Petzita

Petzita
Petzita amb quars provinent de Sacarîmb, Nagyág, Romania
Fórmula química	Ag₃AuTe₂
Epònim	Karl Wilhelm Petz (en)
Localitat tipus	Săcărâmb (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.75
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.40a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03
Dana	3.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	granular a massiu
Estructura cristal·lina	a = 10.385(4) Å
Color	gris acer o negre
Exfoliació	no en té
Fractura	subconcoidal a desigual
Tenacitat	lleugerament sèctil a fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	forta, metàl·lica
Color de la ratlla	gris negra
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	8,7 a 9,14
Densitat	9,13
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ptz
Referències

La petzita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del farmacèutic, químic i col·leccionista de minerals hongarès Karl Wilhelm Petz (1811-1873), qui el va descobrir el 1845, fent-ne la primera anàlisi d'aquest mineral.

Característiques

La petzita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, un tel·lurur anhidre d'argent i or, amb major proporció de cations de metalls que d'anions de tel·lurur. La seva composició química és Ag₃AuTe₂. És un mineral de color blanc o gris plata. Forma cristalls isomètrics. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: mercuri i coure. Malgrat la seva raresa és molt buscada en els jaciments que pot aparèixer, pel valor dels metalls que conté, sent extret en moltes mines per tot el món.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petzita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma al costat d'altres minerals tel·lururs en vetes dels jaciments d'or, dipositada per activitat hidrotermal. Està usualment associada amb minerals rars del tel·luri i l'or i sovint amb argent, mercuri i coure: or, hessita, silvanita, krennerita, calaverita, altaïta, montbrayita, melonita, frohbergita, tetradimita, rickardita, vulcanita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als voltants del monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).