Vuitanta-sis contes
Tipus | obra literària i recull de contes |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Quim Monzó |
Llengua | català |
Publicació | 1999 |
Gènere | recull de contes |
Premis | |
Premis | Premi Nacional de Literatura (2000) Premi Lletra d'Or (2000) |
Altres | |
ISBN | 978-84-7727-251-9 |
Vuitanta-sis contes és un recull de contes de Quim Monzó, publicat l'any 1999.[1][2]
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Vuitanta-sis contes|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes}}--~~~~ |
El volum està integrat per cinc llibres de relats que, anteriorment, havien estat publicats de manera independent. Les narracions recullen els temes principals que caracteritzen l'obra de l'autor, des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre el procés d'escriptura. Els Vuitanta-sis contes han rebut el Premi Nacional de Literatura (2000) i la Lletra d'Or (2000). Han estat traduïts al castellà.[3]
Contingut del llibre
[modifica] El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Vuitanta-sis contes|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes}}--~~~~ |
L'edició conjunta dels textos presenta algunes variacions interessants en comparació amb les versions originals. La més notable afecta Uf, va dir ell (1978), el primer recull, del qual s'han eliminat cinc relats extremament breus que amb prou feines ocupaven una pàgina. A més, s'hi percep un ajust estilístic: l'autor revisa el lèxic i la sintaxi dels primers contes per adaptar-los al català col·loquial, aconseguint una major coherència entre les parts narratives i els diàlegs.
En el segon recull, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), s'hi manté un to oníric que explora qüestions com el doble, la rebel·lió dels objectes i la fusió dels límits entre realitat i ficció. Per contra, a L'illa de Maians (1985), el focus es desplaça cap a la reflexió sobre el llenguatge i el procés d'escriptura, amb una mirada crítica i burlesca cap a les vanitats del món literari.
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Vuitanta-sis contes|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/vuitanta-sis-contes}}--~~~~ |
Altrament, en el primer recull de la dècada següent, El perquè de tot plegat (1993), sense perdre cap d'aquestes perspectives, els textos tendeixen a agrupar-se al voltant de dos grans pols temàtics. Per un costat, l'alienació de la vida en parella i, per l'altre, la reescriptura en clau irònica d'unes faules. Finalment, l'escenari dels primers contes de Guadalajara (1996) és dominat per una constant tensió metanarrativa, i l'autor juga a la deformació d'episodis literaris ben coneguts, des de la lectura grotesca de la preparació del Cavall de Troia fins al capgirament de la història de La metamorfosi kafkiana, amb un conte en què és l'insecte qui es converteix en home. Altres vegades, l'exageració dels actes heroics d'alguns personatges (Robin Hood o Guillem Tell) produeixen conseqüències que s'oposen a les intencions més nobles dels protagonistes. Tot amb tot, el darrer recull també funciona com a compendi del volum sencer i és una mena de viatge d'anada i tornada a través de l'univers imaginatiu de l'autor.[3]
Als anys noranta, El perquè de tot plegat (1993) incorpora nous girs temàtics sense perdre l'essència de l'obra anterior. Els relats es concentren en dues grans línies: d'una banda, els conflictes derivats de la rutina i el desequilibri en les relacions de parella; d'altra banda, la reescriptura en un to irònic de les faules tradicionals.
Amb Guadalajara (1996), Monzó desplega en les primeres narracions una revisió deformada d'episodis literaris coneguts: s'hi troba, per exemple, una versió grotesca de l'engany del Cavall de Troia o una reinterpretació de La metamorfosi de Kafka on l'insecte recupera la seva forma humana. Així mateix, alguns relats exageren fins a l'absurd els actes heroics de personatges com Robin Hood o Guillem Tell, generant conseqüències inesperades que n'alteren el sentit original.[3]