De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Àcid aspàrticSubstància química tipus d'entitat química Massa molecular 133,038 Da Trobat en el tàxon
bolet de la palla ,
Abies balsamea ,
camperol ,
all ,
Alpinia galanga ,
Alpinia purpurata ,
Archontophoenix alexandrae ,
Palmera d'areca ,
Artemia salina ,
Artemisia absinthium ,
colza ,
Byrsonima crassifolia ,
Cassia obtusifolia ,
blanquiella ,
Chrysophyllum roxburghii ,
cocoter ,
Cucurbita foetidissima ,
Cycas circinalis ,
Cyperus aromaticus ,
pastanaga ,
Dendrobium crumenatum ,
Dieffenbachia reginae ,
Donax grandis ,
jacint d'aigua ,
flammulina ,
Gloriosa superba ,
soia ,
Hydrilla verticillata ,
Indigofera hirsuta ,
Indigofera pilosa ,
Indigofera schimperi ,
Juniperus scopulorum ,
guixera ,
Morchella angusticeps ,
Morchella crassipes ,
Morchella deliciosa ,
Múrgola ,
tabaquera ,
Oncidium ,
Panax ,
Peliosanthes violacea ,
Pentaclethra macrophylla ,
Picea glauca ,
Picea mariana ,
pícea pungent ,
Pinus contorta ,
Pinus densiflora ,
pi ponderosa ,
Pseudotsuga menziesii ,
Psophocarpus tetragonolobus ,
Ramalina fraxinea ,
Sagittaria sagittifolia ,
Sida hermaphrodita ,
acàcia del Japó ,
Stangeria eriopus ,
Tacca cristata ,
Thymus transcaucasicus ,
Treculia africana ,
Tsuga heterophylla ,
valeriana ,
Verpa bohemica ,
Chlamydomonas reinhardtii ,
ésser humà ,
Streptomyces platensis ,
Abutilon indicum ,
Allium rotundum ,
Conillets ,
castanyer ,
Colchicum trigynum ,
Onobrychis kachetica ,
Puccinia graminis ,
Morró ,
Streptomyces akiyoshiensis ,
vesc ,
Onobrychis michauxii ,
Cannabis sativa ,
Caenorhabditis elegans ,
api ,
pruenga de jardí ,
gira-sol ,
Beta vulgaris ,
espinac ,
col ,
Phaseolus vulgaris ,
fava ,
Oryza sativa ,
cirerer ,
Santalum album ,
àrnica ,
Gossypium hirsutum ,
betònica ,
xia ,
prunera ,
Pisum sativum ,
Tacca integrifolia ,
Juniperus occidentalis ,
Bolet de greix ,
Epipremnum pinnatum ,
Ripariosida hermaphrodita ,
Pandanus dubius ,
Pandanus odorifer ,
Aranja grossa ,
Citrus grandis ,
poncem ,
escheríchia coli ,
aràcies i
Rhynchospora colorata
Rol aromatitzant Fórmula química C₄H₇NO₄ SMILES canònic SMILES isomèric N[C@@H](CC(O)=O)C(O)=O
Identificador InChI Model 3D PKa 3,86 NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
L'àcid aspàrtic , (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminoàcids [ 1] amb què les cèl·lules formen les proteïnes . Els seus codons són GAU o GAC.[ 2] Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.[ 3]
A pH fisiològic té càrrega negativa, per la qual cosa també és denominat aspartat.[ 4] [ 5]
Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades.
Pot ser sintetitzat pels humans .
La seua biosíntesi té lloc per transaminació de l'àcid oxalacètic, un producte intermedi del cicle de Krebs .[ 6]
↑ «àcid aspàrtic | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 16 gener 2022].
↑ Bialek , William. Biophysics: Searching for Principles (en anglès). Princeton University Press, 2012-12-17, p. 221. ISBN 978-1-4008-4557-6 .
↑ Meister , Alton. Biochemistry of the amino acids (en anglès). Elsevier, 2012-12-02, p. 613. ISBN 978-0-323-16147-3 .
↑ Alemany , Marià. Bioquímica de la nutrició . Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 22. ISBN 978-84-8338-115-1 .
↑ Voet , Donald; Voet , Judith G.; Pratt , Charlotte W. Fundamentos De Bioquimica/ Fundamental of Biochemistry (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007, p. 83. ISBN 978-950-06-2314-8 .
↑ Tortora , Gerard J.; Funke , Berdell R.; Case , Christine L. Introducción a la microbiología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007-06-30, p. 149. ISBN 978-950-06-0740-7 .