Comento les qüestions que em semblen més rellevants, fent esment als temes més recurrents i als que em semblen més substancials. No proposo cap solució perquè crec que hi ha altres consideracions a part de les jurídiques.
- Hem de seguir, aplicar, la normativa espanyola, avui essencialment Text refós de la Llei de propietat intel·lectual i Reial Decret-llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió Europea (llibre quart). No es pot agafar com a referència la normativa nordamericana. Actuant com a o des d'una entitat de l'Estat Espanyol ens aplica el seu dret. A títol individual, personal, operem, residim i tenim aquesta nacionalitat oficial.
- A les obres o altres materials protegits d’autors o realitzadors europeus (UE) els apliquem la normativa espanyola. A les de fora de la UE és més complicat i s’ha de veure cas per cas.
- Consideració general. Si bé és veritat que hem de considerar en tot moment si hi ha drets vigents, també és veritat que a la pràctica s'ha de fer especial atenció a si es tracta de:
> materials que són objecte d’explotació o materials que no són objecte d’explotació (que estan “fora del comerç”).
> materials que no són objecte d'explotació però que estan essent gestionats per entitats de gestió col·lectiva de drets (VEGAP en aquest cas), empres o altres entitats (Getty images, PicRights...).
Si estan "fora del comerç, no s'exploten i ningú administra (a comissió) els drets en principi no es crea perjudici i, per tant, són excepcionals les reclamacions o queixes si no se’n fa un ús lucratiu, com és el nostre cas. Si no es fa un ús lucratiu en cas de problema quasi sempre es resol amb un requeriment de cessament d’ús (no va més enllà).
- Ús raonable (1). En teoria no es poden utilitzar materials en base al "fair use" propi del dret anglosaxó. No existeix, no es reconeix, en el nostre ordenament. No obstant algunes sentències s’han dictat influïdes per (reconeixent) el fair use. Sentències a part, a la pràctica s’aplica, es toleren usos sota aquest principi. Més avall ho comento.
- Dret de cita. La cita, com ja s'ha dit, és possible en treballs de recerca i en activitats docents (no en totes les activitats docents). Per veure si es poden utilitzar materials protegits pel dret d’autor en base al dret de cita en una entrada de la Viquipèdia s'ha de considerar sobretot el grau d’originalitat de l'entrada. Si una entrada és original i resultant d'un treball de recerca, si constitueix una aportació de coneixements nova, si és un assaig més que un treball recopilatori i divulgatiu, aleshores aplica el dret de cita. La imatge utilitzada en base al dret de cita ha de ser referenciada en el text, reforçar o il·lustrar el que s’hi diu i, encara millor, si és comentada o analitzada. No obstant no és imprescindible que sigui expressament comentada. N’hi ha prou que il·lustri el que es diu en el text. L’art. 32 LPI diu “su inclusión se realice a título de cita o para su análisis, comentario o juicio critico”. En la resta de casos, si no és una entrada que tingui originalitat i alçada creativa, no és aplicable. Cal tenir present que el dret de cita és una excepció o límit als drets d'autor i com a tota excepció o límit s'ha d'interpretar restrictivament, de manera que en els casos poc clars (dubtosos) no es podria recórrer al dret de cita.
- Dret de panorama. A l'Estat Espanyol es reconeix de manera molt àmplia. Cap problema per fotografiar i difondre obres situades permanentment a la via pública, edificis, elements arquitectònics exteriors. Cal tenir present però els drets de qui ha fet la foto, normalment una mera fotografia (drets d'explotació durant 25 ans a comptar de l'1 de gener següent a la realització).
- Signes distintius, en especial marques. Estem en l’àmbit de la propietat industrial, en la terminologia espanyola. No tots els logotips estan registrats com a marca. Es pot consultar si ho estan, per exemple https://www.wipo.int/reference/en/branddb/index.html. Vetllant per una marca registrada hi ha un agent de la propietat industrial que en fa el seguiment. Poden demanar compensació per un ús no autoritzat. Sobre un logotip no registrat com a marca no existeix aquest servei. Cal tenir present que el dret marcari busca la identificació/diferenciació de productes o serveis, de manera que un ús com el que es fa a la Viquipèdia no crea confusió al públic. No crea confusió i no és competència deslleial, com ho seria si ho utilitza un competidor (estigui o no registrat com a marca). D’aquí que en usos com en el context de la Viquipèdia i en altres de similars que no creen confusió ni comporten perjudici es toleri l’ús.
- Ús raonable (2). Si bé no es reconeix el fair use a la normativa de propietat intel·lectual, almenys des de 2006 hi ha sentències que indirectament el reconeixen i l'admeten. Apliquen a l'àmbit dels drets d'autor un principi general que figura sobretot a l’art. 7 del Codi Civil que, en síntesi, prohibeix "l'exercici antisocial del dret". Existiria, segons això, un dret d'ús innocu (ius usus inocui), una limitació intrínseca al dret de propietat. El propietari, titular d’un dret, ha de permetre l'ús per un altre, de l'objecte del dret de propietat en usos que no el perjudiquin, no faci malbé l'objecte del dret i sigui útil per a l’usuari. Per si esteu interessats en aprofundir, és una interpretació a sensu contrario de la regla de l'art. 40 bis TRLPI.
- Ús raonable (3). Sentències al marge, a la pràctica hi ha nombrosos casos d’utilització d’obres o altres materials “a la manera del fair use”. Per exemple en antologies de poesia (no es sol demanar autorització als titulars dels drets de cada una de les que s'editaran), guies de lectura i materials divulgatius que elaboren les biblioteques (amb reproduccions de textos, no es poden acollir al dret de cita), la reproducció d’un fragment d’una obra al principi d’un capítol d’una novel·la, la cita d’una frase en una obra de creació... o la reproducció de les cobertes d’un llibre a la botiga en línia d’una llibreria (ús comercial).
