Jørgensenita
 Jørgensenita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂(Sr,Ba)14Na₂Al₁₂F64(OH,F)₄ |
| Epònim | Vilhelm Jørgensen  |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivigtut, Ivittuut (Ivigtut), Fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,059(7) Å; b = 10,974(4) Å; c = 7,277(3) Å; β = 101,70(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,436 nβ = 1,442 nγ = 1,442 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-046 |
| Símbol | Jør |
| Referències | [1] |
La jørgensenita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Vilhelm Jørgensen (1844–1925), cofundador l'any 1870 de la fàbrica de criolita d'Ivittuut, Groenlàndia.
Característiques
[modifica]La jørgensenita és un halur de fórmula química Na₂(Sr,Ba)14Na₂Al₁₂F64(OH,F)₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1995. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [010], de fins a 1 centímetre de longitud, normalment en forma de ventall aplanat o agregats columnars, íntimament intercrescuda amb jarlita o stenonita; també massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jørgensenita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita i jarlita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en cavitats omplint fissures en dipòsits de criolita, juntament amb altres fluorurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jarlita, stenonita, thomsenolita, gearksutita, topazi o moscovita.[2] Va ser descoberta al dipòsit de criolita pegmatítica en granit d'Ivittuut, al Fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada.
Referències
[modifica]- ↑ «Jørgensenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Jørgensenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 març 2016].