Andratx
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Andratx | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 11.833 (2023) (145,26 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Andritxol, andritxola[1][2] | ||||
| Idioma oficial | mallorquí | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 81,46 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 101 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Pere i la Mare de Déu dels Àngels | ||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Llorenç Suau Simo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07150 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07005 | ||||
| Lloc web | andratx.es | ||||
.jpg)
Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana. Limita a l'est amb Calvià, al nord-est amb Estellencs i amb el Mediterrani al nord, oest i sud. El municipi està format per cinc nuclis de població: Andratx, el Port d'Andratx, l'Arracó, Sant Elm i el Camp de Mar. És un dels municipis de Mallorca amb més percentatge de residents estrangers, aproximadament una quarta part de la població.
Durant l'edat moderna, Andratx fou molt castigat per les incursions pirates. Durant anys se celebrà una festa de Moros i Cristians que commemora l'atac de 1578, que es va perdre i els anys noranta es recuperà, traslladada a Sant Elm.
Nom
[modifica]El topònim d'Andratx apareix documentat a partir dels primers anys de la Conquesta, sota una gran varietat de formes ortogràfiques, les quals, no obstant això, remeten totes a una mateixa fonologia, [əndɾ'aʧ], que coincideix amb la pronúncia actual.[3] Pel que fa a l'origen del topònim, es tracta amb tota certesa d'un topònim anterior a la Conquesta. Hom ha assenyalat la semblança entre aquest topònim i el d'Andarax, el qual, tanmateix, és d'origen desconegut. Joan Coromines proposà de relacionar-lo amb els finals en -tx de Crestatx, Felanitx, Mortitx i tants d'altres, per als quals proposa un mot romanç en plural la s del qual hauria palatalitzat en la parla dels mossàrabs i que hauria desplaçat l'accent. D'aquesta manera, Andratx seria el llatí *antras 'coves', plural de *antra,[4] femení creat a partir del neutre plural de antrum.[5] El gentilici és irregular: andritxol.[1]
Andratx era part de la baronia del Pariatge i n'era la vila més important. Es tractava d'un territori originàriament assignat al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou que de 1323 fins a 1811 fou administrat a mitges entre el senyor de la baronia i el rei de Mallorca. El terme pariatge fa referència, precisament, al caràcter bipartit del domini.
Geografia
[modifica]El municipi d'Andratx està situat a l'extrem sud-occidental de la serra de Tramuntana, la serralada més important de l'illa. Cap al migjorn del municipi hi trobam una sèrie de valls, on hi ha els nuclis de població. La part nord del municipi és muntanyosa, seca i agresta, i està pràcticament despoblada. El punt més elevat, a 927 m, és la mola de l'Esclop o sa Madona, com l'anomenen popularment a causa de la seva forma, que sembla una dona ajaguda amb les mans al pit.
Clima
[modifica]El clima no és diferent del de la resta de Mallorca, típicament mediterrani. Els estius són càlids i els hiverns temperats. Les precipitacions tampoc no són gaire abundants i oscil·len entorn dels 500 mm anuals. El percentatge d'humitat és elevat.
Entorn natural
[modifica]Al municipi, s'hi troba l'illa de la Dragonera, Parc Natural de 1995 ençà. És fàcil d'accedir-hi per via marítima, atès que hi ha nombroses empreses que es dediquen al transport fins a l'illa. També cal destacar la contrada de la Trapa, que pertany al Grup d'Ornitologia Balear el qual duu a terme una tasca important per la recuperació de la zona del terrible incendi forestal que sofrí l'any 1994.
Demografia
[modifica]| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.516 | 6.262 | 6.113 | 5.778 | 5.077 | 3.768 | 4.113 | 6.043 | 6.336 | 6.869 | 9.034 | 10.410 |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Andratx | 6.516 |
| El Camp de Mar | 188 |
| Port d'Andratx | 2.676 |
| S'Arracó | 716 |
| Sant Elm | 314 |
| Font: IBESTAT | |
El llinatge més comú a Andratx és Alemany. A més, també són molt corrents Pujol, Ensenyat (Enseñat), Palmer, Calafell, Porcel i Bonet.[6]
Economia
[modifica]La principal activitat en l'actualitat és el turisme. Dins el municipi hi venen d'estiuada un gran nombre de famosos, com ara l'exmodel Claudia Schiffer, els expresidents Felipe González i Adolfo Suárez, el ja difunt presentador de televisió Joaquín Prat, el cineasta Guy Hamilton o la cantant d'òpera Régine Crespin, entre d'altres.
L'agricultura i la pesca han romàs reduïdes gairebé per al consum domèstic. Els principals cultius són les ametles, les garroves, les figues i els cítrics (fruiters). També s'hi elaboren els vins Santa Caterina. La pesca també és principalment de caràcter particular. Molts d'andritxols surten a pescar en els seus moments lliures amb un llaüt, una embarcació típicament mallorquina. La indústria és inexistent en el municipi de fa molts anys, però la gent gran encara recorda algunes fàbriques. Les més famoses foren les de sabó, que s'exportava internacionalment.
Entitats
[modifica]El Club Esportiu Andratx és un club de futbol fundat l'any 1957.[7] Ha competit a la Tercera divisió, Grup 11, categoria en la qual ha participat durant 15 temporades. A més, ha estat campió de la Primera Regional Preferent mallorquina de futbol en una ocasió, durant la temporada 2018/2019.[8] El club aconseguí l'ascens a la Segona Divisió RFEF la temporada 2022/23 després de ser campió del seu grup de Tercera Divisió RFEF.
Llocs d'interès
[modifica]
Els principals monuments del municipi són l'església de Santa Maria d'Andratx, l'església de la Mare de Déu del Carme del port d'Andratx, l'església de s'Arracó, el castell de Son Mas (actual ajuntament) i l'antic convent trapenc, avui en ruïnes. També romanen les torres de vigilància de la mola al Port, la de Sant Elm i la de cala en Basset. Hi ha monuments, com ara la torre del Port i el castell de Son Orlandis, que són de propietat privada. Pel que fa a museus, al municipi n'hi ha dos: el Centre cultural d'Andratx, situat al barri de la Coma, al nord d'Andratx, i el Museu Liedtke al port.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Andritxol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Andratx». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I. Barcelona: Curial, 1980. ISBN 84-7256-174-7.
- ↑ Com prada i fulla són femenins procedents del neutre plural del llatí pratum i folium.
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. Arxivat de l'original el 6 de març 2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ García, Elena. «Tomás Roncero luce en televisión la camiseta del Andratx por su 60 aniversario» (en castellà). Diario de Mallorca, 16-11-2017. [Consulta: 21 octubre 2019].
- ↑ «PRIMERA REGIONAL PREFERENTE - Mallorca Temporada 2018-19 - Jornada 38» (en castellà). Futbolme, 2020. [Consulta: 2 febrer 2020].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
