Acuminita
 Acuminita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SrAlF₄(OH)·H₂O |
| Epònim | spearhead (en)  |
| Localitat tipus | Ivigtuut cryolite deposit (en) |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor o blanc |
| Fractura | perfecta a {001} |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 3,295-3,305 g/cm³ |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-038 |
| Símbol | Acu |
L'acuminita[1] és un rar mineral d'estronci, alumini, fluor, oxigen i hidrogen. Químicament és un fluorur hidroxilat i hidratat, de fórmula química SrAlF₄(OH)·H₂O, incolor o blanc. La seva duresa 3,5 a l'escala de Mohs i té una densitat entre 3,295 i 3,305 g/cm³. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom prové del llatí acuminis que fa referència a la forma de punta dels cristalls. Fou descobert a Ivigtut, Groenlàndia el 1987.[2][3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'acuminita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: gearksutita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Pauly, H.; Petersen, O.V. «Acuminite, a new Sr-fluoride from Ivigtut, South Greenland». Neues Jahrb. Mineral. Monatsh., 1987, pàg. 502-514.
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Acuminite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 9 abril 2014].