Argirodita
Argirodita | |
---|---|
Cristalls d'argirodita de Colquechaca, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia | |
Fórmula química | Ag₈GeS₆ |
Epònim | argent |
Localitat tipus | Himmelsfürst mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 – Anhang |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | pseudo-octahedral, dodecahedral, cubs; agregats de cristalls radiats, crostes botrioides, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 15.149 Å, b = 7.476 Å, c = 10.589 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica mm2 piramidal |
Color | gris fosc |
Macles | macles de penetarció, llei pseudospinel·la {111} |
Exfoliació | absent |
Fractura | desigual a concoidal |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosc |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,2 a 6,5 |
Densitat | 6,32 g/cm³ |
Propietats òptiques | feblement anisotròpica |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Agy |
Referències | [1] |
L'argirodita[2] és un mineral que pertany i dona nom al grup de l'argirodita de minerals, de la classe dels sulfurs.[3] Fou descobert el 1886 pel químic alemany Clemens Alexander Winkler i en el qual realitzà el descobriment de l'element químic germani, quinze anys després d'haver estat predit pel químic rus Dmitri Mendeléiev en la seva taula periòdica. Fou descobert a la mina Himmelsfürst, a les Muntanyes Metal·líferes, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya. Havia estat descrit de forma imperfecta per August Breithaupt el 1849 a partir de cristalls de Bolívia. El nom deriva del grec argyrodes, que significa "ric en argent".
Característiques
[modifica]L'argirodita és un mineral d'argent i germani, un sulfur de fórmula química Ag₈GeS₆. Habitualment conté ferro, antimoni i estany com a impureses. És mena del germani.[4] Cristal·liza en el sistema ortoròmbic en hàbit pseudo-octahedral, dodecahedral o formant cubs. També se'n troba formant agregats de cristalls radiats, crostes botrioides o de manera massiva.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'argirodita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Se'l pot trobar en dipòsits polimetàl·lics formats a baixa temperatura a Freidberg, Alemanya, així com en dipòsits d'argent i estany, formats a altes temperatures, a Bolívia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estefanita, pirargirita, polibasita, canfieldita o acantita.
Grup argirodita
[modifica]El grup argirodita està integrat per quatre espècies minerals:[3]
Espècie | Fórmula |
---|---|
Alburnita | Ag₈GeTe₂S₄ |
Argirodita | Ag₈GeS₆ |
Canfieldita | Ag₈GeS₆ |
Putzita | (Cu4,7Ag3,3)GeS₆ |
Referències
[modifica]- ↑ «Argyrodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Argyrodite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Argyrodite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].