Vés al contingut

Waldemar de Brito

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWaldemar de Brito
Biografia
NaixementWaldemar de Brito
17 de maig de 1913
São Paulo, Brasil
Mort21 de febrer de 1979(1979-02-21) (als 65 anys)
São Paulo, Brasil
Alçada1,76 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
Anys Equip
1923-1927 São Paulo FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1927 Sírio 11 (11)
1928 Independência FC 9 (8)
1929-1932 Sírio 28 (25)
1933-1934 São Paulo FC 31 (23)
1934 Botafogo FR 29 (30)
1935-1936 San Lorenzo de Almagro 3 (3)
1937-1939 CR Flamengo 61 (36)
1939-1940 San Lorenzo de Almagro 43 (22)
1941-1942 São Paulo FC 138 (56)
1943 Fluminense FC 4 (1)
1944 Portuguesa SP 5 (5)
1945-1946 SE Palmeiras 4 (3)
1946 Portuguesa Santista 6 (5)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1934-1942 Brasil Brasil 18 (18)
Participà en
1934Mundial de Futbol 1934 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1933–1934 São Paulo FC 31(23)
1934–1934 Botafogo FR 29(30)
1935–1936 CA San Lorenzo 3(3)
1937–1939 Clube de Regatas do Flamengo 61(35)
1939–1940 CA San Lorenzo 43(22)
1941–1942 São Paulo FC 138(56)
1943–1943 Fluminense FC 4(1)
1944–1944 Portuguesa (SP) 5(5)
1945–1946 SE Palmeiras 4(3)
1946–1946 Portuguesa Santista 6(5)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1934–1942   Brasil 18(18)

Waldemar de Brito (vɐwdeˈmaɾ dʒi ˈbɾitu, São Paulo, 17 de maig de 1913 - São Paulo, 21 de febrer de 1979) fou un jugador de futbol brasiler de les dècades de 1930 i 1940.

Trajectòria

[modifica]

Començà a jugar a clubs locals de São Paulo com Syrio, Independência, i São Paulo da Floresta, avui São Paulo FC. Fou màxim golejador del campionat paulista (APEA) el 1933 amb 21 gols.[1] El 1934 fitxà pel Botafogo FR, on passà una breu estada abans de fitxar pel club argentí San Lorenzo de Almagro. El 1936, retorna al Brasil per jugar al Flamengo, club on guanyà el campionat carioca el 1939. Retornà a São Paulo el 1943, al club Portuguesa de Desportos. Acabà la seva carrera el 1945 a la Portuguesa Santista.[2]

Amb la selecció del Brasil jugà 18 partits i marcà 18 gols.[3] Disputà el Mundial d'Itàlia 1934. En el partit de la primera ronda enfront Espanya xutà un penal que fou aturat per Ricard Zamora.[4]

És considerat el descobridor de Pelé.[1] El seu germà Petronilho de Brito també fou futbolista.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Belpiede, Marcelo. «Waldemar de Brito: craque como jogador e descobridor de talentos» (en portuguès). Gazeta Esportiva.net, Brazil. [Consulta: 3 gener 2007].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Waldemar de Brito do São Paulo». museudosesportes.com.br. Museu dos esportes, Brazil. Arxivat de l'original el 25 d’agost 2011. [Consulta: 3 gener 2007].
  3. ↑ «Todos os brasileiros - 1934» (en portuguès). Folha Online. Folha de São Paulo. [Consulta: 3 gener 2007].
  4. ↑ «Eightfinals». RSSSF. [Consulta: 27 maig 2013].
  5. ↑ Enciclopédia do Futebol Brasileiro Lance Volume 2. Rio de Janeiro: Aretê Editorial S/A, 2001, p. 324. ISBN 85-88651-01-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Waldemar_de_Brito&oldid=34078578»