge i la taula, però jo crec que queda millor així, fins i tot amb pantalles més petites que la meva. Un altre exemple que no se salta cap norma és Linus Carl Pauling, edició del 27-12 [2]. Més exemples [3], [4], [5], [6] i en general totes les meves contribucions en que al resum de l'edició hi diu (moc les fotos perquè no quedin grans espais blancs) o alguna cosa semblant.

Respecte al tema d'atrapar el text entre dues imatges, crec que s'ha de permetre atrapar-lo entre una taula i una imatge, sobretot si la taula és llarga, perquè:

• Posar la imatge després de la taula deixa un bon tros de text sense imatges, i encara empitjora pels articles amb taules molt llargues i textos molt curts (humà, per exemple, i la major part dels municipis), en que quedaria totalment deslligat el text a dalt i una pantalla més avall les imatges allà perdudes. Sí que es veritat que no cal començar l'article amb una imatge si aquesta imatge pot anar a la taula (de tota manera, penseu que posar una imatge en una taula no és una cosa fàcil per als no iniciats com jo, i si no comproveu quantes imatges amb el peu de foto mal posat hi als taxoboxs).
• Una imatge centrada, si no és molt ampla (com les panoràmiques), queda molt pitjor que una imatge a l'esquerra.
• Si la taula és llarga, l'efecte estètic d'una imatge a l'esquerra no és d'atrapar el text sinó que és el mateix efecte que sí la pantalla fós una mica més estreta. O sigui, visualment es percep la vora esquerra de la taula com el marge de la pàgina, i en aquest espai no fan estrany les imatges.

Pel que fa a falciot negre no m'agrada la idea de centrar les imatges, però ara me n'adono que amb la meva pantalla queda molt bé però amb pantalles petites queda una mica estrany la forma que agafa el text (quan ho vaig fer era molt nou i encara no mirava aquestes coses).

--Pere prlpz 12:10, 29 des 2006 (CET)

Hola :-) M'acabo d'adonar que l'Internet Explorer i el Firefox mostren els paràgrafs en diferents posicions en edicions com aquesta, mentre que en firefox (el que uso jo) el text és contigu en l'IE apareixen zones buides dins l'article... He fet uns retocs a la política recollint els teus últims comentaris. Crec que no podem ser gaire exigents, ja que depenent del navegador i la resolució els resultats són força diferents... --Joanjoc (discussió) 16:30, 29 des 2006 (CET)

Ja ho he incorporat la política :-) si us sembla bé hi afegiré el paràgraf;

• Useu sempre que sigui possible imatges lliures.

--Joanjoc (discussió) 23:33, 4 gen 2007 (CET)

Consistència entre articles

En la versió anglesa de l'article hi tenen un apartat que es diu "principis generals" que té el punt "consistència interna" entre articles. Crec que s'hauria d'afegir aquí una referència, o tothom que vulgui col·locar un canvi inusual en un article concret (exemple) demanarà específicament a quin punt del llibre d'estil es diu que allò en concret està prohibit de fer. 83.49.228.88 (discussió) 18:33, 4 gen 2009 (CET)

Seccions finals

Resum de La taverna#Ordre de les seccions (01-2008) i La taverna#Ordre de les seccions finals (ref., biblio, etc.) (01-2009). --V.Riullop (parlem-ne) 16:38, 18 gen 2009 (CET)

A natura he canviat l'ordre d'algunes seccions perquè trobava que no quedava bé que primer hi hagués tota la llarga llista de referències externes, aleshores la plantilla, després les referències internes etc. Però he buscat al Viquipèdia:Llibre d'estil i no he trobat que hi hagi cap norma estandaritzada. No n'hauríem de descriure una per tal que tots els articles es vegin uniformes?--Xtv (que dius que què?) 20:32, 30 gen 2008 (CET)

Al llibre d'estil diu "La secció Vegeu també hauria d'aparèixer sempre abans de la secció Enllaços externs". Això s'hauria d'ampliar i especificar més bé. Les plantilles de navegació és habitual posar-les al final, entre els EE i les categories. Les referències haurien d'anar després del cos de l'article, és a dir, el primer dels apartats finals. En el cas de la Bibliografia, si no s'usa com a referència no té gaire sentit, encara que podria ser una referència genèrica. Si és necessari posar-la penso que és un subapartat de les referències. Resumint, l'ordre seria 1. Referències 1.1. Bibliografia 2. Vegeu també 3. Enllaços externs 4. Plantilles de navegació 5. Categories i interwikis. --V.Riullop (parlem-ne) 22:10, 30 gen 2008 (CET)

D'acord amb en Vriullop, però la bibliografia trobo que sí que té sentit com a llibres per a ampliar coneixements, igual que hi ha els enllaços externs, que no s'han fet servir però també tenen més informació. Per això, potser posaria els vegeu també i després la bibliografia, al costat dels enllaços externs. En tot cas, la norma més important és que les plantilles de navegació horitzontals van després de totes les seccions.--Pere prlpz (discussió) 22:20, 30 gen 2008 (CET)

Jo faig servir l'ordre que ha detallat en Vriullop que crec que és el més coherent. Estic d'acord amb en Pere que la bibliografia o els enllaços han de ser-hi (fins i tot orienten amb material que podria servir per ampliar l'article). Tinc dubtes en la qüestió de si la bibliografia ha d'anar després de les referències (ho faig habitualment) o després del "vegeu també", i formant part del material extern (llibres, enllaços). --Peer (discussió) 09:50, 31 gen 2008 (CET)

Estaria bé consensuar l'ordre de les seccions finals i que en tots, o en la gran majoria dels articles, es mantingués el mateix criteri. No tant perquè una opció sigui bona i l'altra dolenta, ja que totes tenen la seva coherència, com per un sentit unitari en l'organització dels articles. És una manera d'orientar al lector. Hi ha algun criteri ja aprovat? Si no és així, quin creieu que seria l'ordre que hauríem de seguir (no sempre han d'existir totes les seccions)? Poseu els números al costat de la secció.--Peer (discussió) 08:06, 13 gen 2009 (CET)

• Notes - - (0)
• Referències i notes (1)(2)(2)(2)
• Bibliografia (2)(1)(1)(1)
• Enllaços externs (4)(3)(3)(4)
• Vegeu també (3)(4)(4)(3)

Vers les referencies i notes he vist a http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:REFGROUP#Separating_reference_lists_and_explanatory_notes que aquestes es poden agrupar. soc del parer que en articles ben referenciats les notes aclaridores es perden entremig de les referencies a llibres i pagines web, si s'empres aquesta utilitat considero que l'ordre haura de ser: Notes (aclaridores), Bibliografia, Referències, Enllaços i vegeu tb. --Marc (Mani'm?) 09:10, 13 gen 2009 (CET)

El que planteja en Mafoso és separar notes i referències, en seccions diferents. Es possible que hi hagin casos específics en el que caldrà plantejar excepcions però, en general, cal separar-les?

Bàsicament, les referències han d'anar immediatament desprès del cos de l'article (aquestes seccions són addicionals i no formen part del cos de l'article), i els enllaços interns (vegeu també) abans que els externs. Sobre la separació o no de Notes, Referències i Bibliografia hi ha diferents opinions i pot dependre de la consistència que tinguin en cada article. Per mi, la bibliografia hauria d'estar dintre de les referències, o com subapartat, sinó es converteix en una llista de llibres no utilitzats (o no se sap com i on) per fer l'article. Té sentit per mostrar la bibliografia d'un autor (dintre del cos de l'article), però no la bibliografia existent sobre un tema i no utilitzada com a referència. --V.Riullop (parlem-ne) 10:05, 13 gen 2009 (CET)

No seria més lògic que la bibliografia vagi just abans de les referències? Així, quan el lector troba una referència del tipus "Llull i Muntaner, p. 543" ja sap de quin llibre es tracta perquè ha trobat la bibliografia, i no ha d'anar pujant amunt i avall. – Leptictidium (discussió) 11:31, 13 gen 2009 (CET)

a mi em sembla més elegant que la part enllaçada des de l'article estigui més proper al cos d'aquest. 158.109.210.22 (discussió) 11:34, 13 gen 2009 (CET)

Estic d'acord amb Vriullop, l'ordre ha de ser:

1. Referències
2. Bibliografia
3. Vegeu també
4. Enllaços externs
5. Plantilles de navegació
6. Categories i interwikis

Per una qüestió, fins i tot, de coherència interna de l'article. Dono suport a que s'especifiqui al llibre d'estil. Ferbr1 (discussió) 14:07, 13 gen 2009 (CET)

Falta especificar si cal alguna posició concreta per a la plantilla ORDENA o les de coordenades. 158.109.210.22 (discussió) 14:35, 13 gen 2009 (CET)

Efectivament. Està clar que l'ORDENA ha d'anar junt amb les categories. Jo diria que:

1. Plantilles de navegació
2. Plantilles d'avisos a peu de pàgina (esborrany, cal foto) o plantilles internes (coordenades). L'ordre no és important.
3. ORDENA
4. Categories
5. Interwikis

Sobre les Notes/Referències/Bibliografia referenciada es pot deixar al llibre d'estil de forma oberta com un sol grup que va després del cos de l'article i abans del Vegeu també, al menys mentre no hi hagi una opinió clara al respecte. --V.Riullop (parlem-ne) 16:51, 13 gen 2009 (CET)

Primer de tot jo només posaria com a bibliografia l'empleada a l'article, altrament podríem fer unes llistes interminables de bibliografia (segons el tema tractat).

Amb això també he de dir que si només hi ha una referència que condueix a un sol llibre, posaria les dades completes a l'apartat "referències" sense necessitat de repetir el llibre a "bibliografia" i solament quan un mateix llibre té diverses referències a diferents pàgines, és quan posaria les seves dades a la "bibliografia". Així crec que és més fàcil veure en primer lloc l'apartat de Bibliografia(1) i després el de Referències(2). Després Vegeu també(3) i Enllaços externs(4) --MarisaLR (discussió) 19:05, 13 gen 2009 (CET)

És clar que a la bibliografia només hi hauria d'estar la que efectivament es va utilitzar a l'article, perquè La Viquipèdia no és un dipòsit indiscriminat. Jo crec, per altra banda, que és millor que la secció de Referències estigui abans de la Bibliografia, perquè és, segons em sembla, una costum habitual en les viquipèdies, a més a més que és més cómod (el lector anirà de les referències al cos de l'article moltes més vegades que de la bibliografia al cos, i quan més propers estiguin, millor). Ferbr1 (discussió) 19:25, 13 gen 2009 (CET)

Estaria bé que ens poséssim d'acord en aquesta qüestió i ho apliquéssim a tots els articles. Fer-ne més difusió perquè arribi a més usuaris, potser dedicar una quinzena a uniformitzar aquesta disposició de les seccions. També estic d'acord en que l'article no ha de ser un "centre de recursos" sobre el tema tractat (altres llibres, enllaços, etc.) i cenyir-se al màxim al títol de l'article. Sembla coherent que o hi ha una única bibliografia referenciada (referències) o com diu la Marisa, quan hi ha moltes repeticions, pàgines, etc., referències resumides i una secció amb la bibliografia ben detallada.--Peer (discussió) 19:32, 13 gen 2009 (CET)

Ordre de l'article

He reestructurat els capítols de l'article, que havien quedat una mica barrejats, espero que hi esteu d'acord.--Hinio (disc.) 20:55, 14 maig 2011 (CEST)

Plantilles en català

Penso que seria adequat afegir al llibre d'estil que les plantilles hagin d'estar en català (sempre i quan existeixi la seva traducció. Si no les fa servir la Viquipèdia en català, no les farà servir ningú. A més a més, penso que hauria de ser requisit indispensable pels articles de qualitat, en tant que gaudeixen del major rang de reconeixement. Què en penseu? --Jove (disc.) 16:30, 6 març 2012 (CET)

Variants lingüístiques

En l'apartat de variants lingüístiques hi ha dos exemples que són inadequats, i per això els elimine.

• Seva/Seua - Seves /Seues -> Sa - Ses
• Sovint -> Amb freqüència

En tot cas, les recomanacions haurien de ser les contràries. Els possessiu àtons (sa, ses...) tenen ús en diversos dialectes, però en casos molt concrets (sa mare, sa casa...). No hi ha cap problema per a usar-los. Ara, no són la forma neutra i general. Pel que fa a "sovint", no sé quin problema hi ha. Es diu en tots els dialectes, i la considere preferible a "amb freqüència" o "freqüentment". --Jaumeortola (disc.) 10:48, 19 gen 2014 (CET)

Bibliografia addicional

Posar aquí la secció de "Bibliografia addicional", que no es fa servir mai, serveix per convidar i justificar l'spam bibliogràfic, que en tenim sovint. Proposo treure "Bibliografia addicional" de la llista de seccions del final de l'article.--Pere prlpz (disc.) 23:22, 25 març 2014 (CET)

Discrepància entre aquesta guia i "Estructura d'un article"

Hi ha una discrepància entre la secció Seccions finals d'aquest llibre d'estil i l'article Viquipèdia:Estructura d'un article pel que fa a les seccions finals. Aquí l'ordre suggerit és Obra - Notes - Referències - Bibliografia - Bibliografia addicional - Vegeu també - Enllaços externs; allà és Obra - Notes - Referències - Vegeu també - Bibliografia complementària - Enllaços externs.

És a dir, no queda clar qui va primer entre "Vegeu també" i "Bibliografia addicional", allà no s'inclou la secció "Bibliografia" i a més hi ha una petita discrepància pel que fa al títol de les seccions. Quina versió preval? --Habicht (disc.) 14:58, 22 set 2014 (CEST)

Aprofito per tornar a proposar que eliminem del llibre d'estil la secció "Bibliografia addicional".--Pere prlpz (disc.) 15:02, 22 set 2014 (CEST)

+1 pel que diu en Pere. En tot cas l'ordre bo és "Obra - Notes - Referències - Bibliografia - Bibliografia addicional - Vegeu també - Enllaços externs".--Arnaugir (discussió) 22:50, 22 set 2014 (CEST)

A mi també em sembla bé eliminar la secció Bibliografia addicional, o almenys recomanar no utilitzar-la. Així doncs, canvio l'ordre a Viquipèdia:Estructura d'un article? --Habicht (disc.) 10:17, 23 set 2014 (CEST)

País d'una pel·lícula

Quan una pel·lícula es catalana, en l'apartat de País, què s'ha d'escriure? Espanya o Catalunya? He vist que n'hi ha articles amb les dues opcions i pense que ens hauríem de posar d'acord. --Mariquilla1988 (disc.) 09:01, 29 oct 2014 (CET)

Milers amb espais

Perdonad que no escriba en catalán, que no sé. Pongo esta nota por el "(preferiblement punts)" que teneisen la sección Viquipèdia:Llibre_d'estil#Estil_cient.C3.ADfic. Estoy insistiendo en mis clases en la separación de grupos de tres cifras por espacios, según normas españolas e internacionales (desde 1948). Os dejo dos enlaces para vuestra consideración: [7], [8]. Un saludo, --Agremon (disc.) 08:54, 12 març 2015 (CET)

Gràcies per les fonts. [9] (TERMCAT), [10] (UPF), [11] (UdG), [12] (Gencat) advoquen tan sols per l'ús del punt, [13] (Servei Lingüístic UPC) proposa punt en textos generals i espai en textos científics. Jo no tocaria res del redactat, i de fet personalment posaria que es faci servir sempre el punt per delimitar els milers, com es fa al 99% d'articles de la Viqui.--Arnaugir (discussió) 09:08, 12 març 2015 (CET)