La sortida es fa a Tomblaine, prop de Nancy, a Meurthe i Mosel·la. El recorregut va en direcció sud-est, per entrar al departament dels Vosges cap als 50 km d'etapa. L'esprint del dia es troba a Gérardmer, al km 103,5, als peus del primer port del dia, el coll de Grosse Pierre, de tercera categoria i situat al quilòmetre 112. Tot seguit la cursa pren direcció sud, al massís dels Vosges. La segona dificultat del dia és el coll de Mont de Fourche, al quilòmetre 150, i també de tercera categoria. Aquest coll és la frontera entre els Vosges, a la Lorena i l'Alt Saona, al Franc Comtat. L'arribada està situada al cim de la Planche des Belles Filles, a 1.035 metres d'altitud. L'ascensió és qualificada de primera categoria, amb 5,9 quilòmetres de llarga i un desnivell mitjà del 8,5%.[1]
Pas dels escapats als peus del coll de Grosse Pierre.
Després de la greu caiguda produïda el dia abans eren nombrosos els ciclistes que no prengueren la sortida per culpa de les ferides patides. A banda dels que ja havien anunciat el dia anterior que no prendrien la sortida, els que al final no van sortir són: Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp),[2] vencedor del recent Giro d'Itàlia, lesionat en un maluc i una cama; el seu company Robert Hunter, ferit a les vèrtebres; Hubert Dupont, amb un esquinç al turmell; Iván Gutiérrez (Movistar Team), ferit al genoll; Amets Txurruka, amb fractura de clavícula.[3][4]
Jurgen van den Broeck (Lotto-Belisol, Alejandro Valverde (Movistar Team) i Robert Gesink (Rabobank ProTeam) tingueren dificultats en aquest punt per seguir el grup dels favorits, perdent més d'un minut al final de l'etapa. Sørensen i Albasini foren els darrers a ser agafats del grup d'escapats, quan quedaven uns 5 km per a l'arribada. El fort ritme imprès per l'Sky va fer que el grup dels favorits es reduís a marxes forçades, quedant sols cinc ciclistes al pas pel darrer quilòmetre: Wiggins i el seu company d'equip Chris Froome, Cadel Evans (BMC Racing Team), Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale) i Rein Taaramäe (Cofidis). Evans fou el primer a atacar, però Froome el superà en el darrer i més costerut tram de la pujada, per guanyar l'etapa amb dos segons sobre Evans i Wiggins. Amb Fabian Cancellara (RadioShack-Nissan) perdent uns dos minuts a meta, Wiggins passà a ser el líder de la cursa. Froome passà a liderar la classificació de la muntanya gràcies a la seva victòria i Taaramäe aconseguí el mallot blanc.[6][7]
_pictogram.svg){kind=small}
Christopher Froome (GBR)
Cadel Evans (AUS)
Vincenzo Nibali (ITA)
Rein Taaramäe (EST)
Haimar Zubeldia (ESP)
Chris Froome (GBR)
Cadel Evans (AUS)
Vincenzo Nibali (ITA)
Rein Taaramäe (EST)
Haimar Zubeldia (ESP)
Pierre Rolland (FRA)
Janez Brajkovič (SVN)
Denís Ménxov (RUS)
Maxime Monfort (BEL)
Nicolas Roche (IRL)
Anthony Delaplace (Saur-Sojasun): abandonà al km 44.
Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp): no surt.
Robert Hunter (Garmin-Sharp): no surt.
Maarten Wynants (Rabobank ProTeam): no surt.
