16 d'agost
(S'ha redirigit des de: 16 agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 137 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1808 - Girona: l'exèrcit napoleònic es retira del segon setge de Girona de 1808 després de la defensa dels catalans durant la guerra del Francès.
- El 1936 els republicans desembarquen a Mallorca.
- Resta del món
- 1876 - Bayreuth: primera representació de Siegfried, la segona jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
- 2011 - Madrid: comença la Jornada Mundial de la Joventut.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1880 - Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte català (m. 1935).
- 1890 - Barcelona: Maria del Carme de Sojo i Ballester, laica i serventa de Déu.
- 1894 - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
- 1975 - Vicː Mercè Homs i Molist, pedagoga i política catalana.[1]
- 1984 - Vallsː Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (m. 2018).[2]
- Resta del món
- 1378 - Pequín - Ciutat Prohibida (Xina): Zhu Gaochi, quart emperador de la Dinastia Ming amb el nom de Hongxi (m. 1425).[3]
- 1600 - Pàduaː Virginia Galilei, filla gran de Galileo Galilei i Marina Gamba, monja, autora de 124 cartes al seu pare (m. 1634).[4]
- 1761 - Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme.
- 1815 - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
- 1845 - Hollerich, Luxemburg: Gabriel Lippmann, Premi Nobel de Física de 1908 (m. 1921).[5]
- 1863 - Sheffield: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (m. 1951).[6]
- 1869 - Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (m. 1950).[7]
- 1871 - Arcisate, Vareseː Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (m. 1937).[8]
- 1885 - Càller, Sardenyaː Carmen Melis, soprano italiana (m. 1967).[9]
- 1888 - Tremadog (Gal·les): Thomas Edward Lawrence, conegut com a T. E. Lawrence, fou un militar i funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab (m. 1935).[10]
- 1904 - Ridgeville, Indiana (EUA): Wendell Meredith Stanley, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1946 (m. 1971).[11]
- 1905 - Tecalitlán, Jaliscoː Sarah Stewart, viròloga mexicano-estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (m. 1976).[12]
- 1911 - Vienaː Ylla, fotògrafa hongaresa considerada la fotògrafa d'animals més competent del món (m. 1955).[13]
- 1913 - Brest-Litovsk, Polònia: Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m. 1992).[14]
- 1920 - Andernach, República de Weimar: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 1936 - Ferrol: Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art especialitzat en medieval catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona (m. 2016).
- 1940 - Sydney, Austràlia: Bruce Beresford, director de cinema australià.
- 1946 - Quilacollo, Bolívia: Julieta Montaño Salvatierra, activista, autora i advocada boliviana. Premi Dona Coratge 2015.[15]
- 1954 - Kapuskasing, Ontario, Canadà: James Cameron és un director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 1958 - Bay City, Michigan, Estats Units: Madonna, cantant, compositora, actriu de música disco, pop, dance i electrònica.[16]
- 1960 -
- La Plata: María Claudia Falcone, estudiant i militant de drets estudiantils, desapareguda el 16 de setembre de 1976.[17]
- Malibú, Estats Units: Timothy T. Hutton és un actor i director de cinema estatunidenc.
- 1962 - Concord, Massachusetts: Steve Carell, actor, comediant, productor i director estatunidenc, conegut pel seu paper a The Office.
- 1970 - Katmandú, Nepalː Manisha Koirala, actriu indonepalesa que treballa en el cinema indi.[18]
- 1972 - Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.[19]
- 1974 - Albacete, Espanya: Joaquín Reyes Cano és un actor, còmic i il·lustrador castellà-manxec.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1618 - Kioto, Japó: Joan de Santa Marta, franciscà màrtir d'origen català, proclamat beat (n. 1578).
- 1833 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana (n. 1808).[20]
- 1870 - L'Havana, Cuba: Francesc Camprodon i Lafont, polític, autor de teatre i poeta català (n. 1816).
- 1929 - Barcelona: Juli Marial i Tey, arquitecte i polític català (n. 1853).[21]
- 1951 - l'Havana, Cuba: Josep Oller Aragay, combatent mambí d'origen català (n. 1878).
- Resta del món
- 1829 - Barmen: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià.
- 1900 - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).[22]
- 1910 - Varsòvia, Polònia: Zygmunt Gloger, historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès.
- 1916 - Sorte, Verona (Itàlia): Umberto Boccioni, pintor i escultor italià, teòric i principal exponent del moviment futurista (n. 1882).[23]
- 1941 - Múnicː Pauline Schöller, soprano austríaca (n. 1859).[24]
- 1948 - Manhattan, New York, EUA: Babe Ruth, beisbolista Estatunidenc (n. 1895).
- 1949 - Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué (n. 1900).[25]
- 1954ː Riverdale (Nova York)ː Cia Fornaroli, ballarina, coreògrafa i actriu italiana (n. 1888).[26]
- 1956 - Los Angeles, (EUA)ː Béla Lugosi, actor hongaro-nord-americà, conegut per la seva interpretació del comte Dràcula (n. 1882).[27]
- 1957 - Falmouth, Massachusetts (EUA): Irving Langmuir, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1932 (n. 1881).[28]
- 1959 - Lakeville, Connecticut, Estats Units: Wanda Landowska, clavecinista, compositora, pianista i musicòloga (n. 1879).[29]
- 1968 - Parísː Marise Beaujon, soprano francesa (n. 1890).[30]
- 1973 - Hyannis, Massachusetts (EUA): Selman Abraham Waksman, bioquímic nord-americà d'origen rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1952 (n. 1888).[31]
- 1977 - Memphis, Tennessee, EUA: Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.[32]
- 1993 -
- Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Stewart Granger, actor britànic i estatunidenc (n. 1913).
- Londres: Alison Smithson, arquitecta britànica (n. 1928).[33]
- Reading, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (n. 1900).[34]
- 1998 - Boston, EUA: Dorothy West, escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (n. 1907).[35]
- 2001 - Thiruvananthapuram, Kerala, Índiaː Anna Mani, física i meteoròloga índia (n. 1918).[36]
- 2005 - Taizé, França: Roger Schutz, primer prior i iniciador de la Comunitat de Taizé, mor assassinat.
- 2012 - París: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (n.1938).[37]
- 2018 - Detroit (Michigan, EUA): Aretha Franklin, cantant afroamericana, coneguda com la Reina del Soul (n. 1942).[38]
- 2023 - Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana (n. 1934).[39]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Roc de Montpeller, confessor (1327); Arsaci de Nicomèdia, eremita (358); Teodor de Sitten, bisbe (400, o s. VI, o segle ix); Armagil, eremita (s. VI); Frambald, monjo (658); Esteve I d'Hongria, rei (1038).
- Beats: Raül de La Futaie, fundador de l'Orde de Sant Sulpici (1129); Llorenç de Subiaco, eremita (1243); Angelo Agostino Mazzinghi, carmelita (1438); Melcior Kumagai, samurai i màrtir (1605); Joan de Santa Marta, màrtir de Prades (1618); Simó Bokusai Kyota, Magdalena Bokusai Kyota, Tomàs Gengoro, Maria Gengoro, Jaume Gengoro, màrtirs (1620); Jean-Baptiste Ménestrel, màrtir (1794); Rosa Fan Hui, màrtir (1900); Ana Josefa Pérez Florido, fundadora de les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya (1906); Gabriel Sanchis Mompó, monjo màrtir (1936); Enric Garcia Beltrán, diaca màrtir (1936); Plàcid García Gilabert, màrtir (1936).
- Sants no presents al Martirologi: Serena de Roma, emperadriu, esposa de Dioclecià (ca. 290); Diomedes de Tars, màrtir (ca. 300); Ambròs de Ferentino, màrtir (ca. 303); Titus de Roma, diaca màrtir (ca. 410); Eleuteri d'Auxerre, bisbe (561); a l'Orde Cistercenc: Beatriu de Silva, fundadora de les Concepcionistes; Serenil·la de Barcelona, monja llegendària.
- Beats no presents al Martirologi: Cristià de Wedinghausen, abat (1200).
- Servents de Déu: Friedrich Joseph Haass, metge (1853); Maria del Carme de Sojo Ballester, laica; Josep Reñé i Prenafeta, mercedari màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Alois Adam i Nicolas Savouret, preveres màrtirs.
- Venerats a l'Orde del Carmel Descalç: Elvira Moragas Cantarero, monja (1936).
Església Copta
[modifica]- 10 Mesori: Behibes d'Axmun Tanah, soldat, i companys màrtirs d'El-Baramon; Matra, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 29 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 3 d'agost del calendari julià.
- Sants: Maria Salomé, seguidora de Jesús; Isaac de Constantinoble, abat, i Dalmaci i Faust, ascetes (segles iv–v); Teodora de Tessalònica; Teoctist d'Optimaton; Cosme, eunuc i eremita (s. VI); Antoni el Pelegrí, abat de Novgorod (1147); Joan de Patalaria; Joan el Monjo i Joan el Jove, metropolitans d'Efes; Ignatz de Harbin, monjo; Vjatxeslav, diaca màrtir (1918); Nikolai, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Rajden de Geòrgia, màrtir (457); Germans Cherchëulidse, la seva mare i 9.000 màrtirs georgians (1625).
Esglésies luteranes
[modifica]- Isaac, patriarca d'Israel; Joan Frederic I, elector de Saxònia; Leonhard Kaiser, vicari màrtir; Roger Schutz, fundador de la Comunitat de Taizé.
Referències
[modifica]- ↑ «Candidatura de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 22 de maig de 2011». Xavier Trias, el canvi en positiu, 19-03-2011. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «SINCRONIZADA – MELBOURNE 2007 / Fichas de las mundialistas españolas» (en castellà). Real Federación Española de Natación, 16-03-2007. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Gil Craviotto, Francisco. «Las hijas de Galileo. Virginia (1600-1634) y Livia (1601-1659)» (en castellà). Observatorio del Laicismo - Europa Laica, 11-07-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
- ↑ Alemany Castilla, Claudia. «Mignon Talbot, cazadora de huesos» (en castellà). Mujeres con ciencia, 23-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Uras, Lara Sonja. «MELIS, Carmen» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Utz, John P. «Obituary. Sarah Elizabeth Stewart». Cancer Research, 37, 1977, pàg. 4674-4675.
- ↑ «Ylla - The adventurous life and photos of a forgotten Hungarian photographer». Mai Manó Ház, 10-09-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «El coraje de una mujer boliviana» (en castellà). Opinión. Diario de circulación nacional, 26-04-2015. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ «Madonna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Causa 13/84: Caso María Claudia Falcone.». Equipo Nizkor. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Saran, Renu. Encyclopedia of Bollywood–Film Actresses (en anglès). Diamond Pocket Books Pvt Ltd, 2014-02-25. ISBN 978-93-5083-691-0.
- ↑ «Biografía y obras: Lazkoz, Abigail» (en castellà). Guggenheim Bilbao Museoa. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Pi de Cabanyes, Oriol. A punta d'espasa: noves glosses d'escriptors. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 26-27 (Col. Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-8415-707-6.
- ↑ «Juli Marial i Tey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «José Maria Eça de Queirós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Schöller, Pauline (1859-1941), cantant» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Margaret Mitchell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Cia Fornaroli». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- ↑ «Béla Lugosi: actor, líder sindical, antifeixista». Catarsi Magazine, 24-07-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1932» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Arakelyan, Ashot. «Marise Beaujon (Soprano) (Lyon, France 12 octubre 1890 – 16 agost 1968 Paris, France)». Forgotten Opera Singers, 11-11-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1952» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Elvis Aron Presley | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Alison Smithson and Peter Smithson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ Greenwood, Humphry «Obituary: Ethelwynn Trewavas» (en anglès). The Independent, 21-08-1993.
- ↑ «Dorothy West» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Pastor Saavedra, María Asunción «Mujeres en la cienciaː Recordando a la física y meteoróloga Anna Mani». Tiempo y clima, núm. 64. Asociación Meteorológica Española, 4-2019, pàg. 40 i 41.
- ↑ «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Ritz, David. «Aretha Franklin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Renata Scotto | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Kalender - 16. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 d'agost