16 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 16 octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs. Queden 76 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1321 - València: primera riuada documentada del Túria, amb esfondrament de nombrosos edificis i serioses afectacions als ponts dels Catalans (actualment de la Trinitat), del Real i altres.[1]
- 1977 - Alacant: El militant del MCPV Miquel Grau va morir a l'hospital a causa de les ferides produïdes pel llançament d'una rajola al cap quan penjava uns cartells de la Diada del País Valencià.
- 2004 - Barcelona: Leo Messi juga el seu primer partit amb el Futbol Club Barcelona.
- 2016 - El Vendrell: La Colla Jove Xiquets de Tarragona, tot i haver-ho fet per primera i única vegada dues setmanes abans en el marc del XXVI Concurs de Castells de Tarragona, tampoc va descarregar el 3 de 9 amb folre i agulla.[2]
- 2017 - Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són empresonats a Soto del Real de manera preventiva per l'Audiencia Nacional Espanyola a petició del fiscal general de l'Estat espanyol.
- 2020 - Andorra es converteix en el 190è membre del FMI.[3]
- Resta del món
- 646 - Celebració del VII Concili de Toledo.
- 1689 - Elecció del Cardenal italià Pietro Vitto Ottoboni com a Papa, que es va nomenar Alexandre VIII.
- 1805 - Batalla d'Ulm, conflicte entre França i Àustria.[4]
- 1813 - Batalla de Leipzig, el major enfrontament armat de les guerres napoleòniques i la més seriosa derrota sofrida per Napoleó Bonaparte.[5]
- 1817 - Es descobreix la tomba de Seti I a la Vall dels Reis a Egipte.[6]
- 1834 - Es produeix l'incendi al Palau de Westminster.[7]
- 1843 - Dublín (Irlanda): William Rowan Hamilton formula els nombres quaternions.
- 1846 - El doctor William Thomas Morton de Boston utilitza per primera vegada l'èter com a anestèsic donant origen a la cirurgia sense dolor.
- 1878 - El naturalista Ramón Lista va descobrir a la Patagònia un riu interior que va nomenar Belgrano.
- 1910 - Primera travessia en dirigible pel Canal de la Mànega.
- 1945 - Creació de l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura.
- 1946 - Es fan efectives les condemnes a mort dictades pel Tribunal Militar Penal Internacional durant els Judicis de Nuremberg executant 11 líders nazis.
- 1978 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Karol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
- 1986 - Reinhold Messner es converteix en la primera persona que arriba a coronar catorze vuitmils.
- 1992 - Rigoberta Menchú, líder indígena guatemalenca, va guanyar el Premi Nobel de la Pau.
- 1994: a la Ciutat del Vaticà, el papa Joan Pau II beatifica a la fundadora de la Congregació Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, Mare Petra de Sant Josep i al sacerdot jesuïta xilè Alberto Hurtado Cruchaga.
- 1995 - Primer judici a l'Estat espanyol amb jurat popular que es va celebrar a Palma.
- 1998 - És detingut a Londres Augusto Pinochet, a petició del jutge espanyol Baltasar Garzón, que l'acusa de genocidi, terrorisme i tortures.[8]
- 2002 - Alexandria (Egipte): inauguració de la nova Bibliotheca Alexandrina, promoguda per la UNESCO.[9]
- 2020 - Conflans-Sainte-Honorine, França: Un jove txetxè de 18 anys decapita a un professor d'institut d'història per haver ensenyat a classe unes caricatures de Mahoma.[10]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1796, Sabadell: Pere Turull i Sallent, conegut com el Rico Catalán, industrial sabadellenc.
- 1906, Sabadellː Maria Teresa Bedós, pintora catalana (m. 1988).[11]
- 1921, Barcelona: Josep Trias, porter de futbol català.
- 1943, Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.
- 1949, Pessonada, Pallars Jussà: Pep Coll, escriptor català.
- Resta del món
- 1678 - Zuric: Anna Waser, dibuixant, pintora i gravadora suïssa del Barroc (m. 1714).[12]
- 1679 - Louňovice, Bohèmia, Sacre Imperi: Jan Dismas Zelenka, compositor barroc
- 1847, Torí: Maria Pia de Savoia, princesa de Sardenya i després d'Itàlia, es convertí en reina de Portugal (m. 1911).[13]
- 1854, Dublín, Irlanda: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (m. 1900).[14]
- 1858, Seifersdorf, Turíngia, Imperi Alemany: Reinhard Vollhardt, compositor alemany
- 1863, Birmingham, Anglaterra: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau
- 1867, Varsòviaː Kazimiera Bujwidowa, feminista i activista polonesa, defensora del dret de les noies a estudiar (m. 1932).[15]
- 1888,
- Milàː Cia Fornaroli, ballarina, coreògrafa i actriu italiana (m. 1954).[16]
- Nova York, Estats Units: Eugene Gladstone O'Neill, dramaturg estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1936
- 1903, París: Cécile de Brunhoff, creadora del personatge de Babar (m. 2003).[17]
- 1923, Dallas, Texas, Estats Units: Linda Darnell, actriu estatunidenca.
- 1925, Londres, Anglaterra: Angela Lansbury, actriu anglesa guanyadora de sis Globus d'Or, sis premis Tony i l'Oscar honorífic el 2013 (m. 2022)[18]
- 1927, Gdańsk, Ciutat Lliure de Gdańsk (Polònia): Günter Grass, escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999 (m. 2015).[19]
- 1929, Rio de Janeiro, Brasil: Fernanda Montenegro, actriu i membre de l'ABL.[20]
- 1936 - Girardot, Colòmbia: Nancy Patricia Gutiérrez, advocada i política colombiana
- 1938, Colònia (Alemanya): Nico, cantant alemanya
- 1943, Utrecht, Països Baixos: Robert Long, cantautor.
- 1949, Guangxi (Xina): Sun Li, nascut Sun Shengli (xinès: 孙胜利) escriptor xinès. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 per la seva novel·la 都市风流 traduïda a l'anglès com Rhapsody of Metropolis.(m. 2010).[21]
- 1956, Ciutat de Nova York, EUA: Marin Alsop directora d'orquestra.
- 1958, West Covina, Califòrnia (EUA): Tim Robbins, actor, director, guionista, productor, activista i músic estatunidenc.[22]
- 1962: Michael Peter Balzary, conegut pel seu nom artístic Flea, músic americà d'origen australià component del grup de rock Red Hot Chili Peppers.
- 1977, Fairfield (Connecticut): John Mayer, músic, cantant, compositor, periodista i productor musical.[23]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1754 - Joan Torres i Oliva, sacerdot i biògraf.
- 1922 - Palma, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (n. 1854).
- 1934 - Barcelona: Josep Grañé i Artigas, fou un polític català i últim alcalde de Sants.
- 1936 - Quatretondeta, Comtatː Matilde Pérez Mollá, primera batllessa d'Espanya en la població de Quatretondeta (n. 1858).
- 1976 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 2000 - València: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.
- 2015 - Sueca, Ribera Baixa: Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià.
- 2017 - Barcelona: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (n. 1924).[24]
- Resta del món
- 1553 - Weimar, Sacre Imperi: Lucas Cranach "el Vell", pintor alemany.[25]
- 1730 - Los Sarrasins França: Antoine de Lamothe-Cadillac, explorador francès a Nova França, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom. (n. 1658)
- 1793 - París, França: Maria Antonieta, reina consort de França i muller del rei Lluís XVI.[26]
- 1893 - Montsauche-les-Settons, França: Jean-Martin Charcot, neuròleg francès (n. 1825).[27]
- 1945 - París: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (n. 1864).[28]
- 1981 - Tel-Aviv, Israelː Moixé Dayyan, militar i polític. Va ser cap d'estat major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial en la Guerra dels Sis Dies (n. 1915).[29]
- 1982 - Mestre, Itàlia: Mario del Monaco, tenor italià (n. 1915).[30]
- 1985 - Melbourne, Austràliaː Margaret Michaelis, fotògrafa austríaca que va viure a Barcelona els anys 1933-1937 (n. 1902).[31]
- 1986 - Brussel·les: Arthur Grumiaux, violinista belga (n. 1921).[32]
- 1992 - North Chatham, Massachusetts, Estats Units: Shirley Booth, actriu estatunidenca.
- 1993 - Enugu: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna».[33]
- 2007 - Suffolk, Anglaterraː Deborah Kerr, actriu britànica, cèlebre en el cinema de Hollywood dels anys 50 (n. 1921).[34]
- 2017 - Sliema, Maltaː Daphne Caruana Galizia, periodista i blogger maltesa assassinada (n. 1964).[35]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Gal, monjo; Eduvigis d'Andechs, duquessa; Bercari de Der, abat (fins al 1969); Bertran de Comenge, bisbe; Galderic, camperol; Guillem el Gran o Guillem de Malavalle, anacoreta, que va donar lloc a la fundació dels Eremites de Sant Guillem; Margarida Maria Alacoque, salesa; servents de Déu Miquel Palau i Vila, claretià; Miquel Costa i Llobera, sacerdot; Longí, soldat (al calendari ortodox i oriental; al catòlic és el 15 de març).
- Festa Local de Fígols a la comarca del Berguedà
- Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), també se celebra la Fira de Formatges Artesans del Pirineu.
- Dia Mundial de l'Alimentació.
Referències
[modifica]- ↑ Gozalo de Andrés, Carmen. «Las riadas del Turia en Valencia» (en castellà). Meteored, 2003. [Consulta: 14 octubre 2021]. Article recuperat el 09 oct 2013 i que cita l'obra "Las riadas del Turia (1321-1949)" de Francisco Almela i Vives (1957).
- ↑ «Una espectacular Jove de Tarragona descarrega el seu primer 3de10 - MónCasteller». MónCasteller, 16-10-2016.
- ↑ Vella, Gerard del Castillo, Andorra la. «Andorra esdevé el 190 país membre de l'FMI», 16-10-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Castle, Ian. Austerlitz 1805: The Fate of Empires. Osprey Publishing, 2002, p. 28. ISBN 1841761362
- ↑ Nicholls, David. Napoleon: A Biographical Companion (en anglès). ABC-CLIO, 1999, p. 173. ISBN 0874369576
- ↑ «Two hundred years in the life of the tomb of Seti I». Factum Foundation, 10-2017.
- ↑ «The Fire of 1834 and the Old Palace of Westminster» (en anglès). UK Parliament. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Montes, Rocío «La detención de Augusto Pinochet: 20 años del caso que transformó la justicia internacional» (en castellà). El País [Madrid], 16-10-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Friends of the Bibliotheca Alexandrina Met in Alexandria» (en anglès). United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ 324cat. «Decapitat un professor francès que hauria ensenyat a classe caricatures de Mahoma», 16-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ «Waser, Anna» (en alemany). Historische Lexikon der Schweiz (HLS). [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Oscar Wilde | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Dobrochna, Kalwa. «Bujwidowa, Kazimiera (1867-1932)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 85-88. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Cia Fornaroli». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- ↑ «Cécile De Brunhoff (1903-2003) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Vaqué Reig, Irene. «Mor l'actriu Angela Lansbury, l'entranyable Jessica Fletcher de "S'ha escrit un crim"». 324.cat, 11-10-2022. [Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Actriz Fernanda Montenegro miembro de Academia Brasileña de Letras» (en castellà), 05-11-2021. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ ShengliOctober 16, Native name 孙力Name Sun LiPeriod 1984-2010Language ChineseOccupation NovelistBorn Sun; 1949Guangxi; May 9, chinaDied. «Sun Li (writer) - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en anglès americà), 18-08-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Tim Robbins | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «John Mayer | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Maria Josepa Colom i Sambola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Alfred Woltmann i Karl Woermann, History of Painting: The painting of the renascence (1901), p.165 (anglès)
- ↑ «Maria Antonieta d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Martin Charcot» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Moshe Dayan | Israeli statesman» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «DEL MONACO, Mario in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Rodríguez Roig, Dolors; Itziar, González. Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2021. ISBN 978-84-9156-365-5.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Arthur Grumiaux» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Flora Nwapa» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Deborah Kerr | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Durà, Marga. «El llegat de Daphne Caruana». Capçalera. Col·legi de Periodistes de Catalunya, 20-05-2021. [Consulta: 15 agost 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 d'octubre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 d'octubre.