Tradicional etapa amb final a París. Dues petites cotes de quarta categoria precedeixen l'arribada a París i les vuit voltes al circuit de l'Avinguda dels Camps Elisis.[1]
El començament de la darrera etapa del Tour es desenvolupà, com és costum, dins d'un ambient distès i un pas lent per les barriades properes a París. No va ser fins a l'entrada al circuit quan es començà a rodar a fort ritme i es formaren els primers intents d'escapada. Així, a manca de 40 km es formà un grup amb onze ciclistes que aconseguiren fins a 30" sobre el gran grup.[2] A 10 km sols quedaven tres ciclistes al capdavant, Sébastien Minard, Rui Costa i Jens Voigt, amb vint segons sobre el grup encapçalat pels equips dels esprintadors. Finalment, van ser capturats a manca de 3 km de meta. Al pas pel darrer quilòmetre, el mallot groc, Bradley Wiggins (Team Sky) es posà al capdavant del gran grup per preparar l'esprint per a Mark Cavendish. Cavendish guanyà l'esprint de manera clara, per davant de Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) i Matthew Goss (Orica-GreenEDGE). Aquesta era la quarta victòria consecutiva a París de Cavendish,[3] alhora que es convertia en el primer campió del món vigent en guanyar als Camps Elisis[4] i arribava a la xifra de 23 triomfs parcials,[4] cosa que el situà com el quart ciclista amb més etapes guanyades en les 99 edicions del Tour.[5][6][7]