Arquebisbat de Nova York

Arquebisbat de Nova York

Archidioecesis Neo-Eboracensis
La Catedral de Nova York
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana i bisbat catòlic
Localització
40° 45′ 32″ N, 73° 58′ 34″ O
Estat	Estats Units d'Amèrica
Estat federat	Nova York
Parròquies	393
Conté la subdivisió	Albany, Brooklyn, Buffalo, Ogdensburg, Rochester, Rockville Centre, Syracuse
Població humana
Població	6.238.441 (2019) (510,85 hab./km²)
Llengua utilitzada	anglès
Religió	romà
Geografia
Part de	Província de Nova York - II (NY)
Superfície	12.212 km²
Limita amb	arquebisbat de Newark, oest arquebisbat de Hartford, nord-est bisbat de Bridgeport, est bisbat de Rockville Centre, sud-est bisbat d'Albany, nord bisbat de Paterson, oest bisbat de Scranton, oest bisbat de Brooklyn, sud-est
Dades històriques
Creació	8 d'abril de 1808 (com a bisbat de Nova York) 19 de juliol de 1850(com arquebisbat de Nova York)
Esdeveniment clau Sisters of Life (en) Alfred E. Smith Memorial Foundation Dinner (en)
Patrocini	Sant Patrici
Catedral	Catedral de Sant Patrici
Organització política
• Arquebisbe metropolità	Timothy Dolan
Lloc web	ny-archdiocese.org

L'arquebisbat de Nova York (llatí: Archidioecesis Neo-Eboracensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la Regió eclesiàstica II (NY). El 2010 tenia 2.605.000 sobre una població de 5.789.000 d'habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità cardenal Timothy Michael Dolan.

Publica un diari quinzenal, el Catholic New York.

Territori

L'axidiòcesi comprèn el següent territori dins de l'estat de Nova York:

• la ciutat de Nova York (districtes del Bronx, Manhattan i Staten Island),
• el comtat de Dutchess,
• el comtat d'Orange,
• el comtat de Putnam,
• el comtat de Rockland,
• el comtat de Sullivan,
• el comtat d'Ulster i
• el comtat de Westchester

El territori s'estén sobre 12.212 km² i està dividit en 370 parròquies.

La seu arquebisbal es troba al districte de Manhattan, a la ciutat de Nova York, on s'aixeca la catedral de Sant Patrici.

Història

Inicialment, el territori que avui constitueix l'arquebisbat de Nova York formava part de la Prefectura Apostòlica dels Estats Units d'Amèrica, establerta el 26 de novembre de 1784. El 6 de novembre de 1789, la Prefectura va ser elevada a diòcesi, i l'actual territori de l'arxidiòcesi de Nova York va quedar inclosa sota la jurisdicció de la diòcesi de Baltimore, encapçalada pel bisbe John Carroll.

En aquella època hi havia una gran mancança de preveres per administrar aquell immens territori. La primera església catòlica de la ciutat de Nova York va ser Sant Pere, a Barclay Street. El terreny va ser comprat a la Trinity Church, amb ajut financer del cònsol espanyol. Entre els seus feligresos estan Santa Elizabeth Ann Seton i el venerable Pierre Toussaint.

El 8 d'abril de 1808, mitjançant el breu apostòlic Ex debito el Papa Pius VII elevà Baltimore a l'estatus d'arquebisbat; del qual Nova York passava a ser diòcesi sufragània. Al mateix temps es crearen les diòcesis de Filadèlfia, Boston, Bardstown i Nova York. En el moment de la seva creació, la diòcesi de Nova York cobria tot l'estat de Nova York, així com els comtats de Sussex, Bergen, Morris, Essex, Somerset, Middlesex i Monmouth, a Nova Jersey.

Com que el primer bisbe nomenat no va poder salpar d'Itàlia a causa del bloqueig napoleònic, Fr. Kohlman va ser nomenat administrador. Va ser instrumental en organitzar la diòcesi i preparar les coses perquè es construís l'catedral de San Patrici a Mulberry Street. Entre les dificultats que els catòlics van haver de fer front en aquella etapa va ser l'onada anti-catòlica regnant i el sistema escolar novaiorquès. Va sorgir un profund moviment nativista per mantenir els catòlics fora del país i per evitar que els que ja hi eren augmentessin.

El 23 d'abril de 1847 es va substraure territori de la diòcesi per formar les d'Albany i la de Buffalo. El 19 de juny de 1850 la seu va ser elevada a arquebisbat. El 29 de juliol de 1853 de nou es va substraure terreny de la diòcesi, aquesta vegada per formar les de Newark i Brooklyn. Finalment, es va prendre territori per formar la Prefectura Apostòlica de les Bahames (actualment l'arquebisbat de Nassau el 21 de març de 1929.

Cronologia episcopal

Bisbes de Nova York

• Richard Luke Concanen, O.P. † (8 d'abril de 1808 - 19 de juny de 1810 mort)
• John Connolly, O.P. † (4 d'octubre de 1814 - 6 de febrer de 1825 mort)
• John Dubois, P.S.S. † (23 de maig de 1826 - 20 de desembre de 1842 mort)

Arquebisbes de Nova York

• John Joseph Hughes (20 de desembre de 1842 - 3 de gener de 1864 mort)
• John McCloskey † (6 de maig de 1864 - 10 d'octubre de 1885 mort)
• Michael Augustine Corrigan † (10 d'octubre de 1885 - 5 de maig de 1902 mort)
• John Murphy Farley † (15 de setembre de 1902 - 17 de setembre de 1918 mort)
• Patrick Joseph Hayes † (10 de març de 1919 - 4 de setembre de 1938 mort)
• Francis Joseph Spellman † (15 d'abril de 1939 - 2 de desembre de 1967 mort)
• Terence James Cooke † (2 de març de 1968 - 6 d'octubre de 1983 mort)
• John Joseph O'Connor † (26 de gener de 1984 - 3 de maig de 2000 mort)
• Edward Michael Egan (11 de maig de 2000 - 23 de febrer de 2009 retirat)
• Timothy Michael Dolan, des del 23 de febrer de 2009

Demografia de l'arquebisbat

El 2010 la població catòlica de l'arquebisbat era de poc menys de 2 milions i mig de persones. Eren servits per 932 preveres arxidiocesans i 913 preveres d'ordes regulars. A l'arxidiòcesi, a més, treballaven 359 diaques permanents, 1.493 religiosos i 3.153 monges.

En comparació, el 1929 la població catòlica a l'arxidiòcesi era d'1.273.291 persones. Hi havia 1.314 clergues exercint el seu ministeri a l'arquebisbat i 444 esglésies. També hi havia 170.348 infants en institucions educatives catòliques o de benestar.

Al 959 hi havia 7.913 monges i religioses servint a l'arxidiocesi de 103 ordes diferents.

any	Població			Sacerdots				Diaques	Religiosos		Parròquies
	batejats	total	%	nombre	regulars	seculars	batejats per sacerdot		homes	dones
1900	1.000.000	?	?	449	227	676	1.479				259
1910	1.219.920	?	?	605	324	929	1.313				331
1950	1.260.328	4.900.000	25,7	2.100	1.114	986	600		2.264	7.246	395
1962	1.651.400	4.950.000	33,4	2.533	1.260	1.273	651		1.256	8.562	403
1970	1.850.000	5.500.000	33,6	2.678	1.210	1.468	690		3.158	7.444	407
1976	1.880.788	5.147.200	36,5	2.189	1.352	837	859	31	1.832	6.044	407
1980	1.851.000	5.077.000	36,5	2.529	1.146	1.383	731	116	2.021	5.700	410
1990	2.223.290	5.115.000	43,5	2.444	1.006	1.438	909	286	1.942	4.533	412
1999	2.371.355	5.254.300	45,1	1.892	882	1.010	1.253	320	419	3.707	413
2000	2.407.393	5.276.400	45,6	1.998	1.006	992	1.204	277	1.560	3.375	412
2001	2.388.047	5.276.900	45,3	2.008	1.023	985	1.189	343	1.458	3.376	412
2002	2.471.742	5.492.762	45,0	1.944	1.017	927	1.271	354	1.438	3.267	411
2003	2.488.146	5.529.214	45,0	1.811	935	876	1.373	354	1.442	3.269	411
2004	2.521.087	5.602.418	45,0	1.835	922	913	1.373	359	1.493	3.153	409
2009	2.605.000	5.789.000	45,0	1.783	932	851	1.461	290	1.340	2.840	370

Dates senyalades a l'arxidiocesi

• 4 de gener – memòria de santa Elizabeth Ann Seton, nativa de Nova York.
• 5 de gener – memòria de sant John Neumann, ordenat prevere de Nova York.
• 18 de febrer – aniversari de l'elevació a cardenal de l'arquebisbe Dolan pel Papa Benet XVI (2012)
• 23 de febrer – aniversari del nomenament de l'arquebisbe Dolan pel Papa Benet XVI (2009)
• 17 de març – solemnitat de sant Patrici, patró de l'arquebisbat i de la catedral
• 8 d'abril – aniversari de l'establiment de la diòcesi de Nova York (1808)
• 15 d'abril – aniversari de la instal·lació de l'arquebisbe Dolan (2009)
• 5 de maig – memòria del beneït Edmund Rice, fundador dels Germans Cristians Irlandesos
• 14 de juliol – memorial de santa Kateri Tekakwitha, que va néixer a Albany, llavors part de la diòcesi de Nova York (primera indígena nord-americana que puja als altars)
• 5 de setembre – memorial de la beneïda Teresa de Calcuta, qui feu tasca missionera al Bronx
• 5 d'octubre – aniversari de la dedicació de la catedral de Sant Patrici
• 13 de novembre – memorial de santa Francesca Saverio Cabrini, missionera a Nova York

Sants, beats i venerables novaiorquesos

• Santa Elizabeth Ann Seton, també coneguda com la "Mare Seton" (Mother Seton), fundadora de les Germanes de la Caritat de Sant Josep; va ser la primera ciutadana nativa dels Estats Units en ser canonitzada.
• Santa Francesca Saverio Cabrini, també coneguda com la "Mare Cabrini" (Mother Cabrini), fundà les Germanes Missioneres del Sagrat Cor, va ser la primera ciutadana dels Estats Units en ser canonitzada.
• Sant Isaac Jogues, missioner i màrtir jesuïta, actiu al nord de l'estat de Nova York abans de la creació de la diòcesi de Nova York.
• Sant John Nepomucene Neumann, ordenat prevere a Nova York, després ingressà als Redemptoristes, bisbe de Filadèlfia (1852-60), va ser el primer bisbe estatunidenc en ser canonitzat.
• Santa Kateri Tekakwitha, que va néixer a Albany, llavors part de la diòcesi de Nova York; és la primera indígena nord-americana que puja als altars
• Venerable Fulton Sheen, bisbe de Rochester
• Venerable Pierre Toussaint
• Venerable Terence Cooke, cardenal arquebisbe de Nova York
• Servent de Déu Isaac Thomas Hecker, fundador dels Pares Paulistes
• Servent de Déu Vincent Robert Capodanno, capellà de la US Navy durant la guerra de Vietnam, receptor de la Medalla d'Honor
• Serventa de Déu Dorothy Day, actualment la seva causa de santedat està sent investigada a Roma.
• Serventa de Déu Rose Hawthorne Lathrop, fundadora de les Germanes Dominiques de Hawthorne.

Vegeu també

• Francis Patrick Duffy – Ordenat prevere a Nova York el 1896, serví com a capellà durant la I Guerra Mundial amb el 69è Regiment, una unitat formada a partir de la Guàrdia Nacional de Nova York.
• Sisters of Life – Fundades el 1991 per John Joseph O'Connor, Cardenal Arquebisbe de Nova York.

Enllaços externs

• Pàgina official de l'arquebisbat de Nova York (anglès)
• Anuari pontifici del 2010 i precedents, a la pàgina Catholic New York de www.catholic-hierarchy.org (anglès)
• article a Catholic Encyclopedia (anglès)
• Breve Ex debito, a Bullarium pontificium Sacrae congregationis de propaganda fide, tomo IV, Romae 1841, p. 339 (llatí)
• Pàgina sobre l'arquebisbat a www.gcatholic.org (anglès)