Vés al contingut

Aline van Barentzen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAline van Barentzen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Aline Isabelle Hoyle Modifica el valor a Wikidata
7 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Somerville (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1981 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCyprien Katsaris Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5e42b5f4-3be6-48f5-a506-064859b002f0 Discogs: 4396037 Allmusic: mn0002201460 Modifica el valor a Wikidata

Aline van Barentzen (Somerville, 7 de juliol de 1897 - 16è districte de París, 30 d'octubre de 1981), també coneguda com a Aline van Hoyle-Barentzen, fou una pianista franco-americana.

Biografia

[modifica]

Van Barentzen nasqué a Sommerville, Massachusetts i va donar el seu primer concert a l'edat de quatre anys. A una edat primerenca, sa mare la va portar a París per rebre la seva formació musical. A l'edat de set anys va tocar el Concert per Piano núm.1 de Beethoven i als nou anys ja va entrar al Conservatori de París.[1] Allà va estudiar amb Marguerite Long, Mrs. Marcou i Élie-Miriam Delaborde.[1] Al 1909, només amb onze anys, va ser guardonada amb el Primer Premi a la competició de piano del Conservatori de París.

La crítica en va dir:

A Le Matin del 10 de juliol de 1909 Georges Cochet ho va descriure així: «D'entre totes, Aline Van Barentzen es distingia indiscutiblement per la seva edat (onze ayns i onze mesos) i per la seva tècnica impecable. Està clar, que per la comprensió de textos musicals, encara té molt per aprendre, però això s'adquireix fora del conservatori i és just que en surti sense trigar més».[2]

A Le Guide Musical, gener-febrer del 1937, Pierre Breton va escriure: «Aline van Barentzen, al llarg de les seves gires mundials ha tocat diversos cops París. He pogut escoltar-la als Concerts Colonne amb el Concert en sol major de Beethoven. Quina artista meravellosa! Un sentit profund del caràcter de l'obra, de la seva estructura, una tècnica enlluernadora a aquestes cadències tan escabroses però musicals i després sobretot una simplicitat, una reserva tal als gestos que fa que el seu extraordinari talent sembli a l'abast de tothom».[3]

Aleshores va continuar el seu entrenament amb Heirich Barth i Ernst von Dohnanyi[1] a Berlín, on també va conèixer el jove Arthur Rubinstein i Wilhelm Kempff. Va completar la seva formació a Viena amb Theodor Leschetizky.[1]

Finalment es va establir a París, on va ser envoltada per molts músics çcompositors prominents de l'època. Va tocar obres d'Enesco, Poulenc, Messiaen, Roussel i Heitor Villa-Lobos. El 24 d'octubre de 1927 va estrenar Chôros Núm. 8 de Villa-Lobos (compost en 1925 per a dos pianos i orquestra) als Concerts Colonne a París amb Tomás Teran, sota la direcció del compositor.

Va donar concerts per tota Europa i va enregistrar música per la companyia His Master's Voice.

Als inicis de 1930s, va sol·licitar i obtenir la nacionalitat francesa, romanent a París durant l'Ocupació.

Van Barentzen va donar classes a la Universitat de les Arts (Filadèlfia)[1] i al Conservatorio Nacional Superior de Música (Argentina).[1] El 1954, va ser nomenada professora de piano al Conservatori de París, una posició va exercir fins al 1967. Entre els seus alumnes hi eren Lucie Robert-Diessel, Jean-Philippe Collard, Bernard Feina i Cyprien Katsaris.[1]

Va estrenar obres Henri Martelli (Fantaisie sur un thème malgache, 1946), Florent Schmitt (Hasards, 1943), i Villa-Lobos (Un prole fer bebe n°2, Chôros Núm.8, 1925).[4]

També va compondre per piano sota el seu nom de naixement: Aline Hoyle.

Va morir el 30 d'octubre de 1981 al 16è arrondissement de París.[5]

Discografia

[modifica]

Enregistraments seleccionats:[6]

  • De Falla - Noches en los Jardines de España - Orchestre Symphonique (7 juny 1928, Gramòfon W 938/40un Matrice CT 4031/35 R).
  • De Falla - Andaluza (Piezas Españolas n°4) (11 juny 1928, Gramòfon W 940b Matrice CT 4050)
  • Les Sonates per a piano núm.21 (Op.53) i 23 (Op.57) de Beethoven (La Voix de fill Maître FALP199)
  • A Trianon el 1961: Daquin, Le Coucou; La Poule de Rameau; el rondo alla turca de Mozart (de la Sonate K.331); Für Elise de Beethoven; Perpetuum mòbil (des de la Sonata Op. 24) de K.M.Weber; el Moviment musical D.780/3 de Schubert; 3 romances sense paraules de Mendelssohn; Somiant Op. 15/7 (des de Kinderszenen) de Schumann; el Vals en do sostingut menor, Op.64, núm.2 de Chopin; La Rapsòdia Hongaresa núm.2 i el Liebestraum núm. 3 de Liszt; el Vals Op.39/15 de Brahms; el Clair de Lune (3r moviment de la Suite Bergamasque) de Debussy; Rigaudon (Le Tombeau de Couperin) de Ravel; Mouvement perpétuel n°1 de Poulenc; O Polichinelo de Villa-Lobos.[7]

Documents sonors:

  • La fantasia Coral de Beethoven - Orchestre national de la Radiodiffusion, director Roger Désormière, públicament i en emissió des del Théâtre des Champs-Élysées, 20 maig 1948.[8]
  • Cortège Burlesque, últim moviment del concert de piano (Concert dans un Parc) d'André Lavagne.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 https://www.youtube.com/watch?v=iCU9mqr7H0E Seville (Corpus Christi en Sevilla) by Bernard Job (YouTube)
  2. ↑ Cochet, Georges Le Matin, 10-07-1909.
  3. ↑ Breton, Pierre Le Guide Musical, gener-febrer 1937.
  4. ↑ Pâris 2004, p. 896
  5. ↑ État civil à partir de 1860, Tables décennales, 1975–1984, 16TDPROV16D 1 (en francès). Paris Archives, p. 3. 
  6. ↑ «Piero Coppola, Part 3», 01-03-2011.
  7. ↑ Villa-Lobos, O Polichinelo a YouTube
  8. ↑ archive[Enllaç no actiu]
  9. ↑ André Lavagne, Cortège Burlesque a YouTube

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aline_van_Barentzen&oldid=34071811»