Vés al contingut

Operació Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Operació Catalunya
LlocPaïsos Catalans i Espanya
Data dels fets2012-2016
Data de difusió6 de juliol de 2016
Descripció dels fets
Espionatge a polítics independentistes catalans sense autorització judicial
Implicats
FuncionarisMarcelino Martín Blas
José Manuel Villarejo
Celestino Barroso
Cos Nacional de Policia
Ministeri de l'Interior
Ministeri d'Afers Exteriors
Govern d'Espanya
Estat
En investigació
Categoria:Casos de corrupció

Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern d'Espanya que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial[1] i guerra judicial.[2] És només una de les branques de l'ofensiva contra l'independentisme català. Tot i que és de les que s'havien mantenir ocultes s'ha convertit en la més sorollosa, i ha permès conèixer alguns dels noms d'allò que s'anomenen «les clavegueres de l'estat».[3]

Després de la manifestació amb el lema Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» de l'11 de setembre del 2012, amb un milió i mig de persones que es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir. La cúpula del Cos Nacional de Policia (CNP) activa una operació secreta al marge de processos judicials i de bona part de la mateixa estructura de la policia.[1]

L'operació consistia en investigar i recopilar informació de polítics favorables a la independència de Catalunya sense cap autorització judicial.[4] Per a fer-ho, s'utilitzaven dues vies: a través d'una unitat especial i secreta del CNP, depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya, i també mitjançant l'ambaixada espanyola a Andorra, dependent del Ministeri d'Afers Exteriors.

Història

[modifica]

L'operació Catalunya s'inicia després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012 amb el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», en la que un milió i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunió mantinguda el 26 d'octubre de 2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'Espanya José Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i Ignacio López del Hierro.[5] Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'Estat contra els seus enemics polítics.[6]

Durant la campanya per les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, el 29 d'octubre, el cap de la unitat d'afers interns Marcelino Martín Blas va viatjar a Barcelona amb el comissari José Luis Olivera per intentar convèncer els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i Emilio Sánchez Ulled que reobrissin el cas Palau i demanessin al jutge un escorcoll a la seu de Convergència i Unió,[7] i el 6 de novembre, Alicia Sánchez-Camacho i José Manuel Villarejo, amb la supervisió de María Dolores de Cospedal van conspirar per iniciar la llavors anomenada «operació Pujol» establint un pla de treball per aturar el procés independentista català i extreure informació d'una llista de contactes.[8]

María Dolores de Cospedal donà instruccions en març de 2013 per detectar estratègies disperses i en contradicció amb els interessos de l'estat en el procés independentista català.[9] Els contactes es van mantenir el 2014, poc abans de la celebració de la Consulta sobre la independència de Catalunya del 2014, per intentar trobar draps bruts que inculpessin els dirigents d'ERC i CDC. De les converses es desprèn que pretenien desprestigiar i implicar els partits polítics i entitats independentistes en casos de corrupció, encara que aquests no tinguessin fonament.[10] Els objectius de les primeres indagacions eren el president d'ERC, Oriol Junqueras, els consellers Felip Puig i Francesc Homs. Les primeres víctimes de les operacions de la trama, amb la publicació d'informacions falses van ser Artur Mas, Xavier Trias i Sandro Rosell.[11] De novembre de 2014 a juny del 2016, es van investigar les finances i relacions familiars de 34 càrrecs catalans.[12]

El 6 juliol de 2016, José Manuel Villarejo va revelar en seu judicial que va treballar amb Marcelino Martín Blas per aturar el procés independentista. Villarejo va admetre que ell s'encarregava d'«investigar delictes», mentre que Martín Blas es dedicava a «cites», «històries» i «captar fonts».[13][14][15][16] També va assegurar que entre les fonts que havia captat Martín Blas hi havia l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que va ser gravat en les dues reunions que va mantenir a l'octubre del 2014 amb el ministre de l'interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i en la qual ambdós presumptament conspiraven per a cercar proves contra polítics independentistes catalans.[17]

L'11 de juliol de 2016 es va fer públic un informe policial, signat per Marcelino Martín Blas, que confirmà l'existència de l'Operació Catalunya i en el qual s'afirma que una de les competències del comissari José Villarejo «durant l'última legislatura» era «el procés independentista català».[7]

El 18 d'agost de 2016, l'expresident de Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, va denunciar, en seu judicial, haver rebut pressions de membres del Ministeri de l'Interior d'Espanya i dels comandaments policials espanyols per aconseguir informacions bancàries d'alguns polítics independentistes i llurs famílies. En concret, va assegurar haver rebut amenaces i xantatges per part de Celestino Barroso, agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, i de Marcelino Martín Blas, comissari en cap del departament d'Afers Interns de la Policia Nacional espanyola.[18][19][20] L'exadvocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu, confirmà les amenaces i extorsions de la policia espanyola als Cierco.[21][22] El 22 d'agost de 2016, la jutge instructora del cas BPA, Canòlich Mingorance, va decidir notificar el desglossament de dues noves causes arran de les declaracions dels germans Cierco i enviar al torn ordinari d'instrucció penal les presumptes amenaces i coaccions que va exercir el Govern d'Espanya sobre els directius de la Banca Privada d'Andorra per filtrar informacions que perjudiquessin el procés independentista.[23][24]

El 30 d'agost de 2016 es va fer públic que el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, va participar en l'operació per aconseguir informació de polítics catalans. El president va enviar al seu cap de Gabinet, Jorge Moragas, i al secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, a Andorra perquè aconseguissin que els amos de la BPA lliuressin a Interior extractes bancaris, violant la legislació andorrana.[25][26]

Poc després de la Vaga general catalana d'octubre de 2017, 38 militants d'Endavant, Alerta Solidària, de la Candidatura d'Unitat Popular, del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i de nombrosos Comitès de Defensa de la República van ser objecte, al menys fins al primer trimestre de 2019 d'espionatge policial, sota la justificació de lluita antiterrorista.[27]

El 2019, a través de WhatsApp, el telèfon del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va ser atacat amb el programari espia Pegasus.[28] També van ser atacats els mòbils dels diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya, Ernest Maragall, i de la CUP, Anna Gabriel.[29][30] Segons l'informe publicat per Citizen Lab 63 persones varen ser infectades pel Pegasus entre 2017 i 2020, mentre que 4 d'elles amb el programari de l'empresa Candiru, i almenys dues persones han estat infectades pels dos programes maliciosos.[31]

El 26 de maig de 2022, el president del govern Pedro Sánchez va assegurar al ple del Congrés dels Diputats, que setanta policies van treballar per combatre adversaris polítics i l'independentisme català i que responsables polítics al màxim nivell com l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exsecretari d'estat Francisco Martínez van participar en comportaments o maniobres clarament il·legals.[32]

Comissió d'investigació al Parlament de Catalunya

[modifica]

La Comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya es va constituir el 21 d'abril de 2017 al Parlament de Catalunya per esbrinar tot el relacionat amb l'anomenada Operació Catalunya que, segons les conclusions de la mateixa comissió, va ser una conspiració per intentar frenar la dissidència política a Catalunya, i particularment l'independentisme català i que va ser duta a terme, «almenys, durant els anys en què Jorge Fernández Díaz (2011-2016) va ser Ministeri de l'Interior d'Espanya. El seu objectiu, segons la comissió, era reduir el suport social de l'independentisme com a opció política mitjançant la desacreditació dels seus líders.[33]

El dictamen final de la comissió de recerca es va redactar el 29 d'agost de 2017 exclusivament amb la participació dels dos grups independentistes, Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular (CUP), i el constitucionalista Catalunya Sí que es Pot; ja que la resta de grups constitucionalistes (Ciutadans, Partit Popular i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)) havien abandonat la comissió en diferents moments.[33][34] El dictamen final de la comissió va ser aprovat pel ple del Parlament de Catalunya el 7 de setembre de 2017. Van votar a favor els dos grups independentistes i Catalunya Sí que és Pot, i en contra el Partit Popular, mentre que el PSC i Ciutadans es van abstenir.[35]

Comissió d'investigació al Congrés dels Diputats

[modifica]

El Congrés dels Diputats va aprovar la creació d'una Comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya al setembre de 2022,[36] i el 28 de març de 2023 va reiniciar-se al Congrés dels Diputats la comissió d'investigació per l'operació Catalunya després de més de mig any congelada presidida per Ferran Bel, el portaveu del PDECat.[37] Els treballs es van suspendre des després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del 28 de maig.[38]

La comissió d'investigació es va reactivar tot el setembre de 2024 com a concessió del govern socialista a Junts per Catalunya per acostar posicions amb la mirada posada amb l'aprovació del sostre de despesa de cara als pressupostos generals de l'Estat, unificant-la amb la comissió d'investigació sobre l'ús del programari maliciós Pegasus.[39] Els grups van acordar els compareixents, entre ells l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'exlíder del Partit Popular Alícia Sánchez-Camacho, entre una vintena de persones. Els primers compareixents, el 15 d'octubre, foren l'ex secretari d’estat de Seguretat i mà dreta del ministre, Francisco Martínez i el comissari jubilat i exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Cos Nacional de Policia (CNP) del 2012 al 2016, Eugenio Pinon, que van negar l'existència de l'operació o de cap trama policial, i es van negar a respondre per protegir el seu dret de defensa.[40] L'excomissari d'Assumptes Interns del CNP Marcelino Martín Blas va afirmar que José Manuel Villarejo va elaborar un informe fals informe de la UDEF que atribuïa comptes a l'estranger a Artur Mas, Jordi Pujol i Felip Puig per perjudicar Convergència i Unió.[41]

El 10 de desembre de 2024 es publicà un àudio gravat el 21 de gener del 2015 en un dinar entre l'excomissari José Luis Olivera, l'excomissari José Manuel Villarejo, el llavors president del diari La Razón Mauricio Casals, l’empresari Adrián de la Joya,i el comissari José Antonio González. En la gravació es pot escoltar com es reconeix el disseny de l'Operació Catalunya.[42]

Implicats

[modifica]
  • Jorge Fernández Díaz: l'operació Catalunya es va dur a terme mentre era ministre de l'Interior i comandava la Policia Nacional. Les gravacions filtrades de les seves converses amb Daniel de Alfonso l'octubre del 2014 indiquen que dirigia la trama i que Rajoy n'estava informat. Amb De Alfonso va repassar quines investigacions d'Antifrau podien ser arguments contra els partits del procés independentista.[43]
  • María Dolores de Cospedal, la secretaria general del PP instruccions en març de 2013 per detectar estratègies disperses i en contradicció amb els interessos nacionals en el procés català.
  • Jorge Moragas: quan era cap de gabinet del president espanyol, Moragas va enviar diversos SMS a Victoria Álvarez per convèncer-la perquè expliqués tot el que sabia de la família Pujol.
  • Daniel de Alfonso: mentre va dirigir l'Oficina Antifrau de Catalunya (2011-2016) es va reunir amb Fernández Díaz a Madrid per discutir quines eren les millors cartes que tenien per desmuntar l'independentisme polític. També va contractar, amb diners públics, una empresa de Giménez Raso i Redondo Rodríguez vinculada a José Manuel Villarejo i a l'operació Catalunya.
  • Eugenio Pino: mentre era director adjunt operatiu de la Policia Nacional d'Espanya, just darrere d'Ignacio Cosidó, es considera que fou el titellaire que realment movia els fils de l'operació Catalunya dins la policia. Martín Blas, Fuentes Gago i, en teoria, fins i tot Villarejo seguien les seves ordres. Ara està jubilat.
  • José Ángel Fuentes Gago: era la mà dreta d'Eugenio Pino i qui hauria promogut la reunió entre De Alfonso i el ministre. Va investigar l'assortit patrimoni de Villarejo i va arribar a la conclusió que no era irregular. Actualment destinat a l'ambaixada de l'Haia.
  • José Manuel Villarejo, àlies Manuel Villar, comissari jubilat del Cos Nacional de Policia d'Espanya, és l'únic que ha admès l'existència de l'operació Catalunya —sense anomenar-la així—, per a la qual afirma que va treballar a través de les empreses privades que combinava amb el càrrec a la policia. Està enfrontat amb Martín Blas, des que el va voler implicar en el cas Emperador. També hauria pressionat Victoria Álvarez perquè denunciés.
  • Rafael Redondo Rodríguez: detectiu privat i advocat, soci habitual del comissari Villarejo, amb qui comparteix càrrec o direcció en vuit empreses, i en tretze amb el fill del comissari. També va acompanyar Victoria Álvarez a declarar a Madrid perquè denunciés els Pujol.
  • Antonio Giménez Raso: policia en segona activitat i soci de l'entramat empresarial del comissari Villarejo, es feia passar per agent en actiu de la unitat policial que investiga la corrupció, sota el nom d'Andrés García, davant almenys una testimoni del cas Pujol.[44] Treballa amb Redondo en una empresa i ho va fer abans en la que va contractar De Alfonso per buscar micròfons i càmeres a Antifrau. Segons dues denúncies i una sèrie de missatges de WhatsApp, feia d'intermediari entre el nucli policial de l'operació Catalunya i els detectius Peribáñez i Tamarit, que haurien fet informes per a la trama policial antiindependentista.
  • Marcelino Martín Blas, àlies Félix, mentre va ser cap d'Afers Interns de la Policia Nacional d'Espanya, va ser un dels homes forts de Pino i dirigia la unitat policial més secreta de la policia fins que Fernández Díaz el va destituir. Té una disputa oberta amb Villarejo, que el considera un home del CNI, amb qui també està enfrontat. Va viatjar a Barcelona amb Olivera el 2012 per intentar convèncer els fiscals Bermejo i Sánchez Ulled de reactivar la investigació del cas Millet, amb un esborrany d'informe apòcrif, i escorcollar la seu de CDC. Després de no aconseguir-ho es va filtrar l'esborrany, basat en informació treta d'internet.
  • José Luis Olivera, mentre era cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) va viatjar amb Martín Blas a Barcelona. Posteriorment va ser director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO)
  • María Victoria Álvarez: després d'haver tallat la relació sentimental amb Jordi Pujol Ferrusola, Álvarez va posar en marxa el 2013 el cas Pujol destapant la presumpta evasió de capital de la família davant del jutge Pablo Ruz a l'Audiència Nacional. Però quan va declarar ja feia tres anys que havia explicat molts dels fets a Sánchez-Camacho, en un polèmic dinar al restaurant barceloní La Camarga, que es va fer el juliol del 2010. El dinar es va enregistrar d'amagat en una gravació que es va acabar filtrant als mitjans de comunicació. Alvarez estava a sou dels fons reservats de l’Estat a canvi del seu testimoni.[45]
  • Alícia Sánchez-Camacho: mentre fou presidenta del PP català va conèixer les irregularitats dels Pujol, com a mínim tres anys abans que es duguessin als jutjats, arran del dinar de La Camarga amb Álvarez. Allà li va dir que tenia bons contactes amb la policia i informava de tot Rajoy i Moragas. Tot i assegurar no saber que Método 3 havia gravat la conversa amb Álvarez, va aturar el procés judicial contra l'agència de detectius amb un acord.
  • Javier de la Rosa: advocat i empresari que és una de les principals fonts del comissari Villarejo sobre els Pujol, i hauria pogut cobrar fons reservats a canvi de fer d'informador. Va aportar a la causa judicial dades sobre el fill gran dels Pujol. Redondo el va acompanyar a declarar davant del jutge Ruz.
  • Francisco Nicolás Gómez Iglesias: més conegut com el Petit Nicolás, és un estudiant de dret que s'hauria fet passar per col·laborador del CNI, del govern de Rajoy i de la monarquia espanyola. Va gravar com oferia diners a De la Rosa a canvi d'informació sobre els Pujol. El van arrestar l'octubre del 2014 i el primer mitjà que ho va comunicar va ser un digital vinculat a Villarejo.
  • Julián Peribáñez i Antonio Tamarit: detectius de Método 3 que haurien fet seguiments de polítics catalans i comandaments dels Mossos per a l'operació Catalunya.[3]
  • Celestino Barroso, agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra.
  • Bonifacio Díaz, àlies Boni, exagregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Operació Catalunya». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 24 maig 2017].
  2. ↑ Sallés, Quico. «La policia patriòtica, imputada pels àudios de Villarejo sobre Catalunya». El Mon, 28-02-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Borràs, Enric. «Qui és qui en l'operació Catalunya?». Diari Ara, 01-02-2017. [Consulta: 24 maig 2017].
  4. ↑ «La policia espanyola perd un llapis de memòria amb informació de l'operació Catalunya’». Vilaweb, 07-07-2016. [Consulta: 24 maig 2017].
  5. ↑ Ángeles Vázquez, Tono Calleja. «Una reunión con Cospedal fue el origen de la 'Operación Cataluña', según las agendas de Villarejo» (en castellà). El Periódico, 20-11-2021. [Consulta: 13 juny 2022].
  6. ↑ de Planell, Jordi. «Mariano Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012». Rac1, 06-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 Batallas, Margarita. «Un informe policial confirma que hi havia una 'operació Catalunya'». El Periódico, 11-07-2016. [Consulta: 19 juny 2022].
  8. ↑ Sallés, Quico. «Una reunió entre Sánchez-Camacho i Villarejo va iniciar l’Operació Catalunya». El Món, 10-06-2022. [Consulta: 19 juny 2022].
  9. ↑ Sallés, Quico. «L’informe Cospedal sobre l’Operació Catalunya: “Negociar i bombardejar”». Madrid: El Mon, 21-05-2022. [Consulta: 13 juny 2022].
  10. ↑ Escobar, Marta. «La policia es persona a 'Público' però se'n va amb les mans buides». El Periódico, 24-06-2016. [Consulta: 13 juny 2022].
  11. ↑ González, Gabriel. «Mas assegura que l’Operació Catalunya va començar amb ell, Trias i Rosell». El Mon, 22-10-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
  12. ↑ «La policia política del govern de Rajoy va fer informes sobre Mas, Puigdemont, Trias i Trapero». La República, 17-01-2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  13. ↑ «Un comissari espanyol admet al jutjat l'existència d'una ‘operació Catalunya’». VilaWeb, 06-07-2016 [Consulta: 18 agost 2016].
  14. ↑ Casulleras, Josep «El disseny de la claveguera: com funcionava l'operació Catalunya?». VilaWeb, 07-07-2016 [Consulta: 11 juliol 2016].
  15. ↑ Orriols, Núria «Villarejo confirma l'existència d'una ‘operació Catalunya’». Ara, 07-07-2016 [Consulta: 11 juliol 2016].
  16. ↑ «El comissari Villarejo revela davant del jutge l'existència d'una operació Catalunya». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 07-07-2016 [Consulta: 18 agost 2016].
  17. ↑ «Police report confirms existence of ‘Operation Catalonia’ during Spanish Government’s last term of office». Catalan News Agency, 12-07-2016 [Consulta: 18 agost 2016].
  18. ↑ Palmer, Jordi «Marcelino Martín Blas, el nom que vincula les amenaces a BPA amb l'Operació Catalunya». El Nacional, 18-08-2016 [Consulta: 18 agost 2016].
  19. ↑ «La declaració de Cierco a la Batllia compromet l'ambaixada espanyola». Diari d'Andorra, 20-08-2016 [Consulta: 20 agost 2016].
  20. ↑ «Andorra bank accuses Spain of blackmail to harm Mas and Junqueras». Ara, 20-08-2016 [Consulta: 20 agost 2016].
  21. ↑ «Bartumeu confirma les amenaces als Cierco i explica que va ser ell qui ho va comunicar a Martí». Ara, 19-08-2016 [Consulta: 20 agost 2016].
  22. ↑ «Bartumeu assegura haver informat personalment el Govern de les extorsions de la policia espanyola als Cierco el març del 2015». Ràdio i Televisió d'Andorra, 19-08-2016 [Consulta: 20 agost 2016].
  23. ↑ «Andorra investigarà la policia espanyola denunciada per BPA». El Punt Avui, 23-08-2016 [Consulta: 23 agost 2016].
  24. ↑ «Andorra to probe whether Spain blackmailed bank to undermine Catalan indy proces». Ara, 24-08-2016 [Consulta: 24 agost 2016].
  25. ↑ «Rajoy, instigador de les coaccions a la banca andorrana». El Nacional, 30-08-2016 [Consulta: 3 setembre 2016].
  26. ↑ Ekaizer, Ernesto «Moragas, en el laberint de la seva operació Catalunya». Ara, 30-08-2016 [Consulta: 3 setembre 2016].
  27. ↑ Rodríguez, Jesús; Gemma Garcia. «El Ministeri de l’Interior espanyol ha punxat massivament les comunicacions de l'Esquerra Independentista i dels CDR». Directa, 10-10-2022. [Consulta: 11 octubre 2022].
  28. ↑ Gil, Joaquín. «El móvil del presidente del Parlament fue objetivo de un programa espía que solo pueden comprar Gobiernos» (en castellà). El País, 13-07-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  29. ↑ Gil, Joaquín. «El programa espía Pegasus atacó también el móvil de Ernest Maragall» (en castellà), 14-07-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  30. ↑ Stephanie, Kirchgaessner; Jones, Sam «Phone of top Catalan politician 'targeted by government-grade spyware'» (en anglès). The Guardian, 13-07-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].
  31. ↑ «extensive mercenary spyware operation against catalans using pegasus and candiru». citycenlab. [Consulta: 13 juny 2022].
  32. ↑ «El govern espanyol reconeix la ‘policia patriòtica’ i il·legalitats d’acusats de coaccions a Andorra». Altaveu, 26-05-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
  33. ↑ 33,0 33,1 «Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya. BOPC nº 498».
  34. ↑ «La Operación Catalunya, vista para 'sentencia'». , 02-08-2017 [Consulta: 3 maig 2018].
  35. ↑ «Aprobadas conclusiones comisión de investigación ‘Operación Cataluña’». , 07-09-2017 [Consulta: 3 maig 2018].
  36. ↑ Mañé, Arnau. «El Congrés reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya». Rac 1, 07-03-2023. [Consulta: 29 octubre 2024].
  37. ↑ Mañé, Ferran. «Arrenca al Congrés la comissió per investigar l'operació Catalunya amb mig any de retard». Rac1, 28-03-2023. [Consulta: 26 octubre 2024].
  38. ↑ «Sánchez avança el seu plebiscit amb eleccions el 23 de juliol» (en espanyol). Ara, 29-05-2023 [Consulta: 30 maig 2023].
  39. ↑ «ERC i el PSOE pacten unir la comissió d'investigació de Pegasus amb la de l'operació Catalunya». Nació Digital, 17-10-2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  40. ↑ Muñoz, Pablo. «La comisión de investigación de la operación Cataluña arranca como empezó: sin un solo avance» (en castellà). ABC, 15-10-2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  41. ↑ Odriozola i Marcé, Martí. «Martín Blas desmunta el fals informe de la UDEF contra Mas i Pujol: “Oficialment, no hi ha cap esborrany”». El Nacional, 12-11-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
  42. ↑ «L'àudio definitiu sobre l'operació Catalunya: "És tot veritat!"». El Món, 09-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  43. ↑ «Qui és qui en l'operació Catalunya». Rac1, 21-06-2017. [Consulta: 22 juny 2017].
  44. ↑ Bayo, Carlos Enrique. «Interior pagó con fondos reservados a detectives que fingieron ser agentes de la UDEF en la 'Operación Cataluña'» (en castellà). Público, 11-01-2017. [Consulta: 24 maig 2017].
  45. ↑ Sallés, Quico. «Cospedal i Villarejo patien per si se sabia que Vicky Álvarez cobrava de l’Estat». El Mon, 12-06-2022. [Consulta: 13 juny 2022].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Catalunya&oldid=34364555»