Concert per a piano núm. 1 (Beethoven)

Concert per a piano núm. 1

Forma musical	concert per a piano
Tonalitat	do major
Compositor	Ludwig van Beethoven
Creació	1795
Data de publicació	1801
Dedicat a	Babette Countess Keglevich de Buzin (en)
Opus	15
Instrumentació	piano i orquestra

El Concert per a piano núm. 1 en do major de Ludwig van Beethoven, op. 15, va ser escrit el 1795, després revisat el 1800. Possiblement va ser interpretada per primera vegada per Beethoven en el seu primer concert públic a Viena el 29 de març de 1795. Es va publicar per primera vegada l'any 1801 a Viena amb una dedicatòria a la seva alumna la princesa Anna Louise Barbara Odescalchi (de soltera comtessa von Keglević), coneguda pels seus amics com "Babette".

Tot i que aquest va ser el primer concert per a piano de Beethoven que es va publicar, en realitat va ser el seu tercer intent en el gènere, després d'un concert inèdit per a piano en mi bemoll major de 1784 i el Concert per a piano núm. 2. Aquest últim es va publicar el 1801 a Leipzig després del Concert per a piano núm. 1, però va ser compost durant un període d'anys, potser començant ca. 1788.

Moviments

1. Allegro con brio (do major)
2. Largo (la♭ major)
3. Rondo. Allegro scherzando (do major)

Igual que amb el Concert per a piano núm. 2, aquest concert en do major reflecteix l'assimilació de Beethoven dels estils de Mozart i Haydn, mentre que els seus bruscs canvis harmònics demostren la personalitat musical de Beethoven. S'adhereix a la variant de concert de forma sonata i està gravat per a piano sol i una orquestra formada per flauta, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbales i cordes. La flauta, els oboès, les trompetes i els timbals són tacets durant el segon moviment.

I. Allegro con brio

El primer moviment és en forma sonata, però amb una exposició orquestral afegida, una cadenza i una coda. Té un tema principal repetit moltes vegades, i hi ha diversos temes subordinats. L'exposició orquestral canvia de clau moltes vegades, però la segona exposició és principalment en sol major. El desenvolupament comença en mi bemoll major, després es modula a do menor, que acaba amb una octava glissando. La recapitulació és en do major.

Hi ha tres opcions per a la cadència d'aquest moviment, que varien en longitud i dificultat. La coda la toca sola l'orquestra. Les actuacions varien en durada entre catorze i divuit minuts.

II. Largo

El segon moviment és en la tonalitat de la bemoll major, en aquest context una tonalitat relativament allunyada de la clau d'obertura de do major del concert. Si el moviment s'adherís a la forma tradicional, la seva tonalitat seria fa major, la tonalitat subdominant, o en sol major, la tonalitat dominant. Els clarinets tenen un paper inusualment destacat en aquest moviment, tenint la melodia tan sovint com els violins.

Com molts moviments lents, aquest moviment és en forma ternària (ABA). La seva secció A d'obertura presenta diversos temes que després es desenvolupen a la secció B central.

Les actuacions típiques duren més de deu minuts

III. Rondo. Allegro scherzando

El tercer moviment és un rondó sonata de set parts (ABACABA), una forma tradicional de tercer moviment en concerts clàssics. El piano indica el tema principal, que després és repetit per l'orquestra. Les dues seccions B (temes subordinats) estan en sol major i en do major respectivament. La secció del mig és en la menor.

En aquest moviment Beethoven indica dues cadències curtes, una just abans del retorn final al tema principal, i una altra immediatament abans del final del moviment, que acaba amb un contrast dinàmic sorprenent; el piano toca una melodia en silenci, però aleshores l'orquestra acaba el moviment amb força.

El moviment sol durar entre vuit i nou minuts.

Cadències alternatives

El pianista alemany Wilhelm Kempff va escriure les seves pròpies cadències per al primer i per a l'últim moviment i els va tocar en els seus diferents enregistraments de l'obra. El pianista canadenc Glenn Gould també va escriure la seva pròpia cadenza, que va ser publicada per Barger i Barclay, i enregistrada per a EMI el 1996 per Lars Vogt amb la City of Birmingham Symphony Orchestra sota la direcció de Simon Rattle

Enregistraments

Year	Soloist	Conductor	Orchestra	Label	Catalogue number
1954	Friedrich Wuhrer	Hans Swarovsky	Pro Musica Vienna	Vox
1958	Glenn Gould	Vladimir Golschmann	Columbia Symphony Orchestra	Columbia Masterworks
1959	Wilhelm Backhaus	Hans Schmidt-Isserstedt	Vienna Philharmonic	Decca
1962	Wilhelm Kempff	Ferdinand Leitner	Berlin Philharmonic	DGG
1968	Artur Rubinstein	Erich Leinsdorf	Boston Symphony Orchestra	RCA Victor Red Seal
1973	Vladimir Ashkenazy	Sir Georg Solti	Chicago Symphony Orchestra	Decca
1988	Vladimir Ashkenazy	Vladimir Ashkenazy	Cleveland Orchestra	Decca
1979	Arturo Benedetti Michelangeli	Carlo Maria Giulini	Wiener Symphoniker	DGG
2002	Pierre-Laurent Aimard	Nikolaus Harnoncourt	Chamber Orchestra of Europe	Warner Classics
2019	Boris Giltburg	Vasily Petrenko	Royal Liverpool Philharmonic	Naxos
2020	Elizabeth Sombart	Pierre Vallet	Royal Philharmonic Orchestra	Signum	SIGCD614
2020	András Schiff	Bernard Haitink	Staatskapelle Dresden	Warner Classics	9029531753
2020	Stewart Goodyear	Andrew Constantine	BBC National Orchestra of Wales	Orchid Classics	ORC100127
2022	Kristian Bezuidenhout	Pablo Heras-Casado	Freiburger Barockorchester	harmonia mundi	HMM902412