Vés al contingut

Aeroport Internacional de Newark Liberty

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aeroport Internacional Newark Liberty)
Infotaula d'aeroportAeroport Internacional de Newark Liberty
Newark Liberty International Airport

IATA: EWR – OACI: KEWR – FAA: EWR
Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular Ciutat de Newark
Gestor Port Authority of New York and New Jersey
Serveix Nova York, Estats Units d'Amèrica EUA
Altura (msnm) 5 m / 18 ft
Coordenades 40° 41′ 36″ N, 74° 10′ 07″ O / 40.69333°N,74.16861°O / 40.69333; -74.16861 (Aeroport Internacional de Newark Liberty)
Web www.panynj.gov
4R/22L 3.048 10.000 Asfalt
4R/22L 3.048 10.000 Asfalt
11/29 2.073 6.800 Asfalt
Helipistes
Número Longitud Superfície
m ft
H1 12 40 Formigó
Font: Federal Aviation Administration[1]

L'Aeroport Internacional de Newark Liberty (codi IATA: EWR, codi OACI: KEWR) (en anglès: Newark Liberty International Airport) o simplement Aeroport de Newark és un aeroport que dona servei a l'estat de Nova Jersey i la ciutat de Nova York. És gestionat per l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey, juntament amb l'Aeroport Internacional John F. Kennedy i l'Aeroport LaGuardia. Està situat entre les ciutats de Newark i Elizabeth, al nord de l'estat de Nova Jersey i a 24 km de Midtown Manhattan.

Newark està entre els 30 aeroports més ocupats del món i és el 14è dels Estats Units, amb unes xifres de més de 33 milions de passatgers que va gestionar durant l'any 2009. A més, és el centre de connexions més important de United Airlines.

Història

[modifica]

Va ser inaugurat l'1 d'octubre del 1928 en una espai de seixanta-vuit hectàrees de zones humides i ràpidament va esdevenir el primer aeroport mundial del moment, fins a l'obertura de l'aeroport internacional LaGuardia el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, el Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units va ocupar l'aeroport. El 1948, l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey es va apoderar de l'aeroport i va fer importants inversions: va construir noves pistes, una terminal, una torre de control i un centre de transport de mercaderies. L'Admninistration Building en estil art-déco, que ara està registrat en el Registre Nacional de Llocs Històrics des de 1979, serveix com a terminal principal per als viatgers fins a l'obertura de la Terminal Nord el 1953. Durant la dècada de 1970, amb l'augment del trànsit aeri, es va dur a terme la construcció de les terminals A, B i C i l'aeroport va ser anomenat Aeroport Internacional de Newark. El 1984, Virgin Atlantic va començar a volar des de Newark a Londres per competir amb l'Aeroport Internacional John F. Kennedy. El 1987, la Terminal Nord va ser enderrocada per donar pas a les instal·lacions de transport de mercaderies. El 1996, comença a funcionar l'AirTrain Newark, el monorail que connecta l'aeroport amb la seva estació de ferrocarril. L'1 de març del 2001, Continental Airlines llança el vol comercial sense escales més llarg del món entre Newark i Hong Kong en un temps de 15h 50min. L'11 de setembre del 2001, amb els atemptats terroristes al World Trade Center de Nova York, el vol 93 de United Airlines va enlairar-se de Newark i uns minuts després es va estavellar a la localitat de Shanksville, a l'estat de Pennsilvània. El 24 de juny de 2004, Singapore Airlines fa el rècord de vol comercial sense escales més llarg del món entre els aeroports de Newark i Singapur amb un temps de 18h 40min. El 15 de juny de 2005, Continental Airlines inicia vols diaris entre Newark i Beijing i, l'1 de novembre de 2005, amb Nova Delhi. El 26 de març de 2009, Continental Airlines inaugura servei diari entre Newark i Shanghai.[2]

Terminals

[modifica]

L'Aeroport Internacional de Newark-Liberty disposa de tres terminals de passatgers. Les terminals A i B es varen completar el 1973 i tenen quatre nivells. Al quart pis s'hi poden trobar els comptadors de tiquets, al tercer pis les portes d'embarcament i les botigues, al segon pis una sala d'arribades internacionals (terminal B) i les cintes de recollida d'equipatges (terminals A i B) i finalment, al primer pis, s'hi pot trobar un pàrquing de curta durada i altres zones restringides. La terminal C, completada el 1988, té dos nivells destinats als taulells de facturació. Les portes d'embarcament i les botigues es troben en un entresòl entre els dos pisos destinats al check-in. Del 1998 al 2003, la terminal va ser renovada.

Aerolínies i destinacions

[modifica]
Companyia Destinacions Terminal
Air Canada Calgary, Toronto-Pearson, Vancouver A
Air Canada Jazz Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson A
Air France París-Charles de Gaulle B
Air India Bombai B
Alaska Airlines Seattle/Tacoma B
Alitalia Roma-Fiumicino B
American Airlines Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Los Angeles, Miami A
American Eagle Chicago-O'Hare A
British Airways Londres-Heathrow B
Continental Airlines Aguadilla, Amsterdam, Anchorage, Antigua, Aruba, Atenes, Atlanta, Austin, Barcelona, Belfast-International, Berlín-Tegel, Bermuda, Birmingham (Regne Unit), Bogotà, Bombai, Boston, Brussel·les, el Caire, Cancun, Caracas, Charlotte, Chicago-O'Hare, Cleveland, Copenhaguen, Curaçao, Dallas/Fort Worth, Delhi, Denver, Dublín, Edimburg, Fort Lauderdale, Fort Myers, Frankfurt, Ginebra, Glasgow-International, Guatemala, Hamburg, Hong Kong, Honolulu, Houston-Intercontinental, Jacksonville (Florida), Las Vegas, Lima, Lisboa, Londres-Heathrow, Los Angeles, Madrid, Manchester (Regne Unit), Mexico City, Miami, Milà-Malpensa, Montego Bay, Múnic, Nassau, Nova Orleans, Orange County, Orlando, Oslo-Gardermoen, Panama City, París-Charles de Gaulle, Pequín-Capital, Phoenix, Port-au-Prince, Port of Spain, Providenciales, Portland (Oregon), Puerto Plata, Puerto Vallarta, Punta Cana, Raleigh/Durham, Roma-Fiumicino, St. Maarten, St. Thomas, San Antonio, San Diego, San Francisco, San José de Costa Rica, San José del Cabo, San Juan, San Pedro Sula, San Salvador, Santo Domingo, São Paulo-Guarulhos, Seattle/Tacoma, Shannon, Estocolm-Arlanda, Tampa, Tel-Aviv, Tòquio-Narita, West Palm Beach, Xangai-Pudong, Zuric
de temporada: Acapulco, Belize City, Bonaire, Cozumel, Eagle/Vail, Grand Cayman, Hayden/Steamboat Springs, Liberia, Montrose, Myrtle Beach, Roatán, Vancouver		 C
Continental Connection operat per Colgan Air Albany, Boston, Buffalo, Burlington, Columbus, Greensboro, Halifax, Montréal-Trudeau, Norfolk, Ottawa, Pittsburgh, Portland, Providence, Raleigh/Durham, Rochester, Toronto-Pearson, Washington-Reagan
de temporada: Myrtle Beach		 C
Continental Connection operat per CommutAir Albany, Harrisburg, Hartford, Ithaca, Philadelphia, Syracuse, Washington-Dulles, Wilkes-Barre/Scranton
de temporada: Mont-Tremblant, Nantucket		 C
Continental Express operat per ExpressJet Airlines Albany, Asheville, Atlanta, Baltimore, Boston, Buffalo, Burlington (VT), Charleston (SC), Charlotte, Chicago-O'Hare, Cincinnati/Northern Kentucky, Columbus (OH), Dayton, Des Moines, Detroit, Fayetteville (AR), Grand Rapids, Green Bay, Greensboro, Greenville/Spartanburg, Halifax, Indianapolis, Jacksonville, Kansas City, Knoxville, Little Rock, Louisville, Madison, Manchester (NH), Memphis, Milwaukee, Minneapolis/St. Paul, Moncton, Montréal-Trudeau, Nashville, Norfolk, Oklahoma City, Omaha, Ottawa, Pittsburgh, Providence, Québec City, Raleigh/Durham, Richmond, Rochester (NY), St. John's, St. Louis, Savannah, Syracuse, Toronto-Pearson, Tulsa, Washington-Dulles, Washington-Reagan A, C
Delta Air Lines Amsterdam, Atlanta, Detroit, Minneapolis/St. Paul, Salt Lake City B
Delta Connection operat per Atlantic Southeast Airlines Cincinnati/Northern Kentucky, Detroit, Memphis B
Delta Connection operat per Comair Cincinnati/Northern Kentucky, Detroit, Memphis B
Delta Connection operat per Compass Airlines Minneapolis/St. Paul B
Delta Connection operat per Mesaba Airlines Memphis B
Delta Connection operat per Pinnacle Airlines Detroit B
Direct Air operat per Dynamic Airways de temporada: Myrtle Beach B
El Al Tel-Aviv B
Eurowings Düsseldorf (comença l'1 de desembre del 2018)[3] -
EVA Air Taipei-Taoyuan B
Frontier Airlines operat per Chautauqua Airlines Milwaukee A
Iceland Express operat per Astraeus Reykjavík-Keflavík B
Jet Airways Bombai, Brussel·les B
JetBlue Airways Boston, Fort Lauderdale, Fort Myers, Orlando, Tampa, West Palm Beach A
La Compagnie París-Orly[4][5][6] -
Level París-Orly[7] -
LOT Polish Airlines Varsòvia
de temporada: Cracòvia, Rzeszów		 B
Lufthansa Düsseldorf, Frankfurt, Múnic B
Norwegian Air Shuttle París-Orly[8][9] -
OpenSkies París-Orly B
Porter Airlines Toronto-Billy Bishop B
Scandinavian Airlines Copenhagen, Oslo-Gardermoen, Estocolm-Arlanda B
Singapore Airlines Singapur[10][11][12] B
Southwest Airlines Baltimore, Chicago-Midway, Denver, Houston-Hobby, Phoenix, St. Louis A
Swiss International Air Lines operat per PrivatAir Zuric B
TAP Portugal Lisboa, Porto B
United Airlines Chicago-O'Hare, Denver, San Francisco A
United Express operat per ExpressJet Airlines Washington-Dulles A
United Express operat per GoJet Airlines Washington-Dulles A
United Express operat per Shuttle America Atlanta, Buffalo, Charlotte, Detroit, Indianapolis, Jacksonville, Minneapolis/St. Paul, Omaha, Pittsburgh, Raleigh/Durham, St. Louis A
United Express operat per Trans States Airlines Washington-Dulles A
US Airways Charlotte, Phoenix A
US Airways Express operat per Mesa Airlines Charlotte A
US Airways Express operat per Piedmont Airlines Filadèlfia A
Virgin Atlantic Airways Londres-Heathrow B
WestJet de temporada: Calgary A

Referències

[modifica]
  1. ↑ «AirportIQ 5010». Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 24 desembre 2017].
  2. ↑ «Continental launches Shanghai-NY flight». [Consulta: 24 desembre 2017].
  3. ↑ «Eurowings reliera Düsseldorf à Newark et Las Vegas» (en francès). Air Journal, 08-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  4. ↑ «La Compagnie transfère ses opérations à Paris Orly le 22 avril 2018» (en francès). TourMaG, 01-03-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  5. ↑ «Paris – New York : La Compagnie s'installe à Orly-Sud» (en francès). Air Journal, 23-04-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  6. ↑ «La Compagnie switches Paris airports» (en anglès). Airline Network News & Analysis, 25-04-2018. Arxivat de l'original el 2021-09-17. [Consulta: 16 octubre 2018].
  7. ↑ «Paris Orly: LEVEL débute les vols vers New York et décale Martinique» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 18-09-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  8. ↑ «Norwegian inaugure sa 2e route Paris - New York» (en francès). L'Aérien, 02-03-2018. [Consulta: 2 octubre 2018].
  9. ↑ «Norwegian déménage le Paris – Newark vers Orly» (en francès). Air Journal, 08-01-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  10. ↑ «Singapore Airlines relance vers New York le vol le plus long du monde» (en francès). Air Journal, 11-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  11. ↑ «Singapore Airlines reprend le vol le plus long avec l'Airbus A350-900ULR» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 11-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
  12. ↑ «Singapore Airlines brings back world's longest flight - with no economy seats» (en anglès). The National, 10-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Internacional de Newark Liberty


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aeroport_Internacional_de_Newark_Liberty&oldid=34279428»