Margarida I de Flandes

Margarida I de Flandes
	;
Nom original	(fr) Marguerite d'Alsace
Biografia
Naixement	1145 ; Lorena (França)
Mort	15 novembre 1194 (48/49 anys); Bruges (Bèlgica)
Sepultura	Catedral de Sant Donacià
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–); Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–)
Fills	Sybilla de Henao; () Balduí V d'Hainaut; Isabel d'Hainault; () Balduí V d'Hainaut; Balduí I de Constantinoble; () Balduí V d'Hainaut; Felip I el Noble; () Balduí V d'Hainaut; Enric I de Flandes; () Balduí V d'Hainaut; Violant de Flandes; () Balduí V d'Hainaut; Eustace of Flanders; () Balduí V d'Hainaut
Pares	Teodoric d'Alsàcia i Sibil·la d'Anjou
Germans	Laureta de Alsacia; Gertrudis d'Alsàcia; Mateu d'Alsàcia; Felip d'Alsàcia; Pere de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)

Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163^[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre el comtat de Flandes i el Comtat d'Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb el comte Balduí V d'Hainaut i de Namur (Balduí I de Namur)

Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera Croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.^[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant^[3] que acollia Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.

Ascendència

16. Gerard de Bouzonville

8. Gerard I de Lorena

17. Gisela

4. Teodoric II de Lorena

18. Albert II de Namur

9. Hedwiga de Namur

19. Regelinda de Verdun

2. Teodoric d'Alsàcia

20. Balduí V de Flandes

10. Robert I de Flandes

21. Adela de França

5. Gertrudis de Flandes

22. Bernat II de Saxònia

11. Gertruda de Saxònia

23. Eilika de Schweinfurt

1. Margarida d'Alsàcia

24. Jofré II del Gâtinais

12. Folc V d'Anjou

25. Ermengarda d'Anjou

6. Folc V d'Anjou

26. Simó I de Montfort

13. Bertrada de Montfort

27. Agnès d'Évreux

3. Sibil·la d'Anjou

28. Joan de Baugency

14. Elies I del Maine

29. Paula del Maine

7. Eremburg del Maine

15. Matilde de Château du Loir

Descendència

Del seu matrimoni amb Balduí V d'Hainaut, Margarida va tenir vuit fills:

Isabel (1170-1190), casada amb el rei Felip II de França
Balduí (1171-1205), comte de Flandre, d'Hainaut i emperador llatí
Violant d'Hainaut (1175- 121), casada amb Pere II de Courtenay, emperador llatí
Felip I el Noble, comte o marquès de Namur (1175- 1212)
Enric (1176-1216), emperador llatí
Sibil·la (1179-1217),casada amb Guichard IV senyor de Beaujeu
Eustaqui (†1219), regent del regne de Tessalònica
Godofreu d'Hainaut

Referències

↑ Duval-Arnould, 1984, p. 82.
↑ Le Glay, 1843, p. 409.
↑ Le Glay, 1843, p. 411.

Bibliografia

Duval-Arnould, Louis. Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois et la dévolution de ses provinces à Philippe d'Alsace (en francès), 1984, p. 81-92.
Delepierre, Octave. Précis des annales de Bruges (en francès). Bruges: Vandecasteele-Werbrouck, 1835.
de Portemont, Auguste. Recherches historiques sur la ville de Grammont en Flandre (en francès). Vol. 2. Gant: Camille Vyt, 1870,, p. 135.
Warnkönig, Leopold August. Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques (en francès), 1835, p. 203s.
Le Glay, Edward. Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne (en francès). París: Comptoir des Imprimeurs-unis, 1843.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida I de Flandes

[FOOTNOTEDuval-Arnould198482-1] Duval-Arnould, 1984, p. 82.

[FOOTNOTELe_Glay1843409-2] Le Glay, 1843, p. 409.

[FOOTNOTELe_Glay1843411-3] Le Glay, 1843, p. 411.

[1]

[2]

[3]

Comtat de Flandes
Els Balduínides	Balduí I Braç de Ferro (vers 865-879) • Balduí II el Calb (879-918) • Arnold I el Vell (918-964 ) • Balduí III el Jove (958-962) • Arnold II el Jove (965-987) • Balduí IV el Barbut (987-1035) • Balduí V el Pietós (1035-1067) • Balduí VI el Bo (1067-1070) • Arnold III el Desgraciat (1070-1071) • Robert I el Frisó(1071-1093) • Robert II de Jerusalem (1093-1111) • Balduí VII la Destral (1111-1119)	Blasó suposat del comtat de Flandes a partir del 621 Bandera utilitzada pels flamencs a la Tercera Croada Felip d'Alsàcia hauria pres l'escut d'armes d'Abilena durant la tercera croada
Casa de Dinamarca	Carles I de Flandes (1119-1127)
Casa de Normandia	Guillem de Normandia (1127-1128)
Casa d'Alsàcia	Teodoric o Thierry d'Alsàcia (1128-1168) • Felip d'Alsàcia (1168-1191) • Margarida d'Alsàcia (1191-1194)
Casa d'Hainaut, després casa de Constantinoble	Balduí VIII el Coratjós (1191-1194) • Balduí IX de Flandes (1194-vers 1205) •Joana I de Flandes (1205-1244)
Casa de Portugal	Ferran de Flandes (1211-1233)
Casa de Savoia	Tomàs II de Mauriena (1237-1244)
Casa de Constantinoble	Margarida II de Flandes (1244-1280)
Casa de Dampierre	Guiu I de Flandes (1278-1305) • Robert III de Flandes (1305-1322) • Lluís I de Flandes (1322-1346) • Lluís II de Flandes (1346-1384)
Casa de Borgonya	Margarida III de Flandes, II d'Artois i Borgonya, comtessa de Nevers i Rethel (1384-1405) • Felip l'Agosarat (1384-1404) • Joan Sense Por (1405-1419) • Felip III de Borgonya el Bo (1419-1467) • Carles II de Borgonya el Temerari (1467-1477) • Maria de Borgonya (1477-1482) • Maximilià I d'Àustria, emperador (1477-1482)
Casa d'Àustria (Habsburg)	Felip I de Castella el Bell (1482-1506) • Carles V (1519-1555) • Felip II (1555-1598)