Estellencs
Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
Illa | Mallorca | ||||
Capital | Estellencs | ||||
Població humana | |||||
Població | 359 (2023) (27,62 hab./km²) | ||||
Gentilici | Estellenquí, estellenquina, o estellenquer, estellenquera.[1][2] | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 13 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 154 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Sant Joan | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Bartomeu Jover Sanchez | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 07192 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 07021 | ||||
Lloc web | ajestellencs.net |
Estellencs és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis d'Andratx, Banyalbufar, Puigpunyent i Calvià. Es troba als peus del Puig de Galatzó, que es pot veure de gairebé tots els punts del poble. És totalment verge d'urbanitzacions i camps de golf.
Nom
[modifica]El nom d'Estellencs es troba documentat al còdex aràbic del Llibre del Repartiment sota la forma Astalyan, i el 1234 es documenta en català sota la forma Stellenchs. Es tracta, doncs, d'un topònim precatalà, i probablement preislàmic. Segons Joan Coromines, podria ser un derivat d'un antropònim germànic, fent referència al nom del seu propietari.[3]
Geografia
[modifica]Puig de Galatzó
[modifica]L'excursió al Puig de Galatzó és una de les més interessants que es poden fer. Cal tenir en compte que es pugen gairebé els seus 1.026 m, ja que l'excursió es comença pràcticament des del nivell de la mar. Però, val la pena arribar-hi, ja que des del cim, en un dia clar, es pot veure bona part de Mallorca i no hi ha cap cim més alt als voltants.
La passejada comença prop del restaurant Es Grau. Hi ha un camí públic, que comença a la carretera per anar cap al Boal de Ses Serveres. Aquest mateix camí permet anar també a la finca pública de Sa Coma d'en Vidal.
Des de Ses Serveres, que és com es coneix a Estellencs aquest lloc, des de darrere la caseta de carboners comença el camí cap al Puig.
Al llarg del seu recorregut podem trobar restes de sitges, casetes de carboner. La pujada és accentuada, però el cansament s'alleuja amb les vistes de les quals anam gaudint.
Al Galatzó també s'hi pot arribar des de Puigpunyent i des de Calvià. La caminada des d'Estellencs és la que es trobaria en segon lloc en dificultat.
Camí Reial de Banyalbufar a Estellencs i Camí de sa Costa
[modifica]Ambdós camins formen part de la Ruta de Pedra en Sec, i comuniquen amb Esporles a través del camí des Correu. S'incorporaren a aquesta ruta el 2015, després d'anys tancats per un particular i gràcies a la lluita veïnal i a la implicació de l'ajuntament de Banyalbufar i del Consell de Mallorca.
Llocs d'interès
[modifica]Té una cala pública on es pot trobar una font que raja sempre, i on l'aigua està molt freda.
Té un grapat de possessions típiques de muntanya com ara Son Fortuny, Es Collet, Son Serralta, Es Putxet, Es Grau, Cas Xocolater. Hi ha un grapat d'entitats, on podem destacar la Comunitat de Regants de s'Ull de s'Aigua, que és una comunitat de regants d'una font que surt de la finca Son Fortuny, anomenada s'Ull de s'Aigua, i aquesta aigua està repartida, per hores, a diverses possessions fins arriba a la del Collet.
Es pot anar al mirador de la Talaia, actualment mirador del Collet, magnífic per les vistes de la costa que hi podeu trobar. El camí comença davora el camp de futbol, és un camí de color groc encimentat.
Fa poc temps a més a més es rodà la pel·lícula YO, de Rafa Cortès.
Festes i fires
[modifica]- Patró: Sant Joan Baptista, 29 d'agost.
- Festes patronals: darrera setmana d'agost
- Fires: Sant Antoni (17 de gener) - Festes patronals (agost)
Llinatges
[modifica]El llinatge més comú d'Estellencs és Palmer, i també destaquen Riera, Vidal, Balaguer, Alemany, Jover i Bosc (Bosch).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estallenquer». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Coromines, Joan. «Estellencs». A: Onomasticon Cataloniae. vol. i. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 131-132. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 10 setembre 2024].