Vés al contingut

Antony Armstrong-Jones

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntony Armstrong-Jones

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Antony Charles Robert Armstrong-Jones, 1st Earl of Snowdon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Antony Charles Robert Armstrong-Jones Modifica el valor a Wikidata
7 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Belgravia (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de Sant Baglan Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra dels Lords
té el rol: parell vitalici
16 novembre 1999 – 31 març 2016
Membre de la Cambra dels Lords
té el rol: hereditary peer (en) Tradueix
6 octubre 1961 – 11 novembre 1999 (House of Lords Act 1999) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPalau de Kensington
Kensington Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEton College
Jesus College
Sandroyd School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, fotògraf de moda, filantrop, dissenyador, cineasta, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBaron Modifica el valor a Wikidata
Esportrem Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 maig 1960casament de la princesa Margarida i Antony Armstrong-Jones Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Snowdon (1961–2017)
Viscount Linley (en) Tradueix (1961–2017) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Windsor Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLucy Davies (1978–2000), separació matrimonial
Margarida del Regne Unit (1960–1978), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarjorie Wallace
Melanie Cable-Alexander Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid Linley
 () Antony Armstrong-JonesMargarida del Regne Unit
Sarah Chatto
 () Antony Armstrong-JonesMargarida del Regne Unit
Frances Armstrong-Jones
 () Antony Armstrong-JonesLucy Davies
Jasper Cable-Alexander
 () Antony Armstrong-JonesMelanie Cable-Alexander Modifica el valor a Wikidata
ParesRonald Armstrong-Jones Modifica el valor a Wikidata  i Anne Parsons Modifica el valor a Wikidata
GermansSusan Vesey
Brendan Parsons
Martin Parsons
Peregrine Armstrong-Jones Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0811375 TMDB.org: 2498620
Musicbrainz: 0050d140-038d-4ca2-b4c3-0368a3979da5 Discogs: 2263011 Find a Grave: 175297421 Modifica el valor a Wikidata

Antony, primer comte de Snowdon GCVO (7 de març de 1930-13 de gener de 2017)[1] va ser un fotògraf i cineasta britànic, que va estar casat amb la princesa Margarida, filla menor del rei Jordi VI i germana menor de la reina Elisabet II.[2] Va ser nomenat comte de Snowdon i vescomte Linley de Nymans en el comtat de Sussex el 6 d'octubre 1961,[3] a causa de la preocupació que causava la perspectiva que una princesa britànica donés a llum un nen sense títol.[4] Va desenvolupar una reconeguda carrera en la fotografia i alguns dels seus retrats es troben en la col·lecció de la National Portrait Gallery.[5] A pesar que la seva carrera pot haver estat enfosquida pels escàndols, se'l considera «un dels grans fotògrafs britànics».[6] Se'l va conèixer professionalment i se l'acreditava simplement com Snowdon.

Primers anys i carrera

[modifica]

Va ser l'únic fill del matrimoni de l'advocat Ronald Owen Lloyd Armstrong-Jones i la seva primera esposa, Anne Messel, més tard comtessa de Rosse.[2] El seu besavi matern va ser el caricaturista de la revista Punch Linley Sambourne i el seu oncle, el dissenyador teatral Oliver Messel.[5] Els seus pares es van separar quan encara era nen. Va contreure la polio durant l'adolescència, que li va deixar com a seqüela una cama més curta.[6] En els sis mesos que va estar recuperant-se al Liverpool Royal Infirmary, les úniques visites familiars que va rebre van ser les de la seva germana Susan.[7]

Va ser educat a Eton College i la Universitat de Cambridge, on va estudiar arquitectura. Durant la seva estada a Cambridge, va ser timonera del pot guanyador de la carrera de 1950. Després de dos anys d'estudis universitaris va deixar l'escola i es va embarcar en una carrera com a fotògraf de moda, disseny i teatre.[6] Quan la seva carrera com a retratista va començar a florir, es va tornar conegut pels seus estudis reals, entre els quals estaven els retrats oficials de la reina Elisabet II i el duc d'Edimburg en la seva gira pel Canadà de 1957.

En la dècada de 1960 es va convertir en l'assessor artístic de la revista de The Sunday Times,[8] ja per a la dècada de 1970 s'havia guanyat la reputació de ser un dels fotògrafs més respectats de la Gran Bretanya. Encara que la seva obra abasta des de la fotografia de moda fins a les imatges documentals de la vida interior de la ciutat i els malalts mentals, és més conegut pels seus retrats de personatges notables del món (la National Portrait Gallery compta amb més de 100 retrats Snowdon en la seva col·lecció), molts d'ells publicats a Vogue, Vanity Fair i la revista de The Daily Telegraph.[5] Els seus temes han inclòs Barbara Cartland, Laurence Olivier, Anthony Blunt i J. R. R. Tolkien. En 2000, Snowdon va presentar una exposició retrospectiva en la National Portrait Gallery, Photographs by Snowdon: A Retrospective,[9] que més tard va viatjar al Yale Center for British Art situat a New Haven (Connecticut).[10] Més de 180 de les seves fotografies es van exhibir en una exposició que honra el que els museus diuen «una carrera rodona amb vores afilades».[11]

Codissenyà junt amb Frank Newby i Cedric Price, l'aviari del London Zoo.[12] També va tenir un paper important en el disseny dels arranjaments per a la investidura del seu nebot el príncep Carles com príncep de Gal·les el 1969.[5][13] Segons John Walsh va escriure en el diari britànic The Independent: «Les xafarderies i escàndols a vegades han oclòs el fet que Snowdon és un dels grans fotògrafs britànics».[6]

Vida personal

[modifica]

Es va casar dues vegades, primer amb la princesa Margarida i en segones noces amb Lucy Mary Lindsay-Hogg. Va tenir tres fills dels seus matrimonis i s'afirma que va engendrar dos fills més fora del matrimoni.[7][14]

Primer matrimoni

[modifica]
Antony Armstrong-Jones el 1958.

Al febrer de 1960, Snowdon, encara conegut com a Antony Armstrong-Jones, es va comprometre amb la germana de la reina, la princesa Margarida, i es van casar el 6 de maig de 1960 a l'abadia de Westminster.[2] Després del matrimoni, la parella es va instal·lar en apartaments privats del palau de Kensington.[15] Com Antony no tenia títol, va ser creat comte de Snowdon i vescomte Linley de Nymans en el comtat de Sussex el 6 d'octubre 1961,[3] a causa de la preocupació que causava la perspectiva que una princesa britànica donés a llum un nen sense títol.[4][16] El títol Snowdon té associacions reals de segles d'antiguitat, ja que va ser donat als prínceps de Gal·les i la Casa de Gwynedd des d'al voltant de 1230,[17] encara que aquí va ser concedit en reconeixement a l'ascendència gal·lesa d'Armstrong-Jones.[18] La baronia de Snowdon (a vegades escrit Snaudon) era un títol subsidiari de Frederic, príncep de Gal·les, fill del rei Jordi II.[19] El títol subsidiari Linley se li va atorgar en honor del seu besavi, així com Nymans, la finca familiar dels Messel en West Sussex.[18] El primer fill, David, vescomte Linley, va néixer el 3 de novembre de 1961 i la segona, lady Sarah Armstrong-Jones, l'1 de maig de 1964.[15]

El matrimoni va començar a enfonsar-se aviat i públicament. Les causes poden haver estat diverses. Margarida podria haver-se casat motivada pel ressentiment que li va provocar que la reina rebutgés concedir-li el permís per a contreure matrimoni amb Peter Townsend. A Snowdon l'avorria el protocol dels cercles reials,[20] per la qual cosa la parella va començar a fer vides separades.[6] Snowdon, a més, feia gala de la seva promiscuïtat sexual. Un dels seus amics deia: «Si es mou, ha de tenir-la» i encara que moltes dones en el seu ambient de treball creien que era gai, ell es defensava dient: «Mai em vaig enamorar de cap noi, però alguns homes s'han enamorat de mi».[7] En el seu llibre de memòries publicat en 2009, Redeeming Features, el decorador d'interiors britànic Nicholas Haslam afirma que va tenir un romanç amb Snowdon abans del matrimoni d'aquest amb la princesa Margarida i que Snowdon també havia estat amant d'un altre reconegut decorador d'interiors, Tom Parr.[14][21] Altres han assenyalat que Snowdon i Margarida eren estrelles per dret propi i que estaven acostumats a ser el centre de l'atenció, la qual cosa donava lloc a enfrontaments per la primacia. A Margarida el va sorprendre inicialment el que el seu marit no tingués cap intenció de renunciar a la seva ascendent carrera fotogràfica. Com Snowdon viatjava pel món sencer com a part del seu treball, sovint estava separat de la seva esposa durant moltes setmanes.

El seu matrimoni va durar setze anys, que van estar acompanyats de drogues, alcohol i comportaments estranys per ambdues parts, com ara que Snowdon deixava per aquí notes amb «coses que odio de tu» perquè Margarida les trobés.[7] Segons les biògrafes Sarah Bradford i Anne de Courcy, una nota deia: «Llueixes com una manicurista jueva i t'odio».[7][22] Quan perdia l'interès en l'alta societat, Snowdon escapava a una casa de camp amb els seus amants o a l'estranger com a part del seu treball.[7] El matrimoni va acabar en divorci el 5 de juliol de 1978,[15][23] després que Roddy Llewellyn va entrar breument en la vida de la princesa Margarida i Snowdon va exercir el paper de marit ultratjat.[4][6]

Recentment s'ha comprovat que Snowdon va tenir una filla poc abans de casar-se amb la princesa Margarida.[24] D'acord amb Anne de Courcy, la nena va néixer el 1960, durant la tercera setmana del matrimoni de Lord Snowdon i la princesa Margarida. Women's Wear Daily va descriure que aquesta filla va ser «concebuda en un trio amb dos amics pròxims».[25] La filla, anomedada Polly Fry, va ser criada com a filla de Jeremy Fry, inventor i membre de la família creadora de la xocolata Fry, i de la seva primera esposa, Llitera. En 2004, una prova d'ADN va demostrar la paternitat de Snowdon.[21][26]

Segon matrimoni

[modifica]

Després del seu divorci de la princesa Margarida, Lord Snowdon es va casar amb Lucy Mary Lindsay-Hogg, exesposa del director de cinema Michael Lindsay-Hogg, el 15 de desembre de 1978. La seva única filla, Lady Frances Armstrong-Jones, va néixer set mesos després, el 17 de juliol de 1979.[4] La parella es va separar en el 2000, després que es revelés que Snowdon, llavors de 67 anys, havia engendrat un fill, Jasper William Oliver Cable-Alexander (nascut el 30 d'abril de 1998), amb Melanie Cable-Alexander, editora de la revista Country Life.[4][21][27]

Títols i honors

[modifica]
Armes del comte de Snowdon.

El 6 d'octubre de 1961, Antony Armstrong-Jones va ser creat comte de Snowdon i vescomte Linley de Nymans.[3] El 16 de novembre de 1999, lord Snowdon va ser creat baró Armstrong-Jones de Nymans en el comtat de West Sussex, un títol no heretable i vitalici de noblesa,[28][29] perquè pogués mantenir el seu escó en la Cambra dels Lords,[30] després que fossin exclosos aquells que ostentaven un títol hereditari.[31]

Va ser nomenat cavaller gran creu del Reial Orde Victorià el 7 de juliol de 1969.[32]

Publicacions

[modifica]
  • London (1958) — Londres: Weidenfeld & Nicolson (una edició posterior té ISBN 0-297-16763-4).
  • Assignments (1972) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-99582-0.
  • A View of Venice (c. 1972) — [Ivrea]: Olivetti.
  • Personal View (1979) — Londres: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-297-77715-7.
  • Snowdon Tasmania Essay (1981) — Hobart: Ronald Banks, ISBN 0-85828-007-8. Text de Trevor Wilson.
  • Sittings, 1979–1983 (1983) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-78314-9.
  • Israel: A First View (1986) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-78860-4.
  • Stills 1984–1987 (1987) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-79185-0.
  • Serendipity: A Light-hearted Look at People, Places and Things (1989) — Brighton: Royal Pavilion, Art Gallery & Museums, ISBN 0-948723-10-6.
  • Public Appearances 1987–1991 (1991) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-83122-4.
  • Hong Kong: Portraits of Power (1995) — Boston: Little, Brown, ISBN 0-316-22052-3. Text per Evelyn Huang i Lawrence Jeffery.
  • Wild Flowers (1995) — Londres: Pavilion, ISBN 1-85793-783-X.
  • Snowdon on Stage: With a Personal View of the British Theatre 1954–1996 (1996) — Londres: Pavilion, ISBN 1-85793-919-0.
  • Wild Fruit (1997) — Londres: Bloomsbury, ISBN 0-7475-3700-3. Text per Penny David.
  • London: Sight Unseen (1999) — Londres: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 0-297-82490-2. Text per Gwyn Headley.
  • Photographs by Snowdon: A Retrospective (2000) — Londres: National Portrait Gallery, ISBN 1-85514-272-4.
  • Snowdon (2006) — Londres: Chris Beetles Gallery, ISBN 1-871136-99-7.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Thomas Jones
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sir Robert Armstrong-Jones
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jane Elizabeth Jones
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
major Ronald Owen Armstrong-Jones
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sir Owen Roberts
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margaret Roberts
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jane Margaret Stagg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antony Armstrong-Jones, I comte de Snowdon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ludwig Ernst Messel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Leonard Charles Rudolph Messel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anne Cussans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anne Messel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edward Linley Sambourne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maud Sambourne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marion Herapath
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fallece Lord Snowdon, el fotógrafo que consiguió casarse con la princesa Margarita
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Eilers, Marlene A. Queen Victoria's Descendants (en anglès). Atlantic International Publications, 1987, p. 173. ISBN 9780938311041. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «State Inteligence» (en anglès). The London Gazette, 06-10-1961. [Consulta: 1r maig 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Will Snowdon really Tell All About Life with Margaret?». Express.co.uk, 07-01-2008. [Consulta: 1r maig 2011].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Antony Armstrong-Jones, (Snowdon) (Born 1930)» (en anglès). Chris Beetles. Arxivat de l'original el 21 de maig de 2011. [Consulta: 1r maig 2011].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Walsh, John. «Lord Snowdon: Royal refusenik» (en anglès). The Independent, 25-08-2005. Arxivat de l'original el 19 de juny de 2009. [Consulta: 1r maig 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Fallowell, Duncan. «Lord Snowdon: small in stature, big in bed» (en anglès). The Telegraph, 20-06-2008. [Consulta: 1r maig 2011].
  8. ↑ [Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Photographs by Snowdon: A Retrospective» (en anglès). National Portait Gallery, 2000. [Consulta: 1r maig 2011].
  10. ↑ Filler, Martin. «Snowdon In Focus» (en anglès). Departures, mayo/junio 2001. Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 1r maig 2011].
  11. ↑ «Snowdon Photography Retrospective at Yale» (en anglès). Antiques and the Arts Online. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2012. [Consulta: 1r maig 2011].
  12. ↑ Alsop, Will. «Flight of fancy». The Guardian, 18-06-2005. [Consulta: 1r maig 2011].
  13. ↑ Lacey, Robert. Royal (en anglès). Little, Brown Book Group Limited, 2002. ISBN 9780748104093. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Churcher, Sharon; Johnson, Angella. «Lord Snowdon and I were lovers, says society designer Nicky Haslam» (en anglès). Daily Mail, 13-09-2009. [Consulta: 1r maig 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «The Princess Margaret - Marriage and Family» (en anglès). The official website of The British Monarchy. [Consulta: 1r maig 2011].
  16. ↑ Higham, Charles; Moseley, Roy. Elizabeth and Philip: the untold story of the Queen of England and her Prince (en anglès). Doubleday, 1993, p. 277. ISBN 9780425137574. 
  17. ↑ Tout, Thomas Frederick. The collected papers of Thomas Frederick Tout: with a memoir and bibliography. Manchester University Press ND, 1932, p. 49. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Aronson, Theo. Princess Margaret: a biography. Regnery Pub., 1997, p. 194. ISBN 9780895264091. 
  19. ↑ Fisher, George. A companion and key to the history of England: consisting of copious genealogical details of the British sovereigns (en anglès). Simpkin and Marshall, 1832, p. 546. 
  20. ↑ Vickers, Hugo. «Princess Margaret» (en anglès). The Independent, 11-02-2002. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2011. [Consulta: 1r maig 2011].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Levy, Geoffrey. «Did Lord Snowdon have a fling with the Queen Mother's page Backstairs Billy?». Daily Mail, 20-09-2009. [Consulta: 1r maig 2011].
  22. ↑ Bradford, Sarah. Elizabeth: A Biography of Her Majesty the Queen (en anglès). Key Porter Books, 1996. ISBN 9781550137781. 
  23. ↑ Lundy, Darryl. «Antony Charles Robert Armstrong-Jones, 1st Earl of Snowdon» (en anglès). The Peerage. [Consulta: 1r maig 2011].
  24. ↑ Bloxham, Andy. «Lord Snowdon fathered a secret love child just months before marrying Princess Margaret» (en anglès). The Telegraph, 31-05-2008. [Consulta: 1r maig 2011].
  25. ↑ Conti, Samantha (21 de novembre de 2008) «The Tony Earl» Women's Wear Daily.
  26. ↑ Alderson, Andrew. «Lord Snowdon, his women, and his love child» (en anglès). The Telegraph, 31-05-2008. [Consulta: 1r maig 2011].
  27. ↑ Owens, Mitchell. «NOTICED; Blood Tells. So Does Burke's.». The New York Times, 27-06-1999. [Consulta: 1r maig 2011].
  28. ↑ «Earl of Snowdon». Parliament.uk. Arxivat de l'original el 27 de desembre de 2010. [Consulta: 1r maig 2011].
  29. ↑ «Honours and Awards». London Gazette, 23-11-1999. [Consulta: 6 maig 2011].
  30. ↑ «Snowdon leads Lords converts». BBC News, 02-11-1999. [Consulta: 1r maig 2011].
  31. ↑ «Hansard, Vol 337 No 149 Col 1306». Parliament.uk. [Consulta: 1r maig 2011].
  32. ↑ Cracroft-Brennan, Patrick. «Snowdon, Earl of (UK, 1961)». Cracroft's Peerage. Arxivat de l'original el 16 de juliol de 2010. [Consulta: 1r maig 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antony Armstrong-Jones
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antony_Armstrong-Jones&oldid=33340256»