Agelenoïdeus
Agelenoidea | |
---|---|
Tegenaria gigantea | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Chelicerata |
Classe | Arachnida |
Ordre | Araneae |
Superfamília | Agelenoidea |
Diversitat | |
2 famílies, 687 espècies | |
Famílies | |
Els agelenoïdeus (Agelenoidea) són una superfamília d'aranyes araneomorfes, actualment ja no reconeguda.[1] Està constituïda per dues famílies d'aranyes amb vuit ulls:
- Agelènids (Agelenidae)
- Amfinèctids (Amphinectidae)
Els amfinèctids actualment han deixat de ser una família pròpia i han entrat a formar part de la família del dèsids (Desidae).[2]
Filogènia
[modifica]El 1999, un estudi filogenètic va proposar un clade anomenat "Agelenoidea" format per membres de les famílies Agelenidae, Amphinectidae (ara incloses dins els Desidae) i Desidae.[3] Un estudi de 2005 no va confirmar aquesta agrupació, sinó que va col·locar a aquestes tres famílies més els Dictynidae en un clade anomenat "clade de cribel fusionat" (en anglès, "fused cribellar clade").[4] Els Desidae també s'han col·locat dins els Dictynoidea.[5] L'any 2014, un cladograma elaborat en un estudi d'aranyes dionicàques va col·locar membres de les famílies Amaurobiidae i Cycloctenidae en un clade amb membres dels Agelenidae, Amphinectidae (actualment Desidae) i Desidae, com a clades germans de la resta de la gran Clade RTA ("retrolateral tibial apophysis", en català, "apofisi tibial retrolateral"). Els Amaurobiidae, representat pels gèneres Pimus i Macrobunus, no va aparèixer com a monofilètic en aquest estudi. L'ombrejat marca les famílies una vegada que es consideren dins els agelenoïdeus.[6]
Clade RTA |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un estudi del 2017 tampoc va donar suport a la superfamília Agelenoidea, i va col·locar les dues famílies prèviament incloses en aquest grup en un "clade marronoïdeu" més àmpliament definit, que inclou Amaurobiidae, Agelenidae, Cybaeidae, Cycloctenidae, Desidae, Dictynidae, Hahniidae, Stiphidiidae i Toxopidae. Els Agelenidae i Desidae, en una relació filogenètica bastant distant.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders»
- ↑ «Family: Desidae Pocock, 1895». World Spider Catalog. [Consulta: 12 maig 2018].
- ↑ Griswold, Charles E.; Coddington, Jonathan A.; Platnick, Norman I.; Forster, Raymond R. «Towards a Phylogeny of Entelegyne Spiders (Araneae, Araneomorphae, Entelegynae)». Journal of Arachnology, 27, 1, 1999, p. 53–63.
- ↑ Griswold, Charles E.; Ramirez, Martin J.; Coddington, Jonathan A.; Platnick, Norman I. «Atlas of phylogenetic data for entelegyne spiders (Araneae: Araneomorphae: Entelegynae) with comments on their phylogeny». Proceedings of the California Academy of Sciences, 56, Supplement II, 2005, p. 1–324 [Consulta: 11 octubre 2015].
- ↑ Dunlop, Jason A.; Penney, David. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Auckland, New Zealand: Magnolia Press, 2011. ISBN 978-1-86977-850-7 [Consulta: 31 octubre 2015]. «Order Araneae Clerck, 1757»
- ↑ Ramírez, Martín J. The morphology and phylogeny of dionychan spiders (Araneae, Araneomorphae), 2014, p. 281.
- ↑ Wheeler, Ward C.; Coddington, Jonathan A.; Crowley, Louise M.; Dimitrov, Dimitar «The spider tree of life: phylogeny of Araneae based on target-gene analyses from an extensive taxon sampling». Cladistics, 33, 2017, p. 574–616. DOI: 10.1111/cla.12182.