Alicia Sánchez-Camacho Pérez
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Alícia Sánchez-Camacho Pérez[1] (Barcelona,[2] 22 d'abril de 1967)[3] és una advocada i política catalana; va ser presidenta del Partit Popular Català entre el 2008 i el 2017.[4] Posteriorment fou Senadora a Madrid entre 2021 i 2023[5] i actualment es diputada de l'Assemblea de Madrid.
Biografia
Nascuda a Barcelona, és filla de Francisco Sánchez-Camacho, nascut a Daimiel (Ciudad Real), treballador del camp fins als 21 anys, que posteriorment va marxar a Madrid per fer-se guàrdia civil. Va ser destinat al Protectorat Espanyol al Marroc, on va conèixer Manuela Pérez Zamora, d'Almendralejo (Badajoz).[1] Alícia Sánchez-Camacho va viure a Blanes fins als 18 anys.[2]
Es va llicenciar en dret i estudià un màster en Administració Pública. Ha estat jutgessa substituta, Directora Provincial de Treball a Girona,[6] sotsdirectora General de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball[6] i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC.[6] Presidenta del Partit Popular a Girona i portaveu del PP a Catalunya. Des del 5 de juliol del 2008 i fins al març del 2017 va ser presidenta del Partit Popular de Catalunya.[4]
Fou escollida diputada per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, i també per la circumscripció de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004. El 21 d'abril de 2008 fou designada senadora per designació de la Comunitat Autònoma en substitució de Daniel Sirera i Bellés.[7] Feia de portaveu de Treball i Immigració del Grup Popular, i de vocal a les comissions d'Interior i Comunitats Autònomes.[8]
L'1 de juliol de 2008 es va anunciar la seva candidatura a la presidència del Partit Popular de Catalunya,[9] amb el suport de Mariano Rajoy com a candidatura de consens davant les altres candidatures presentades inicialment per a presidir el partit,[10] i en va ser la guanyadora a les eleccions del dia 5 de juliol, derrotant l'altra candidata, Montserrat Nebrera, amb més d'un 56% dels vots, de manera que es va proclamar presidenta del PP català.[11][12]
Al maig de 2008 fou designada conjuntament amb María San Gil i José Manuel Soria, membre de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés estatal del PP, celebrat al juny d'aquell mateix any, ponència que precipitaria la sortida unilateral de San Gil del PP basc.
El 19 de setembre de 2009 Camacho va ser proclamada candidata del Partit Popular a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[13] També va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 com a cap de llista del Partit Popular Català per a la circumscripció de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 2015 fou escollida novament diputada al Congrés dels Diputats.[14]
Enmig de l'escàndol de presumpte espionatge vinculat a l'agència de detectius Método 3, el juny de 2013 es va fer pública una part de la conversa mantinguda amb Victória Álvarez (ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola) al restaurant La Camarga, realitzada suposadament per aquesta agència de detectius.[15] El Partit Popular Català (PPC) negà que Sánchez-Camacho estigués al corrent de la gravació i mesos després la presidenta del PPC arribà a un acord amb Método 3 per no portar el cas a la justícia, que l'arxivà.[16][17] El 4 de juny de 2014 el Parlament de Catalunya va reprovar Sánchez-Camacho i li demanà la dimissió com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel cas Método 3; es tracta de la primera vegada que la cambra catalana reclama la dimissió d'un senador per designació autonòmica i tot just la segona que es reprova un membre de l'oposició.[18]
El febrer del 2017 es va fer públic que havia estat una de les primeres impulsores de la coneguda com a Operació Catalunya[19] per practicar la guerra judicial, elaborant una llista negra d'independentistes a investigar per part de José Manuel Villarejo.[20]
Candidata al número 9 de la llista del PP per a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2019, va ser escollida diputada al parlament regional.[21]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cañozares, María Jesús «La hija del comandante» (en castellà). ABC [Barcelona], 13-12-2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Encuentros digitales: Alicia Sánchez-Camacho» (en castellà). RTVE.es. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 14 novembre 2012].
- ↑ «Alícia Sánchez-Camacho». PP Català. Arxivat de l'original el 12 d'octubre 2014. [Consulta: 17 setembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «García Albiol és elegit nou president del PP català». El Punt-Avui, 11-03-2017.
- ↑ España, Senado de. «Senado de España: home» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Alícia Sánchez-Camacho». Eleccions al Parlament 2012. Regió7, 2012.
- ↑ «El Parlamento catalán nombra a Sánchez Camacho (PP) nueva senadora en representación de la Generalitat» (en castellà). EcoDiario, 16-04-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 novembre 2012].
- ↑ «Alicia Sánchez-Camacho Pérez» (en castellà). Web del Senat espanyol. Arxivat de l'original el 2011-02-27. [Consulta: 14 novembre 2012].
- ↑ vilaweb.cat. 01/07/2008. "Rajoy imposa Alícia Sánchez Camacho com a candidata a presidir el PP de Catalunya"[Enllaç no actiu]
- ↑ «La dirección nacional del PP apuesta por Sánchez-Camacho como presidenta del partido en Cataluña» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 01-07-2008. Arxivat de l'original el 2019-09-25. [Consulta: 14 novembre 2012].
- ↑ «Camacho és elegida presidenta del PPC amb només el 56% dels vots». El Periódico de Catalunya, 05-07-2008. [Consulta: 25 maig 2010].
- ↑ «El nuevo PP no es el de Rajoy» (en castellà). LibertadDigital.com, 06-07-2008.
- ↑ «La cúpula del PP es bolca en la proclamació de Camacho». El Periódico de Catalunya, 19-09-2009. [Consulta: 25 maig 2010].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Sánchez Camacho: "Tengo un fiscal de confianza en lo del Palau. A la Policía no podemos ir"» (en castellà). Público.es, 27-06-2013.
- ↑ «El PPC nega que Camacho estigués al corrent de la gravació de la conversa amb Álvarez». 324.cat, 19-02-2013.
- ↑ «Sánchez-Camacho retira la demanda contra Método 3 a canvi de 80.000 euros». 324.cat, 19-06-2013.
- ↑ «El Parlament reprova Camacho i li demana que dimiteixi com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel "cas Método 3"». 324.cat, 04-06-2014. [Consulta: 5 juny 2014].
- ↑ Bayo, Carlos Enrique; López, Patricia «Alicia Sánchez-Camacho puso en marcha la 'Operación Cataluña' con ayuda de Moragas» (en castellà). Público, 14-02-2017.
- ↑ Quico Sallés. «La policia patriòtica, imputada pels àudios de Villarejo sobre Catalunya». El Mon, 28-02-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Los 132 disputados de la Asamblea de Madrid se dividirán en seis grupos». La Vanguardia, 27-05-2019 [Consulta: 30 maig 2019].
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
- Persones vives
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PP
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Advocats barcelonins contemporanis
- Diputats al Congrés dels Diputats (VIII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XII Legislatura)
- Diputats de l'onzena legislatura de l'Assemblea de Madrid
- Juristes de la Comunitat de Madrid
- Diputats de la Comunitat de Madrid al Congrés dels Diputats
- Polítics barcelonins contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Diputats de la desena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la novena legislatura del Parlament de Catalunya
- Advocats del segle XXI