Vés al contingut

Arquebisbat de Cebu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Cebu
Archidioecesis Nominis Iesu o Caebuana
Imatge
La Catedral de Cebu
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 10° 18′ N, 123° 54′ E / 10.3°N,123.9°E / 10.3; 123.9
Filipines Filipines
Diverses illes de les Filipines
Parròquies145
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.078.760 (2019) Modifica el valor a Wikidata (998,18 hab./km²)
Llengua utilitzadafilipí
cebuà Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.088 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació14 d'agost de 1595
PatrociniNostra Senyora de Guadalupe de Cebú
St. Pedro Calungsod
CatedralSant Vidal
Organització política
• Arquebisbe metropolitàJose Serofia Palma
Lloc webcbcponline.net/cebu/


L'arquebisbat de Cebu (tagal: Artsidiyosesis sa Sugbo; llatí: Archidioecesis Nominis Iesu o Caebuana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a les Filipines. El 2013 tenia 4.079.738 batejats sobre una població de 4.609.590 habitants;[3] És la major arxidiòcesi a les Filipines i al sud-est asiàtic, té el més gran nombre de feligresos, preveres i seminaristes.[4] Des de 2010 està regida per l'arquebisbe Jose Serofia Palma.

La patrona de la diòcesi és la Mare de Déu de Guadalupe de Cebu, i el segon patró és el sant filipí Pedro Calungsod.

Des de l'inici de la Conferència episcopal filipina la major part dels seus presidents són prelats de l'arxidiòcesi (el cardenal Julio Rosales al 1961–1966 i reescollit al 1974–1976; el cardenal Ricardo Vidal al 1985–1987 i l'arquebisbe Jose Palma al 2011-2013), també l'arquebisbe Gabriel Reyes serví com a primer president de l'Organització Catòlica pel Benestar (1945-1949 i 1950-1952).

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn la província de Cebu, i és la diòcesi més gran del país. La seu arxiepiscopal és la ciutat de Cebu, on hi ha la catedral de Sant Vidal i la Basílica de l'Infant Jesús, un important destí de pelegrinatge i l'església més antiga de les Filipines.

El territori s'estén sobre 5.088km², i està dividit en 145 parròquies, reagrupades en 22 vicariats, que al seu torn estan agrupats en 7 districtes.

La província eclesiàstica comprèn la pròpia arxidiòcesi metropolitana i les següents seus sufragànies:

El 6 de febrer de 1579, la primera diòcesi Filipines, la diòcesi de Manila va ser establerta com a sufragània de la seu de Mèxic. El 14 d'agost de 1595, el papa Climent VIII, per el breu Super specula militantis ecclesiae va elevar la diòcesi de Manila a arxidiòcesi metropolitana i va establir tres noves diòcesis sufragànies: Cebú, Càceres i Nova Segòvia.[5] El primer bisbe de Cebu va ser Pedro de Agurto, un agustí.[6][5]

Com a diòcesi, Cebu tenia un territori molt extens que llavors incloïa la totalitat de la Visayas, Mindanao[7] i les «illes més al sud»;[8] també es va estendre més cap al Pacífic, fins a les Marianas,[9] les Carolines i Palau.[10] El 27 de maig de 1865 va cedir una porció del seu territori a la nova diòcesi de Jaro, avui arxidiòcesi.

El 17 de setembre de 1902 les illes Marianes van ser substretes de l'arxidiòcesi i constituïdes en una prefectura apostòlica autònoma (que és l'origen del bisbat de Chalan Kanoa).

El 10 d'abril de 1910 cedí altres porcions del seu territori a les diòcesis de Calbayog i de Zamboanga (avui arxidiòcesi). El 15 de juliol de 1932 cedí una nova porció del seu territori a la nova diòcesi de Bacolod i el 8 de novembre de 1941 de nou cedí territori a la diòcesi de Tagbilaran.

Història

[modifica]
L'Església Mare de Cebu

La història de la futura arxidiòcesi de Cebu comença amb l'arribada de Fernão de Magalhães a Cebu el 1521.[7] L'Església s'ancorà aquell mateix any[11] amb la professió de fe dels cebuans,[12] el seu baptisme,[13] la celebració diària de la missa[14] i el capellà de l'expedició, fra Pedro Balderrama sent el pastor legítim per a les seves necessitats espirituals.

Malgrat tot, immediatament després de la creació durant l'etapa posterior a la batalla de Mactan, l'Església de Cebu decau per mancança de clergues. La majoria dels nadius apostataren de fet, mentre que d'altres s'aferraven a la imatge del Sant Nen de Cebu, la primera icona cristiana a les Filipines donada com un regal de baptisme per Magalhães. L'ocàs va continuar durant 44 anys fins que va ser restablerta el 1565 quan Miguel López de Legazpi i fra Andrés d'Urdaneta hi desembarquen. El romanent de l'Església cebuana el 1521, com és evident en la persona del rajà Tupas, va ser ressuscitada pels agustins com una abadia nullius quan l'evangelització de les Filipines va començar amb Andrés d'Urdaneta com el primer prelat.[15][16][17] La supervisió dels indígenes passà a fra Diego de Herrera, que més tard rebatejà Tupas i els seus servents el 1568. L'Adelantado Miguel López de Legazpi va establir el seu govern a Cebu, per tant, la primera capital de les Filipines.

L'Església de Panay

L'Església es va expandir de Cebu quan els missioners restants dirigits per fra Diego d'Herrera es van veure obligats a moure's cap al nord-oest temporalment a causa d'un conflicte amb el portuguès i van establir les bases de la comunitat cristiana al Panay al voltant de 1569.[6][18]

L'Església de Camarines

El 1570 el segon lot de missioners va arribar a Cebu. L'illa es va convertir en la seu eclesiàstica, ja que era el centre de l'evangelització. Un missioner notable va ser fra Alfonso Jiménez, OSA, que va viatjar i va penetrar a la regió de Camarines a través de les illes de Masbate, Leyte, Samar i Burias i hi va fundar l'Església. Va ser anomenat el primer apòstol de la regió.[6][19]

L'Església de Manila

Cap al 1571, fra Herrera va ser assignat com a capellà de Legazpi, des de Panay va avançar més al nord i va fundar la comunitat de l'Església local a Manila. Allà Legazpi va traslladar la seu del govern al territori. No obstant això, Cebu va con tinuar sent la capital espiritual del país.[6][20]

L'Església d'Ilocos-Cagayan

El 1572 els espanyols dirigits per Juan de Salcedo van marxar de Manila més al nord amb el segon grup de missioners agustins i van ser pioner en l'evangelització de les comunitats d'Ilocos (començant per Vigan) i les regions de Cagayan.[6][21]

Àsia

Després que la cristiandat de Cebu s'estengués al llarg de les Filipines, els ordes mendicants espanyols i els nadius van estendre les seves missions a Ambon (Indonèsia), Macau, Formosa, Hokkien (Xina), Nagasaki (Japó), Malaca (Malàisia), Borneo, i les nacions de la Micronèsia.[22]

El 28 d'abril de 1934 va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolità per la butlla Romanorum Pontificum del papa Pius XI. El darrer bisbe sufragani Gabriel M. Reyes va ser promogut arquebisbe. El 1981 va rebre la visita del papa Joan Pau II.

Honors titulars

[modifica]

La basílica del Sant Nen: Mare i Cap de totes les Esglésies

[modifica]

A la carta apostòlica Ut Clarificetur, en conferir els títols i privilegis de la basílica, el papa Pau VI el 1965 va descriure la Basílica del Sant Nen com la «mare i cap de totes les esglésies de les Filipines» (mater et caput omnium ecclesiarum Insularum Philippinarum).[23] El mateix Pau VI també anomenà la basílica com a «símbol del naixement i creixement del cristianisme a les Filipines.»[24]

Seu del cristianisme a les Filipines

[modifica]

Joan Pau II, a la seva homilia per a les famílies a Cebu (19 de febrer de 1981), anomenà l'illa com el lloc de naixement de la fe:

« Trobant-me en aquesta important ciutat coneguda com el bressol del cristianisme a les Filipines, vull expressar la meva profunda alegria i profunda acció de gràcies al Senyor de la història. La idea que durant 450 anys a la llum de l'Evangeli ha brillat amb brillantor sense atenuants en aquesta terra i en la seva gent és motiu de gran alegria. »
— Joan Pau II[25]

Herald de la tradició cristiana filipina

[modifica]

El primer baptisme a Cebu va ser fet el 14 d'abril de 1521 i, per tant, el Rajah Humabon i la resta dels nadius es van convertir en els primers filipins cristians. A l'illa també es va celebrar la primera missa amb la participació de conversos filipins. També hi va tenir lloc la primera resistència en contra de l'avanç mahometà des del sud.[26] La primera festivitat cristiana a les Filipines es dedicà al Sant Nen i se celebra allà. La primera confessió gravada i l'extremunció d'un habitant acusat van succeir.[27] A Cebu també van ser erigits els primers temples cristians de les Filipines (la Catedral Metropolitana de Cebu i Basílica del Sant Nen).[28]

Episcopologi

[modifica]
Escut de l'arxidiòcesi
  • Pedro de Agurto, O.S.A. † (30 d'agost de 1595 - 14 d'octubre de 1608 mort)
    • Sede vacante (1608-1612)
  • Pedro Arce, O.S.A. † (17 de setembre de 1612 - 16 d'octubre de 1645 mort)
    • Sede vacante (1645-1660)
  • Juan Vélez † (26 de gener de 1660 - 1662 mort)
  • Juan López † (23 d'abril de 1663 - 14 de novembre de 1672 nomenar arquebisbe de Manila)
    • Sede vacante (1672-1676)
  • Diego de Aguilar, O.P. † (16 de novembre de 1676 - 1 d'octubre de 1692 mort)
    • Sede vacante (1692-1697)
  • Miguel Bayot, O.F.M.Disc. † (13 de maig de 1697 - 28 d'agost de 1700 mort)
    • Sede vacante (1700-1705)
  • Pedro Sanz de la Vega y Landaverde, O. de M. † (26 de gener de 1705 - 17 de desembre de 1717 mort)
    • Sede vacante (1717-1722)
  • Sebastián Foronda † (2 de març de 1722 - 20 de maig de 1728 mort)
    • Sede vacante (1728-1734)
  • Manuel de Ocio y Campo † (20 de gener de 1734 - 21 de juliol de 1737 mort)
    • Sede vacante (1737-1740)
  • Protacio Cabezas † (29 d'agost de 1740 - 3 de febrer de 1753 mort)
    • Sede vacante (1753-1757)
  • Miguel Lino de Ezpeleta † (18 de juliol de 1757 - 1771 mort)
    • Sede vacante (1771-1775)
  • Mateo Joaquín Rubio de Arevalo † (13 de novembre de 1775 - 1788 mort)
    • Sede vacante (1788-1792)
  • Ignacio de Salamanca † (24 de setembre de 1792 - de febrer de 1802 mort)
  • Joaquín Encabo de la Virgen de Sopetrán, O.A.R. † (20 d'agost de 1804 - 8 de novembre de 1818 mort)
    • Sede vacante (1818-1825)
  • Francisco Genovés, O.P. † (21 de març de 1825 - 1 d'agost de 1827 mort)
  • Santos Gómez Marañón, O.S.A. † (28 de setembre de 1829 - 23 d'octubre de 1840 mort)
    • Sede vacante (1840-1846)
  • Romualdo Jimeno Ballesteros, O.P. † (19 de gener de 1846 - 17 de març de 1872 mort)
    • Sede vacante (1872-1876)
  • Benito Romero, O.F.M. † (28 de gener de 1876 - de novembre de 1885 mort)
  • Martín García y Alcocer, O.F.M. † (7 de juny de 1886 - 30 de juliol de 1904 renuncià)
  • Thomas A. Hendrick † (17 de juliol de 1903 - 29 de novembre de 1909 mort)
  • Juan Bautista Gorordo † (2 d'abril de 1910 - 19 de juny de 1931 renuncià)
  • Gabriel Martelino Reyes † (29 de juliol de 1932 - 25 d'agost de 1949 nomenar arquebisbe de Manila)
  • Julio Rosales y Ras † (17 de desembre de 1949 - 24 d'agost de 1982 jubilat)
  • Ricardo Jamin Vidal (24 d'agost de 1982 succeduto - 15 d'octubre de 2010 jubilat)
  • Jose Serofia Palma, des del 15 d'octubre de 2010

Demografia

[modifica]

El 2013, la diòcesi tenia 4.079.738 batejats sobre una població de 4.609.590 persones, equivalent al 88,5% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 1.112.264 1.122.132 99,1 134 74 60 8.300 59 87 64
1958 1.139.000 1.169.081 97,4 188 103 85 6.058 105 189 71
1970 1.733.077 1.810.000 95,8 268 138 130 6.466 149 307 89
1980 1.998.209 2.326.000 85,9 281 147 134 7.111 190 426 105
1990 2.285.000 2.570.000 88,9 331 193 138 6.903 314 528 119
1999 2.733.290 3.159.648 86,5 502 265 237 5.444 417 818 135
2000 2.787.956 3.222.841 86,5 501 275 226 5.564 465 879 136
2001 2.815.836 3.255.070 86,5 489 277 212 5.758 471 988 137
2002 2.843.994 3.287.621 86,5 569 283 286 4.998 556 990 138
2003 2.872.434 3.320.497 86,5 592 293 299 4.852 641 995 138
2004 3.268.081 3.652.546 89,5 589 299 290 5.548 607 927 138
2006 3.415.000 3.789.000 90,1 738 292 446 4.627 744 1.020 137
2013 4.079.738 4.609.590 88,5 613 336 277 6.655 1 1.078 1.144 145

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://press.vatican.va/content/salastampa/it/bollettino/pubblico/2015/10/01/0746/01605.html
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.microsofttranslator.com/BV.aspx?ref=IE8Activity&a=http%3A%2F%2Fpress.vatican.va%2Fcontent%2Fsalastampa%2Fit%2Fbollettino%2Fpubblico%2F2015%2F10%2F01%2F0746%2F01605.html
  3. ↑ Cebu (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]
  4. ↑ Fitxa a catholic-hierarchy.org
  5. ↑ 5,0 5,1 Philippine Star: "Fray Pedro de Agurto, OSA: The first Bishop of Cebu" By Fr. Ric Anthony Reyes, OSA (The Freeman) October 12, 2014
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 "Cebu—Cradle of the Philippine Church and Seat of Far-East Christianity." International Eucharistic Congress 2016, December 4, 2014, accessed December 4, 2014
  7. ↑ 7,0 7,1 [enllaç sense format] http://www.cebuarchdiocese.org/aboutus/history/
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.bookrags.com/ebooks/15022/95.html#gsc.tab=0
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.gcatholic.org/dioceses/diocese/cebu0.htm
  10. ↑ Felipe Redondo y Sendino, Breve reseña de lo que fue y de lo que es la Diócesis de Cebú en las Islas Filipinas, trans. Azucena L. Pace (Cebu City: University of San Carlos Press, 2014), Breve Reseña, 74
  11. ↑ Carmelo D. F. Morelos, "'Go… Make Disciples!' – A Pastoral Letter on the Fourth Centenary of the Archdioceses of Manila, Cebu, Caceres, Nueva Segovia Arxivat 2014-09-06 a Wayback Machine.," Catholic Bishops Conference of the Philippines, January 29, 1994,
  12. ↑ Antonio Pigafetta, Magellan's Voyage Around the World, vol. 1, trans. James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1906), 159
  13. ↑ Antonio Pigafetta, Magellan's Voyage Around the World, vol. 1, trans. James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1906), 151-155
  14. ↑ Antonio Pigafetta, Magellan's Voyage Around the World, vol. 1, trans. James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1906), 157
  15. ↑ The Philippine Islands, 1493-1803, vol. 2, eds. Emma Helen Blair, James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1903), 33, note 5
  16. ↑ The Philippine Islands, 1493-1803 vol. 2. Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1903, p. 168. 
  17. ↑ Bartholomé de Letona, OSF, The Philippine Islands, 1493-1803, vol. 36, eds. Emma Helen Blair, James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1906), 210
  18. ↑ Pangan, Church of the Far East, 101-102
  19. ↑ Pangan, Church of the Far East, 102-103
  20. ↑ Pangan, Church of the Far East, 103-104
  21. ↑ Pangan, Church of the Far East, 104-105
  22. ↑ Pangan, Church of the Far East, 107-112
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.vatican.va/holy_father/paul_vi/apost_letters/documents/hf_p-vi_apl_19650401_ut-clarificetur_lt.html
  24. ↑ [enllaç sense format] http://www.vatican.va/holy_father/paul_vi/speeches/1965/documents/hf_p-vi_spe_19650502_philippines_en.html
  25. ↑ [enllaç sense format] http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/homilies/1981/documents/hf_jp-ii_hom_19810219_famiglie_en.html
  26. ↑ Juan de Medina, OSA, "Historia de la Orden de San Agustin de estas Islas Filipinas," in The Philippine Islands 1493-1803, vol. 23, eds. Emma H. Blair, James A. Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1903), 185
  27. ↑ Résumé of Documents, 153
  28. ↑ Astrid Sala-Boza, "The Contested Site of the Finding of the Holy Child: Villa San Miguel or San Nicolas (Cebu El Viejo)," Philippine Quarterly of Culture Society 34, (2006): 232. www.jstor.org/stable/29792595; The Philippine Islands, 1493-1803, vol. 2, eds. Emma Helen Blair, James Alexander Robertson (Cleveland: The Arthur H. Clark Company, 1903), 121

Fonts

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Cebu&oldid=33425713»