17 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 17 octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 75 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1147 - Almeria: Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als sarraïns amb la tramesa de la flota catalana.
- 1822 - Castellfollit de Riubregós (Anoia): Les tropes liberals, comandades per Francisco Espoz y Mina, assetgen el poble, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.
- 1906 - Barcelona: Cloenda del Primer Congrés de Llengua Catalana.[1]
- 1986 - Lausana (Suïssa): La ciutat de Barcelona és designada seu dels XXV Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992.[2]
- 2004 - Phillip Island (estat de Victoria, Austràlia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme en 250 cc.[3]
- Resta del món
- 1717 - Guaratinguetá, Estat de São Paulo: troballa de la figura de Nossa Senhora da Conceição Aparecida, advocació mariana patrona del Brasil (commemorada oficialment el 12/10).[4]
- 1797 - Campoformido (Itàlia): França i el Sacre Imperi Romanogermànic van firmar el Tractat de Campo Formio que posà fi a la guerra de la Primera Coalició. En aquesta França va obtenir territoris de la Península Itàlica i els Països Baixos austríacs (Bèlgica).
- 1802 - Estats Units: Tractat de Fort Confederation entre els Estats Units i els choctaws.[5]
- 1838 - Casp (Baix Aragó-Casp): els carlins aixequen el setge de Casp que havien iniciat el 14 d'octubre sense aconseguir prendre el poble durant la Primera Guerra Carlina.[6]
- 2003 - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuitantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.[7]
- 2004 - Belarús: amb acusacions de frau per part de l'oposició, s'hi celebra el referèndum que modificarà la constitució per permetre que el president Lukaixenko es pugui presentar a un tercer mandat.[8]
- 2011 - Sant Sebastià, País Basc: La Conferència Internacional de Pau demana a ETA que anunciï el cessament definitiu.[9] Tres dies després, ho anuncia.[10]
- 2020
- Nova Zelanda: La laborista Jacinda Ardern guanya les eleccions generals fregant la majoria absoluta.[11]
- Bagdad, Iraq: El grup paramilitar Forces de Mobilització Popular incendien la principal seu del Partit Democràtic del Kurdistan a la capital iraquiana.[12]
- Califòrnia, Estats Units: El Departament de Boscos i Protecció contra Incendis de Califòrnia anuncia que els incendis forestals de Califòrnia han consumit al voltant d'1 milió d'acres (404.685 hectàrees) en l'últim mes, que representaria aproximadament l'1% de la superfície terrestre de Califòrnia. En tot l'any, a l'estat s'ha cremat 4.1 milions d'acres (1.659.211 hectàrees).[13]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1867 - Mataró: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.
- 1888 - les Coves de Vinromà, la Plana Alta: Lluís Lúcia i Lúcia, periodista i polític valencià de la Dreta Regional Valenciana, ministre durant la Segona República Espanyola.
- 1896 - Barcelona: Ferran Jaumeandreu i Obradors, compositor català (m. 1845).
- 1902 - Cadaquésː Carme Julià i Riqué, política catalana republicana exiliada a Mèxic, mestra fundadora de diverses escoles (m. 1977).[14]
- 1910 - Barcelonaː Júlia Coromines i Vigneaux, metgessa i psicoanalista catalana (m. 2011).[15]
- 1915 - Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (m. 2014).[16]
- 1931 - Barcelona: Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, pioner de l'activisme pels drets de les persones homosexuals.
- 1990 - Sabadell: Maica García Godoy, jugadora de waterpolo catalana.[17]
- Resta del món
- 1725 - Londres (Anglaterra): John Wilkes, periodista i polític anglès (m. 1797).[18]1780 - París, França: Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, pensador i sociòleg francès (m. 1825).[19]
- 1847 - Rio de Janeiroː Chiquinha Gonzaga, pianista, compositora i directora d'orquestra brasilera (m. 1935).[20]
- 1868 - Santiago, Xile: Sophia Hayden Bennett, arquitecta nord-americana d'ascendència xilena (m. 1953).[21]
- 1871 - Terol, Aragó: Segundo de Chomón, fotògraf, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema (m. 1929).
- 1890 - Fontainebleau, França: Élisabeth Chaplin, pintora postimpressionista franco-toscana (m. 1982).[22]
- 1894 - Sant Sebastiàː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (m. 1983).[23]
- 1895 - Oak Park, Illinois (EUA): Doris Humphrey, coreògrafa i ballarina (m. 1958).[24]
- 1900 - Plattsburgh, Nova Yorkː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (m. 1991).[25]
- 1915 - Nova York, EUA: Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà (m. 2005).[26]
- 1918 - Nova York (EUA): Rita Hayworth -el seu vertader nom era Margarita Carmen Cansino- actriu estatunidenca (m. 1987).[27]
- 1920:
- Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, periodista i un dels més brillants escriptors de la literatura espanyola de la postguerra.
- Omaha, Nebraska (EUA): Montgomery Clift, actor estatunidenc (m. 1966).[28]
- 1923 - Georg Oddner: fotògraf suec.
- 1928 - Nova York (EUA): Jimmy Breslin, escriptor estatunidenc (m. 2017).[29]
- 1930 - Halle, Alemanya: Freimut Börngen és un astrònom alemany
- 1956 - Decatur, Alabamaː Mae Jemison, metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA.[30]
- 1958 - Newnan, Geòrgia (Estats Units): Alan Jackson, cantant i compositor de música country estatunidenc.[31]
- 1959 - Melilla: Mustafa Aberchán, polític de Melilla.[32]
- 1965 - Getxo, Biscaia: Ana Iturgaiz, escriptora basca.
- 1972 - St. Joseph (Missouri): Eminem, músic de rap.[33]
- 1977 - Sydney, Austràlia: Stephen Wooldridge, ciclista australià.
- 1978 - Madrid, Espanya: Pablo Iglesias, polític espanyol.[34]
- 1978 - Madrid, Espanya: Isabel Díaz Ayuso, política espanyola.[34]
- 1979 - Espoo, Finlàndia: Kimi Räikkönen, pilot de Fórmula 1.[35]
- 1986 - Kinsahasa, República del Congo: Mohombi, cantant sueco-congolès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1575 - Tarragona: Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona i cardenal (n. 1511).
- 1612 - Saragossa: Joan Felip Mey, impressor valencià (n. 1542).
- 1692 - Verdú, Urgell: Joan Prim i Segarra, compositor i organista català (n. 1628).
- 1793 - València: Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc (n. 1731).
- 1933 - Barcelona: Trinitat Sais i Plaja, metgessa catalana pionera (n. 1878).[36]
- 1935 - Barcelona: Antoni Puig i Gairalt, arquitecte i músic català (n. 1887).
- 2003 - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor català en llengua castellana (n. 1939).
- 2010 - Girona: Dolors Viladrich i Pascual, compositora de sardanes (n. 1936).
- 2020 - Barcelonaː Aurora Chamorro i Gual, nedadora catalana, campiona de Catalunya i Espanya.[37]
- 2022 - Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (n. 1940).
- Resta del món
- 1586 - Arnhem (Països Baixos): Philip Sidney, poeta anglès (n. 1554).[38]
- 1744 - Cremona, Itàlia: Giuseppe Guarneri, lutier italià, també conegut com a Guarneri del Gesù (n. 1698).
- 1849 - París, França: Frédéric Chopin, compositor polonès (n. 1810).[39]
- 1918 - El Caire: Malak Hifni Nasif, mestra, escriptora i feminista precursora egípcia (n.1886).[40]
- 1934 - Madrid (Espanya): Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (n. 1852).
- 1947 - Lisboaː Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme (n. 1863).[41]
- 1962 - Nagàievo, Rússia: Natàlia Gontxarova, pintora russa del cubisme i del futurisme (n. 1881).[42]
- 1970 - Pamplona: Rosa Oteiza, model del monument dels Furs de Navarra (n. 1883).[43]
- 1973 - Roma: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (m. 1973).[44]
- 2002 - Honolulu, Hawaiiː Aileen Riggin, saltadora i nedadora estatunidenca, medallista olímpica (n. 1906).[45]
- 2009 - Londres: Brian Vickery, bibliotecari, expert en classificació documental (n. 1918)
- 2012 - Amsterdam (Països Baixos): Sylvia Kristel actriu neerlandesa (n. 1952).
- 2016 - Madrid: Elena Santonja, presentadora espanyola de televisió, pintora i actriu ocasional (n. 1932).[46]
- 2017 - Bois-le-Roi, França: Danielle Darrieux, actriu francesa i cantant francesa de llarga trajectòria (n. 1917).[47]
- 2019 - L'Havana (Cuba): Alicia Alonso, ballarina i coreògrafa de dansa clàssica (n. 1920).[48]
- 2024 - Los Angeles (EUA): Mitzi Gaynor, actriu, cantant i ballarina estatunidenca (n. 1931).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Osees, profeta;
- Sant Ignasi d'Antioquia.
- Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa
Referències
[modifica]- ↑ Pilar, Maria (2007) El centenari del primer Congrés internacional de la llengua catalana. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, p. 101.
- ↑ «IOC VOTE HISTORY» (en anglès). Aleksandr Vernik. Arxivat de l'original el 2008-05-25. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ AS, Diario. «Pedrosa, el campeón más joven de la historia de 250 c.c.» (en castellà), 17-10-2004. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Era domingo, 17 de outubro de 1717» (en portuguès brasiler). a12. [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ «INDIAN AFFAIRS: LAWS AND TREATIES. Vol. 2, Treaties» (en anglès), 02-11-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón (1843) Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), p. 140.
- ↑ Relea, Francesc «El presidente de Bolivia huye de La Paz» (en castellà). El País [Madrid], 17-10-2003. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Dieter Nohlen & Philip Stöver (2010) Elections in Europe: A data handbook, p252 ISBN 978-3-8329-5609-7
- ↑ «La Conferencia de Paz pide a ETA una declaración de cese definitivo de la violencia» (en espanyol europeu). Diario Vasco, 17-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Berria. «ETAk borroka armatua bukatu du» (en basc). Berria, 23-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «La laborista Ardern guanya les eleccions de Nova Zelanda per àmplia majoria». Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Baghdad: Kurd party offices torched by Hashd al-Shaabi supporters» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ CNN, Melissa Alonso and Ray Sanchez. «California's record-breaking wildfires consume nearly 1 million acres in a month». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Fitxa de Carme Julià Riqué». DUGiFonsEspecials. Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona). CC-BY. [Consulta: abril 2022].
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Les dones oblidades de Les Corts». Barcelona Districte 11, 19-04-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Maria del Carme García Godoy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «John Wilkes | British journalist and politician» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Henri de Rouvroy comte de Saint-Simon» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Gonzaga, Chiquinha. O melhor de Chiquinha Gonzaga: peças originais e arranjor para piano, [ampliada, melodias e cifras.] (en portuguès). Irmãos Vitale, 1998. ISBN 978-85-7407-052-0.
- ↑ «Sophia Gregoria Hayden Bennett». Pioneering Women of American Architecture. Edited by Mary McLeod and Victoria Rosner. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Élisabeth Chaplin» (en anglès). Obelisk Art History, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ «Suárez Zarza, Blanca» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Doris Humphrey | American dancer» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Jean Arthur» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Arthur Miller | Biography, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Rita Hayworth | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Montgomery Clift | American actor» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Jimmy Breslin | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ Alexander, Kerri Lee. «Mae Jemison. Biography» (en anglès). National Women’s History Museum, 2019. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Alan Jackson | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mustafa Aberchán | Elecciones Autonómicas y Municipales 2011» (en castellà). abc.es, 10-05-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Eminem | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 34,0 34,1 «Iglesias celebra su cumpleaños felicitando a Díaz Ayuso: nacieron el mismo día del mismo año» (en castellà), 17-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Kimi Räikkönen - Enzyklopädie» (en alemany). Brockhaus.de. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Miquel Bruguera i Cortada, «Trinitat Sais i Plaja», Fitxa biogràfica a la Galeria de Metges Catalans Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 28 de novembre de 2013
- ↑ «Aurora Chamorro Gual | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Sir Philip Sidney | English author and statesman» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ Michałowski, Kornel, revisat per Jim Samson. «Chopin, Fryderyk Franciszek [Frédéric François]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51099 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «NASIF, MALAK HIFNI» (en anglès). Islamicus, 27-05-2017. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Hélène Betty Louise Caroline de Rothschild (1863-1947) | Rothschild Family». [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Asiron, Joseba. «Rosa Oteiza, la modelo de la estatua de los Fueros» (en castellà). Noticias de Navarra, 16-04-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Aileen Riggin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Bolaños, Vicky. «Elena Santonja: "Mi vida ahora es la pintura y cocinar cada día"» (en castellà). RTVE, 09-08-2012. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Vincendeau, Ginette. «Danielle Darrieux obituary: from pre-war modernity to the epitome of Parisian chic | Sight & Sound» (en anglès). BFI, British Film Institute, Actualitzat:10 agost 2020. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Alicia Alonso | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
