Viquiprojecte:Bioinformàtica

Comenceu amb la Viquipèdia?
Cal tenir present...
Els cinc pilars de la Viquipèdia Recomanacions per a escriure un article Admissibilitat dels articles per a biografies Evitar conflicte d'interessos
Sobre imatges...
Política d'ús imatges Càrrega d'imatges a Commons Autoritzacions per a reproduir continguts
Ajuda
Recursos d'ajuda destacats Pàgines d'ajuda

L'objectiu d'aquest viquiprojecte és millorar els articles actuals sobre la bioinformàtica, i disciplines afins, així com afegir-ne de nous per tal que els continguts d'aquesta temàtica a la Viquipèdia en català siguin comparables als d'altres llengües.

Aquest viquiprojecte comença com a experiència fruit d'una sessió del curs 2010-2011 de l'assignatura de Bioinformàtica de la UPF.

Contingut

Conceptes

Recursos, bases de dades

Algorismes i programari

Referència: categoria en anglès

Formats

Més formats (en anglès)

Disciplines afins

Química computacional i Quimioinformàtica

Empreses i institucions

Empreses

Centres de recerca i organitzacions

Bioinformàtics

Reculls:

Bioinformàtics a l'àmbit catalanoparlant

Cultura relacionada

Més recursos

Bolcat de termes bioinformàtics
Informe sobre articles wiki de Bioinformàtica en diferents Viquipèdies.

Participants

Si a les vostres contribucions a la Viquipèdia sovint es tracten en articles relacionats amb aquest viquiprojecte, afegiu-vos al final de la llista. D'aquesta manera, si necessitem ajuda en algun aspecte, sabrem quins viquipedistes probablement sabran ajudar-nos millor.

--Toniher (disc.) 12:05, 21 feb 2011 (CET)
--Xavi Dengra (MISSATGES) 01:04, 23 gen 2015 (CET)
--NuriaQueralt (disc.) 09:41, 6 març 2015 (CET)

Plantilles

També podeu afegir el vostre perfil d'usuari la caixa següent per fer saber que teniu coneixements de bioinformàtica:

{{Coneixements de Bioinformàtica}}

Si trobeu un article de l'àmbit de la bioinformàtica que es troba en un estadi massa primerenc, podeu afegir-li també aquesta plantilla:

{{Esborrany de bioinformàtica}}

Pàgines que són esborranys actualment.

Recomanacions

Tota afirmació ha d'estar acompanyada de com a mínim per una referència a una font verificable i rellevant. Una afirmació pot ser continguda en una frase, un paràgraf, un element en un llistat o un esquema.
En l'àmbit de la Bioinformàtica, catàlegs on trobar aquestes fonts són el PubMed, el WorldCat o les mateixes revistes científiques del sector. Una altra mena de fonts, com poden ser llocs web, repositoris de dades o prepublicacions , també poden utilitzar-se, però sempre millor acompanyades d'altres continguts que sí que hagin passat revisió per parells.
Si es referencien llibres, es pot modificar la referència i indicar-hi de quines pàgines se n'ha recollit la informació.
Per a material consultat que no se cenyeixi estrictament a una referència (això és, que no respongui una afirmació que s'ha introduït), es pot utilitzar, en comptes de «Referències», les seccions de «Bibliografia» o «Enllaços externs» segons el tipus de material.
És convenció que el nom de l'article en el text d'introducció estigui marcat en negreta. Si hi ha sinònims o acrònims habituals, cal marcar-los també en negreta i procurar crear redireccions al nom més habitual en català, que és amb el que s'hauria de crear la pàgina.
Si el concepte a traduir és un terme en una altra llengua diferent que el català (normalment en anglès) i no se'n sap la traducció, es pot mirar de trobar-la en recursos com el TERMCAT . Si no se'n troba cap, com passa per exemple amb certs acrònims, es pot utilitzar el nom original i oferir una traducció explicativa marcada en cursiva.
Els primers paràgrafs de l'article han de permetre a un lector ocasional i no expert poder conèixer el concepte sense haver de passar a llegir el contingut de les seccions. Per altra banda, com més endins en les seccions, el que s'hi explica pot ser més complex o especialitzat.
Cal tenir cura de l'ortografia i de la gramàtica. Cal utilitzar correctament els signes de puntuació i procurar que les frases siguin comprensibles. En català pot ser útil el corrector de Softcatalà o instal·lar un connector com el de LanguageTool al navegador.
És recomanable afegir, sempre que sigui possible, imatges o altre material multimèdia que complementi el que s'explica a les seccions. També és una opció per a permetre identificar fàcilment d'un cop d'ull el concepte. En el darrer cas, normalment aquestes imatges ja es faciliten automàticament en les infotaules.
Si no sembla haver-hi cap material multimèdia de l'article proposat, se'n pot crear (per exemple, esquemes) i carregar-lo a Wikimedia Commons. Els fitxers pujats a Commons passen a ser disponibles per a totes les versions lingüístiques de la Viquipèdia.
Sempre que sigui possible i siguin de prou qualitat, cal prioritzar les referències i enllaços externs en la mateixa llengua de l'article que s'estigui fent (en la Viquipèdia en català, per tant, en català).
Si es tradueix un article d'una altra llengua, sempre que tingui sentit i no se'n faci abús pel que fa a la rellevància del contingut suggerit, és recomanable incloure adaptacions i referències culturals (o regionals) escaients per al públic objectiu que ha de poder llegir l'article.
Especialment -però no només-, si es tradueix un article que pot tenir ja un cert temps (vegeu l'historial associat), és recomanable comprovar si s'han produït avenços o discrepàncies en la temàtica i reflectir-ho en l'article resultant. En la literatura científica els articles de revisió (review en anglès) són un bon lloc on començar. Sempre que sigui possible, caldria transferir l'actualització que es faci a l'article en la llengua original.
Si es fan edicions que modifiquen considerablement l'estructura d'un article ja existent, o que pogués arribar en contradicció amb el que estava exposat anteriorment, és recomanable que es raoni en la pàgina de discussió associada.
S'aconsella incloure una plantilla de tipus infotaula a l'inici de l'article per tal d'oferir un resum amb informació estructurada. En la Viquipèdia en català aquesta informació prové majoritàriament de Wikidata. Des de Wikidata mateix també es pot enllaçar un article amb equivalents en altres versions lingüístiques de la Viquipèdia (enllaços interwiki).

Referències

Bons exemples

Admissibilitat de biografies

A continuació es descriuen alguns punts addicionals per ajudar a decidir sobre la idoneïtat d'inclusió d'articles de persones de l'àmbit científic o acadèmic. No és una ciència exacta, però si es compleixen 2 o més, normalment n'assumirien la inclusió.

Es troba en un registre d'autoritat:
- En el cas d'acadèmiques o científiques dones, un bon criteri seria si es troba a la base de dades d'investigadores de prestigi Academia-net. Si hi és, tindria molts punts per a ser inclosa a la Viquipèdia.
- Es troba en altres registres d'autoritat. A part de l'anterior recurs, a nivell català cal destacar el Cantic de la Biblioteca Nacional de Catalunya. A nivell internacional tenim el VIAF, que inclou el primer.
- Que un investigador tingui un ID d'ORCID NO seria un punt a favor d'admissibilitat, perquè qualsevol investigador en pot tenir. A diferència d'aparèixer al CANTIC, p. ex., on ha pogut haver-hi una feina de curació i selecció d'un bibliotecari d'un organisme d'àmbit nacional.
- Tanmateix, si l'investigador té un ORCID o altres identificadors (p. ex., compte de Twitter o de Google Scholar) és bona pràctica afegir-los a Wikidata també.
Es fa referència a un mitjà generalista d'àmbit nacional:
- Si hi ha entrevistes a la persona o mencions notables a diaris de referència (especialment per a un públic no especialitzat). Un incís puntual en un reportatge o notícia (p. ex., del tipus «l'experta en neurofisiologia, Maria XXX, considera que...») podria no ser suficient, excepte si es repeteix acumulativament en el temps o en diferents mitjans.
Ha guanyat un premi rellevant a nivell de la comunitat científica a la qual pertany (p. ex., Benjamin Franklin Award), Medalla Narcís Monturiol, Premis Nacionals de Recerca o bé un prou rellevant d'un entorn generalista (p. ex. Premi Creu de Sant Jordi)

Cal recordar que una persona seria notable en un context cultural determinat. Una científica podria considerar-se rellevant en la Viquipèdia en català però no necessàriament en la versió en hongarès o en anglès, per exemple.

Si és dubtosa la inclusió, mentre hi hagi un registre d'autoritat rellevant (com els mencionats anteriorment), es pot valorar incloure la persona en Wikidata sense que calgui forçosament una entrada a una Viquipèdia abans. Llegiu-ne els criteris d'admissibilitat.