Vés al contingut

Àngel Samblancat i Salanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀngel Samblancat i Salanova
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ángel Samblancat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Ángel Samblancat Salanova Modifica el valor a Wikidata
1r maig 1885 Modifica el valor a Wikidata
Graus (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

9 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, jurista, polític, escriptor, tipògraf Modifica el valor a Wikidata
PartitERC
Interessat enJoaquín Costa Martínez Modifica el valor a Wikidata

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885[1] - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963[2]) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.

Biografia

[modifica]

Fill d'una família petit burgesa carlina, fou internat en un seminari, però es va escapar i s'establí a Barcelona quan era infant, i estudià dret a la Universitat de Barcelona. Es va moure entre cercles anarquistes, i col·laborà als diaris El Intransigente (1913), La Ira (amb Federico Urales), El Diluvio, Solidaridad Obrera, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, El Mercantil Valenciano i La Campana de Gràcia. També va escriure diversos llibres de caràcter anarquitzant i anticlerical.

El 1914 fou candidat a Corts per la candidatura Renovació Republicana, amb el doctor Jaume Queraltó i Ros. L'abril de 1915 ingressà al Bloc Republicà Autonomista, el 1916 va formar part de la candidatura Reivindicació Republicana Autonomista amb Gabriel Alomar i Francesc Layret, i el 1917 milità en el Partit Republicà Català. Es va apropar a la CNT i participà en la vaga general de 1917, raó per la qual el 1919 fou desterrat a Madrid. El 1930 signà el Manifest d'Intel·ligència Republicana i fou membre del Comitè Pro Llibertat, i fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931 dins l'ERC, però que abandonà per a formar l'Extrema Esquerra Republicana amb Eduardo Barriobero y Herrán.

En esclatar la guerra civil espanyola, participà en la confiscació del Palau de Justícia. Fou el primer president de l'Oficina Jurídica creada l'agost del 1936, i després del Tribunal Popular Especial que actuà en el vapor Uruguai, que fou el braç de la justícia revolucionària. En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic.

Obres

[modifica]
  • Bocanadas de fuego (1920)
  • La violencia. Renovación proletaria (1923)
  • Jesús atado a la columna (1925)
  • La ascensión de María Magdalena (1927)
  • El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930)
  • Hubo una Francia (1945)
  • Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940)

Referències

[modifica]
  1. «Personajes ilustres de la Ribagorza» (en castellà) p. 267. Gobierno de Aragón. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 20 març 2015].
  2. «Ángel Samblancat y Salanova» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 20 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]