Metasideronatrita

Metasideronatrita
Fórmula química	Na₂Fe(SO₄)₂(OH)·H₂O
Epònim	sideronatrita i meta-
Localitat tipus	Sierra Gorda District, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DF.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DF.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.07
Dana	31.8.4.1
Heys	25.11.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,3959(8) Å; b = 16,0979(15) Å; c = 7,1607(8) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	golden yellow*, straw yellow; yellow in transmitted light*
Fractura	fibrous*
Duresa (Mohs)	1,5 a 2,5
Lluïssor	sedosa
Diafanitat	transparent
Densitat	2,68 g/cm³ (mesurada); 2,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,543 nβ = 1,575 nγ = 1,634
Birefringència	δ = 0,091
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 76°
Dispersió òptica	strong r > v*
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1938
Símbol	Mnat
Referències

La metasideronatrita és un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom prové del grec meta i del mineral sideronatrita. És un sulfat rar de sodi i ferro que es troba en regions àrides. Pot rehidratar-se de manera reversible a sideronatrita; per a fer-ho depén de la humitat relativa i de la llum solar que li arriba.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metasideronatrita pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, elyita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, riomarinaïta, yecoraïta, dukeïta, caïnita i xocolatlita.

Característiques

La metasideronatrita és un sulfat de fórmula química Na₂Fe(SO₄)₂(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2,5.

Formació i jaciments

Es forma en regions àrides associat amb altres sulfats secundàris. S'ha descrit a Xile, la Xina, República Txeca, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Namíbia, Espanya, Suïssa, Regne Unit i els Estats Units.