Vés al contingut

Albert Serra i Juanola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Serra i Juanola
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Banyoles (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2003 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Participà en
9 juny 2012Documenta 13
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2247200 FilmAffinity: 752531747 Allocine: 151788 Allmovie: p474019 TCM: 11103828 TMDB.org: 932161
Instagram: andergraunfilms Modifica el valor a Wikidata
Albert Serra en una conferència al MACBA

Albert Serra i Juanola (Banyoles, 9 d'octubre de 1975) és un guionista, director i productor de cinema català.

Biografia

[modifica]

Albert Serra es traslladà a Barcelona on es va llicenciar en Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura i va cursar un any d'història de l'art per la Universitat de Barcelona.

La seva primera pel·lícula va ser Crespià, the film not the village,[1] realitzada el 2003, i que no va arribar a estrenar-se comercialment.[2] El llargmetratge que va iniciar la seva filmografia va ser Honor de cavalleria,[3] estrenat el 2006. Aquesta segona pel·lícula, que es va presentar en la Quinzena de Realitzadors del Festival Internacional de Cinema de Cannes de 2006, va ser seleccionada com una de les deu millors pel·lícules de l'any 2007 per la revista Cahiers du Cinéma.[4] El 2008 va dirigir El cant dels ocells[5], pel·lícula que mostra una nova perspectiva del mite dels Reis Mags. Anys després, el 2011, va dirigir la minisèrie de televisió El senyor ha fet en mi meravelles[6], on s'allunyà del tipus de pel·lícules que estava duent a terme fins aquell moment amb l'objectiu de trobar noves formes de crear. El 2012 va dirigir la coproducció hispanofrancesa Història de la meva mort[7], pel·lícula que se centra en la desmitificació de la figura de Casanova barrejat amb el mite de Drácula. Gràcies a aquesta pel·lícula es va fer amb el Lleopard d'or al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[8] Aquell mateix any també va dirigir la instal·lació visual Els tres porquets,[9] pel·lícula de 101 hores que barreja les figures d'Adolf Hitler, Johann Wolfgang von Goethe i Reiner Werner Fassbinder.

El 2016 va dirigir La mort de Lluís XIV.[10] Aquesta obra estava pensada originalment per a ser una instal·lació de museu, però va acabar sent una obra cinematogràfica; seria protagonitzat per Jean Pierre Léaud i permetria que Serra esdevingués el primer director espanyol en guanyar el premi Jean Vigo.[11] La idea de fer una obra de museu sobre la figura del Lluís XIV seguiria al cap de Serra, i el 2018 dirigiria la pel·lícula Roi Soleil,[12] pel·lícula on es representa la mort de Lluís XIV, però ambientada en un museu i protagonitzada per Lluís Serrat, amic i actor habitual del director.

El 2019 va presentar Liberté[13] a Cannes i va aconseguir el premi del jurat. Es tracta d'una pel·lícula ambientada a la França del segle XVIII que tracta, en un sentit molt atmosfèric, el tema del llibertinatge. Finalment, el 2022 va estrenar Pacifiction, pel·lícula en la qual Serra construeix una crítica irònica de la crisi nuclear que vivim avui dia. Ha estat triada com a millor pel·lícula de l'any per la revista Cahiers du Cinéma.[14]

Estil cinematogràfic

[modifica]

Les seves influències es remunten a principis del segle XXI, amb l'aparició de directors com Apichatpong Weerasethakul, Hong Sang-soo, Pedro Costa o Cristi Puiu, que va ser importantíssima per a que Serra s'atrevís a començar la seva obra.[15][16] Aquests nous directors es van caracteritzar per utilitzar en els seus projectes les prestacions que les càmeres digitals modernes oferien per a formalitzar una nova manera de crear imatges. Aquesta nova escola significaria un canvi radical a la indústria del cinema d'autor internacional.

Obres

[modifica]
Curtmetratges
  • St. Pere de Rodes (2006)
  • Bauçà (2006)
  • Rússia (2007)
  • L'Alto Arrigo (2008)
  • Fiasco (2008)
  • Lectura d'un poema (2010)
  • Cuba Libre (2013)
Llargmetratges
Documentals
Sèries
Teatre
  • Pulgasari (2010)
  • Més enllà dels Alps (2011)

Exposicions i retrospectives

[modifica]
Albert Serra durant la presentació a la seu de l'Institut Ramon Llull

El 2010 l'Arts Santa Mònica li va dedicar l'exposició Albert Serra. El cinema en llibertat.[21] També ha col·laborat amb el MACBA, on va realitzar la sèrie Els noms de crist.

El 2012 va participar a la documenta 13, a Kassel.[22] Del 17 d'abril al 12 de maig de 2013 el Centre Georges Pompidou (París) li dedicà una àmplia retrospectiva on va presentar en primícia Els tres porquets.[23]

El 2015 presentà La Singularitat a la 56a Biennal de Venècia.

Premis i reconeixements

[modifica]

Premis Gaudí

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2009 Millor pel·lícula El cant dels ocells[26] Guanyador
Millor direcció Guanyador
2017 Millor pel·lícula en llengua no catalana La mort de Lluís XIV Nominat
Millor direcció Nominat
Millor muntatge Nominat
2020 Millor pel·lícula en llengua no catalana Liberté Nominat
2023 Millor pel·lícula en llengua no catalana Pacifiction Guanyador
Millor muntatge Nominat
Millor direcció Nominat
Millor guió Nominat
[modifica]

El 2012 el periodista Albert Forns va guanyar el Premi Documenta de narrativa amb una novel·la titulada Albert Serra (la novel·la no el cineasta).[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Crespià». [Consulta: 6 desembre 2022].
  2. ↑ Periódico, El. «Un realizador particular e icónico» (en castellà), 22-07-2014. [Consulta: 6 desembre 2022].
  3. ↑ «Honor de cavalleria» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2022].
  4. ↑ Imparcial, El. «La película “Honor de caballería”, laureada por ”Cahiers du Cinéma”» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2022].
  5. ↑ «El cant dels ocells», 25-02-2009. [Consulta: 6 desembre 2022].
  6. ↑ «El Senyor ha fet en mi meravelles», 01-01-2011. [Consulta: 6 desembre 2022].
  7. ↑ «Història de la meva mort», 23-10-2013. [Consulta: 6 desembre 2022].
  8. ↑ Internet, Unidad Editorial. «La película 'Historia de la meva mort' gana el Leopardo de Oro en el Festival de Locarno» (en castellà), 17-08-2013. [Consulta: 6 desembre 2022].
  9. ↑ «Els tres porquets», 08-09-2012. [Consulta: 6 desembre 2022].
  10. ↑ «La mort de Louis XIV», 02-11-2016. [Consulta: 6 desembre 2022].
  11. ↑ Press, Europa. «Albert Serra gana el Premio Jean Vigo 2016 con 'La muerte de Luis XIV'», 07-06-2016. [Consulta: 6 desembre 2022].
  12. ↑ «Roi Soleil», 01-08-2019. [Consulta: 6 desembre 2022].
  13. ↑ «Liberté», 30-04-2020. [Consulta: 6 desembre 2022].
  14. ↑ de 2022, 2 de desembre. «“Pacifiction”, de Albert Serra, es la mejor película del año, según “Cahiers du Cinéma”» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 desembre 2022].
  15. ↑ «Presentación "Honor de cavalleria" (Albert Serra, 2006)». [Consulta: 6 desembre 2022].
  16. ↑ «El cine de Hong Sangsoo, por Albert Serra (fragmento)». [Consulta: 6 desembre 2022].
  17. ↑ Vilaweb - Entrevista amb el director de cinema Albert Serra (04/07/2006)
  18. ↑ «Telenotícies TV3 - Albert Serra, cineasta 'underground' (03/05/2008)». Arxivat de l'original el 2011-10-28. [Consulta: 20 agost 2009].
  19. ↑ Andregraun Films. «Tardes de soledad». Arxivat de l'original el 4 de juny 2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  20. ↑ Els noms de Crist on Vimeo
  21. ↑ Exposició 'El cinema en llibertat' Dossier de Premsa PDF
  22. ↑ L'Institut Ramon Llull col·labora amb la dOCUMENTA de Kassel per portar-hi artistes catalans[Enllaç no actiu]
  23. ↑ El Centre Pompidou de París dona carta blanca al cineasta Albert Serra
  24. ↑ «Albert Serra, premiat al festival mexicà FICUNAM». Ara, 09-03-2014, p. 45.
  25. ↑ «Albert Serra guanya un dels premis especials del jurat de Canes per "Liberté"». Canes: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, 24-05-2019. [Consulta: 25 maig 2019].
  26. ↑ «Entrevista a 365d365e». Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 15 juliol 2011].
  27. ↑ «Albert Forns guanya el Premi Documenta amb 'Albert Serra (la novel·la no el cineasta)'». Diari Ara [Barcelona], 26-11-2012. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Serra_i_Juanola&oldid=34280633»