Alburnita
Alburnita | |
---|---|
Imatge BSE on s'observa alburnita (alb) | |
Fórmula química | Ag₈GeTe₂S₄ |
Epònim | Roșia Montană (oc) |
Nom IUPAC | tetrasulfur ditel·lurur de germani i octaplata |
Localitat tipus | filó Cârnicel, Roșia Montană, comtat d'Alba, Romania |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA. |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 10,4(1) Å |
Grup espacial | grup espacial 216 |
Exfoliació | no observada |
Duresa (Mohs) | 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Densitat | 7,828 g/cm3 (calculada) |
Pleocroisme | no pleocròica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2012-073 |
Símbol | Alb |
Referències | [1] |
L'alburnita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'argirodita. Rep el nom de la denominació en llatí del dipòsit, el jaciment d'or i plata de Roșia Montană, que era conegut durant el període romà (106-273 dC) com Alburnus Maior.[1]
Característiques
[modifica]L'alburnita és un sulfur de fórmula química Ag₈GeTe₂S₄. Es troba estretament relacionada amb els minerals de la sèrie argirodita-canfieldita, els quals no contenen tel·luri. Cristal·litza en el sistema isomètric i la seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013,[2] i publicada en el mes de gener de l'any següent.[3] Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or».[4]
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al museu mineralògic de la Facultat de biologia i geologia de la Universitat Babeș-Bolyai, situada a la localitat romanesa de Cluj-Napoca, amb els números de registre: 71a/1 i 71a/2, i al Zentrale Elektronen-Mikrosonde, a l'institut de geologia, mineralogia i geofísica de la Universitat del Ruhr de Bochum, a Alemanya.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al filó Cârnicel, situat a Roșia Montană, dins el comtat d'Alba (Romania), on es troba en forma de grans arrodonits, vetes o inclusions irregulars allotjades principalment en tetraedrita, hessita i rodocrosita.[3] També ha estat descrita als filons de Măgura, a la també localitat romanesa de Certeju de Sus (comtat d'Hunedoara), i a la localitat de Carolina, dins el departament de Coronel Pringles de la província de San Luís (Argentina).[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Alburnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ P. A. WILLIAMS1 (Chairman, CNMNC), F. HATERT2 (Vice-Chairman, CNMNC), M. PASERO3 (Vice-Chairman, CNMNC) AND S. J. MILLS4 (Secretary, CNMNC) «New minerals and nomenclature modifications approved in 2012 and 2013». Mineralogical Magazine, 77, 15, 2-2013, pàg. 1-12 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Tamas, C. G.; Grobety, B.; Bailly, L.; Bernhardt, H.-J.; Minut, A. «Alburnite, Ag8GeTe2S4, a new mineral species from the Rosia Montana Au-Ag epithermal deposit, Apuseni Mountains, Romania». American Mineralogist, 99, 1, 01-01-2014, pàg. 57–64. DOI: 10.2138/am.2014.4557 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Strunz-mindat (2023) Classification - With Cu, Ag, Au». Mindat. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Gallard-Esquivel, M. C.; Cepedal, A.; Fuertes-Fuente, M.; Martin-Izard, A. «Enrichment in critical metals (In-Ge) and Te-Se in epithermal deposits of the ‘La Carolina’ district, San Luis, Argentina». Mineralogical Magazine, 82, S1, 5-2018, pàg. S61–S87. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.2017.081.105 [Consulta: 10 novembre 2023].