Wolf-Eberhard von Lewinski
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 juny 1927 Berlín (Alemanya) |
Mort | 23 març 2003 (75 anys) Calw (Alemanya) |
Activitat | |
Lloc de treball | Dresden Magúncia Darmstadt Frankfurt del Main |
Ocupació | crític musical, professor d'universitat, director d'orquestra |
Ocupador | Hochschule für Musik und Tanz Köln |
Wolf-Eberhard von Lewinski (Berlín, 2 de juny de 1927 - Calw, 23 de març de 2003) Wolf-Eberhard Georg Felix von Lewinski, va ser un crític de música i teatre alemany.[1][2]
Biografia
[modifica]Von Lewinski, era fill del director del banc Ernst-Alfred von Lewinski.[3] Va contreure una malaltia cardíaca després d'acabar l'escola el 1944 com a Luftwaffenhelfer, la qual cosa va provocar la seva suspensió del servei militar. Per tant, a la tardor de 1944, va poder estudiar música a la Musikhochschule Dresden,[1] centrant-se en el violí, que va ampliar després de la Segona Guerra Mundial per incloure la formació de director amb Walther Meyer-Giesow, Hermann Abendroth i Joseph Keilberth. També va estudiar trombó, piano, direcció i direcció d'òpera[2] així com teatre, literatura i història de l'art,[1] però es va dedicar aviat a la crítica musical. Va ser crític principal dels diaris de la zona del Rhein Main i va treballar per a diversos diaris i emissores. Va escriure biografies de cantants com Dietrich Fischer-Dieskau i Brigitte Fassbaender, i va crear retrats televisius de pianistes com Claudio Arrau i Wilhelm Kempff. També va ser professor acadèmic de crítica musical.
- Director d'orquestra i director artístic
El 1948 va fer la seva primera aparició pública com a director[3] i posteriorment va dirigir, entre d'altres, l'Orquestra Filharmònica d'Eisenach i la Filharmònica de Dresdner. Cap al final de la seva carrera professional, Lewinski va ser intendent de la Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz de 1983 a 1992.[2] Durant el seu lideratge, l'orquestra va tocar noves sèries de concerts, amb solistes com Claudio Arrau i Krystian Zimerman, i va tocar en nous llocs com Frankfurt-Feste, Ludwigsburger Schlossfestspiele, a Viena, el Royal Albert Hall de Londres i en gires per Espanya, Suècia i Polònia.[4]
- Crític musical i autor
Més important que la seva única activitat musical breu va ser el treball de Lewinski com a crític musical després de 1947.[1] Després de traslladar-se a Darmstadt el 1951,[1] va escriure primer principalment per al "Darmstädter Tagblatt",[2] més tard també per al "Wiesbadener Tagblatt" i "Die Welt".[2] També va treballar per a la "Süddeutsche Zeitung, Christ und Welt" i "Westermanns Monatshefte" i va escriure articles de ràdio per a diverses companyies de radiodifusió. Des de 1971, von Lewinski va treballar per a la ZDF i el "Saarländischer Rundfunk". En el curs de la seva llarga col·laboració amb Peter Rocholl, el director musical de SR i coordinador musical de llarga data de l'ARD, va crear retrats televisius molt aclamats dels pianistes Claudio Arrau, Andor Foldes i Wilhelm Kempff, així com de amb els solistes vocals Viorica Ursuleac, Elisabeth Schwarzkopf, Dietrich Fischer-Dieskau,[5] Peter Schreier i Hans Hotter. El 1978, Lewinski va assumir el càrrec de crític musical en cap al "Verlagsgruppe Rhein-Main" de diversos diaris de la regió.[2]
- Ensenyament
El 1979, Lewinski va començar a ensenyar a la "Musikhochschule Köln" i al Dr. Conservatori Hoch de Frankfurt com a director del seminari "Music Criticism and Comparative Interpretation Studies"".[1][3] Va impartir cursos a Hannover, Munic, a l'"Herbsttage Iserlohn"[6] i al "Tage Alter Musik" d'Innsbruck.
Lewinsky va morir a Calw als 75 anys.[1][2]
Família
[modifica]Lewinski estava casat i tenia tres filles, algunes de les quals també van exercir una professió artística.
Premis i membres
[modifica]- Ordre del Mèrit d'Or de la Província de Salzburg[3]
- Membre de l'Acadèmia Phono Alemanya[2]
- Membre del Consell Estatal de Música de Renània-Palatinat[3]
- Membre de la junta de l'associació Frankfurter Bachkonzerte[3]
- 2000: Placa de Gutenberg de Magúncia[2]
Treballs
[modifica]Les biografies de músics de von Lewinski es mantenen a la Biblioteca Nacional d'Alemanya:[7]
- Ludwig Hoelscher, 1967, Editor Hans Schneider Tutzing
- Musik – wieder gefragt, 1967, Claassen-Editor, Düsseldorf
- Artur Rubinstein, 1967 Rembrandt-Editor. Berlín
- Anneliese Rothenberger, 1968, Friedrich-Editor, Velber
- Joseph Keilberth, 1968, Rembrandt-Editor, Berlín
- Andor Foldes, 1970, Rembrandt-Editor, Berlín
- Gideon Kremer, 1982, W. Goldmann Editor i Schott, Magúncia
- Dietrich Fischer-Dieskau, 1988, Piper, Munic, I Schott
- Peter Schreier, 1992, Piper i Schott
- Brigitte Fassbaender, 1999, Atlantis i Schott
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 "Wolf-Eberhard von Lewinski" (in German). Schott Music. Retrieved 28 November 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Krebber, Jürgen (2006). "Lewinski, Wolf-Eberhard von" (in German). Darmstadt Stadtlexikon. Retrieved 28 November 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 "Wolf-Eberhard von Lewinski". lagis-hessen.de (in German). Retrieved 2 December 2020.
- ↑ "Final Fantasy / 100 Jahre Deutsche Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz" (PDF) (in German). Deutsche Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz. March 2020. p. 19. Retrieved 2 December 2020.
- ↑ Crutchfield, Will (12 January 1986). "For Fischer-Dieskau at 60, the Tributes are in Song". The New York Times. Retrieved 28 November 2020.
- ↑ Herbsttage Iserlohn / Künstler und Kurse seit 1976 / Jurymitglieder, Dozenten der Meisterkurse und wissenschaftlichen Seminare Iserlohn
- ↑ "Publications by Wolf-Eberhard von Lewinski" (in German). German National Library. Retrieved 2 December 2020.
Bibliografia
[modifica]- Rita Wilhelm: Gedanken zur Musikkritik. Festschrift zum 75. Geburtstag von Wolf-Eberhard von Lewinski. IKS Garamond, Jena 2002, ISBN 3-934601-57-X.