Stromeyerita

Stromeyerita
Stromeyerita de la mina Magma, Districte de Pioneer, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units
Fórmula química	CuAgS
Epònim	Friedrich Stromeyer
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.25a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.04
Dana	2.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismàtic, massiu, compacte
Estructura cristal·lina	a = 4.06Å, b = 6.62Å, c = 7.94Å
Color	gris acer fosc, amb tonalitats febles de violeta
Macles	comunes en {101}
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica o mat (oxidada)
Color de la ratlla	gris acer fosca
Diafanitat	opaca
Densitat	6,2 a 6,3
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Smy
Referències

La stromeyerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom de Friedrich Stromeyer (1776-1835), professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya), qui va realitzar la primera anàlisi química.

Característiques

La Stromeyerita és un sulfur de coure i argent. Químicament similar a la mckinstryïta. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, podent-se trobar també en hàbit massiu i compacte.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stromeyerita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma en filons hidrotermals rics en coure i plata, la majoria de les vegades per processos secundaris per alteració de minerals com la bornita, encara que també com a mineral primari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: freibergita, bornita, calcopirita, galena o altres minerals sulfurs.