Vittoria Tesi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1701  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 9 maig 1775 (74 anys) Viena (Àustria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, cantant d'òpera | ||
| Veu | Contralt | ||
| Instrument | Veu | ||
| |||
Vittoria Tesi Tramontini coneguda com "La Fiorentina" o "La Moretta" (Florència, Toscana, 13 de febrer de 1701 - Viena, 9 de maig de 1775) fou una cantant d'òpera italiana (i posteriorment professora de cant) del segle xviii. La seva corda vocal era la de contralt. Es considera "la primera cantant negra important de la història de la música occidental".[1]
Biografia
[modifica]Filla d'un lacai d'origen africà que estava al servei del famós castrat florentí Francesco de Castris (vers 1650-1724), tingué per mestres Francesco Redi a Florència, i Francesco Campeggi i Antonio Bernacchi a Bolonya,[2] on la seva família es va traslladar el 1715. La seva carrera operística va començar amb actuacions a Parma i Bolonya el 1716. El 1718 era "virtuosa de cambra" del Príncep de Parma a Venècia. L'any següent va ser a Dresden on va cantar per a Antonio Lotti al costat de Senesino i Margherita Durastanti. El 1721 va marxar de nou a Itàlia, on hauria romàs durant els pròxims vint-i-sis anys, amb actuacions a l'estranger limitades a una temporada a Madrid el 1739-1740. A Itàlia va actuar a Venècia, Milà, Torí i en moltes altres ciutats grans i petites al Centre Nord, així com a Nàpols, molt sovint, del 1724 al 1732, al costat de Farinelli. La seva carrera va arribar al seu punt més alt entre les dècades de 1730 i 1740: el 1737 va participar en la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols, interpretant el paper en travesti del protagonista d'Achille in Sciro de Domenico Sarro; el 1744 va interpretar el paper principal a Ipermestra de Christoph Willibald Gluck a Venècia; el 1748 es va mudar permanentment a Viena i va participar en la inauguració del Burgtheater assumint la part principal a Semiramide riconosciuta, novament de Gluck, amb un llibret de Pietro Metastasio. Aquest treball va persuadir a Metastasio dels mèrits de "La Fiorentina", dels quals es va dir que anteriorment no hauria estat entusiasta. «La Tesi —escrivia el poeta— recita d'una manera que m'ha sorprès, així com a tota la humanitat de Viena, d'ambdós sexes»,[3]
Després de reeixides representacions a Achille in Sciro i Didone abbandonata de Niccolò Jommelli (1749), tots dos sobre llibrets de Metastasio, i una temporada molt ocupada el 1750, Tesi va començar a retirar-se de l'escena. El 1751 es va convertir en directora de vestuari del Burgtheater. Ensenyà cant durant molts anys sota la protecció del príncep Josep de Saxònia-Hildburghausen, al palau vienès del qual es va instal·lar permanentment fins a la seva mort el 1775. Entre els seus alumnes es trobaven Caterina Gabrielli i Elisabeth Teyber.
Sara i Ange Goudar (1708-1791?) la van qualificar de "potser la primera actriu que recita així de bé cantant malament",[4] mentre que tant Johann Joachim Quantz[5] com Charles Burney[6] van lloar la seva capacitat d'actuar, però també la profunda veu de contralt i el domini de l'art de cantar, encara que sense presumir de virtuosisme. Segons Esteban de Arteaga (1747-1799)[7] i Giovanni Battista Mancini,[2] Tesi va ser, de molt, la millor cantant-actriu del segle xviii.
Referències
[modifica]- ↑ italià: "...considerata la prima importante cantante di colore della storia della musica occidentale" (Dinko Fabris, Serenata Hasse al Sannazaro in concerto la "Cappella Neapolitana", «la Repubblica», 30 gener 2019).
- ↑ 2,0 2,1 (italià) Giambatista Mancini, Pensieri e riflessioni pratiche sopra il canto figurato, Viena, Ghelen, 1774, pp. 19 i 20 (accessible en línia en IMSLP, Google Books o Internet Archive
- ↑ Carta a Giovanni Claudio Pasquini (1695-després de 1763) de 29 de juny de 1748, a (italià) Raccolta di lettere scientifiche, familiari, e giocose dell'abate Pietro Metastasio romano, Roma, a costa de Pietro Puccinelli, s.d., III, p. 338 (accessible en línia en Google Books).
- ↑ (francès) Le brigandage de la musique italienne, s.n., 1777, pp. 38-39 (accessible en línia en Gallica - B.N.F.)
- ↑ (alemany) Herrn Johann Joachim Quantzens Lebenslauf, von ihm selbst entworfe, in Friedrich Wilhelm Marpurg, Historisch-Kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, Volume I, Berlín, Schützens Witwe, 1755, p. 227 (accessible en línia en Commons).
- ↑ (anglès) Charles Burney, The Present State of Music in Germany, the Netherlands and United Provinces ... (segona edició, corregida), Londres, Becket, Robson, Robinson, 1775, I, p. 324
- ↑ (italià) Stefano Arteaga,Le rivoluzioni del teatro musicale italiano dalla sua origine fino al presente, Bolonya, Trenti, 1785, II, p. 43
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 19 (ISBN 84-239-4561-8)
- (italià) Francesco Lora, "Tesi, Vittoria, detta la Fiorentina o la Moretta", Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 95 (2019)