Vés al contingut

Acanthopagrus berda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAcanthopagrus berda Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170266 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereAcanthopagrus
EspècieAcanthopagrus berda Modifica el valor a Wikidata
Forsskål, 1775
Nomenclatura
Sinònims
  • Chrysophrys berda (Forsskål, 1775)
  • Chrysophrys berda calamara (Day, 1876)
  • Chrysophrys madagascariensis (Valenciennes, 1830)
  • Chrysophrys robinsoni (Gilchrist & Thompson, 1908)
  • Mylio berda (Forsskål, 1775)
  • Pagrus berda (Forsskål, 1775)
  • Pagrus robinsoni (Gilchrist & Thompson, 1908)
  • Sparus berda (Forsskål, 1775)
  • Sparus calamara (Cuvier, 1829)
  • Sparus hasta (Bloch & Schneider, 1801)
  • Sparus longispinnis (Valenciennes, 1830)
  • Sparus madagascariensis (Valenciennes, 1830)[1]

Acanthopagrus berda és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 90 cm de llargària màxima (normalment, en fa 35) i 3.200 g de pes.[3]
  • 11-12 espines i 10-12 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8-9 radis tous a l'anal.
  • La membrana de l'aleta anal és fosca.
  • Dents molariformes molt desenvolupades al llarg de les dues mandíbules.
  • Les fileres de dents de la part posterior de la mandíbula inferior es troben molt corbades lateralment.[4][5][6][7]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita.[8][9][10]

Alimentació

[modifica]

Menja invertebrats (com ara, cucs, mol·luscs, crustacis i equinoderms)[11] i peixets.[3][4]

Depredadors

[modifica]

A Sud-àfrica és depredat pel cocodril del Nil (Crocodylus niloticus),[12] el tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus),[13] el pigarg africà (Haliaeetus vocifer) i el xatrac gros (Hydroprogne tschegrava).[14][15]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; oceanòdrom;[16] demersal i de clima tropical (30°N-35°S, 22°E-103°E) que viu entre 10 i 50 m de fondària.[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Índic i el mar Roig: Bahrain, Bangladesh, Brunei, Djibouti, Egipte, Eritrea, l'Índia,[17][18] l'Iran, l'Iraq, Jordània, Kenya, Kuwait,[19][20] Madagascar,[21] Malàisia,[22][23][24] Moçambic,[25][26] Myanmar, Oman,[27][28] el Pakistan, Qatar, l'Aràbia Saudita, les illes Seychelles,[29] Somàlia,[30] Sud-àfrica,[31] Sri Lanka,[32] Sudan, Tanzània,[33] Tailàndia,[34] els Emirats Àrabs Units, el Iemen i Zimbàbue.[35][36][37][38][39][40][41][42][43]

Ús comercial

[modifica]

La carn és excel·lent i venuda als mercats.[4]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 Van der Elst, R., 1981. A guide to the common sea fishes of southern Africa. C. Struik, Ciutat del Cap. 367 p.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Acanthopagrus berda» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  5. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1986. Sparidae. P. 580-594. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  6. ↑ Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, els Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  7. ↑ Iwatsuki, Y. i P. C. Heemstra, 2010. Taxonomic review of the Western Indian Ocean species of the genus Acanthopagrus (Peters, 1855) (Perciformes: Sparidae), with description of a new species from Oman. Copeia 2010(1):123-136.
  8. ↑ Allsop, D.J. i S.A. West, 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
  9. ↑ Garratt, P.A., 1993. Spawning of riverbream, Acanthopagrus berda in Kosi estuary. S. Afr. J. Zool. 28:26-31.
  10. ↑ Tobin, A.J., M.J. Sheaves i B.W. Molony, 1997. Evidence of protandrous hermaphroditism in the tropical sparid Acanthopagrus berda. J. Fish Biol. 50(1):22-33.
  11. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  12. ↑ Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1979. Predation on striped mullet (Mugil cephalus) by Crocodylus niloticus at St. Lucia, South Africa. Copeia (2):266-269.
  13. ↑ Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
  16. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. ↑ Talwar, P.K. i R.K. Kacker, 1984. Commercial sea fishes of India. Zoological Survey of India, Calcuta. 997 p.
  18. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  19. ↑ Wright, J.M., 1988. Seasonal and spacial differences in the fish assemblage of the non-estuarine Sulaibikhat Bay, Kuwait. Mar. Biol. 100:13-20.
  20. ↑ Mathews, C.P. i M. Samuel, 1991. Growth, mortality and length-weight parameters for some Kuwaiti fish and shrimp. Fishbyte 9(2):30-33.
  21. ↑ Stiassny, M.L.J. i N. Raminosoa, 1994. The fishes of the inland waters of Madagascar. p.133-148. A: G.G. Teugels, J.-F. Guégan i J.-J. Albaret (editors) Biological diversity of African fresh- and brackish water fishes. Geographical overviews presented at the PARADI Symposium, Senegal, 15-20 de novembre de 1993. Ann. Mus. R. Afr. Centr., Sci. Zool. 275:177 p.
  22. ↑ Mohsin, A.K.M., M.A. Ambak i M.N.A. Salam, 1993. Malay, English, and scientific names of the fishes of Malaysia. Faculty of Fisheries and Marine Science, Universiti Pertanian Malaysia, Selangor Darul Ehsan, Malàisia, Occasional Publication Núm. 11.
  23. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  24. ↑ Department of Fisheries Malaysia, 2009. Valid local name of Malaysian marine fishes. Department of Fisheries Malaysia. Ministry of Agriculture and Agro-based Industry. 180 p.
  25. ↑ Sousa, M.I. i M. Dias, 1981. Catálogo de peixes de Moçambique - Zona Sul. Instituto de Desenvolvimento Pesqueiro, Maputo. 121 p.
  26. ↑ Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (editors) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  27. ↑ Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
  28. ↑ Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  29. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  30. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  31. ↑ Wallace, J.H., 1975. The estuarine fishes of the east coast of South Africa. III. Reproduction. Invest. Rep. Oceanogr. Res. Inst. (4):1-51.
  32. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  33. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  34. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  35. ↑ Bell-Cross, G. i J.L. Minshull, 1988. The fishes of Zimbàbue. National Museums and Monuments of Zimbabwe, Harare, Zimbàbue. 294 p.
  36. ↑ FishBase (anglès)
  37. ↑ Bauchot, M.-L. i M.M. Smith, 1984. Sparidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. (var. pag.) FAO, Roma.
  38. ↑ Bauchot, M.-L. i P.H. Skelton, 1986. Sparidae. P. 331-332. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (editors). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
  39. ↑ Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.
  40. ↑ Eggleston, D., 1974. Sparidae. A: W. Fischer i P.J.P. Whitehead (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Indian Ocean (Fishing Area 57) and Western Central Pacific (Fishing Area 71). Vol. 4. FAO, Roma.
  41. ↑ Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A.A. Balkema, Rotterdam.
  42. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
  43. ↑ Van der Elst, R.P. i F. Adkin (editors), 1991. Marine linefish: priority species and research objectives in southern Africa. Oceanogr. Res. Inst., Spec. Publ. Núm. 1. 132 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Jarzhombek, A.A., 2007. Compilation of studies on the growth of Acanthopterygii. Russian Federal Research Institute of Fisheries and Oceanography (VNIRO). 86 p.
  • Johnson, P.O., 1970. The Wash sprat fishery. Min. Agric. Fish. Food Fish. Inv. Ser. II 26:1-77.
  • Kharbhari, J.P., 1982. Marine Fisheries Information Services India. Central Marine Fisheries Research Institute:18-23.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Samuel, M. i C.P. Mathews, 1987. Growth and mortality of four Acanthopagrus species. Kuwait Bull. Mar. Sci. 9:159-171.
  • Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part I. Length-weight relationships. Fishbyte 9(1):50-53.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acanthopagrus_berda&oldid=33561844»