La 14a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el diumenge 15 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 191 km entre les localitats de Limós i Foix.[1]
El vencedor final fou l'espanyol Luis León Sánchez (Rabobank ProTeam), que s'imposà amb 47 segons als primers dels seus companys d'escapada, l'eslovac Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) i el francès Sandy Casar (Saur-Sojasun). L'estapa va estar marcada per una llarga escapada que va aconseguir més de 18 minuts sobre el gran grup a l'arribada i per la gran quantitat de punxades que patiren els ciclistes per culpa d'alguna persona que va tirar claus de fuster a la carretera en els darrers quilòmetres. No es produí cap canvi significatiu en les diferents classificacions, tot i que Sagan quasi s'assegurà el mallot dels punts.
Etapa de mitja muntanya, amb sortida a Limós, a l'Aude per anar-se apropant cap als Pirineus. Els primers quilòmetres són en direcció sud, fins a afrontar la primera dificultat muntanyosa del dia, el coll de Portel, de segona categoria (km 30). Tot seguit el recorregut se'n va cap a l'oest, entrant a l'Arieja quan es porten una seixantena de quilòmetres. L'esprint intermedi del dia es troba a Tarascon d'Arieja (km 99) i tot seguit els ciclistes han d'afrontar les dues principals dificultats muntanyoses del dia, ambdues de primera categoria: el port de Lers i el Mur de Peguera. A partir del cim del darrer port queden 40 km per a l'arribada a Foix, majoritàriament en baixada.[1]
Es produïren nombrosos intents d'escapada durant els primers quilòmetres de l'etapa, sense que es pogués formar l'escapada fins passada l'hora de cursa. No va ser fins al km 50 quan els diferents moviments donaren lloc a l'escapada definitiva,[2] integrada per 11 ciclistes, entre els quals hi havia el líder de la classificació per punts: Peter Sagan (Liquigas-Cannondale), que aprofità per ampliar les diferències respecte als seus immediats perseguidors en la classificació, André Greipel (Lotto-Belisol) i Matthew Goss (Orica-GreenEDGE).
Al pas per l'esprint de Tarascon d'Arieja, en què Sagan fou el primer, l'avantatge respecte al grup del mallot groc era superior als 13 minuts i anà augmentant perquè la carretera es trobava mullada. Al Port de Lers els onze escapats tenien 15 minuts d'avantatge. Cyril Gautier (Team Europcar) va tenir un problema amb la bicicleta, perdent 40 segons amb els seus companys. Tot i els intents per tornar a enllaçar no ho va aconseguir i finalment perdé més de 14 minuts a l'arribada. Luis León Sánchez (Rabobank ProTeam) atacà al Mur de Peguera, sent seguit en un primer moment sols per Philippe Gilbert (BMC Racing Team), Gorka Izagirre (Euskaltel–Euskadi) i Sandy Casar (FDJ-BigMat).[2] Més tard se'ls uní Sagan, formant un quintet capdavanter.
Pel darrere, el grup dels favorits es veié afectat pels claus que algú havia llançat pels voltants del cim del Mur de Peguera. Això va provocar més de 30 punxades entre els ciclistes, sent el més afectat Cadel Evans,[2] que punxà dues vegades i tingué problemes a l'hora de trobar una roda de recanvi. Wiggins va exercir de cap i va demanar un alentiment del ritme en el descens per tal que tots els perjudicats entressin novament al grup principal. Pel davant, Sánchez va atacar a manca d'uns 11 quilòmetres, marxant en solitari i presentant-se a l'arribada amb 47 segons sobre Sagan. Aquesta era la quarta victòria de Sánchez al Tour. El gran grup arribà a més de 18 minuts, sense que es produís cap canvi remarcable.[3][4]
|
- Esprint final de Foix (km 191)
|
- 1. Coll de Portel. 601m. 2a Categoria (km 30) (5,3 km al 6,3%)
|
- 2. Port de Lers. 1517m. 1a Categoria (km 126,5) (11,4 km al 7,0%)
|