Etapa reina dels Pirineus, amb sis dificultats muntanyoses puntuables, una de tercera, dos de segona, dos de primera i el final a Plateau de Beille, de categoria especial. L'esprint intermedi es troba a Orgivèth (km 36,5).[1]
Una nombrosa escapada, amb més de 20 ciclistes, es formà des dels primers quilòmetres d'etapa, sense que hi hagués ningú important de la general. Mickaël Delage passà en primera posició pel coll de Portet d'Aspet i a l'esprint intermedi d'Orgivèth (km 36,5).
El descens del coll de la Core va ser aprofitat per Julien El Fares (Cofidis) per escapar-se juntament amb Sandy Casar (FDJ). Poc abans de l'avituallament se'ls uní David Millar (Garmin-Cervélo). En aquest punt disposaven de 40" respecte a la resta d'escapats. En l'ascens al port d'Agnes els escapats van veure com se'ls afegia companyia per formar un grup d'onze. Mentrestant, al grup del mallot groc el Team Leopard-Trek accelerà el ritme i alguns ciclistes començaren a tenir problemes.
En el descens del port d'Agnes, Gorka Izagirre (Euskaltel–Euskadi) marxà en solitari, però va ser agafat a manca de 23 de meta. Rubén Pérez Moreno (Euskaltel–Euskadi) inicià l'ascensió a Plateau de Beille al capdavant, però ben aviat Casar el superà. Per darrere res es mogué i sols a manca d'11 km per a l'arribada els germans Schleck començaren a fer tímids atacs que no aconseguiren deixar enrere a cap dels favorits, ja que es van anar neutralitzant constantment entre ells. Sols a Jelle Vanendert (Omega Pharma-Lotto), que no lluitava per la general, se li permeté sortir en solitari d'aquest grup. A 6,5 km per a l'arribada superà a Casar, marxant en solitari cap a la meta, on s'imposà amb 21" sobre Samuel Sánchez (Euskaltel–Euskadi), que també aconseguí deixar enrere la resta de favorits. Thomas Voeckler conservà el lideratge perdent sols 2" respecte Andy Schleck, que atacà a manca de 500 metres.[2]