Jordi Jané i Guasch

Honorable Senyor
Jordi Jané i Guasch

(2016)
Biografia
Naixement	26 novembre 1963 (61 anys) l'Arboç (Baix Penedès)
7è Conseller d'Interior
22 juny 2015 – 14 juliol 2017 ← Ramon Espadaler i Parcerisas – Joaquim Forn i Chiariello → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017 Nomenat per: Artur Mas i Gavarró
Diputat al Congrés dels Diputats
1r desembre 2011 – 22 juny 2015 – Teresa Gomis de Barbarà → Legislatura: desena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Tarragona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2011
Diputat al Congrés dels Diputats
17 març 2008 – 13 desembre 2011 Legislatura: novena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Tarragona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2008
Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 2004 – 1r abril 2008 Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2004
Diputat al Congrés dels Diputats
23 març 2000 – 2 abril 2004 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000
Diputat al Congrés dels Diputats
1r febrer 1999 – 5 abril 2000 ← Francesc Homs i Ferret Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	advocat, polític, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya (–2016) Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Família
Cònjuge	Margarida Gil i Domènech

Jordi Jané i Guasch (l'Arboç, Baix Penedès, 26 de novembre de 1963) és un advocat i polític català, exconseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Biografia

Va néixer el 26 de novembre de 1963 a l'Arboç, fill d'un promotor cultural arbocenc: Josep Maria Jané i Samsó. És advocat i màster en Dret comparat, ha impartit docència com a professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Militant fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya el 1980, és conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya.

Va ser assessor jurídic i secretari general del Grup Parlamentari de la Minoria Catalana al Congrés dels Diputats entre 1986 i 1998. Va ser diputat al Congrés per la província de Barcelona en la VII i VIII legislatura i per la província de Tarragona en la IX i X legislatura. Va exercir de portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) a les dues primeres. També va ser portaveu de CiU a la comissió d'investigació de Gescartera, el 2001, i a la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M, el 2004. A la VIII legislatura va impulsar la comissió de Seguretat Viària i Prevenció d'accidents de Trànsit de la que en va ser elegit el seu primer president per unanimitat.

Entre 2008 i 2015 va ocupar una vicepresidència de la cambra parlamentària espanyola.

El 22 de juny de 2015, amb la remodelació del Govern feta pel president Mas, assumí les funcions de conseller d'Interior en substitució de Ramon Espadaler. Continuà exercint el càrrec en el Govern de Carles Puigdemont, fins que el 14 de juliol del 2017 fou substituït per Joaquim Forn degut als canvis de govern de la Generalitat de cara al referèndum de l'1-O.

Durant la seva etapa com a Conseller d'Interior es va aconseguir desbloquejar la reunió amb l'Estat per celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya (10-7-2017), que portava més de 8 anys sense reunir-se, acordant-se l'entrada dels Mossos d'Esquadra a la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista i al CITCO, amb l'objectiu de millorar els mecanismes de cooperació policial per compartir dades. També es van aprovar, entre d'altres mesures, el Pla Estratègic 2017-2022 amb la planificació de les inversions necessàries per posar al dia el Cos de Bombers i un nou model d'uniformitat per a totes les policies locals i  Mossos d'Esquadra, amb l'objectiu de reforçar el concepte de Policia de Catalunya. Es van convocar noves promocions de les diferents escales de Mossos d'Esquadra i Bombers i, en l'àmbit de la seguretat viària, es va aconseguir una reducció en el nombre d'accidents i víctimes a les carreteres catalanes, arribant-se en el primer semestre del 2017 a les xifres més baixes des del traspàs de les competències de trànsit a la Generalitat de Catalunya a l'any 1997 (66 víctimes mortals).

Enllaços externs

• Fitxa de Jordi Jané al web del Congrés de Diputats