Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a Can Jordà
La Xarxa de Centres de Documentació dels Parcs Naturals de Catalunya és una xarxa integrada per 25 centres de documentació de diferents espais naturals de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona i pel Centre de Documentació de Medi Ambient. que tenen com a objectiu ser un recurs d'informació especialitzat i una eina de suport a la gestió, la recerca i la difusió. Els centres i la xarxa estan a disposició del personal de l'Administració, els investigadors i la ciutadania.[1]
A Catalunya apareixen progressivament els primers centres de documentació d'espais naturals protegits als anys 80, i a partir d'aleshores han seguit diferents trajectòries, segons els objectius o prioritats fixats pels espais i les administracions que en tenen la custòdia, bàsicament la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, però també en el cas de la Diputació els ajuntaments que els acullen, perquè hi té convenis.[2] També és destacable la creació del Centre de Documentació de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el 1991.[3]
Centre de Documentació del Parc Natural dels Ports Centre de Documentació i Recursos Educatius del Parc Natural de la Serra de Collserola
És en aquest marc que el 1994 s'iniciaren al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa les Sessions de treball de centres de documentació d'espais naturals protegits, tractant la temàtica documental i espais naturals, però també sobre perspectives de futur d'un treball en comú entre centres. Aquest va ser el naixement de la coordinació entre aquests centres, que ha mantingut la formació de manera periòdica a diferents espais protegits de Catalunya. També ha elaborat documents de referència com el Document marc de les funcions i necessitats bàsiques d'un centre de documentació d'un espai natural protegit de 1994 (actualitzat a 1998 i 2002),[4] que són pautes generals comunes a partir de les quals cada centre va poder fixar els seus objectius, funcions, tipus de documents recollits, recursos necessaris, característiques del personal, tipus d'usuaris...., que van subscriure més d'una vintena de centres de temàtica ambiental i va estar reconegut com a Observatorio Vivo del Plan de Acción de Europarc-España[5]. Alguns centres de documentació de la Generalitat, a més, van aconseguir consensuar també un Manual d'ús i funcionament de procediments d'actuació, que alguns centres com el Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han actualitzat i mantenen vigent.[6]
El 1998 alguns centres de documentació d'espais naturals protegits de la Generalitat es van incorporar al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) i a partir de l'any 2002 tots els centres de la Generalitat al catàleg BEG (Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat). En el cas de la Diputació de Barcelona, també han tingut catàleg col·lectiu des del 2012, i així, totes les bases de dades de cada centre de la Xarxa de Parcs Naturals que aquesta administració gestiona, es poden consultar de forma conjunta a internet.
Hi ha un altre esdeveniment que ha propiciat la millora en la coordinació entre centres de documentació de parcs de Catalunya és la signatura d'un conveni entre administracions, signat per primera vegada el 2004, i reeditat el 2014 entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat amb la Diputació de Barcelona per a la col·laboració i coordinació de centres, la compartició de recursos i la formació, atenent a les necessitats i finalitats comunes de tots ells, independentment de l'administració de què en depenguin.[7]
Materials divulgatius dels centres de documentació dels Parcs Naturals de Catalunya
Fruit del conveni en destaca l'edició de materials en col·laboració com ara el fullet de la Xarxa de Centres de Documentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya, del qual se n'han fet dues edicions el 2004 i 2005 (disponible en català i castellà). També s'ha traduït al francès i l'anglès.[2] I a principis de 2016 s'ha publicat també un nou tríptic de la Xarxa, amb dades actualitzades i renovades.[8]
I també fruit d'aquest conveni de col·laboració es va iniciar el 2014 la 1a Jornada sobre Documentació Ambiental a Catalunya: Gestió, Difusió i Cooperació (DocAmbCat), liderada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Durant la Jornada es van fer grups de treball que van fixar línies d'actuació. Aquestes línies són les que han utilitzat els organitzadors per avançar en el projecte conjunt. L'elaboració d'un directori únic de centres, biblioteques, entitats i organismes dedicats a recopilar, catalogar i difondre documentació ambiental a Catalunya, l'ús compartit de models per a la gestió del fons, facilitar l'accés a jornades de formació o l'elaboració d'un calendari d'efemèrides ambientals són algunes de les línies treballades fins al 2015. També pel 2016 està previst que es faci una nova edició d'aquesta jornada tècnica, i es vol avançar en la creació d'un repositori cooperatiu, que va ser una demanda reiterada durant la Jornada.[9]
L'anomenada Xarxa de Centres de Documentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya des de 1994 a partir de 2015 adopta el nom de Xarxa de Centres de Documentació dels Parcs Naturals de Catalunya té més d'una vintena de centres de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, i compta amb més de 80.000 documents catalogats.[8]
Centre de Documentació de Medi Ambient
Els 12 centres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya són:
Centre de Documentació del Parc Natural del Cap de Creus
Als centres de documentació s'hi pot trobar[8] literatura grisa (estudis i articles no publicats), llibres i revistes especialitzades, cartografia, imatges, DVD i vídeos, etc.
A desembre de 2015, el Centre de Documentació de Medi Ambient i 11 d'aquests centres que pertanyen al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya tenen uns 50.000 documents catalogats, amb fons documentals virtuals cada cop més accessibles a internet i també físics ubicats arreu del territori i localitzables gràcies al catàleg col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya i al CCUC.[23]
La Diputació de Barcelona, per la seva banda, té 13 centres de documentació d'espais naturals ubicats la majoria a l'entorn de Barcelona, amb més de 30.000 registres i un catàleg propi de consulta que en molts casos, permet també descarregar-se el document referenciat en format PDF si es disposen dels permisos adients.[24]
Es recullen materials sobre espais protegits, hàbitats, fauna, flora, boscos, geologia, hidrologia, agricultura i ramaderia, patrimoni cultural i immaterial, gestió del territori, paisatge, turisme sostenible, educació ambiental, lleure i esport i medi ambient.[8][3]
La Xarxa de Centres de Documentació dels Parcs Naturals coordinada i col·labora estretament amb altres xarxes catalanes i espanyoles de documentació, com ara la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) a Catalunya, o la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental (RECIDA) amb més d'un centenar de centres de documentació ambiental coordinats en l'àmbit d'Espanya.[25]
↑Grabolosa Sellabona, Montserrat [et al.]. «Centres de documentació d'espais naturals protegits de Catalunya: una experiència de treball conjunt». A: Actes de les 7es Jornades catalanes de documentació-EXPODOC 99.. Barcelona:: Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya,, 1999, p.183-193.
↑Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado Español. (en castellà). Madrid:: Fundación Fernando González Bernáldez,, DL 2002., p. 165p..
↑ «Còpia arxivada». Conveni de col·laboració entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, per a la coordinació en la gestió dels centres de documentació dels espais naturals protegits i del Centre de Documentació de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DTES; DAAM; Diputació de Barcelona [Barcelona], 2014, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2016-01-28 [Consulta: 19 gener 2016].
↑ 8,08,18,28,38,4Saps quines meravelles s'amaguen als nostres parcs naturals?. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Diputació de Barcelona, 2016.
↑«[parcs.diba.cat/web/documentacio Documentació i publicacions]» (en català i castellà). Diputació de Barcelona, 2015. [Consulta: 18 gener 2016].
↑Grabolosa Sellabona,, Montserrat. «Centres de documentació de Parcs, una eina per a la recerca, i…». A: III Jornada de Parcs. Bellver de Cerdanya:: Generalitat de Catalunya,, 2010, p. 15f..
.JPG)
