Yecoraïta
 Yecoraïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₃3+Bi₅(Te6+O₄)₂(Te4+O₃)O9·9H₂O |
| Epònim | Yécora (en)  |
| Localitat tipus | mina San Martín de Porres, Yécora, Municipio de Yécora, Sonora, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | tel·lurats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DF.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DF.70 |
| Dana | 34.8.6.1 |
| Heys | 28.4.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal o hexagonal |
| Color | groc, taronja a marró, groc-marró |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,59(11) g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,812 nε = 1,824 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-062 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Yec |
| Referències | [1] |
La yecoraïta és un mineral de la classe dels tel·lurats. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Yécora, a Mèxic.
Característiques
[modifica]La yecoraïta és un tel·lurat de fórmula química Fe₃3+Bi₅(Te6+O₄)₂(Te4+O₃)O9·9H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema tetragonal o en l'hexagonal. Es troba en forma de cristalls fibrosos, de fins a 5μm, en agregats massius.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yecoraïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.
Formació i jaciments
[modifica]És un producte de l'oxidació de la tetradimita i la pirita. Va ser descoberta l'any 1983 a la mina San Martín de Porres, a Yécora, (Sonora, Mèxic). També ha estat trobada a Wurten, Innerfragant (Caríntia, Àustria), al complex Coldwell (Ontario, Canadà) i a Hebbersfors (Västerbotten, Suècia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetradimita, pirita, calcopirita, quars i òxids de ferro.[2]
Referències
[modifica]