Sant Llorenç des Cardassar
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Sant Llorenç des Cardassar | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.227 (2023) (112,55 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Llorencí, llorencina | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 81,98 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 74 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07530, 07540, 07560 i 07687 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07051 | ||||
| Lloc web | santllorenc.es | ||||
  
| |||||
.svg)
Sant Llorenç des Cardassar[a] (o també Sant Llorenç del Cardassar),[1] antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.
Població
[modifica]El municipi format pels nuclis de la vila de Sant Llorenç, Son Carrió i les zones turístiques de l'Illot, la Coma i la meitat sud de Cala Millor.
El 2023 la població de dret de Sant Llorenç era de 9.227 habitants. D'aquests, 3.056 residien al nucli de la vila, 744 dispersos i la resta, als altres nuclis de població del municipi.[2]
La població ha crescut de manera constant des de finals del segle XIX, quan tenia 2.503 habitants. A partir de la dècada de 1960, el ritme de creixement es va accelerar, coincidint amb l’auge del turisme a Mallorca. Al 2011, la població va superar els 8.000 habitants i el 2021 arribà a les 9.058 persones, gairebé quadruplicant la seva població inicial.[3]
| Entitat de població | Habitants (2023) |
|---|---|
| L'Illot | 418 |
| Sant Llorenç del Cardassar | 3.800 |
| Son Carrió | 1.170 |
| Son Moro | 950 |
| La Coma | 2.719 |
| Son Moro - Bonavista | 950 |
| Font: IBESTAT | |
Història
[modifica]Orígens
[modifica]En el moment de la conquesta de Mallorca, el terme rebé el nom de Bellver, que era la denominació d'una de les alqueries que comprenia, i pertocà al comte de Rosselló Nunó Sanç.[4] Allà hom hi erigí una parròquia, que fou dedicada a Santa Maria. Entorn de la dita parròquia fou on es bastí la vila, una de les que va fundar Jaume II, alçada dins les terres de la família Pardines, i que prengué el nom de Santa Maria de Bellver. No obstant això, el segle xiv la vila no s'havia consolidat i tant el terme com la parròquia foren annexades a Manacor.[5]
En una butlla del Papa Innocenci IV (1248), ja es menciona la parròquia de Santa Maria del Bellver, on es venerava Sant Llorenç i el 1349 la vila ja apareix documentada amb el nom de Sant Llorenç de Bellver.[5] A la dita església de Santa Maria hi havia un altar dedicat a Sant Llorenç, documentat el 1282.[6]
El 1612, davant la inseguretat costanera i els atacs pirates, el Gran i General Consell ordenà la construcció del el Castell de sa Punta de n’Amer, sobre una antiga fortificació.[6]
Després dels intents del 1776 i del 1806, l'any 1892 Sant Llorenç des Cardassar assolí la independència del municipi de Manacor i, el mateix any, estengué la seva jurisdicció fins a Son Carrió a l'interior, i Cala Millor, sa Coma i s’Illot a la zona costanera. Al 1913 que s'erigí en parròquia pròpia.[7][5]
El 1948, s'autoritzà la parcel·lació de Ca n’Amer, iniciant ràpidament el desenvolupament de les zones turístiques. Fins als anys 60, l'activitat econòmica combinava l'agricultura, la ramaderia, la producció de brodats i una petita indústria de fusteria. Tanmateix, el turisme i la construcció transformaren l'economia local del sector primari al terciari en pocs anys.[6]
Desastre de la tardor de 2018
[modifica]
L'horabaixa del 9 d'octubre de 2018, després de pluges intenses que varen deixar més de 200 l/m² en diversos punts del llevant mallorquí, el torrent que travessa el municipi es va desbordar i va provocar unes inundacions catastròfiques, tot arrossegant vehicles, aixecant l'asfalt de les carreteres i deixant tretze víctimes mortals.[8]
Persones rellevants
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ambdues formes són oficials: «Decret 36/1988 del 14 d'abril». BOCAIB, 1988. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2019 [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ «INEbase - Sant Llorenç des Cardassar» (en castellà). INE. [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ Actualment, la dita possessió es troba dins el terme municipal de Manacor.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Miralles i Montserrat, Joan. Estudis d'onomàstica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 151 i 152. ISBN 8484155269.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Historia de Cala Millor» (en castellà). Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar. [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ «Sant Llorenç des Cardassar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 324cat «10 persones han mort i un nen continua desaparegut pels forts aiguats a Mallorca». CCMA.
Notes
[modifica]- ↑ L'afegitó del Cardassar es documenta per primera vegada el 1519. La variant amb article salat des Cardassar va romandre bandejada dels registres formals fins al segle xx
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Sant Llorenç des Cardassar - Lloc web oficial
- Informació de l'Institut d'Estadístic de les Illes Balears Arxivat 2014-06-07 a Wayback Machine.
- Guia de Mallorca: Sant Llorenç del Cardassar Arxivat 2007-12-18 a Wayback Machine.
- Agrupació de voluntaris de Protecció Civil
- Federació d'Entitals Locals de les Illes Balears - FELIB Arxivat 2013-06-09 a Wayback Machine.
