Hessita
 Hessita | |
|---|---|
 Cristalls d'hessita de Botés, Alba, Romania  | |
| Fórmula química | Ag₂Te |
| Epònim | Germain Henri Hess |
| Localitat tipus | Second Zavodinskii mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 |
| Dana | 2.4.2.1 |
| Heys | 3.2.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats, a 1,7 cm. També massiu, compacte, o de gra fi |
| Estructura cristal·lina | a = 8.13Å, b = 4.48Å, c = 8.09Å, β = 112.9°, Z = 4 |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom, amb tons blavosos o negres |
| Macles | lamael·lars, visibles en secció polida |
| Exfoliació | {100} molt imperfecta |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris clara, brillant |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 8,24 a 8,45 g/cm³ (mesurada); 8,4 g/cm³ (calculada) |
| Densitat | 8,4 g/cm³ |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Au, Pb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hes |
| Referències | [1][2] |
L'hessita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1843 per Frobel en honor del químic suís Germain Henri Hess (1802-1850).
Característiques
[modifica]L'hessita és un sulfur d'argent, químicament un tel·lurur, de color gris plom amb tons blavosos o negres. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit acostuma a ser cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats a 1,7 cm. També se'n troba de manera massiva, compacte o de gra fi. Per sobre dels 155° inverteix a forma cúbica i en refredar-se per sota d'aquesta temperatura s'hi desenvolupen làmines. La seva duresa oscil·la entre 2 i 3 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hessita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en filons hidrotermals de mitjana i baixa temperatura; també en petites quantitats en alguns dipòsits massius de pirita. Se'n pot trobar juntament amb altres espècies, com calaverita, silvanita, altaïta, petzita, empressita, rickardita, or, tel·luri, pirita, galena, tetraedrita o calcopirita.
Referències
[modifica]