Tikhonenkovita
 Tikhonenkovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sr[AlF₄(OH)(H₂O)] |
| Epònim | Igor P. Tikhonenkov (en)  |
| Localitat tipus | dipòsit de terres rares, estronci, bari, ferro i fluorita de Karasug, Tannu-Ola Range, Tuvà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
| Dana | 11.6.16.1 |
| Heys | 8.4.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,73Å; b = 10,62Å; c = 5,02Å; β = 102,72° |
| Color | rosa clar, incolor |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,452 nβ = 1,456 nγ = 1,458 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | r > v distinta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Tik |
| Referències | [1] |
La tikhonenkovita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Igor Petrovich Tikhonenkov (1927-1961), geòleg rus especialitzat en roques alcalines.
Característiques
[modifica]La tikhonenkovita és un halur de fórmula química Sr[AlF₄(OH)(H₂O)]. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls aplanats en {100}, de fins a 1 centímetre, amb prominents {010}, {011}, {102}, {111} i en formes més rares; també se'n troba en forma de rossetes radials planes, o incrustacions en druses. És un mineral dimorf de l'acuminita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tikhonenkovita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, artroeïta, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari format en fissures a les zones d'oxidació en filons de minerals de ferro en les bretxes tectòniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gearksutita, karasugita, fluorita, celestina, estroncianita, limonita, hematites o quars.[2] Va ser descoberta l'any 1964 al dipòsit de terres rares, estronci, bari, ferro i fluorita de Karasug, a Tannu-Ola Range (Tuvà, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències
[modifica]
- ↑ «Tikhonenkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Tikhonenkovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 març 2016].